2 pensaments a “Vídeo. Baldoví: “Cal posar en un paper el que volem. El finançament primer objectiu…””

  1. S’hauria d’anar pensant (i fent!) en la possibilitat que els mitjans de comunicació espanyols respecten la llibertat d’expressió en la nostra llengua pròpia, si els que diuen que ens ‘representen’, a la valenciana gent, s’expressen sempre o quasi sempre en castellà, el valencià o català de València, resta en l’extrema marginació, com els negres que acataven la submissió d’alçar-se de l’autobus perquè els blancs s’assegueren als seus seients, abans de la insubmissió de Rosa Parquer negant-se a ésser discriminada… Hi haurà entre els polítics ‘valencians’ gent, política, que exercisca la insubmissió lingüística, o potser es pensen que si parlen en valencià-català, no s’aconseguirà un finançament just per al País Valencià? Si la valenciana gent que pot deixa d’expressar-se en valencià i accepta la submissió de parlar sempre en castellà, qui el parlarà? Com es transmetrà el valencià a les noves generacions? Com s’aconseguirà que recupere el prestigi perdut? Com es capgirarà un model estatal on el valencià-català, gallec i èuscara són condemnades a l’extrema marginalitat i a l’anorreament? No ho entenc i estic en contra d’aquesta submissió lingüística indigna i inconvenient!

    1. Te contestaré breument.
      La llengua que correspon a la teua identitat valenciana/catalana sols té una possibilitat de supervivència, i encara no garantida, si té darrera un Estat valencià lliure i independent, que la protegisca. Dins de l’Estat espanyol, malgrat els cants de sirena de certa esquerra espanyola de que “una altra Espanya és possible” on els Països Catalans tindrien un lloc existencial, no me la crec en absolut i està dirigida a impedir un moviment sobiranista valencià emparant-se en una promesa de la defensa de la teua identitat valenciana/catalana.
      La teua identitat valenciana/catalana a l’actual Comunitat Valenciana, independent de la consciència de pertinença i/o d’assumpció de la seua catalanitat, per part dels seus components, segons he demostrat en el meu llibre ‘Per la República Valenciana d’Oriola a Vinaròs’ ha passat del 75/80% dels residents en 1960 al 43% en el 2008.
      Reivindicar l’Estat valencià lligat a aquesta identitat és apostar per la derrota. És més, és restar en la marginalitat com ja s’ha demostrat; mai s’ha superat el 5% per entrar en les Corts valencianes.
      Sols quan el BLOC ha aconseguit de la mà de Mónica Oltra, amagar o no posar en primer pla la identitat a la que està adscrita la majoria de la seua afiliació, ha a aconseguit eixir d’aquesta marginalitat política i amb el poder polític en les seues mans possibilitar el conreu de la teua identitat.
      Sense poder polític valencià (no espanyol) la teua identitat no té salvació.
      Amb poder polític valencià, tal vegada (els irlandesos crec que no els ha estat suficient) es puguen “salvar els mots”.
      Baldoví ha de fer política per assolir aquest poder valencià que ens ha de portar a l’Estat valencià, amb el suport de la gran majoria dels residents d’Oriola a Vinaròs, siguen quines siguen les seues identitats.
      Baldoví és un polític i no un promotor cultural o un agitador identitari.
      L’agitació cultural, com la religiosa o la identitària ha de tenir un altre àmbit d’actuació.
      Les opcions religioses o les identitats, quan més lluny del projecte sobiranista/ independentista valencià millor.
      NOTA 1:
      Si els catalans en el seu ‘procés’ són estrictament polítics i no identitaris, perquè collons els valencians ho hem de ser!!!
      NOTA 2:
      Amb tot sempre se és lliure de promoure una proposta política lligada a una opció religiosa o identitària. Però com a votant seria totalment contrari a una República Valenciana Islàmica, posem per cas.

      VBS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *