Jornades Acadèmiques sobre “Formació de nous estats al món al segle XXI?”

“Espanya ha perdut la batalla de la inviabilitat econòmica d’una Catalunya lliure i intenta ara fer servir la UE com a barrera”

Jornades Acadèmiques sobre “Formació de nous estats al món al segle XXI?”

29 octubre 2013  | Autor: Equip web RCat

Joan Vintró, Carles Boix i Antoni Segura durant la sessió matinal que ha obert les Jornades Acadèmiques sobre formació de nous estats al món al segle XXI

El catedràtic de la Universitat de Princeton i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Boix, ha declarat aquest dimarts que “Espanya ha perdut la batalla de la inviabilitat econòmica de Catalunya i fa servir la UE com a barrera”. Boix ha fet aquestes manifestacions durant la seva intervenció a les Jornades Acadèmiques que, sota el títol “Formació de nous estats al món al segle XXI?”, tenen lloc al Born Centre Cultural.

La intervenció del prestigiós acadèmic s’ha centrat en la dimensió internacional dels processos de formació de nous estats. Boix considera necessari distingir entre secessions pactades i no pactades i ha descrit les característiques de cada tipus.

Pel que fa a l’argumentació en què es basa un procés de secessió, el catedràtic considera que hi ha 3 grans arguments o principis, que són els següents:

  1. Principi de nacionalitat
  2. Principi democràtic
  3. Principi d’autodeterminació com a recurs últim per a restablir la justícia

En primer lloc, pel que fa al principi de nacionalitat, Boix afirma que es tracta de la formulació clàssica segons la qual les nacions tenen dret a l’autodeterminació, una formulació que considera molt habitual en els segles XIX i XX. En segon lloc, s’assenyala el principi democràtic, essencial. Boix ha recordat les nombroses resolucions del Parlament català que recullen i invoquen ambdós principis. No obstant això, el professor Boix ha reclamat la necessitat de ser més exigents, atès que -amb aquesta formulació- la reclamació de l’autodeterminació topa amb el problema del subjecte sobirà i, per exemple, a Espanya s’afirma que ja està establert a la Constitució, que ho circumscriu al poble espanyol i no hi ha més. I encara té en contra la possibilitat d’esdevenir una font d’inestabilitat.

Per això, el catedràtic reivindica posar més èmfasis en reivindicar l’autodeterminació com a recurs últim per a restablir la justícia. Quan les demandes d’automomia d’un territori no s’han complert, hi ha promeses fetes, lleis incomplertes…”És un principi que connecta bé amb la situació de Catalunya, que ha intentat sistemàticament ser autònoma, infructuosament”

Boix ha recordat que la llarga història d’intents fracassats d’articulació de Catalunya, com a minoria, dins d’Espanya “des de l’Estatut del 1979 no complert del tot, que va portar a l’Estatut del 2005 o 2006, que fou laminat radicalment pel Tribunal Constitucional”. Per a Carles Boix “aquesta justificació és molt més important que el greuge fiscal o econòmic en què se’ns vol encasellar”, ha dit.

Pel que fa a la qüestió de la pertinença a la Unió Europea, Boix ha expressat que “Espanya ha perdut la batalla de la inviabilitat econòmica de Catalunya. Hi ha estats més petits que Catalunya perfectament viables. També s’ha demostrat que es pagarien les pensions, etc.; però Espanya fa servir la UE com a barrera”.

El professor de Princeton ha reconegut que existeix l’article 49 del tractat de la UE no gaire favorable a Catalunya (“És l’article que invoca Barroso, tot i que fent-ho no actua de manera honorable”), però també recorda que Barroso no és un jutge, és del poder executiu, hi ha interpretacions diverses i molts no s’expressen d’aquesta manera, sobretot si se’ls pregunta ‘Què passaria amb Escòcia?’ A més, cal parar atenció també a l’article 50 que estableix un complex sistema per a la sortida d’un Estat membre, només possible “després d’un llarguíssim procés de negociació”.

Boix ha indicat que “hi podria haver llibertat comercial i es poden fer acords bilaterals amb la UE sense la unanimitat de tots els Estats”, com està posant de manifest aquests dies el cas de la negociació a Pristina.

Pel que fa a l’euro, Boix ha recordat que es pot no ser a la UE i tenir l’euro, i fins i tot, “les entitats financeres catalanes podrien accedir als fons de liquidesa de la UE sense pertànyer a la UE. Només cal que tinguin una sucursal a un Estat de la UE”, tal com ha estat demostrat per Jordi Galí.

Finalment, Boix ha clos la seva intervenció afirmant que “aquest procés no el van començar les elits, sinó la gent. Hi ha una societat organitzada que està en marxa”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *