PER LA REPÚBLICA VALENCIANA (Comentaris de Gonçal Tena)

portada888Comentaris de Gonçal Tena Gómez sobre el llibre:
PER LA REPÚBLICA VALENCIANA, d’Oriola a Vinaròs

D’entrada em presente i intente definir-me ideològicament. Sóc un mestre jubilat, amb cert grau de compromís i activitat social (Associació de Veïns del Parque Alcosa, Plataforma per l’Ensenyament Públic de L’Horta Sud, Colectivo Sollavientos –Terol), un xic individualista i bastant escèptic, amb inclinacions llibertàries, ecologista, pacifista antimilitarista, anticonsumista, entre agnòstic i ateu, apòstata del catolicisme, amant de la cultura en general i de la valenciana i catalana en particular (i de totes les cultures minoritàries), també de les llengües, en especial, la nostra catalana. Simpatitze amb els valors republicans i no accepte les monarquies. També amb uns Països Catalans independents i igualitaris, que no incloguen a cap dels seus components en contra de la seua voluntat general.
Sóc soci d’Escola Valenciana i d’Acció Cultural del PV (malgrat algunes discrepàncies), del Consello d’a Fabla Aragonesa, del Centro de Estudios del Maestrazgo (CEMAT). També d’ONGs mediambientals i de drets humans (Greenpeace, Acció Ecologista-Agró, Amnistia Internacional i Metges Sense Fronteres). Estic subscrit a la revista Saó. M’agrada i practique la fotografia, la lectura i la escriptura. Sóc usuari de la banca ètica (Triodos, Enclau).
Mai he militat en cap partit ni ho desitge. Continue afiliat, després de molts anys a l’STE-PV.
Em considere de “doble nacionalitat”: aragonesa (per naixement i 20 anys més) i valenciana (per arrelament).
A nivell professional (educador) he intentat ser coherent, anant contra corrent quasi sempre. He experimentat dificultats i també èxits, amb freqüència l’estima del meu alumnat.

Ara van els comentaris:
A través de la lectura de Per la República Valenciana he descobert una persona capaç, tenaç, vehement, idealista, amb algun toc d’ingenuïtat; un “Quixot valencià”, el banderer de la RV. És clar que em referisc a l’autor, Víctor Baeta.
Trobe el contingut del llibre coherent, però massa reiteratiu, amb molta repetició d’enunciats i paràgrafs (tal volta amb intenció didàctica?). Per suposat que seria molt més abordable un volum menys voluminós, més breu.
Confesse que “el pardalot”, l’oriol, de l’escut de la R. V., enarborant l’espasa amb la pota, em fa riure (tinc certa tendència cap a la irreverència).
Em pareix massa la condescendència cap als votants i polítics del PP: Camps, Rita B., Pepa Ferrando. Per altra part he detectat certa acritud contra Amparo/Empar Salvador, que no m’ha semblat justa.
En l’intent de no associar la proposta de una república amb les desgràcies de la II R Espanyola, la Memòria Històrica queda malparada. Pense que cal preservar la memòria per molt amarga que siga, és una mesura d’higiene social necessària, el contrari del que desitgen els franquistes i els seus hereus polítics. Una altra cosa es partir de zero per a construir una república nova, però els nous republicans i noves republicanes han de conéixer el que els ha ocorregut als seus avantpassats.
Considere ingenuïtats el “suport dels pobles democràtics de la resta del món” al “nostre alliberament” (p 48, 1r paràg) i també l’entesa entre els països (convertits en repúbliques) de la conca Mediterrània en assumptes hídrics, que per altra banda és necessària. I, fins i tot la consecució de la RV.
Hi ha una errada en la p. 300, quan s’afirma que “l’oriol, […], apareix amb la pota esquerra posada sobre un tronc …”, quan en realitat la pota descansa en una branqueta.
En la pàg. 359 hi ha un article en què Paco Cerdà afirma que la RV heretarà la pertinença a l’OTAN. A mi açò em sona molt malament.
En l’apartat de PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ DE LA REPÚBLICA VALENCIANA, en l’article 20 (pàg. 376) es fa esment del “deure i el dret de defensar la RV”. Cal explicar com s’ha d’entendre aquesta defensa.
No veig tan clar que Intersindical V. siga el sindicat del sector catalanista del PSOE.
M’ha sorprés no haver trobat cap crítica per part de l’autor a la gestió dels directius de la CAM abans de la seua annexió al B. Sabadell. També la petició del vot per a Artur Mas.
Considere que la “guerra de les banderes” la va promoure la UCD; no veig la seua promoció per part del PSOE.
De la sobirania no es menja. Ho dic perquè en aquests moments molta gent té greus problemes quotidians i necessitats materials massa apressants per a plantejar-se’n la solució mitjançant la consecució de la sobirania nacional.
República Valenciana, sense “marketing electoral”, no pot collir vots.

“Nosaltres a la nostra…” va dir Angela Ballester, des d’un faristol que deia: “El momento es ahora”

Tret de vilaweb

Fan fora de l’acte de Podem a València un home que comparava Pablo Iglesias amb Felipe González.
Duia una pancarta que deia: ‘Sr. Iglesias, espero no haver-li de cantar “Cuervo ingenuo’

En l’acte multitudinari de Pablo Iglesias al pavelló de La Fonteta de Sant Lluís de València hi ha hagut un petit incident quan parlava la secretària de coordinació de Podem, la valenciana Àngela Ballester. De cop i volta la gentada que s’aplegava al pavelló ha començat a xiular, perquè un dels assistents s’ha alçat i ha cridat, i ha ensenyat una pancarta que deia: ‘Senyor Iglesias, espero no haver-li de cantar “Cuervo ingenuo’. La pancarta fa referència a la cançó popularitzada als anys vuitanta amb què Javier Krahe retreia a Felipe González l’incompliment de les seves promeses.
Els xiuelts i els crits de ‘fora, fora’ al pavelló han desconcertat Ballester, que ha interromput un moment el seu discurs. Al cap de pocs moments, enmig de la cridòria, l’individu ha marxat. Vegeu el vídeo del moment:

La cançó retreu a González haver incomplert la promesa de treure Espanya de l’OTAN, entre més coses, i es pregunta si el PSOE era realment un partit socialista i obrer.
La referència a aquesta cançó té a veure també amb el fet que Iglesias mateix la va cantar, amb alguns retocs a la lletra, amb Krahe mateix dalt d’un escenari fa uns quants mesos.
Vegeu-ho:

En aquest vídeo Krahe i Joaquín Sabina cantaven la cançó. Inclou subtítols amb la lletra:

Dos vídeos: entre la poesia i la realitat. Le Nom des Gens – De Bénisaf à Salonique / Discussió en àrab entre francesos


De Salonique à Benisaf, combien de routes ont-ils croisé? nos grands parents, leurs fiancés? combien de doutes de sacrifier? pour qu’un jour notre amour…
Combien de « non », de « on ne veut pas de vous », ma mère mon père, par terre, cachés.
L’avenir rêvé, liberté sacrée de rendez-vous dans les soirs d’été, pour qu’un jour notre amour… se doutait-il qu’à Ménilmontant, ce soir d’avril, ma bouche sur mes dents, un bar louche, nous dedans, la pluie à torrent mélangea nos bassins impatient.
De Benisaf à Salonique, une autre ville, la mer attend, Paris par cœur, vieillards en turbans, accent d’ailleurs se disaient_ils, qu’un jour notre amour, combien de lieux, de « vos papiers monsieur », la nuit, dehors, des regards méfiant, et puis maman et ses cheveux d’or, tu dors doucement, il fait chaud dedans, un beau jour notre amour… se doutait il qu’à Ménilmontant, ce soir d’avril, ma bouche, sur mes dents, un bar louche , nous dedans la pluie à torrent, mélangea nos bassins, impatient. De Benisaf à Salonique, combien de temps sera-t-il passé pour que la peur tout au fond cachée de qui notre bébé sera l’étranger, jusqu’ au jour ou l’amour…

Infogràfic interactiu: Auschwitz – 70 anys del seu alliberament

Infogràfic interactiu: Auschwitz – 70 anys del seu alliberament. Al gener de 1945, els soviètics (autors, també, de la Masacre de Katyn) van alliberar el camp d’extermini i concentració d’Auschwitz, un dels més grans construïts pels nazis, i en el qual van trobar proves de l’extermini massiu que s’havia produït.

ausw