La Generalitat Valenciana exigeix per carta escrita en valencià al Govern català “respecte” al seu estatut, llengua i cultura. [ANNA notícies coincideix prou en la petició del Govern valencià al Govern català, encara que considerem que la utilització per part dels catalans del terme ‘País Valencià’, no ens ha de portar a nosaltres valencians a rebutjar-lo i tampoc coincidim en la ‘creença’ de la consellera de que PSOE, EUPV i Compromís, siguen favorables al procés sobiranista català, del que nosaltres sí som partidaris. Amb tot ANNA notícies recorda que els dos governs autonòmics són espanyols i en aquest sentit res d’allò que els uns o els altres diguen no val de res sino està beneit pel seu superior l’Estat espanyol. Així doncs menys ínfules per part de tots]

La Generalitat Valenciana exigeix per carta al Govern “respecte” al seu estatut, llengua i cultura

María José Català

Foto: EUROPA PRESS

Català creu que l’oposició valenciana està “en sintonia” amb el procés sobiranista

VALÈNCIA, 4 Jul. (EUROPA PRESS) –

   La Generalitat Valenciana ha enviat una carta a la Catalana en què li exigeix “amb determinació” respecte al seu “Estatut, llengua, cultura, identitat territorial i competències”, davant de les “interferències i intromissions”.

   La missiva, signada pel vicepresident i conseller de Presidència valencià, José Císcar, va dirigida al conseller de Presidència català, Francesc Homs.

A la carta, el Govern d’Alberto Fabra assenyala: “Venim observant, amb contrarietat, com des d’institucions i entitats dependents de la Generalitat de Catalunya s’incorpora la Comunitat Valenciana en el seu àmbit territorial, al d’uns ficticis i irreals ‘Països Catalans'” i, així mateix, “es caracteritzen algunes de les nostres tradicions i festes més emblemàtiques com a catalanes”.

“Aquestes circumstàncies es repeteixen amb freqüència sense que mai hagin estat objecte d’una clara i evident rectificació pel seu Govern o per les diferents entitats que en depenen”, afegeix el Consell, que considera “absolutament imprescindible” que la relació entre els dos executius “es fon en criteris de col·laboració lleial i en absència d’interferències i intromissions a l’autogovern i les competències de les dues comunitats”.

El Govern valencià afegeix que la Comunitat “sempre ha mostrat un escrupolós respecte per la cultura, les tradicions, l’organització territorial i l’autogovern de Catalunya”, per la qual cosa exigeix “el mateix respecte”.

La portaveu del Consell i titular d’Educació, Cultura i Esport, María José Català, ha llegit aquesta carta en la roda de premsa posterior al ple del Consell i, a preguntes dels periodistes, ha denunciat les “ingerències” de l’executiu català.

“ES PARLA VALENCIÀ”

Així mateix, preguntada pel tema de la uniformitat lingüística, ha respost que “a la Comunitat es parla el valencià”. En resposta als periodistes que han insistit en aquest tema, ha explicat que la carta “l’hem redactat en valencià i l’hem enviat en valencià” i s’ha mostrat “convençuda” que la podran entendre a Catalunya.

“Però si els preocupa l’enviem també en castellà que l’entendran també”, ha postil·lat la portaveu, que ha eludit seguir parlant del tema perquè “no és moment oportú per tenir un debat filològic”, ha dit.

“TRIPARTIT PROCATALANISTA”

D’altra banda, la consellera ha estat preguntada per les declaracions realitzades dijous pel president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, que va advertir que si el PP en la Comunitat “deixa de ser un dic de contenció a l’expansió independentista”, un “tripartit d’esquerres i procatalanista” afectarà tot Espanya.

Sobre aquesta qüestió, Català ha respost que els grups de l’oposició a les Corts –PSPV, Compromís i EUPV– estan “en plena sintonia” amb el procés sobiranista català. “És objectiu i demostrable que han participat en actes que ens fan pensar que són favorables al procés independentista”, ha destacat.

Així, la portaveu ha respost que comparteix l’opinió de Fabra en aquest sentit, i ha subratllat que “l’actual Govern valencià és el que manifesta una estabilitat més gran per a la Comunitat i la defensa de les seves senyes d’identitat”.

238 anys de la declaració unilateral d’independència dels Estats Units d’Amèrica

238 anys de la declaració unilateral d’independència dels Estats Units d’Amèrica

La declaració nord-americana ha inspirat desenes de moviments d’alliberament nacional arreu del món

04 juliol 2014   Autor: Equip web RCat

238 anys de la declaració unilateral d'independència dels Estats Units d'Amèrica

Avui fa 238 anys de l’adopció unilateral de la declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica, text polític fonamental no tan sols per a la història dels Estats Units sinó per a la resta del món. Arran d’aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d’Amèrica del Nord se segregaven del Regne Unit i esdevenien independents.

