Presentem Jordi Pujol

Presentem Jordi Pujol

La confessió que ha fet Jordi Pujol en el capítol de la seva autobiografia titulat Després de l’esperança de vida, és digna d’un gran autor i d’una gran obra. A diferència d’aquells relats de novel·la negra en què es comet un crim a les primeres pàgines i no es resol fins a les últimes, la matèria pujoliana ens sorprèn plantejant el tema, gairebé, després del desenllaç. Una autèntica filigrana de l’ordre lògic argumental.

Ara em pregunto si tots els múltiples biògrafs de Pujol (els oficials i els no oficials) coneixien o desconeixien en el moment d’escriure-li les memòries el detall dels diners no regularitzats. Si el coneixien, per què el van ometre i han tirat per terra la credibilitat del torsimany? I si el desconeixien, han tirat per terra l’ofici de l’escrivà. El secret dels Pujol ha estat ocultat, o gairebé ocultat, durant més de tres dècades. El secret dels Pujol ha estat ignorat (o gairebé ignorat) per un país sencer que, per pujolisme o per antipujolisme, durant més de tres dècades va articular-se en funció de Pujol.

Què ha passat ara perquè el secret s’hagi revelat? Una explicació podria tenir a veure amb el fet que Pujol sigui el paradigma de polític democratacristià i vulgui accedir a la fi biològica en pau a la terra i també en el cel. Una altra explicació podria tenir a veure amb el xantatge. A mi, ara que ho sap tothom, em sembla que l’Estat (l’aparell d’Estat espanyol) coneixia la maniobra de Florenci Pujol que va deixar atrapat Pujol des del primer moment (és a dir, des del primer any de presidència). L’Estat va fer els ulls grossos perquè tenia agafat Pujol pels collons, i, a canvi, Pujol ensinistrava Catalunya en el patró autonomista. I ni un pam més enllà.

Ara que Pujol no té autoritat moral per frenar el procés de transició nacional, l’Estat ja no li guardarà el secret. Al contrari, farà esclatar el secret dels Pujol als morros de CiU. Ja va amenaçar el 2012. Ara ho hauria fet definitivament abans del 9-N. Pujol s’ha fet l’eutanàsia activa abans que li practiquessin l’autòpsia.

Darrera actualització ( Dilluns, 28 de juliol del 2014 02:00 )

Oktopus Band va passar divendres per La República Valenciana -cau d’encontre -

concert cau 045aconcert-cau-a1

Joan Fontaine in Rebecca (1940)

rebecca-joan-fontaine

Per la seua actualitat publiquem les cartes a Fabra i Castellanos que ENV – RV /PVE van lliurar en escrit raonat del perquè cal eliminar de l’himne l’estrofa “Per ofrenar noves glòries a Espanya”

lletrahimneresposta
serafin

María José Català llig la carta que va enviar el Govern valencià al Govern català i ix prou bé de les provocacions d’alguns periodistes que intenten que la consellera digue allò que no s’ha de dir des del Govern valencià: “que valencià i català és el mateix” i allò que des del Govern valencià no s’ha dit mai: “que el valencià i el català és distint”

Malgrat ser el valencians els més maltractats per l’Estat espanyol, el mètode que utilitza encara amaga més espoli que  no reflecteixen les xifres 

joan-veaVea: el Govern Espanyol fa trampes amb les balances i tot i així desprenen l’espoli fiscal que patim el valencians.

Arran de la publicació de les balances fiscals per part del Govern Espanyol, el secretari de Política Econòmica d’Esquerra Republicana del País Valencià, Joan Vea ha afirmat que “el govern espanyol, ha presentat unes balances tenint en compte el criteri de la càrrega-benefici, un criteri que no s’utilitza a cap organisme oficial del món perquè és molt inexacte i distorsiona la realitat dels fluxos de recursos entre administracions. Han escollit aquest criteri per mandat de la FAES que és qui dicta la veritable política del govern de Mariano Rajoy. La gran majoria del organismes internacionals utilitzen el criteri del flux monetari, és a dir, la diferència entre el que paga un territori al govern central i la despesa que rep per tard d’eixe govern. Per tant, fent una magnífica demostració d’opacitat i manca de transparència, el govern no facilita les dades per saber quant paguem i quant rebem realment els valencians
 
Vea ha afegit que “amb les balances que han presentat, es comptabilitza com a despesa en el País Valencià, la despesa feta en el Museo del Prado, el Teatro Real (tan criticada per Zubin Mehta), infraestructures d’altres territoris que, segons els experts, ens beneficien, però que s’han planificat en interés d’altres territoris, com l’ampliació de l’aeroport de Madrid i, sobretot l’enorme despesa en l’aparell administratiu de l’Estat, situat en la seua pràctica totalitat a Madrid”.
 
El dirigent republicà ha afirmat que “tot i això, el País valencià continua presentant un dèficit fiscal de més de 2.000 milions d’euros i més del 2% del PIB. És a dir, que malgrat ser un territori pobre i empobrit, malgrat que ens hagen hagut de prestar milers de milions d’euros del FLA, estiguem a la vora de la intervenció per part de l’Estat i ens compten com a despesa feta en el País Valencià inversions que mai aprofitarem, encara ens ix a pagar la festa de l’Espanya SA“.
 
Vea finalment ha afegit que “cal que el govern valencià realitze urgentment 2 mesures: la creació immediata d’una comissió d’experts acadèmics que calcule la balança fiscal del País Valencià respecte a l’administració central seguint el criteri del flux monetari, per tal de saber quant aportem realment i  a més que el Consell es plante d’una vegada i exigisca que cap euro més dels impostos dels valencians se’n vaja del País Valencià. Som un territori que els necessita i no podem continuar deixant que els usurers del ministeri d’hisenda ens prenguen els nostres diners i després ens els presten amb interessos“, ha sentenciat.

En plena batalla contra l’Estat espanyol per l’espoli que patim els valencians, encertada la decisió de Compromís i del PSPV per oposar-se a la proposta d’EUPV d’eliminar els “bous al carrer”

per engrandir les imatges cliqueu damunt d’ellesbous5aqbous4bous3