ESPANYA ÉS UNA CATEGORIA MILITAR, escrit de Víctor Baeta

PER A LLEGIR LA VERSIÓ EN CASTELLÀ, CLIQUEU ACÍ

GRA153. SANT LORENZO DE L’ESCORIAL (MADRID), 03/06/2014.- El Rei Joan Carles i el Príncep d’Astúries, en el Monestir de Sant Lorenzo de l’Escorial (Madrid), on el Monarca ha presidit hui la solemne cerimònia militar de l’Orde de San Hermenegildo, creada fa dos segles per a premiar conductes militars exemplars, en el primer acte oficial al qual assisteixen junts després que el Monarca anunciara ahir la seua abdicació en favor del Príncep, una renúncia que se substanciarà en les pròximes setmanes quan la proclamació de Felip VI en les Corts culmine el corresponent tràmit parlamentari. EFE/Ballesteros

ESPANYA ÉS UNA CATEGORIA MILITAR
Espanya és la categoria militar de la monarquia catòlica o hispànica. Finalitzades les guerres de conquesta i de descolonització d’ultramar, a la categoria militar que és Espanya, sols li resta un camp de batalla i és en la pròpia metròpoli. Espanya, eixa categoria militar,  compta amb el suport dels espanyols que són els súbdits amb comunió amb la monarquia hispànica que l’accepten i la fan seua. Com en tota guerra hi ha l’enemic i l’actual, per a eixa categoria militar que és Espanya, són, allò que anomenen,  els ‘antiespanyols’, és a dir tots aquells que no estem en comunió amb la monarquia catòlica o hispànica i aspirem a categories polítiques, no militars, basades en la democràcia i la llibertat. Els ‘antiespanyols’ varem patir una gran derrota en 1939 per l’aliança d’Espanya -dels detentors de la categoria militar en eixos moments- amb Hitler i Mussolini. Però ara, en el 2020, uns ‘antiespanyols’ -els que aspiren a categories polítiques i no militars- han aconseguit reagrupar-se i fer-se públics en el territori ocupat que és Catalunya i aspiren a independitzar-se de la categoria militar que és Espanya; els catalans aspiren a instaurar democràticament categories polítiques, lliures i sobiranes, com és la República Catalana.

El proper 14 d’abril, RV/PVE farà públic un document, amb unes conclusions inusuals. Ha estat llargament debatut i finalment aprovat per l’Assemblea de RV/PVE reunida telemàticament. Este document és el resultat del constatat fracàs, per part de RV/PVE, després de molts anys d’esforços per tractar d’implicar al republicanisme estatal, anomenat ‘espanyol’, en la lluita contra el règim del 78 -règim al servei de la monarquia hispànica- i per l’assoliment de la sobirania política dels valencians. Ha estat impossible. Eixe ‘republicanisme’, és més ‘espanyol’ que republicà. Tots ells son votants de IU, Podemos i PSOE, forces perfectament instal·lades en el regim del 78, que  aplaudixen a l’Exercit, apel·len a la Pàtria –común e indivisible– , reprimixen a republicans catalans i preparen la renovació dels acords amb en els franquistes fets en el 78 amb uns nous Pactes de la Moncloa.

Amb este document que apareixerà el 14 d’abril, RV/PVE vol marcar amb claredat que ‘Espanya’ és un instrument  al servei dels interessos de l’oligarquia que controla l’Estat dinàstic. Per a RV/PVE, Espanya i els seus seguidors, els espanyols -que cal no confondre amb els castellans, andalusos, asturians, etc. etc.- responen a categories no democràtiques, imperialistes i extractives a les que cal denunciar i combatre políticament i democràticament.

Víctor Baeta i Subias, membre de l’Assemblea de RV/PVE

CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA

CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA pel Col·lectiu “Fent País Valencià”

Un grup de ciutadans de la Comunitat Valenciana hem decidit posar-nos en contacte per tirar avant durant els pròxims anys un nou projecte que ocupe un espai ara buit en el panorama polític valencià.

Esta és la nostra proposta en poques paraules: Continua la lectura de CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA

Borràs, sobre uns nous Pactes de la Moncloa: “No estem per repensar el model de l’Estat sinó per pensar la independència”

Entrevista a la cap de files de JxCat al Congrés, Laura Borràs. 1230#Oriol Duran

La portaveu de JxCat assegura que el nom de la proposta els “allunya” de contribuir-hi

