Una catalana duent la bandera que reivindica la República Catalana al costat d’un valencià que duu la bandera que reivindica la República Valenciana per a rebre el Tour de France el 9 de juliol del 2009 quan la sisena etapa va finalitzar a Barcelona

duesrepubliques
Una catalana duent la bandera que reivindica la República Catalana al costat d’un valencià que duu la bandera que reivindica la República Valenciana per a rebre el Tour de France el 9 de juliol del 2009 quan la sisena etapa va finalitzar a Barcelona

 

La reunió dels partits pro consulta no s’acabat encara, s’allarga fins a la tarda o el cap de setmana

LA CIMERA EN DIRECTE, CLICA ACÍ.

Els partits pro consulta es reafirmen en el 9-N. La reunió s’allarga fins a la tarda o el cap de setmana per acordar com fer possible la cita amb les urnes. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP acorden reclamar al Tribunal Constitucional que aixequi la suspensió amb celeritat

FIDEL MASREAL / XABIER BARRENA / BARCELONA
 Divendres, 3 d’octubre del 2014 – 15.33 h

La reunió de la Generalitat amb els partits favorables a la consulta sobiranista del 9 de novembre continuarà a la tarda. Sense acord definitiu sobre com garantir la cita amb les urnes (quines mesures reactivar, com han exigit ERC i la CUP), el conseller de Presidència i portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, ha llegit un comunicat en què s’ha referit a la possible continuació de la reunió fins i tot al llarg del cap de setmana.

Els acords a què ha arribat de moment la reunió eren previsibles: mantenir l’aposta pel 9-N, reclamar al Tribunal Constitucional (TC) que aixequi la suspensió de la convocatòria de la consulta i de la llei de consultes amb la mateixa “celeritat” amb què va executar la suspensió de la iniciativa, i finalment seguir negociant entre les diferents forces polítiques (CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP) “com garantir en les millors condicions la convocatòria del 9 de novembre”.

La cimera amb què el president Artur Mas intenta aquest divendres salvar la imatge d’unitat del bloc proconsulta té lloc després que la postura del Govern català davant la suspensió del 9-N per part del Tribunal Constitucional (TC) hagi obert esquerdes en el front a favor del dret a decidir i després del malestar que a ERC, l’aliat parlamentari de CiU, i la CUP va provocar el plantejament de Mas d’eleccions anticipades com a alternativa a la consulta, com va informar EL PERIÓDICO. Junqueras i Fernàndez van deplorar aquest dijous la “marxa enrere” de la Generalitat, que va paralitzar la campanya institucional per la consulta, i el diputat de la CUP va avançar fins i tot que, si el president parlava d’eleccions a la reunió d’aquest divendres, s’aixecaria i marxaria de la reunió.

També aquest divendres ha entrat en vigor, amb la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), el decret de nomenament de la comissió de control de la consulta, que Mas va firmar aquest dijous a la nit en virtut de la seva aprovació al Parlament amb els vots dels partits favorables a la consulta del 9 de novembre. Un decret que el PPC i el Govern tenen previst impugnar la setmana que ve.

ALTRES REPRESENTANTS

A més de Mas, participen en la reunió el portaveu del Govern, Francesc Homs, i la vicepresidenta, Joana Ortega. Per part de CiU, hi participa el president del grup parlamentari, Jordi Turull, que ha subratllat a l’entrar en la reunió la “unitat” de les forces pro consulta; el secretari general de la federació i número 2 d‘Unió, el conseller Ramon Espadaler, i la portaveu adjunta al Parlament, Mercè Jou.

Per part d’ERC, a més de Junqueras a la reunió hi ha la secretària general, Marta Rovira. En declaracions als periodistes, Rovira ha dit que esperava “sortir-ne amb un acord”. Per ICV-EUiA, el portaveu adjunt al Parlament, Joan Mena. Iniciativa ha demanat “fermesa”, “unitat” i “serenitat”, així com que “no hi hagi càlculs” partidistes.

Fernàndez, per la seva banda, ha insistit a apostar per “l’audàcia” i “intel·ligència” i per “posar les urnes” al carrer el 9 de novembre.

