El cas de la permuta de les naus de la Tabacalera i l’actual President de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos

Façana_principal_del_la_Tabacalera_de_ValènciaUna responsabilitat ineludible de l’actual President de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Carlos
La recent sentència del TSJ, en la qual es declara nul·la la permuta per la qual les antigues naus posteriors i laterals de Tabacalera van passar a ser sòl edificable, posa en evidència l’actuació dels responsables polítics de l’Ajuntament de València de llavors, que van possibilitar aquesta operació. Però si existeix una figura clau en aquest “singular i sinistre” procés, aquesta va ser la del llavors Director General de Patrimoni, Manuel Muñoz Ibáñez.
Com va publicar Levante-EMV, entre 2005 i 2013, Muñoz Ibáñez va autoritzar amb la seua signatura d’un informe al desembre de 2005, la descatalogació i l’enderrocament en 2007 d’una part de l’edifici de la Tabacalera, un dels conjunts més emblemàtics del nostre patrimoni industrial de principis del segle XX, que hauria d’haver sigut declarat Bé d’interès cultural (BIC).
De fet, segons una carta -que va fer pública Levante-EMV el 14/01/2007- del que va ser director general de Belles Arts del Ministeri de Cultura,  Julián Martínez García a Manuel Muñoz Ibáñez, el primer va tenir a bé manifestar al segon «la seua estranyesa per la sorprenent operació urbanística» i que aquest conjunt, «que anava a ser inclòs a proposta de la Generalitat en el pla Nacional de Patrimoni Industrial per a la seua restauració prèvia declaració com Bé d’Interès Cultural, es veja ara considerablement afectat per una actuació que permet l’enderrocament i l’edificació d’habitatges en part del mateix».
A açò s’afegeix que Muñoz Ibáñez, actual president de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Carlos, en una carta datada el 29 de juny de 2006 a “Salvem Tabacalera”, entitat que va denunciar valenta i eficientment aquesta lamentable actuació davant els tribunals, els quals els han donat la raó a destemps (“Quan la justícia és lenta i arriba tard, no és justícia”). En la referida carta, segons va publicar aquest periòdic el 06/07/2006, Manuel Muñoz defensava que l’enderrocament d’aquestes naus de la fàbrica de la Tabacalera redundaria en el «realç en l’escena urbana de l’edifici principal». Al seu judici, amb l’eliminació de les naus, l’edifici construït per a l’Exposició Regional (1909) «veurà emfatitzada la seua presència des de la façana principal i des dels flancs laterals». Aquestes afirmacions van quedar seriosament qüestionades amb l’informe que va emetre la Real Acadèmia al novembre de 2007. En aquest document publicat per Levante-EMV el 28/11/2007, s’establia que encara que Manuel Muñoz Ibáñez va autoritzar la seua demolició parcial «sense informes tècnics que ho avalaren», aquesta institució acadèmica va determinar que els enderrocaments «manquen de justificació alguna perquè es perd part de la composició de l’edifici i es veu fortament alterada la volumetria del conjunt».
Per açò en aquests moments resulta contradictori i estrany que es trobe al capdavant d’una de les institucions culturals valencianes més destacades, com és la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos, una persona que va possibilitar i va justificar de manera arbitrària, una actuació que ha sigut declarada nul·la pels tribunals.
Els convulsos temps actuals reclamen exemplaritat, per la qual cosa seria molt digne i ben rebut per tots els valencians, que l’il·lustríssim senyor Muñoz Ibáñez tinguera l’elegància de presentar la dimissió del càrrec que ocupa en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos
Antonio Marín Segòvia
Portaveu d’ACR Constantí *Llombart

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *