Oliver Stone’s Untold History of the United States
Impressionant documental emès per TV2 contra la política de Truman al final de la II Guerra mundial i la ‘Guerra Freda’ i en favor de Henry A. Wallace

227267Oliver Stone: La història no explicada d’Estats Units
Stone narra en aquesta sèrie documental de deu episodis moments crucials en la història dels EUA però dels quals no es va informar en el seu moment, des de la II Guerra Mundial fins a Obama.

Víctor Baeta comenta l’article de Carles Castellanos publicat a LA VEU, diari digital del País Valencià

La pàgina LA VEU, diari digital del País Valencià, ha publicat hui dijous un article de Carles Castellanos titulat ‘Països Catalans. Lluitar, avançant amb una Estratègia i una Tàctica’ i que va aparèixer el passat dimarts, 5 d’agost en la pàgina de l’esquerra independentista llibertat.cat,

En LA VEU s’han produït diversos comentaris, favorables i desfavorables, i el més extens ha sigut el de Víctor Baeta que a continuació reproduïm:

7 Víctor Baeta / País Valencià, dOriola a Vinaròs.
9 Víctor Baeta / País Valencià, dOriola a Vinaròs.
A Vicent de l’Horta de Vera, a Tomàs Llibert i a Carles Castellanos (CC) per si els que han penjat aquest article seu publicat en llibertat.cat, el dia 5 d’agost, se’l volen passar.

1. Cal fer una lectura positiva de l’aportació del barceloní Carles Castellanos.

2. Forçats pel moviment que a Catalunya reivindica la República Catalana que obliga a l’Esquerra Independentista a deixar l’adolescència i a encarar de manera materialista, dialèctica i no frívola, la realitat, sembla que les ments més serioses i responsables d’aquest sector veuen la necessitat de traçar el full de ruta (no dic nou perquè serà el primer) que definisca la tàctica per assolir la seua estratègia.

3. Per a traçar aquest full de ruta o carretera, cal primer procedir a la voladura de muntanyes pelades i edificis esdevinguts en ruïna, que encara impedeixin el pas de la futura carretera.

4. És el que fa CC dirigit als seguidors d’allò que planteja Josep Guia en el seu llibre ‘És molt senzill, digueu-li Catalunya’ d’un costat i d’altre als que condicionen la independència amb els arguments que es fan en ‘El llibre roig dels Països Catalans’.

5. L’article de CC va dirigit més a convèncer als catalans (d’allà i d’ací) que als valencians. Fixa’t com les primeres respostes positives i d’agraïment són de dos catalans. És el que fa quan planteja que és el que té que dir la Constitució de la República Catalana des del punt de vista de l’Esquerra Independentista. És un assumpte que tindran que resoldre ells, els catalans d’allà. I tenen faena.

Però passem a allò que en l’article de CC ens afecta.

6. Diu, recollint allò dit al document ‘Compromís amb els Països Catalans’:

“La Constitució del nou Estat català i el seu corpus legislatiu han de tenir present:
1. … que qualsevol altre territori històric de la nació catalana pugui, en qualsevol moment, decidir de manera democràtica,afegir-se a l’Estat català o crear-ne un altre i federar-s’hi.”
Destaque:
“crear-ne un altre i federar-s’hi”
CREAR-NE UN ALTRE, en el nostre cas és L’ESTAT VALENCIÀ i la REPÚBLICA VALENCIANA.
Bingo.
Per fi coincidim en quelcom.
Però, no ens oblidem, hi ha una conjunció copulativa la “i” que uneix allò de “crear-ne un altre” amb “federar-s’hi”.
Bé recordem que això ho vol veure reflectit en la Constitució del nou Estat català. Res a dir. És la seua, no la nostra. Per a nosaltres, sobiranistes valencians republicans L’ESTAT VALENCIÀ / la REPÚBLICA VALENCIANA és un fi en si mateix i no està condicionat a res. Per als partidaris de la “i” (en el meu cas jo vull veure si l’altre vol i que diu el contracte), caldria dir-les el mateix que Carles Castellanos critica quan parla i ens diu:

“La feblesa política es posa de manifest igualment en la formulació d’una mena d’independentisme amb reticències, segons el qual la independència no és un objectiu a defensar com un avanç democràtic per ell mateix sinó que es valora d’una manera condicionada.”

Coincidim amb Carles.

La independència del País Valencià és “un avanç democràtic per ell mateix” i no s’ha de valorar de “manera condicionada.”

7.Siguem comprensius.
Dir als nens que els nadons no venen de París s’ha de fer amb tacte.
Jo confie amb Carles. De fet ja fa molts anys en la UCE de Prada em va dir, no sé si ell ho recordarà però jo sí, que: “- No creguis Víctor, coincidisc en allò que dius, més del que tu te pugues creure”

8. Amb tot un dubte que com un espectre planeja en tot l’article. Sembla que els cofois catalans (i que jo per la part que em toca també gaudisc, sobre tot de pensar que hem passat als bascs per davant), sembla dic, que el nou Estat català pensa NEGOCIAR el futur dels valencians amb Madrid, amb l’Estat espanyol. I això en paraules d’un amic barceloní seria REPUGNANT.

Els independentistes catalans partidaris o NO, d’allò tant poc definit i eteri, que ells anomenen Països Catalans, eufemisme per dir que els residents del País Valencià, TOTS, formem part d’allò que ells anomenen ‘Nació catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó’ i que com qualsevol creença, és molt respectable, dic que si els independentistes catalans volen quelcom del País Valencià, no ho tindran que negociar amb l’Estat espanyol ni amb els seus representants al País Valencià. Això com diu el meu amic barceloní, seria REPUGNANT; el que han de fer, és el pensament dels sobiranistes valencians republicans, si volen arribar a acords, és parlar amb els independentistes valencians.
Per als sobiranistes valencians republicans: RES PER DAMUNT DELS VALENCIANS.

Escàndol a l’Aràbia Saudita després de l’aparició a la televisió d’una presentadora sense vel

1407309794011La presentadora, que no ha estat identificada, ha llegit un butlletí des de Londres per a la cadena de televisió Al-Ejbariya.
EUROPA PRESS / Madrid / Dimecres, 6 d’agost del 2014 – 15.23 h

L’aparició sense vel d’una presentadora saudita per primera vegada en la història de la televisió estatal ha provocat un escàndol al país, on regeix una interpretació molt estricta de la llei islàmica, segons ha informat el diari britànic ‘The Independent’.

La presentadora, que no ha estat identificada, ha llegit un butlletí des de Londres per a la cadena de televisió Al Ejbariya. Malgrat que les dones apareixen de forma puntual sense vel en alguns programes, les presentadores d’informatius sempre han portat nicab.

Davant les crítiques a les xarxes socials –en què també s’han publicat múltiples suports a la presentadora–, el portaveu de la radiotelevisió saudita, Salé al-Mughailif, ha dit que la corresponsal estava en un estudi al Regne Unit.

“No estava en un estudi a l’interior de l’Aràbia Saudita, i no tolerem cap transgressió dels nostres valors i dels sistemes del país”, ha agregat, en declaracions concedides a Al Tawasul.

Així mateix, Al-Mughailif ha assegurat que es prendran mesures per evitar que la situació no es repeteixin, en resposta a les crítiques abocades per nombrosos teleespectadors, tal com ha recollit el citat diari.

Al país és obligatori que les dones vesteixin amb “modèstia”, cosa que implica que han d’anar completament tapades, i els agents de la Comissió per a la Promoció de la Virtut i Prevenció del Vici (coneguts com a ‘policía de la moral’) vigilen que això sigui complert estrictament.

Malgrat que el rei Abdul·là d’Aràbia Saudita ha impulsat algunes reformes a favor de l’educació i el treball per a les dones, el mandatari mira de no crear confrontacions amb els clergues més conservadors, que tenen un gran pes en la vida política i social.

Al país impera la doctrina wahhabita, corrent religiós pertanyent a la branca sunnita de l’Islam inspirada en les ensenyances de Muhammad ibn abdul-Wahab, que va formular una aplicació rigorista de la religió basada únicament en l’Alcorà i els ‘hadices’ (tradicions relacionades amb les ensenyances i els actes del profeta Mahoma i els seus deixebles) i va elogiar la gihad violenta davant la interioritzada.

El wahhabisme és aplicat com a religió d’estat –malgrat ser considera gairebé herètica per múltiples corrents musulmans– per la unió politicoreligiosa entre Abdel-Wahab i la tribu Al-Saud, que va obtenir el poder en la península Aràbiga i crearia l’actual estat.