Les cròniques Codi 11-9-11 d’Enric Juliana

Índice de las crónicas Código 11-9-11

Última actualización: 03/10/2014 – 08:51h    Enric Juliana   Enric Juliana   Madrid

Las crónicas que analizan tres meses políticamente apasionantes en los que se ponen a prueba las cuadernas de la política española y los muelles de la sociedad catalana

‘Cap a la República del País Valencià’ article d’Agustí Cerdà

9 octubre /  Cap a la República del País Valencià

Agustí Cerdà, president d’Esquerra Republicana del País Valencià

 El País Valencià ha de fer un pas endavant. Després de trenta anys d’autonomia, gestionada per partits estatals d’un o altre color, aquest sistema político-administratiu, no només s’ha manifestat ineficient per resoldre els problemes de la ciutadania, sinó que a més a més, ha comportat un greu deteriorament de les estructures polítiques, socials i econòmiques del nostre país.Políticament, els pocs avanços aconseguits -en el sentit de l’exercici d’un poder de decisió autònom al de l’Estat espanyol- han estat paulatinament aturats per lleis i preceptes uniformitzadors, que deixen l’autonomia, en poca cosa més que en una mera descentralització administrativa amb molt poc poder de decisió política real. Una autonomia gestionada com a part d’un Estat, sense vida pròpia i limitada financerament per decisions alienes -i sovint contràries- als interessos del poble valencià, ha esdevingut un instrument eficaç de control polític en mans de l’Estat.Durant les darreres dècades, el Producte Interior Brut del País Valencià ha descendit de manera alarmant com a conseqüència del drenatge de capitals -via impostos- des de les nostres terres cap a la metròpoli, sense que aquest es veiera compensat ni amb inversions ni amb un millor finançament. Les conseqüències han estat nefastes per la nostra economia, que ara, agreujada per la crisi sistèmica, es troba sense instruments polítics i financers per fer front a la crisi. Per si fóra poc, els grans beneficis obtinguts amb l’especulació immobiliària, han suposat una forta desinversió -si més no en la indústria- que, amb el deteriorament de les rendes agràries -com a conseqüència de la globalització i de la nefasta Política Agrària Comunitària- deixen el País Valencià abocat a fonamentar la nostra economia en el monoproducte del turisme.

Amb la pèrdua de la CAM, Bancaja i el Banc de València, sense un potent teixit industrial, amb un atur que supera el 28% i amb un deute que supera els 40.000 milions d’euros, amb la creixent emigració de mà d’obra qualificada i una corrupció generalitzada en tots els nivells institucionals es fa difícil de creure que, sense un canvi de perspectiva, sense un canvi de model i de mentalitats, siga possible encarar els reptes de la nostra societat amb garanties d’èxit.

Sense una superació dels marcs ideològics i polítics dominants durant les darreres dècades -fruits d’una “batalla de València” saldada amb vencedors i vençuts- es farà impossible dotar-se d’un instrumental conceptual adequat per sortir de l’atzucac en el qual ens trobem. Les conseqüències polítiques, socials i econòmiques derivades d’una ideologia dominant basada en l’odi a tot allò català o catalanista, com a ideologia autoritària i excloent, que justifica fins i tot la violència física contra aquelles organitzacions que la professen o són sospitoses de professar-la, han estat nefastes per al nostre País, tant des del punt de vista econòmic com cívic i social, generant una societat trencada en dues meitats irreconciliables.

Correspon al conjunt del valencianisme -en tant que ideologia transversal que abraça totes aquelles organitzacions i persones per a les quals el subjecte polític del seu discurs som els valencians- superar aquest estadi, posant les bases d’un nou valencianisme que, sense estèrils discussions simbòliques i identitàries, genere amplis consensos. Un nou valencianisme estructurat a partir de demandes polítiques, democràtiques i ciutadanes i no només en preceptes ètnico-culturals o identitaris.

És en aquest marc on la reivindicació de la República del País Valencià es visualitza com l’horitzó polític al qual hauria d’apuntar la societat valenciana per superar l’actual estadi autonomista de l'”Espanya plural” (d’altra banda, ben singular) deslliurant-la de la subordinació política a la “nació espanyola” i dotant la ciutadania del País Valencià de l’status de “comunitat política” amb capacitat de decidir democràticament i lliure el seu futur; on la lluita per recuperar els drets i serveis de l’estat del benestar es situen en el punt de partida per la conquesta de nous drets; on acabar amb l’espoliació fiscal, a la qual ens sotmet l’Estat espanyol, es fa imprescindible i necessària per tal de recuperar instruments i polítics i econòmics que facen possible la refeta de la nostra societat. Esperança? Tota !!! Possibilitats, moltes !!!. Però totes passen per la decisió col·lectiva, política, de no deixar-se enlluernar per les granadures, collars i espillets de l'”amo blanco”, assolir la majoria d’edat i agafar amb fermesa i determinació les regnes del nostre destí.