RV/PVE en solidaritat amb Turull, Sànchez, Forn, Rull i els republicans catalans i per la fi del regim del 78/39


RV/PVE en solidaritat amb Turull, Sànchez, Forn, Rull i els republicans catalans i per la fi del regim del 78/39

República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu, davant de la ignomínia de l’Estat espanyol mantenint en presó sense judici als dirigents republicans catalans i de l’alentiment pervers del procés per evitar que els demòcrates catalans puguen recórrer als tribunals internacionals; que davant de l’opció de lluita pacífica dels catalans per a poder decidir democràticament i assolir l’Estat català els ha portat a quatre dels presoners polítics: Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn a fer una vaga de fam que ja es va acostant als quaranta dies en que es pot produir un desenllaç de mort; davant d’aquests fets els sobiranistes valencians republicans de RV/PVE manifestem que no es pot restar en silenci davant aquesta repressió de l’Estat dinàstic espanyol i no ser, al mateix temps, còmplices d’este Estat espuri neofranquista.
Però fins i tot les paraules ja no són suficients. La major solidaritat amb el republicans catalans que els demòcrates valencians podem fer és obrir un altre front democràtic valencià contra el regim del 78/39 al País Valencià. Cal denunciar al regim que ja ha comptat amb tres Caps d’Estat: Franco, Juan Carlos Borbón i Felipe Borbón.
Este regim és espuri, pervers i tirànic. Cal denunciar-lo i cal canviar-lo.
RV/PVE fa una crida als demòcrates valencians per incorporar-se a la CPVR (Coordinadora del País Valencià per la República) per lluitar democràticament contra el regim del 78/39, per generar processos constituents i per assolir la República.
RV/PVE fa una crida als sobiranistes valencians republicans a agrupar-nos i generar al parlament valencià un procés constituent per l’Estat valencià, per la República Valenciana, lliure i sobirana.
Comité Executiu de RV/PVE
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 14 desembre 2018

Entre el “mori el Borbó” i l’ordre establert per Jaume Renyer

Els posicionaments d’ERC en relació al trentè aniversari de la Carta Magna espanyola han oscil·lat entre Joan Tardà i el seu crit de “mori el Borbó” i l’informe sobre la legitimitat democràtica de la Constitució del 1978 elaborat per la Fundació Irla.

Joan Tardà va cloure el seu abrandat parlament en un acte de les JERC contra la Constitució espanyola amb l’històric crit de lluita de la Guerra de Successió. Fou, el seu, un gest políticament legítim i inhabitual en discurs oficial de l’Esquerra actual perfectament homologable dins del llenguatge característic de la classe política autonòmica. La reacció de la “brunete mediatica” el portà a emular la conducta seguida per Carod (després de l’entrevista amb ETA), Puigcercós (amb la bandera espanyola) i Benach (amb els complements del cotxe oficial), és a dir, rectificar conductes no pas fruit de l’autocrítica voluntària sinó de la pressió externa. Feta aquesta reflexió, Joan Tardà és un patriota i un diputat honest que mereix la solidaritat dels companys davant les anunciades actuacions de la fiscalia espanyola.

L’altre pronunciament d’ERC és un document -conegut la vigília de la festa constitucional elaborat per la Fundació Irla (d’autor anònim i que per defecte cal atribuir a Josep Vall, que n’és el director)- sobre la legitimitat de la Constitució del 1978. Consta de dues estadístiques, una sobre el percentatge de població actual que no va poder votar en el referèndum constitucional d’ara fa trenta anys, i l’altra sobre la predisposició a una reforma constitucional entre la ciutadania. Unes dades i les altres estan enllaçades per frases més pròpies d’un power-point que d’un document políticament argumentat i tot plegat conclou amb un paràgraf del punt 24 de la Declaració de Principis de la Internacional Socialista, de l’any 1989, referit al dret d’autodeterminació dels pobles.

En conjunt és un document inconsistent, jurídicament i políticament, que no està a l’alçada de la temàtica que pretèn abordar, i més quan empra l’argument del temps transcorregut per deslegitimar la validesa del text constitucional (com si allò procedent fos revalidar periòdicament les lleis vigents). L’any 1978 la direcció d’ERC fonamentà el rebuig a la Constitució en el no reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles, trenta anys després aquesta raó queda desdibuixada en un context en el qual hom sembla estar a l’espera d’un gest governamental en pro de l’Espanya plural per acollir-se a una eventual reforma constitucional. Joan Ridao, que va presentar l’informe, va desaprofitar l’ocasió de concretar allò que anunciava en el seu llibre “El Pla B: l’estratègia cap a la sobirania” (Editorial Mina, Barcelona, 2007), és a dir, quin pla B i quina estratègia ha de seguir ERC, un cop declarat esgotat el procés autonòmic.

El proppassat dia 4, la direcció d’ERC va convocar un acte polític amb el títol “Estem construïnt un estat propi. Disculpin les molèsties”. A banda d’un lema tan agosarat, res es va aclarir sobre la posició que adoptarà el Partit davant el desenllaç del finançament de la Generalitat i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. En tot cas, hauría de ser una resposta congruent amb les resolucions del congrés del juny i amb els bons propòsits que inspiren la convocatòria d’actes com l’esmentat, i si pot ésser, doni consistència jurídica i política a un projecte nacional que va més enllà del “mori el Borbó” i de l’informe sobre la Fundació Irla.

Dilluns el Sindicat Valencià Republicà convoca una concentració a la plaça de Manises a València.

El Sindicat Valencià Republicà que en les recents eleccions sindicals al Consorci de Bombers sent la primera vegada que es presentava va treure dos delegats, ha convocat dilluns una concentració a les 11:30 a la plaça de Manises a València per deixar clares les reivindicacions a la Direcció del Consorci que va a presentar a l’Assemblea General el pressupostos dels bombers.
www.sindicatvalenciarepublica.org

Encàrrec a tots els/les republicanes valencianes perquè els ho feu arribar als càrrecs públics que conegueu perquè signen la Declaració Republicana de Sagunt

Hola ___________________ (nom del càrrec), bon dia…

A continuació t’envie uns enllaços…

El primer la Declaració Republicana de Sagunt:
http://www.coordinadorarepublicana.org/wp-content/uploads/2017/01/declaració-de-Sagunt.jpg

A continuació el llistat de càrrecs públics que ho han signat…
http://www.annanoticies.com/wp-content/uploads/2018/06/llistat-carrecs.jpg

I per a finalitzar l’enllaç per si vols sumar-te
https://docs.google.com/forms/d/1nCpO9pDPghvdKTztokWVmCvVQNl1qbdNc_QG9_wzyRM/viewform?edit_requested=true

Solidaritat i República País Valencià en la CPVR

El col·lectiu Solidaritat i República País Valencià es va formar a partir de la signatura d’un Manifest de solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia, centrant principalment la seua actividad en l’exigència de la llibertat dels presos polítics.

En el desenvolupament de la seua activitat va assumir que la defensa de la democràcia requeria la reivindicació republicana, adoptant així el seu nom actual. I finalment, en congruència amb això, va acordar incorporar-se a la Coordinadora del País Valencià per la República (CPVR) per a les actuacions en l’àmbit del País Valencià. Per a tal incorporació va valorar el fet de la defensa per la CPVR de l’exigència de la llibertat del presos polítics catalans.

Actualment, el col·lectiu Solidaritat i República País Valencià està organitzant un Tancament Solidari amb la vaga de fam dels presos polític per al 22 de desembre a partir de les 16 hores en el Micalet (carrer Guillem de Castro, València).

Recull de notícies pel dia de la Constitució neo-franquista

Mitjà per la República Valenciana