La declaració unilateral dels Estats Units ha inspirat multitud de processos d’independència arreu del món i Reagrupament ha defensat sempre que és l’única via per la qual el poble de Catalunya podrà exercir la seva sobirania i constituir el seu Estat propi. Entre els redactors del cèlebre text destaca Thomas Jefferson, que seria després el tercer president dels Estats Units o també Benjamin Franklin.

Amb l’adopció del text el 4 de juliol de 1776, aquest dia va esdevenir la festa nacional dels Estats Units: el dia de la Independència. La independència de les seves antigues colònies fou reconeguda per la corona britànica amb el Tractat de París (1783) signat el 3 de setembre.

Antonio Marín Segovia, l’activista social en defensa del patrimoni cultural valencià anuncia en una entrevista a Levante-EMV un canvi de cicle amb la disolució de Cercle Obert de Benicalap.
[En el reportatge d’ANNA notícies el picnic en defensa dels Jardins de Monfort, on es demostra que Cercle Obert de Benicalap mai es va posicionar a favor del poder PPCV, ni per l’oposició PSOE]

Totes les imatges es poden engrandir clicant damunt d’ellesmontfort
ams1
mon2monfortpicnic
per llegir cliqueu damuntpicnic
monf
per llegir cliqueu damuntcercle

Per primera vegada el Capital valencià guanya una batalla al Capital espanyol de Caixabank. L’excepció de ‘Aguas de Valencia’ potser siga el presagi d’un canvi de paradigma. No tot està perdut.

jesuscivera

La excepción de «aguas»

04.07.2014 | 04:15
Jesús Civera
No todo está perdido. Unos valencianos han logrado «arrebatarle» al tercer banco español (y a la primera entidad comercial de España) una empresa nacida a las orillas del Túria en 1890. La tarea ha sido titánica porque Caixabank tenía planes muy altivos para la firma hídrica –Aguas de Valencia– y su pelea por el control ha revivido escenas medievales, donde la vida y la muerte carecían de valor. Si las claudicaciones de Fainé se pueden contar con los dedos de una mano, esta es una de ellas. Un mar de maniobras cenagosas que es mejor olvidar y una extensa judialización mercantil mediante la abducción del Frob y de su máximo exponente en estas riberas, José Manuel Iturriaga, dan fe de la cancha enfangada elegida por los adversarios de la familia Calabuig para establecer las reglas iniciales del partido. La singularización de este último apartado es fiel retrato del lance abrasivo. El Frob pudo vender las acciones del Banco de Valencia y acoger en la caja ciudadana, tan enflaquecida, los 95 millones que han abonado los Calabuig a la Caixa. Prefirió tocar el violín. Con una particularidad muy abyecta. Que el Frob somos todos y que «despreciar» 95 millones –cuando había depositado ya 7.000– es de juzgado de guardia. La oposición política está en condiciones de revisar la peripecia. Antes habrá de rezar por la infausta pérdida: las arcas públicas no han conseguido un euro. El capitán del Frob, Fernando Restoy, puede hacer lo propio, o fustigarse. Lo que decida.

Del caso de Aguas se pueden extraer varias enseñanzas. La principal es la asimilación de la hipocresía como un virtud natural. Dos o tres empresarios que desbordan valencianía en público han sembrado el proceso de minas para beneficiar intereses foráneos. Su alianza con una determinada prensa, inclinada hacia esos mismos réditos extravalencianos, buscaba dinamitar la venta –firmada ayer– a fin de que la compañía valenciana pudiera navegar rumbo al norte en busca de su nueva sede. Han jugado sus bazas y han perdido. Las prédicas de orgullosa valencianía han colisionado con sus actos, pero esa contradicción tampoco ha de extrañar: es una estafa ya tradicional que Valencia digiere cada vez peor, pues el engaño es rutinario. Ni siquiera han sido sensibles a la extravagancia de que el capital valenciano tomara una empresa de aquí, lo que es del todo insólito en los tiempos que corren. Y más insólito es cuando el adversario era Caixabank y el colosal aparato financiero del Estado.
En fin, el capítulo de las miserias es amplio. Pero no habría de primar sobre el de las medallas. Desde hace ya algún tiempo –y con las excepciones conocidas–, el capital valenciano no ponía una pica en Flandes con esa autoridad y tras salir indemne de una cruenta batalla. Si acaso, destilaba ternura. La excepción de Aguas quizás sea el presagio de un cambio de paradigma. La compañía pudo acabar en París o Barcelona (como el BdV) o desaparecer del tejido valenciano (como las cajas). Ha permanecido aquí. Una hazaña.
calabuig

