Sobre el cas Panzer

From: Antonio Marín Segovia
Sent: Wednesday, July 30, 2014 9:25 AM
To: ANNA notícies
Subject: CASO PANZER – REFLEXIONES

No estaría nada mal decir la verdad y reconocer los graves errores cometidos por las diversas organizaciones, haciendo hincapié en la impericia del abogado impuesto a última hora, totalmente ajeno y desconocedor del tema que se juzgaba.

Por una vez en la vida, sería urgente y necesario que la izquierda asumiese e hiciese público sus errores, sin olvidar la falta de respeto hacia los abogados cesados y otros colectivos que llevamos años luchando contra la represión y a favor de los Derechos Humanos.

El comunicado debe contener un aspecto autocritico y olvidar el toño lastimero, propio de plañideras y de incompetentes.

O aprendemos de los errores y decimos de una vez la verdad entera, o no podremos obtener el respeto y confianza de nadie.

Llevamos demasiado tiempo haciendo el ridículo y demostrando que desconocemos el sentido de la palabra Solidaridad, entre otras.

Los que nos decimos de izquierda estamos logrando no ser referente de nada si actuamos tan pueril y tan dogmáticamente.

Decía Antonio Gramsci algo sobre que “LA VERDAD SIEMPRE ES REVOLUCIONARIA”.

¡¡¡Ya está bien de mentir y de usar y tirar a las personas en función de intereses partidistas espurios y miserables de algunos impresentables y sus organizaciones!!!
Antonio Marín Segovia

Presentem Jordi Pujol

Presentem Jordi Pujol

La confessió que ha fet Jordi Pujol en el capítol de la seva autobiografia titulat Després de l’esperança de vida, és digna d’un gran autor i d’una gran obra. A diferència d’aquells relats de novel·la negra en què es comet un crim a les primeres pàgines i no es resol fins a les últimes, la matèria pujoliana ens sorprèn plantejant el tema, gairebé, després del desenllaç. Una autèntica filigrana de l’ordre lògic argumental.

Ara em pregunto si tots els múltiples biògrafs de Pujol (els oficials i els no oficials) coneixien o desconeixien en el moment d’escriure-li les memòries el detall dels diners no regularitzats. Si el coneixien, per què el van ometre i han tirat per terra la credibilitat del torsimany? I si el desconeixien, han tirat per terra l’ofici de l’escrivà. El secret dels Pujol ha estat ocultat, o gairebé ocultat, durant més de tres dècades. El secret dels Pujol ha estat ignorat (o gairebé ignorat) per un país sencer que, per pujolisme o per antipujolisme, durant més de tres dècades va articular-se en funció de Pujol.

Què ha passat ara perquè el secret s’hagi revelat? Una explicació podria tenir a veure amb el fet que Pujol sigui el paradigma de polític democratacristià i vulgui accedir a la fi biològica en pau a la terra i també en el cel. Una altra explicació podria tenir a veure amb el xantatge. A mi, ara que ho sap tothom, em sembla que l’Estat (l’aparell d’Estat espanyol) coneixia la maniobra de Florenci Pujol que va deixar atrapat Pujol des del primer moment (és a dir, des del primer any de presidència). L’Estat va fer els ulls grossos perquè tenia agafat Pujol pels collons, i, a canvi, Pujol ensinistrava Catalunya en el patró autonomista. I ni un pam més enllà.

Ara que Pujol no té autoritat moral per frenar el procés de transició nacional, l’Estat ja no li guardarà el secret. Al contrari, farà esclatar el secret dels Pujol als morros de CiU. Ja va amenaçar el 2012. Ara ho hauria fet definitivament abans del 9-N. Pujol s’ha fet l’eutanàsia activa abans que li practiquessin l’autòpsia.

Darrera actualització ( Dilluns, 28 de juliol del 2014 02:00 )