Assassinat l’escriptor jordà i ex-comunista, Nahed Hattar que va difondre una caricatura “blasfema” amb l’Islam

L’autor cristià , defensor de Bachar al Asad , i antic membre del Partit Comunista Jordà fins 1980, va ser arrestat l’agost passat i va passar prop d’un mes entre reixes.
fff
Un familiar de Hattar amb un cartell durant la protesta a la ciutat cristiana de Fuheis (Muhammad Hamed / Reuters)

Català denuncia impagaments, abandó i ocultació d’informació d’Oltra sobre els geriàtrics públics

Tret de valenciaoberta.es| 24 setembre, 2016 |Comunitat Valenciana |Traduït al valencià per ANNA notícies

La portaveu adjunta del Grup Parlamentari Popular en les Corts Mª José Català, ha denunciat impagaments, abandó i ocultació d’informació per part de la responsable de Polítiques Inclusives del Consell, Mónica Oltra, sobre els geriàtrics públics valencians.català

La diputada popular ha anunciat que en la pròxima Junta de Síndics el GPP sol·licitarà la compareixença urgent en ple d’Oltra, “tal com ja vam fer el 5 de setembre”. Català ha recordat que Oltra va presentar una sol·licitud a petició pròpia amb registre d’entrada el 19 de setembre, “però el GPP va a fer valdre que ja ho demanarem abans”. L’objectiu d’aquesta compareixença, segons ha explicat Català, és que Oltra “explique la situació en els geriàtrics públics de la Comunitat valenciana”.
La portaveu adjunta ha anunciat que el GPP demanarà també “tenir accés al geriàtric de Carlet per a comprovar el seu estat i per a reunir-nos amb els treballadors i amb el director, que sospitem que encara segueix”. “Volem veure la situació d’aquest geriàtric que no solament té manques de personal, sinó que el 31 d’octubre farà un any que no té contracte de manteniment de neteja de cristalls. És una situació que també es produeix en altres geriàtrics públics com a Borriana, on s’han anunciat mobilitzacions per part dels treballadors pels impagaments produïts en la residència”, ha manifestat.
Català ha denunciat que “contrasta la política de gestió d’Oltra de les residències públiques amb allò que diu en Els Corts”. Així, ha assenyalat que el GPP ha detectat “i volem una explicació sobre aquest tema, sobre el fet que a 31 agost l’estat d’execució dels comptes de la Generalitat reflectisquen uns ingressos per taxes d’usuaris de residències per 3,2 milions d’euros, quan la previsió pressupostària era de 75.000 euros”.
“Aqueix compromís d’Oltra que els usuaris de residències públiques anaven a deixar d’aportar de la seua butxaca la contribució a les residències és una fal·làcia i una mentida. Hi ha un 4.290% més d’ingressos pel que fa al pressupostat. D’on ix aqueixos diners? Quins usuaris estan aportant perquè la Generalitat tinga uns ingressos del 4.290% més del previst en el seu propi pressupost a meitat d’any? És una mentida del Consell”, ha subratllat.

La Generalitat ingressa però no paga
“La Generalitat ingressa però per contra la vicepresidenta no està pagant. Es produeix impagament a les residències que provoca que no s’estiga atenent els compromisos de les residències amb els proveïdors, d’ací les vagues de treballadors i les circumstàncies que es produeixen”, ha indicat Català. “Al mateix temps tenim l’acord de no disponibilitat del Consell, on es retallen 7 milions d’euros per al manteniment de residències. No es paga però es retalla en les residències públiques”, ha reiterat.
La portaveu adjunta popular ha anunciat que també presentarà una sol·licitud d’explicació sobre el trasllat de l’usuari de la residència de Carlet a una residència pública de gestió privada, “un model que durant anys Oltra va condemnar”. “I a més és un trasllat que s’ha produït alterant la llista d’espera, on hi ha persones amb situació d’enorme necessitat. Oltra va venir aquesta setmana a la comissió però no va explicar res d’açò, va amagar informació”, ha criticat.
Així, Català ha recordat que Oltra va parlar del trasllat de l’ancià aquesta setmana “però en cap moment va dir que era a una residència de gestió privada ni va donar detalls”. “És més –ha continuat la diputada popular-, en una iniciativa parlamentària del dia d’abans jo mateixa li vaig dir que açò s’havia produït sense que la vicepresidenta ho haguera dit”.
Per a Català “és totalment comprensible que aquesta persona, després del que ha passat, siga atesa de la millor manera. Però no s’entén que Oltra obviara els detalls del trasllat. Preguntem moltes coses però no va contestar a cap, ni sobre la licitació de contractes, ni des de quan coneixia les queixes, ni per què no es cobrien les vacances d’estiu”.
Finalment, Català ha criticat que Oltra “demanara perdó per la publicació d’una fotografia, i va dir que pràcticament s’hi havia obert expedient a tot el personal de la residència per a veure qui havia fet la foto i s’havia filtrat, però no va demanar perdó pel que s’havia produït, per les manques de la residència, pel fet que hi ha diumenges en les quals hi ha plantes ateses per un sol auxiliar”. Sobre aquest tema, ha indicat que “després de la compareixença del ple anem a plantejar obertament que ha d’haver-hi dimissions en l’àmbit de la gestió pública. S’ha mentit, s’ha ocultat informació rellevant i s’ha mentit sobre els usuaris, que diuen que no paguen i s’està pagant”.

‘Beyond belief’. Justin Cartwright

Per llegir l’original cliqueu damunt
Beyond belief. Justin Cartwright on religion’s vain quest for the meaning of life | August 13, 2005

El corrent republicà «Isaiah Berlin» de RV/Partit Valencianiste Europeu fa seu aquest escrit de Justin Cartwright publicat en The Guardian el13 d’agost del 2005 amb el títol de Beyond belief i que José Gomis Calatayud, portaveu del corrent, ha traduït al valencià.

Increïble (Més enllà de la creença)
la vana recerca del sentit de la vida mitjançant la religió

A prop del final de la seua vida, Isaiah Berlin va escriure aquestes paraules a un corresponsal que havia fet la gran imponderable:
«Quant al significat de la vida, jo no crec que tinga cap. Jo no pregunte quin és, però sospito que no en té cap i això és una font de gran consol per a mi. Nosaltres fem de la vida el que podem i això és tot el que hi ha. Aquells que busquen algun llibret còsmic que tot ho abaste, o a Déu, estan, creu-me, patèticament confosos »

És hora que reconeguem honestament el que la majoria de la gent creu, que la religió és un sense-sentit. No negue el bon treball de les persones religioses, ni els efectes culturals de la religió, ni la seua penetració profunda en la nostra consciència, però el que jo crec que cal reconèixer és que la religió conté una falsedat enorme, és a dir, que hi ha un Déu que determina les nostres accions i respon als nostres problemes. Com va dir Alfred Jules Ayer, si Déu ha constituït el món de manera que no pot resoldre el fenomen del mal, lògicament, no hi ha diferència en si som creients o no. El respecte que hipòcritament s’està concedint a musulmans “erudits”, persones que creuen que l’Alcorà va ser dictat paraula per paraula per Déu, és només un exemple del embolic en el que ens hem ficat nosaltres mateixos, pretenent prendre seriosament la religió. Els desacords sobre la societat només es poden resoldre en «l’ací i ara» dels principis liberals de discussió i compromís. No es pot tenir una discussió sensata amb els fonamentalistes, ja siguen cristians, jueus o musulmans, perquè parteixen d’un punt diferent.

La preocupació de Berlín com a filòsof i historiador de les idees era la creença molt freqüent que d’alguna manera la vida és diferent de la que vivim.“Les coses són el que són,” (o són com són) li agradava dir, parafrasejant el bisbe Joseph Butler, “per què ens volem enganyar a nosaltres mateixos?” Considerava la creença essencialment religiosa per la que podríem renunciar a la nostra llibertat ara per alguna societat del futur – el marxisme era el seu particular malson – com ridícula i en contra de tots els principis del sentit comú. La llibertat era, en la seua opinió, la llibertat per dur a terme la nostra pròpia vida a la nostra manera amb la menor interferència possible. No considerava per a res la idea que estem vivint amb una falsa consciència, que necessita ser canviada, ja siga per la religió o la ideologia il·lustrada. En una època en què el feixisme i el comunisme estaven lluitant per l’ànima d’Europa, va veure que eren essencialment el mateix, oferint una espècie de paradís per a aquells que renunciaren a la seua llibertat personal.