Fabra intueix el perill, dispara però sense saber on.
I si ho sap simplement vol fer ‘soroll’.
El ‘tripartit valencià’ (PSOE, EUPV, Podemos, Compromís) pot ser -ens diuen- culturalment pro-català però políticament és espanyol, de l’Espanya plural republicana que ens volen vendre els nous regeneracionistes espanyols. [La notícia a EL PAÍS, LA VANGUARDIA i Europa Press]

per engrandir cliqueu damuntppind
ppind2

Fabra avisa que l’independentisme pot créixer al País Valencià

El president ho relaciona amb el sistema de finançament i n’exigeix un de millor

José María Aznar, Alberto Fabra y Esperanza Aguirre

Foto: FAES

Desitja una nou finançament perquè la unitat només és possible amb igualtat i solidaritat

GUADARRAMA (MADRID), 3 Jul. (EUROPA PRESS) –

   El president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, ha advertit que un “tripartit d’esquerres i procatalanista” afectarà Espanya si el PP valencià deixa de ser un dic de contenció.

  “Si deixem de ser un dic de contenció a l’expansió independentista, i (la Comunitat) s’inunda de la inestabilitat política, social i econòmica que suposaria l’entrada d’un Govern tripartit d’esquerres i procatalanista, això no només afectaria l’arc mediterrani, sinó tot Espanya i en alguna mesura Europa”, ha manifestat.

Fabra ha fet aquestes declaracions durant una conferència en els cursos d’estiu de la fundació Faes del PP a Guadarrama sobre la Constitució territorial i el risc de l’independentisme a Espanya.

Així, Fabra ha avisat que “la inestabilitat a Catalunya podria arrelar” en altres territoris, i ha erigit el PP com el garant de l’estabilitat i de la reforma pacífica i estable de les institucions.

Segons la seva opinió, algunes forces polítiques, que estan començant a tenir visibilitat, qüestionen l’actual sistema, i ha assenyalat el PSPV, EU i Compromís com a partits “procatalanistes que simpatitzen amb el projecte independentista”.

També ha posat èmfasi en “l’enfonsament electoral del PSPV” i l’augment de vots a forces com Compromís i Esquerra Unida en els comicis europeus, que dibuixen un panorama inquietant per a la política actual.

El procés sobiranista a Catalunya és, segons la seva opinió, una cosa que cal témer si supera la Generalitat valenciana, i ha alertat així del risc que el Govern valencià pugui sumar-se a l'”agitació independentista” de Catalunya i el País Basc.

“Tant de bo no passi però no és descartable”, ha assenyalat, referint-se que en un futur l’oposició catalanista se sumi a la regió i pugui arribar fins a les Balears.

“En aquest hipotètic escenari i res desitjable, l’arc mediterrani espanyol entraria en una crisi aguda”, ha tancat.

Per a Fabra, la història ha demostrat que sempre ha estat millor unir-se que separar-se, i que és millor sumar les diferències i no restar-les, tot i que hi hagi els que pensin que la ruptura pot “beneficiar-los”.

Així mateix, ha defensat que el que ha permès iniciar el procés sobiranista i la idea del “maltractament” a algunes comunitats té el seu origen en les polítiques de l’executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

CANVI DEL FINANÇAMENT

A més, s’ha mostrat convençut que el model territorial d’Espanya és vàlid en les circumstàncies actuals, tot i que veu necessari corregir “deficiències” que s’han posat de manifest, com el sistema de finançament autonòmic.

“No hem de tenir por de canviar si serveix per millorar”, ha apuntat, advocant per un sistema que financi les persones i no els territoris.

Segons la seva opinió, “la unitat és possible sempre que es garanteixi la igualtat i la solidaritat” dels territoris.

Tot i això, ha afirmat que el País Valencià rep un tracte “discriminatori” respecte al finançament estatal: “Volem que el nostre sistema no ‘infrafinanci’ els valencians sinó que sigui igual per a tots”.

Segons Fabra, l’expansió de les infraestructures i serveis bàsics a la seva regió s’ha produït gràcies als seus propis recursos, i tenint en compte que rep menys que la mitjana del finançament estatal i n’aporta “més que no rep”.

Segons la seva opinió, la seva Comunitat porta molts anys pagant el que s'”hauria de pagar de la caixa de tots els espanyols”.

Amb tot, Fabra ha fet una crida perquè les forces polítiques siguin capaços de seure i dialogar, i creu que cal “més voluntat”.

A més, ha rebutjat el model federal defensat pels socialistes: “No s’entenen les apostes per models federals teòrics que no aporten millores a l’actual”.