CRÒNICA D’UN DELS TRES SOBIRANISTES VALENCIANS REPUBLICANS DE RV/PVE QUE VAN ACUDIR A L’ACTE PER LA REPÚBLICA VALENCIANA ON ESTAVEN DE PONENTS DOS CATALANS, EL DIPUTAT DE LA CUP ALBERT BOTRAN I EL PORTAVEU DE POBLE LLIURE GUILLEM FUSTER

Crònica de ‘Xicotiu’ treta d’un fòrum d’internet.xicotiuAhir anàrem tres companys de RV/Partit Valencianiste Europeu a la reunió de Poble Liure.  Xicotet resum ( de les coses que es poden contar)

1) Tres ponents, un diputat de la CUP Albert Botran, el “coordinador” de PLL Guillem Fuster ( ne té eixe càrrec o ne té atre nom el càrrec?) i un alacantí que viu a València, Toni Terrones.
2) Local ple de banderetes, per suposat totes senyeres nues i estelades catalanes, (NO estrelades valencianes). A banda, banderes gais etc… això darrer sí me’n pareix bé.
3) Durant el discurs se digué un ou de vegaes la paraula “Catalunya” i la paraula “procés”. Cap menció a València, llevat de per a dir que ja serem catalans del sud en el futur (això darrer dit en atres paraules). De la República Valenciana tampoc es va parlar, no semblava que tingueren preparat el tema. Del ‘procés català’ sí es va parlar.
4) Jo estigué tot el rato en una Senyera Coronada. El tio assentat just davant meu a l’esquerra me preguntà el perquè portava eixa Senyera. La conversa:

-Per què portes eixa senyera? (ell)
-Tu no creus en els PPCC? (jo)
-Sí (ell)
– I València a on és, en Xina? (jo)
(!!!)
Cinc minuts després, va abandonar la reunió.

5) M’eixí a fumar un cigarret durant la xarrada. U va eixir segons després i me preguntà:
-vosatros d’on veniu?
-De València i Alacant
-[..]
-M’estàs preguntant si som de lo GAV?
-Sí.
-Puix no, som del Partit Valencianiste Europeu.
-Ah! val.
xD

6) Un company nostre, durant el torn de paraula, defengué lo nostre en molta educació però en molta contundència. la República Valenciana és un fí en sí mateix. Rés d’anomenar la RV per ficar d’amagat els PPCC.

7) En acabar la reunió estigué parlant uns minuts en el coordinador de PLL. Li digué que, igual que abans se deia que el català era una llengua d’analfabets i aldeans, hui en dia n’hi han catalans que practiquen el mateix diàleg pervers i analfabet. Me digué que ell estava t’acord en açò, i que els catalans que diuen açò són “gilipolles” (sic). Per suposat no coincidia en mi en com ha de ser el normalitzat, ni pensem el mateix políticament, però se podia parlar en ell.

8) L’alacantí que era dels tres que donaven la xarrada me digué que ell respectava les meues idees. Seguidament me preguntà si jo li respectava ad ell. Li digué que no compartia la seua política, ni de lluny, però que… com no li anava a respectar a nivell personal. També trobí que se podia parlar en ell.

9) El diputat de la CUP posà cara de “por” al vore la coronà. LOL.

10) Vaig trobar a faltar un català (habitual en este foro) que jo me sé, per haver tingut la possibilitat de tindre una conversa “contundent” , sense necessitat de tindre que viatjar a Catalunya. Una pena.
————————————————-
Fins ací el que se pot contar.

VISCA EL MODEL ANDALÚS, MORI L’ECONOMIA PRODUCTIVA!!!

De categoria, si senyors!!! Més funcionaris per ‘impulsar’ (millor dit per a ‘putejar’) l’economia productiva que és la que genera els diners per a pagar-los. Aquesta és la política econòmica d’aquesta esquerra, de la seua concepció de creació de riquesa i del seu repartiment (…) PSOE/Compromís/Podemos hipotequen els diners dels valencians per a pagar de per vida els seus votants, fidelitzant les seues clienteles. Visca el model andalús, mori l’economia productiva!!!

modelandalus2FlashFlashFlash

EL BARCELONÍ JOAQUIM AULADELL, REFLEXIONA AL VOLTANT DEL 9 D’OCTUBRE

Joaquim Auladell
Joaquim Auladell als peus del Canigó

De cara al 9 d’Octubre

L’efemèride valenciana del 9 d’Octubre és una bona ocasió  per palpar-nos el cos, veure quants ossos tenim trencats, per on continuem i amb qui.

Començaré fent un record dels meus companys del Bloc Nacionalista Valencià (2005-2009), gent lleial. M’ha entristit molt el paper de Baldoví, escolanet d’Espanya. On sou, amics?

Els sobiranistes presents són els sobiranistes republicans valencians estrictes (que no admeten tractes ni al Nord ni a l’Oest), els sobiranistes pancatalanistes i els sobiranistes “quatreprovíncies”. Tots tres coincideixen en l’objectiu teòric de la República Valenciana.

Els sobiranistes valencians estrictes els darrers quatre anys han impulsat diverses iniciatives electorals, han elaborat una proposta de projecte de Constitució Valenciana i Víctor Baeta ha fet la història de deu anys de republicanisme valencià. En República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu és la persona més coneguda.

ERC, teòricament té els deures fets des de fa vint anys (assumir la independència com a objectiu prioritari i la “nació catalana” com a territori propi), però no ha fet la refundació i l’ l’adequació del Partit a aquests canvis, donant lloc a situacions surrealistes. Fa tres anys la militància va treure una pancarta de “Per la República del País Valencià”, fa mig  any un representant  d’ERC del PV  a “El Punt” s’esplaiava sobre la República Valenciana. ERC ha de decidir si vol ser un partit-frontissa, un partit de gestió (còmode tant amb Trias com amb Colau), o un patit d’alliberament. S’ha de decidir, el poble el mira.

Poble Lliure, formació apareguda fa mig any, successora d’una formació prepolítica (que no es plantejava participar en eleccions), participa a l’Assemblea Nacional Catalana, està per la República Catalana en marxa, i està per l’aprovació del pressupost de la Generalitat catalana. Al País Valencià està per la República Valenciana (genèrica, perquè és el poble valencià qui ha d’escriure’n la Constitució, però té clar que serà  sobirana, amb bandera a l’ONU). I no amaga que el seu horitzó és la República Socialista Confederal dels Països Catalans.
L’alliberament dels valencians, del País Valencià, ha de ser obra dels valencians. Si els alliberen, no s’alliberaran. La independència serà obra de forces polítiques diferents coincidents en l’objectiu. Complicat, però la realitat és complexa. Mirem el Principat, ex-CDC, ERC, CUP i ANC, simplificant —i no s’ha de simplificar—, centre-dreta, centre-esquerra i esquerra, es malfien, s’enganyen, es traeixen, estan a punt de trencar però encara no  han trencat, això és política real, Realpolitik. En la incipient política sobiranista valenciana els grups, no en podem dir forces, es miren de reüll, s’ensumen, sí, com els gossos, i miren si fan colla.  Abans de fer un bloc sobiranista valencià caldrà tenir un període d’unitat d’acció, de coincidència d’objectius a mitjà termini i d’actuació immediata sobre objectius minúsculs, cadascú amb les seves forces.

L’ANC va participar l’agost passat en una non nata reunió de forces sobiranistes. Hi  assistia la Plataforma pel Dret a Decidir. L’ANC és sobiranista, però no és de Països Catalans. És trist, però és una opció legítima. La Plataforma pel Dret a Decidir no és sobiranista. La Plataforma pel Dret a Decidir, amb la seva actuació al País Valencià, perjudica l’acció sobiranista (com ara també a l’ANC a Catalunya) i la que hi podria haver al País Valencià. Què han de fer els adherents del Dret a Decidir? Doncs l’únic que poden fer: votar espanyolista, de Podemos a Ciudadanos, o no votar, abstenir-se. Els sobiranistes valencians estan esforçant-se per constituir-se en un pol, un punt de referència, tenir cara i veu.

