Martha Gellhorn (1908 – 1998)

800px-Martha_Gellhorn_stamp
I sap una altra cosa? Aquest país és massa bonic perquè els feixistes se’l facen seu. Ja han convertit Alemanya, Itàlia i Àustria en quelcom tan repugnant que fins i tot el paisatge és lleig. Quan conduïsc per les carreteres d’ací i hi veig les muntanyes de pedra i els camps aspres a banda i banda, els para-sols clavats a la sorra de les platges, els pobles de color de terra i els llits de grava dels rius, la cara dels seus llauradors, pense: s’ha de salvar Espanya per a la gent decent, és massa bonica com per malbaratar-la! »
— Carta de Martha Gellhorn a Elionor Roosvelt, Barcelona, 1938

————-
Però no es va salvar…
“Per a nosaltres Espanya, com a possibilitat d’un projecte compartit i contemplant la Constitució espanyola de 1978 i el seu desenvolupament, va finiquitar definitivament l’1 d’abril de 1939. L’Estat Valencià que nosaltres, sobiranistes valencians republicans, reivindiquem no pot contemplar cap acord o dependència amb altres Estats sobirans si no estan fets des de la nostra total independència, a la qual mai renunciarem.”
La casa que vull. pàg. 49 de ‘Per la República Valenciana d’Oriola a Vinaròs’

Dues banderes, dues repúbliques.

duesrepubliques
Dues banderes, dues Repúbliques

Dues banderes que aspiren a representar dos Estats. Bé, les banderes no aspiren a res, són inanimades, els qui aspiren a alguna cosa són els que lluiten perquè representin els seus Estats davant les nacions del Món.
Dues banderes singulars, paral·leles en el seu origen sobirà i mestresses de la història que faran.
Ara no són banderes d‘Estat, sinó banderes de moviments d’alliberament.
Ara són banderes provisionals, per conèixer-nos i aplegar-nos. La banderes “definitives” es fixaran el poble es doni la Constitució.
Estem al començament d’un curs que passaran, que farem!, moltes coses. Penseu un moment en la bandera.
Visca la bandera republicana!
Julià Cabot

Més clar que l’aigua. Toni Francès (PSPV-PSOE): “Als valencians no ens interessa la independència de Catalunya perquè per a un procés de construcció nacional els necessitem”

Notícia treta de LA VEU
L’alcalde d’Alcoi Antoni Francès (PSPV-PSOE) ha participat hui en l’acte ‘El procés que viu Catalunya des de la perspectiva dels ajuntaments i dels seus ciutadans’ a la Universitat Catalana d’Estiu. També hi estaven els alcaldes de Girona (Principat de Catalunya), El Campell (Franja de ponent), Santa Margalida (Illes Balears), Andorra la Vella (Andorra), Prats de Molló (Catalunya Nord) i Sant Andreu de Sureda (El Rosselló).


Toni Francés, tercer per la esquerra.
Foto: UCE Per engrandir la foto cliqueu damunt d’ella


Raimon Ribera / Enviat especial a Prada (UCE).
El batlle de la localitat valenciana ha remarcat el diferent context que viu el País Valencià, que ni tan sols es planteja si “és o no una nació”, sinó que amb dificultats manté l’autonomia degut al “procés de destrucció nacional que hem patit les últimes dècades de pèrdua d’identitat i d’autogovern”. El problema més greu, considera, és el finançament, i acusa la Generalitat de “no sentir l’autogovern com a propi, sinó com simples delegacions de l’estat espanyol, de fet el País Valencià s’ha convertit en una delegació de l’estat espanyol”.

«Els qui volem construir un projecte nacional al País Valencià necessitem anar de la mà de Catalunya»

“Als valencians no ens interessa la independència de Catalunya perquè per a un procés de construcció nacional els necessitem”, ha dit, tot seguit ha dit esperonat que “amb el canvi de govern esperem que la Generalitat deixe de donar l’esquena a Catalunya i que eixes relacions ens permeten treballar conjuntament i construir un projecte nacional per als valencians”.

Els agermanaments per cohesionar els Països Catalans

Un dels aspectes que més pes ha tingut al col·loqui ha estat la possibilitat des dels municipis per articular una vertebració social entre els territoris de parla catalana i les eines que tenen a disposició. En eixe aspecte han destacat tots els possibles agermanaments entre municipis dels diversos territoris i la possibilitat de materialitzar trobades per apropar les realitats culturals.