La pinça Felip VI-Pablo Iglesias contra la independència. Arriba el torn dels ‘polis bons’ de l’unionisme

Opinió
La pinça Felip VI-Pablo Iglesias contra la independència
Arriba el torn dels ‘polis bons’ de l’unionisme
El nou rei i el nou Felipe han engegat la neo-transició en què un dels seus principals objectius és evitar que Catalunya se’n vagi d’Espanya. Tant Felip VI com Pablo Iglesias II han entès que la reacció continuada de l’Estat al ‘problema’ català ha estat contraproduent als interessos espanyols. Ara toca canviar d’estratègia. I heus ací com s’ha passat d’ignorar la qüestió a que ocupi una part del discurs de Nadal del Rei. S’ha passat de tractar amb menyspreu la cosa catalana a fer veure que escolten la seva veu. S’ha passat de la llei Wert a fer tuits en català per mostrar simpatia cap a la nostra llengua.En resum, com que el sobiranisme no atenia a raons amb el ‘poli dolent’, ara arriba el torn dels ‘polis bons’ de l’unionisme. El problema és que potser ja arriba massa tard. El nou monarca ha entès que si hi ha alguna esperança de convèncer els catalans dubtosos de voler seguir sent membres de l’Estat no s’ha d’anar per la via testicular sinó per l’emotiva. Per això el discurs de Nadal va apel·lar directament a les emocions, a les famílies i als vincles personals entre catalans i espanyols. (Obro parèntesi: és evident que és un bon intent, però no crec que una família catalano-andalusa deixi de veure’s per Nadal si els Estats que els regeixen són diferents. El que trenca una família és que un dels fills se n’hagi d’anar a Berlin a guanyar-se la vida).

Com si s’haguessin posat d’acord, un i l’altre s’han adreçat amb pocs dies de diferència al poble de Catalunya. I, com si s’haguessin repartit els papers, tots dos s’adrecen bàsicament a dos sectors que seran cabdals per fer tombar el procés en un sentit o en un altre: El rei a l’empresariat català que no és independentista però que tampoc veu bé com Espanya ha tractat Catalunya els últims 39 anys (els del regnat del seu pare). I Podemos es dirigeix a aquells ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona, castellanoparlant, d’esquerres i que no es independentista però que tampoc veu bé com Espanya ha tractat Catalunya els últims 36 anys (els de la vigència de la Constitució). Per això Felip VI parlava tant del paper dels catalans a Espanya. Per això Pablo Iglesias deia que ell, que és de Vallecas, se sent a casa quan és a Cornellà.

Felip VI i Pablo Iglesias són el relleu generacional de l’espanyolisme amable. Encarnen al 2014 el que al 1975 va suposar Joan Carles I i al 1982 Felipe González. Igual que aleshores, tots dos es necessiten mutuament per tranquilitzar els públics respectius. Com serà que Pablo Iglesias va dir que no reconeix Artur Mas com a líder català perquè malgrat haver sortit de les urnes “és casta”. En canvi, tot i ser republicà, el líder de Podemos sí que reconeix Felip VI com a Cap de l’Estat malgrat que ho és per herència i no per elecció popular. I en el cas concret de la independència, són conscients que acabarà triomfant només que una part d’aquests dos importants sectors (la patronal upper i el cinturó vermell) prescindeixin d’Espanya com a Estat vàlid per dur a terme les seves aspiracions.

I evidentment el rei Felip i Pablo Iglesias no generen els anticossos que sí provoquen un Montoro, una Cospedal, un Wert o un Alfonso Guerra. Per tant, ni la reacció cutània ni la resposta política serà la mateixa. És d’esperar que a bones maneres s’hi contesti amb bones maneres. Però tampoc cal oblidar que la principal divisa de l’espanyolisme és que Espanya es mantingui unida. I per aconseguir-ho farà el que calgui: amenaçar amb querelles, predicar el discurs apocalíptic o inventar-se comptes falsos a Suïssa. I quan vegin que així no se n’han sortit ho intentaran tot de nou un altre cop. El que calgui: fins i tot aconseguir caure bé.

Podemos i Ciutadans són amics a Peníscola

Podemos fa una trobada conjunta amb Ciutadans
Els cercles locals de Peníscola dels dos partits preparen actes conjunts de formació per a les eleccions municipals
Bernat Vilaró
Les seccions locals de Ciutadans (C’s) i Podemos de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià) organitzen un acte conjunt “per radiografiar com funcionen els ajuntaments i formar futurs regidors”, segons explica el portal valencià 3x4info. L’acte tindrà lloc a la llibreria on es reuneix habitualment el cercle local de Podemos.

Els simpatitzants de Podemos d’aquesta població s’asseuran amb els membres del partit que lidera Albert Rivera amb l’objectiu que es nodreixin d’informació sobre el funcionament dels ajuntaments. “Com que Podemos ha anunciat que no es presentaran a les eleccions municipals, alguns dels seus membres ens han dit que a títol personal s’afiliaran i vindran amb nosaltres”, explica José Antonio Soriano, portaveu de Ciutadans.