Joaquim Auladell

MANIFEST 9 D’OCTUBRE: ELS VALENCIANS HEM DE DECIDIR, EL PAÍS VALENCIÀ NO POT ESPERAR MÉS! (PER UN PROCÉS CONSTITUENT VALENCIÀ)

proces constituent valencià

A pocs dies de conmemorar el 9 d’Octubre, el Dia Nacional del País Valencià, amb uns canvis a les institucions del País Valencià com a penúltim resultat d’uns canvis socials i polítics que no han acabat de quallar a l’àmbit de l’Estat espanyol, que patix una de les crisis institucionals mes greus de les últimes dècades, amb greus assignatures pendents del País Valencià en el contenciós secular amb l’estat colonial espanyol, i a l’espera dels resultats del procés sobiranista català, l’únic que posa damunt la taula l’indefugible necessitat d’una ruptura democràtica que òbriga les portes de la presó estatal a les nacionals oprimides i permeta construccions socials i polítique radicalment democràtiques i socials, tot superant la legalitat constitucional del 78, hereva directa del règim de la dictadura franquista tant com del Decret de Nueva Planta de 1707… A pocs dies del 9 d’Octubre, els valencians l’hem d’enfrontar no només com una data de festivitat patriòtica, sinó com una Diada de plena reivindacio nacional i popular valenciana.

No hi ha solucions favorables per als valencians com a poble en el marc de l’Estat espanyol, les assignatures pendents que ens converteixen en una mera colònia d’Espanya des de fa més de tres segles, seguiran sense ser posades damunt de la taula, mentre els valencians no exercim de dret i de fet la nostra sobirania política. Mentre això no passe, el Decret de Nueva Planta marcarà el nostre destí i barrarà el pas del nostre futur. Tenim dret a decidir, tenim dret a la sobirania política, i posar això en l’agenda política en forma d’obertura d’un Procés Constituent sobirà i valencià és condició indefugible, hui com ahir, per poder sobreviure com a poble.

La formulació concreta de l’exercici de la sobirania política i de l’autodeterminació o dret a decidir, no pot ser altra que la promulgació d’una República Valenciana, lliure i sobirana, a partir de la qual tots els escenaris futurs polítics i socials, tots els lligams i relacions que vulga’m establir en tant que poble lliure, siguen possibles democràticament.

Hui els valencians hem d’unir-nos per eixa República Valenciana, fruit d’un Procés Constituent Valencià lliure i sobirà. La República Valenciana serà la concrecció i institucionalització de la nostra sobirania. De cap manera eixa república és pas previ de cap altra cosa, però sí és condició necessària i indefugible per qualsevol altra legítima proposta democràtica posterior.

El dret a decicir, l’exercici de la nostra sobirania política, passa hui, a més, per que l’agenda política valenciana, tant en termes interiors com en relació a l’Estat espanyol i a la Unió Europea, prioritze les assignatures pendents del finançament, d’acabar amb l’espoli i el tracte colonial a què ens sotmet Espanya, a la dignificació de les nostres institucions i vida pública, a la regeneració democràtica profunda i imprescindible, a enfrontar els greus patiments de les classes populars i treballadores valencianes i acabar amb els desmantellament dels drets socials i la rapinya del sistema, a enfortir el nostre propi teixit econòmic, social i civil…

Per un Procés Constituent Valencià anunciem que reactivem les nostres activitats en favor de tot això. En els pròxims mesos concretarem una campanya de llarg abast, oberta a tots aquells que es vulguen sumar, i que volem que tinga com a primera estació el 29 de juny de 2017, amb una proposta de Declaració de les Corts Valencianes que deroguen formalment el Decret de Nueva Planta de 1707.