ACN Madrid
La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, s’ha desmarcat del llenguatge que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha utilitzat proposant una reedició dels Pactes de la Moncloa per afrontar la crisi pel coronavirus.
“JxCat no està per repensar el model d’Estat perquè l’estat en què volem pensar és en la independència de Catalunya”, ha dit en una entrevista a Ràdio 4.
Tot i així, Borràs ha assegurat que si la intenció del govern de Sánchez és buscar acords econòmics, JxCat escoltarà les propostes. En aquest sentit, ha afegit que el nom de la proposta els “allunya” a contribuir-hi.
Segons Borràs, els pactes de la Moncloa van ser uns acords que van “enterrar” la possibilitat de trencar amb el règim franquista i el van “perpetuar d’una manera sociològica”. En aquest context, ha afegit que d’entrada el nom porta a un “mite fundacional de la democràcia postfranquisme, en una mena de rendició organitzada”.
I ha lamentat que en el context del ’77 es podia haver jutjat el franquisme i haver plantejat si es volia una república o una monarquia.
Preguntada per quin serà el vot de JxCat dijous al Congrés sobre la pròrroga de l’estat d’alarma fins al 26 d’abril, Borràs ha explicat que encara està parlant amb ministres del govern espanyol sobre algunes de les mesures que s’han d’aprovar.
“Estem intentant aconseguir que siguin les mesures que considerem necessàries i encara estem ultimant alguns detalls de les mesures econòmiques i laborals”, ha afegit.
Borràs ha recordat que en l’anterior pròrroga de l’estat d’alarma, JxCat va fer un “sí crític” a les mesures i que es van abstenir a la pròrroga en considerar que s’havia fomentat en una retirada de competències, un “155 per la via de l’excusa sanitària”, segons ha dit.
Preguntada per les retallades en sanitat dels governs d’Artur Mas, Borràs ha considerat que és “superficial” dir que un retalla allà on vol, ha afegit que els pressupostos són fruit de conjuntures i ha defensat que en els governs que ella va participar com a directora general, el Departament de Salut tenia un “paper preeminent”.
“Les retallades són fruits d’excessos i tots sabem qui va dur a terme aquests excessos”, ha conclòs.

Torna ‘el timo de la estampita’. Tornen els Pactes de la Moncloa

EL TIMO DE LA ESTAMPITA per Alfons Duran | 06/04/2020

“España de charanga y pandereta, / cerrado y sacristía, / devota de Frascuelo y de María, / de espíritu burlón y de alma quieta (…) España inferior que ora y bosteza, / vieja y tahúr, zaragatera y triste; / esa España inferior que ora y embiste, / cuando se digna usar de la cabeza”.

El retrato vivo de Antonio Machado permanece incrustado en el ADN nacional y aflora constantemente a través de sus más notorios personajes, muchos ellos pertenecientes a la clase política (los Fraga, Aznar, Calvo Sotelo, González, Zapatero, Rajoy, Abascal, Rivera y especies similares), y otros vinculados a las clases directamente extractivas, que administran los oligopolios como si fueran comunidades de vecinos sin derecho a voto.

Todo ello aderezado, eso sí, por las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (las TIC’s), que les da un sello de falsa modernidad, pero que no les permite ocultar sus bases ideológicas de fondo reaccionario, asociadas al “orden antiguo”, contrarias al progreso, al fomento de la ciencia, a la mejora de la sociedad.

Es por ello que cuando surge un hecho inesperado (vamos a aceptar que el Covid19 es un “cisne negro” de los que describe analíticamente Nassim Taleb), se ponga de manifiesto la chapuza nacional, tanto en términos organizativos como logísticos, tanto en la definición del personal ejecutivo como en la configuración de un potente “back office”, tanto en la gestión del tiempo como en  los procesos de comunicación. Son unos ineptos porque no pueden ser otra cosa.

Cuando algunos defendemos un Estado ligero y un predominio de la sociedad civil y de la iniciativa privada, se nos tacha de neoliberales, en una simple demostración de ignorancia y mala fe. Yo siempre he creído que hay dos capítulos cruciales en una sociedad libre y democrática: la sanidad y la educación. Y que estos capítulos han de estar en manos de un Estado, libre y democrático a su vez. El resto son subsidiarios. La alta, media y baja burocracia no hace más que impedir el flujo natural de la vida. En la actual coyuntura, la prestación y el compromiso de los sanitarios son extraordinarios, nunca superados desde la guerra civil. Como contraste, vemos a diario las trabas del entramado estatal para que el equipamiento llegue con facilidad a los servicios interesados. Son los médicos y sus ayudantes los que tienen que dar el visto bueno a las unidades de apoyo, y no los funcionarios que se aferran al procedimiento porque es su alimento natural. El “vuelva usted mañana” de Larra es la respuesta condicionada de esta perniciosa fauna.

Y en medio del desconcierto, el alto funcionario Sánchez, en su calidad de jefe de gobierno del Estado español, propone una renovación de los “pactos de la Moncloa”, como una especie de llamamiento a la unidad nacional, llamamiento al que han acudido presurosos sus colegas Casado y Arrimadas, siempre dispuestos a sacar tajada de cualquier evento. Por favor, un mínimo de seriedad y de rigor. Guarden sus cantos emotivos en el baúl de los recuerdos y traten de gestionar el tema de manera objetiva y racional.