L’executiva comarcal de Ciutadans ha informat que té previst repetir aquest tipus d’actes amb la formació que lidera Pablo Iglesias a altres poblacions com Benicarló, Vinaròs, entre d’altres.

A Joan S. Sorribes li fan una entrevista

sorribesJoan S. Sorribes, candidat independentista a les Corts Valencianes per COMPROMÍS: “Si de nosaltres depén en la Generalitat Valenciana no governarà el PP ni tampoc ho fara el PSOE”

– Candidat a les Corts Valencianes per COMPROMÍS…, l’independentisme valencià mou fitxa?
– Sí, movem fitxa. A les Primàries de COMPROMÍS les candidates i candidats del Pol Independentista Valencià d’Esquerres, que impulsem Estat Valencià, Esquerra Valenciana i militants independents, hem passat la fase d’avals i en gener en les votacions de Primàries obertes a la ciutadania volem contribuir decisivament a una vertadera Ruptura Democràtica al País Valencià fent que veus nítidament independentistes d’esquerra s’incorporen al futur Grup Parlamentari de la coalició. Serem finalment cinc les candidates i candidats que per Castelló i València optarem: Francesc Puchol, Amàlia Esquerdo, Jaume Ferrà, Carme Equiza i jo mateix… I estem segurs que no només seran les persones que ja s’han presentat públicament com les cares del Pol les que posaran la Sobirania i la República Valenciana en l’agenda política valenciana en la pròxima legislatura.
– I a més tu optes a l’Alcaldia d’Alfafar…
– Efectivament, així ho han volgut les companyes i companys de COMPROMÍS PER ALFAFAR, ho faré junt a un magnífic equip de gent compromesa, que portem anys treballant en el poble… Volem governar en Alfafar, hem sigut i som l’oposició al govern municipal del PP, sense haver tingut regidors en 2011 per faltar-nos només 40 vots. Volem fer possible una altra política, necessària, imprescindible, de baix a dalt, compromesa amb la gent, especialment amb la més necessitada… Alfafar es mereix COMPROMÍS.
– Què diferència aporten les candidates i candidats independentistes valencians que formaran part de les candidatures de COMPROMÍS?
– El compromís insubornable per la Sobirania i la República Valenciana, a favor de la Ruptura Democràtica, a favor d’un vertader canvi que situe la gent en el centre de l’acció política, el treball social i la implicació des de fa anys en els moviments socials, i un conjunt de compromisos de regeneració democràtica que hem signat tots junts i que van molt més enllà dels que també compartim amb la resta de la coalició, que limitaran, en el seu cas, les possibles remuneracions, limitaran els nostres mandats i garantiran l’horitzontalitat, la participació i la radicalitat democràtica…
– Si de vosaltres depén governarà en la Generalitat Valenciana el PP?
– Si de nosaltres depén el PP no governarà ni la Generalitat Valenciana ni cap Ajuntament. I tampoc, amb la mateixa contundència, ho farà el PSOE. Ja n’hi ha prou de partit dinàstics, de recanvis i alternàncies dels partits del sistema. Volem un canvi, no un recanvi… Per supost que cal acabar amb la corrupció i que cal posar dempeus una àmplia regeneració democràtica, per supost que cal netejar la política però cal anar més enlla retornant tota la capacitat de decisió a la gent, al poble…, per supost que cal ficar mà per netejar i regenerar l’àmbit polític i dels valors, però cal anar més enllà a l’àmbit econòmic i social, és imprescindible canviar el paradigma que ens condemna al desastre, a l’explotació i a l’espoli…
– Aleshores, que proposeu?
– Governs dels partits compromesos amb la Ruptura Democràtica, empoderar la ciutadania, generar un espai institucional alimentat, participat i substentat per l’espai social de ruptura…, un Procés Constituent Valencià i un Pla de Mesures anti-Troika urgent… Decidir tot i decidir tots fent valdre que per damunt dels valencians ningú.
– Un procés constituent, com el que proposen PSOE, EUPV o PODEMOS?
– No. Un Procés Constituent Valencià, per tan considerant l’Estat espanyol cal parlar en plural, no en singular, és a dir Processos Constituents… No volem cap reforma de l’existent, heretat del règim franquista, no volem rentar-li la cara a la Constitució del 78. No volem anar per camins ja transitats que conduixen a un cul de sac.
– Eixe espai estaria conformat al País Valencià per COMPROMÍS, ESQUERRA UNIDA i PODEMOS?
– Parlem d’un espai no sols partidista, sinò també social, molt ample. Però sí, políticament EUPV forma part d’eixe espai i a PODEMOS la seua base electoral li demana també que forme part d’eixe espai. Tant uns com altres són partits espanyols, en algun cas amb fort centralisme i indissimulades crides patriòtiques espanyoles, però…, EUPV sempre s’ha declarat a favor del reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles i l’avala una llarga trajectòria de compromís rupturista, i, d’altra banda, no s’entendria que una força que es presenta com a rupturista, com és el cas de PODEMOS, acabara jugant el paper d’un nou lerrouxisme, així que nosaltres confiem què ambdues, junt a COMPROMÍS, poden formar part d’eixe bloc rupturista.