Fem una crida a totes i tots els valencians a participar activament i reivindicativament el pròxim 9 d’Octubre en els actes del nostre Dia Nacional Valencià, tant pel matí a la Ciutat de Valèncià en la Processó Cívica, com per la vesprada en la manifestació convocada a la capital valenciana, així com en tots els actes conmemoratius i reivindicatius institucionals i de la societat civil valenciana.

Visca València Lliure!

Web: http://procesconstituentvalencia.jimdo.com/

DOS CATALANS DE LA CUP VENEN A DIR-NOS ALS VALENCIANS COM HA DE SER LA REPÚBLICA VALENCIANA (POSICIONAMENT DE RV/PVE)

per engrandir cliqueu damuntbotranfusterrv

Crida de RV/PVE als valencians, d’Oriola a Vinaròs, que reivindiquen com un fi en si mateix la República Valenciana

Aquesta és un crida dirigida a tots els valencians, residents d’Oriola a Vinaròs, que aspirem a la República Valenciana, lliure i sobirana, com un fi en si mateix i no condicionada a cap altra aspiració sucursalista. És una crida a tots ells, als que ja la fan seua de manera pública i als que la mantenen en la seua privacitat. És una crida a tothom, malgrat que l’objectiu, ara per ara, es contempla inversemblant i fora de tota expectativa.

Els que això reivindiquem, sobiranistes valencians republicans de tota mena, amb múltiples contradiccions entre nosaltres, però units pel ciment que afirma que PER DAMUNT DELS VALENCIANS NINGÚ! ―diem que, qui reivindica la nostra República com un fi en si mateix― cal que ens agrupem i ens coordinem. Ni les ortografies, ni el nom del territori, ni les banderes, ni el caràcter caïnita i guerra-civilista carpetovetònic que ens exporten, han d’impedir la nostra coordinació política sobiranista. Hem de superar els paranys que al llarg dels anys, interessos forasters, s’han encarregat de conrear entre nosaltres els valencians per mantenir-nos dividits i enfrontats.

Ara l’Estat espanyol pateix d’una crisi sense precedents i joves nacionalistes espanyols d’esquerra i de dreta volen refundar-ho. També en l’horitzó un nou Estat, el català, s’albira. I en mig els valencians. Per a ells, per als més nacionalistes i identitaris, som una peça de caça; ens volen valencians d’una regió espanyola o valencians d’una regió catalana. Els valencians per a ells o hem de ser políticament espanyols o hem de ser políticament catalans, però mai políticament valencians, lliures i sobirans.

Aquesta setmana ens visiten dos importants polítics catalans de la CUP. Venen a reivindicar que ens incorporem al seu projecte de Països Catalans, eufemisme de Nació catalana, on els valencians, per a ells, en formem part.  Els valencians per a ells som catalans, de Nació catalana. De la mateixa manera que per als espanyols som de Nació espanyola. L’avantatja per aquests darrers és que a l’estar supeditats al seu Estat, un de realment existent des de 1707, la seua afirmació sobre la nostra espanyolitat, és imperativa i legal.

Davant de tot l’exposat cal una reflexió. Si estem d’acord que la llengua valenciana es perdrà fonamentalment si els que la parlem deixem de fer-ho, de la mateixa manera si els sobiranistes valencians renunciem a exercir políticament de valencians, renunciem a reivindicar la República Valenciana, lliure i sobirana, llavors indefectiblement, els uns i els altres, amb la seua acció política faran que aquesta República esdevinga impossible.

En les nostres mans, ―en les dels sobiranistes valencians que ja ho fem públic, que som minoria, però i fonamentalment en la d’aquells que encara no ho fan i que són majoria―, està el futur per avançar cap a la República Valenciana, cap un Estat valencià, lliure i sobirà, i perquè la seua bandera onege a la seu de les Nacions Unides.

Secretariat de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu

País Valencià, 2 d’octubre del 2016