Tenia encara menys paciència amb la idea que la vida és la política. En lloc d’això, va reconèixer que la gent pogués tenir objectius contradictoris, i ell va arribar a la conclusió que la política no era el fi en la vida, però sí l’activitat ineludible per resoldre estos objectius. Esta és la forma liberal per la qual Gran Bretanya ha tingut – amb raó – un gran prestigi. No és una mena de feble alternativa a un conjunt de creences més actiu, sinó el punt de partida d’una societat liberal i secular. Es pressuposa un rebuig de les explicacions que impliquen esdeveniments miraculosos, i explicacions improbables de l’existència i la mort. Com a comoditat o com a il·lusió o com a una guia moral, aquests punts de vista són irreprotxables en una societat moderna, però quan assumeixen una autoritat superior no tenen cap valor en absolut.

Quan Sud-àfrica estava lluitant per aconseguir una resolució després de l’apartheid, cap de les parts, en aquesta etapa, estaven veritablement compromesos amb la democràcia. L’ANC era centralista per damunt de tot, i els nacionalistes sortints volien disposicions separades per a blancs. Al final, l’ANC i el Partit Nacional només podien posar-se d’acord sobre una constitució democràtica liberal; la lògica irrefutable d’una constitució democràtica liberal havia prevalgut. És el fet que una democràcia liberal no és preceptiva, sinó que valora els processos per damunt de la ideologia, per la qual cosa ha resistit la prova del temps.

D’això resulta que crec que hem de reconèixer amb alegria que l’ètica no té cap contingut racional, que tinguem un comportament moral i responsable no perquè Déu ens ho ordena, sinó perquè està en la nostra naturalesa i perquè te un profund sentit comú fer-ho. No estic en cap sentit advocant activa hostilitat a la religió, sinó simplement que hem de, com a nació, allunyar-nos de les explicacions religioses.

No hi ha absolutament cap raó perquè l’Església d’Anglaterra estiga representada a la Cambra dels Lords ni perquè la Reina siga la defensora de la Fe, (o – fastuosament– fes), ni hi ha cap raó per prendre el Parlament musulmà o la Junta de Diputats seriosament si diuen tenir coneixements especials. El seu paper, igual que tots els altres grups del país, ha de ser per pressionar i persuadir. Cal eliminar qualsevol suggeriment d’una agenda religiosa: No tinc cap dubte que una proporció substancial dels musulmans en aquest país creu que la societat occidental és antimusulmana i que la guerra de l’Iraq va ser dirigida en contra de la seva religió. No fa molt de temps vaig entrevistar al Cap de Radiodifusió de Palestina i li vaig preguntar per què la seua estació de televisió glorificava l’atemptat suïcida. La seua resposta va ser interessant, potser fins i tot aterridora: al canal de televisió ha d’haver de tots els corrents de pensament palestins. Pot ser incomprensible per als veritables creients, però un estat secular no perseguix, no te com a objectiu fer, creuades religioses, encara que el president George W Bush de vegades sembla creure que té una autorització divina.

Per tant les mesures que el govern està prenent contra els mul·làs i contra la incitació religiosa em semblen estar equivocats. Complaent als creients, al temps que esclafem els “extremistes”,  estem tractant de mantenir la ficció que som una mena de inofensiva semi-religiosa Hobbitidiana  moda. Curiosament, Berlín, mentre que ell mateix està absolutament en contra de qualsevol “núvol vaporós de sense-sentits” com a principis rectors per a la societat, va creure que les religions perdrien el seu significat quan les seues creences es veieren compromeses. Els musulmans – i de fet qualsevol altre grup religiós – han de ser tractats d’una manera secular: si s’extravien en el crim, que és el que és, crim, res més. Hem de deixar absolutament clar que no hi ha delictes polítics o religiosos especials, i hem de deixar clar que ni tàcitament s’ha de promoure la religió en el govern o a les escoles. El que hem de promoure per damunt de tot és la societat liberal, i això es fa millor observant escrupolosament els principis d’aquesta societat.

I això exigeix que reconeixem que la religió és, en la seua base, un sense-sentit. Com més aviat eliminem la idea que la vida té “algun còsmic, llibret que tot ho abasta”, millor.

País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 24 setembre del 2016

Corrent Republicà “Isaiah Berlin” del Partit Valencianiste Europeu (RV-PVE)

Per a contactar:  organitzacio@republicavalenciana.org

 

 

Mitjà per la República Valenciana