– Sembla, però, que en el cas de PODEMOS, no estan gaire per la faena…
– Tot plegat, cal dir que algunes exigències de dissolució, algunes prepotències i ambigüitats, no ajuden a fer-ho possible, com tampoc no ajuden algunes reticències a la defensa sense fissures del valencià i el seu ús o al caràcter del Poble Valencià com a subjecte polític, és cert. Però la gent no ens perdonaria a ningú que desaprofitarem unes possibilitats històriques, i tampoc no perdonaran a aquells qui traisquen les expectatives socials i nacionals que tenim davant nostre.
– 2015 serà un any clau, després de maig vindran les eleccions al Parlament espanyol…
– Les esquerres no espanyoles faríem bé de no esperar a moure fitxa i arribar a un acord de cara a eixa fita que constribuïra a que el pèndul de la Ruptura Democràtica siga decisiu, d’una banda i de l’altra que vincle cap la pluralitat necessària, cap al respecte als diversos països sotmesos a l’estat espanyol, no imposant un procés constitucional unilateral des de la meseta i amb vies tancades a les nacions. Està bé que finalment hi hagen aparegut federalistes a l’Estat espanyol, sempre apareixen però quan les coses pinten mal per a Espanya…, però està bé que apareguen, tot i que jo de ponent, com diu el refrany, no espere res de bo. Més discutible ja és que, com sempre, la seua estratègia passe per organitzar-se com a sucursals en els pobles colonitzats contribuint a les posicions unionistes.
– Què demanaries als federalistes?
– Ells han d’entendre finalment que només hi ha un camí, el respecte absolut a la voluntat d’independència dels pobles sotmesos com a condició prèvia a qualsevol escenari futur de cooperació. Sense autodeterminació prèvia no hi ha cap Ruptura Democràtica, cap canvi profund…, la Sobirania política dels pobles és condició sine qua non a qualsevol escenari posterior.
– Parles de colònies?
– Colònies, clar que sí. Que som sinò des del segle XVIII valencians, catalans, illlencs, aragonesos, bascos, navarresos…? Colonies d’una Espanya que, deixem-ho clar, no és sinò la forma concreta en com s’ha construit el capitalisme en la major part de la península Ibèrica des del segle XVIII. Això és Espanya. Ells sempre ho han dit clarament: la resta “tierra conquistada”. Per tant la nostra lluita és alhora que una d’emancipació social una lluita d’alliberament nacional. No tenim res contra Castella, ho tenim contra Espanya, contra l’única que ha existit i existix encara. Els valencians som tots els qui vivim i volem seguir sent valencians en el País Valencià, sense cap diferència per lloc de naixement, llengua, fe o ideologia, la pàtria és la gent, el nostre no és un nacionalisme etnicista sinò profundament integrador i de construcció social, al servei de les classes subalternes, dels oblidats i explotats, del Poble Treballador Valencià que és la majoria social… la democràcia radical, el compromís social i el republicanisme han de ser la base d’eixe canvi de paradigma.
– Veus possible una III República espanyola?
– Jo vull una I República, la valenciana. Sóc republicà. No volem una nova reedició de gatopardisme. Cal acabar amb la monarquia, però el camí no pot ser instaurar una nova Corona electa.
– I Europa?
– La Unió Europea en els actuals termes és una trampa, que només servix a les oligarquies i a les grans transnacionals i els seus instruments de control antidemocràtics, igual com l’OTAN és un instrument de l’Imperi amb centre als EUA. Hem d’eixir de l’OTAN i hem de plantejar-nos rigorosament sinò seria millor un escenari fora de la UE, en el cas que siga impossible avançar cap a una integració europea des de bases molt diferents a les actuals. Qüestions com les que ara es plantegen amb el TTIC fan que eixos debats i les decisions sobre les mateixes siguen encara més urgents. Ser part d’Europa no necessàriament ha de significar ser membres de la UE i de l’OTAN.
– Al País Valencià no li falta una dreta nacional?
– Li falta substrat social, classe que li done base. La dreta valenciana és profundament espanyolista, fins i tot quan li toca ballar amb la més lletja, que és quasi sempre. Per això al País Valencià un consens transversal és a dia de hui un miratge. Clar que hi ha individualitats i capelles de dreta, més de centre-dreta…, però haurien d’abandonar la idea que siga l’esquerra nacional valenciana la qui els organitze políticament, deixar-se de tertúlies i misses i posar-se a la faena, travessar el desert com hem fet altres des de l’esquerra… Que donen la cara i s’arromanguen les mànigues.
– Tres frases per tancar l’entrevista…
– Participem, totes i tots, no deixem que altre ens facen la política, fem-la junts, tots. Participem ara en les Primàries de COMPROMÍS, elegint i situant les candidates i candidats més confiables perquè en maig de 2015 els puguem votar als ajuntaments i a les Corts Valencianes. Prenem hui la paraula, per demà tindre veu i vot. Ara toca.