Y permítanme recordarles, si es que no lo saben, que los “pactos de la Moncloa” fueron una versión light del “timo de la estampita”, aquella vieja estafa en la que un par de cómplices se aprovechan de las ambiciones de un “primo”, al que acaban timando de manera grosera. En aquella época el “primo” fue la sociedad española, el “tonto” la izquierda oficial, que luego cogió cuotas de poder, se institucionalizó y ha vivido ricamente a partir de entonces, y el “listo” fue el aparato franquista, que bajo la capa de la renovación vendió un falso relato que ha llegado hasta ahora.

Los “pactos de la Moncloa” fueron parte de la “Transición”, que fue más una transacción interesada que otra cosa.

¿O es que creen que porque estamos confinados acabaremos siendo todos unos perfectos gilipollas?

Alf Duran Corner

En homenatge a Aute, la seua cançó Al Alba interpretada per Julio Galcerà a la República Valenciana

Vídeo: Julio Galcerà canta Al Alba trenta-vuit anys després dels afusellaments del 27 setembre de 1975 a La República Valenciana -cau d’encontre-

Al alba de Luis Eduardo Aute

Si te dijera, amor mío,
que temo a la madrugada,
no sé qué estrellas son éstas
que hieren como amenazas
ni sé qué sangra la luna
al filo de su guadaña.

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga,
quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.

Los hijos que no tuvimos
se esconden en las cloacas,
comen las últimas flores,
parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.

Miles de buitres callados
van extendiendo sus alas,
no te destroza, amor mío,
esta silenciosa danza,
maldito baile de muertos,
pólvora de la mañana.

Preparem l’eixida del confinament… Els valencians, ara per ara, no som independentistes, però si som majoritàriament republicans…

CAL PORTAR LA REPÚBLICA A LES INSTITUCIONS VALENCIANES
[Reflexions de Víctor Baeta, representant de l’ACR Constantí Llombart en la CPVR, després la reunió celebrada dissabte el 20-Gener del 2018 a la SC Micalet]

L’eradicació de la corrupció i l’eliminació de l’espoli econòmic que patim els valencians sols es podrà superar si aconseguim impregnar a les institucions valencianes: ajuntaments, diputacions, Parlament, Consell i Generalitat, de l’ètica i relacions republicanes, és a dir si reivindiquem i portem a les institucions valencianes la República.
Cal que els partits valencians que es reclamen republicans porten, sense més dilacions, la reivindicació per instaurar la República en els seus programes electorals i la facen majoritària en les institucions.
La manifestació del 18 de novembre passat, convocada pel PSPV, Compromís, Ciutadans i Podem, implorant a l’Estat dinàstic un millor finançament s’ha demostrat inoperant. Ara el President valencià està demanant ser rebut en el Senat dinàstic per a tornar a implorar ‘un tracte just’, com explicitaven els cartells de Compromís, on es veia una mà, que entenem era valenciana, donant-li-la a una altra que entenem era la de l’Estat dinàstic, es a dir els nostres polítics valencians donant-li la mà al lladre borbònic que entra per Almansa.
No dubte de la bona fe de Ximo Puig i Mònica Oltra, quan demanen a l’Estat dinàstic un ‘tracte just’ per als valencians, o la bona fe d’Isabel Bonig per intentar eradicar la corrupció del seu partit. Però tots ells s’estavellaran en els seus intents, perquè dins del règim del 78 no hi ha solució per als problemes dels valencians. El règim del 78, concatenat al del 39, està esgotat. Cal que els republicans valencians ens coordinem per a encetar un procés constituent amb l’objectiu de guanyar les institucions valencianes per a la República i que , esta, al nostre parlament no pot ser més que valenciana. Cal passar de la nostàlgia republicana del 2006 a l’acció política republicana de futur del 2018.
Els valencians, d’Oriola-Orihuela a Vinaròs hem de fer-nos visibles per a pujar al tren de la història que s’ha començat a posar en marxa. No hem de tornar a ser espectadors, no hem de servir per a ser moneda de canvi d’altres, no hem d’esperar res de ponent: a Ximo Puig no l’escoltaran en el Senat, tal vegada ni el deixen parlar; no hem de mirar cap a Madrid, al contrari, la nostra acció republicana ha de ser allò que faça girar el cap d’ells cap a nosaltres. Esta vegada els valencians ens hem de fer de respectar, hem de ser protagonistes i hem d’estar presents allà on es prenguen les decisions que ineludiblement ens afectaran, i això serà d’ací a poc de temps. És per això que la societat civil republicana hem de posar-nos ja en marxa perquè els polítics que ens demanen el vot s’afegisquen a eixe procés constituent republicà que els reclamem. Els valencians no som, ara per ara, independentistes, però el que si som és majoritàriament republicans. Valencians i republicans.
Víctor Baeta, representant de l’ACR Constantí Llombart en la CPVR

Mitjà per la República Valenciana