EL CRITERI DISTRIBUTIU DE L’ESTAT ESPANYOL ENVERS ELS VALENCIANS ÉS: “A ESTOS LES DAMOS LOS RESTOS Y SI QUIEREN ALGO, QUE SE LO PAGUEN”

Per als valencians l’Estat espanyol sols és garantia de espoli. En recaptar els nostres impostos i decidir unilateralment el pagament de la despesa i les inversions públiques ens tracten com el que som per a ells: una colònia. El seu criteri distributiu és: “A estos les damos los restos y si quieren algo, que se lo paguen”.tren

Efectivament. Els valencians vam haver de pagar el pantà d’Alarcón per a poder regar i a Alacant ni pagant poden. El desviament del Turia per a evitar les inundacions, el Pla Sud, ho vam haver de finançar amb el famós segell en la correspondència. Ens deien que València no podia tenir metro pel nivell freàtic i si no vénen els diners de la UE, encara ens ho estaríem creient. Vam ser els primers a pagar una autopista i, amb ells, no deixarem de fer-ho. Vam haver de ser tristament coneguts com ‘el semàfor d’Europa’ perquè l’Estat per vergonya internacional fera el by pas. El mateix amb l’escàndol del pas del tren creuant carrers a Castelló i València, quan ja no quedava cap capital de província sense soterrar les vies. Sobre el Corredor Mediterrani ja ens estan dient, com no!, que o ens ho paguem nosaltres o no ho tindrem i encara que semble increïble, a dia d’avui, d’Alacant a la Font de la Figuera i de Vandellós i Tarragona existeix una, i solament una, via de tren, evidentment perquè no és el camí d’ells a Europa, el de Sevilla-Madrid-Barcelona. El 5 de maig del 2010, Zapatero i Rajoy, este com a membre de l’oposició, van decidir que els valencians no havíem de tenir cap banc i van lliurar la CAM, Bancaixa i Banc de València als dinàstics progressistes, als dinàstics conservadors i als dinàstics catalans, respectivament. Montoro -el de torn, doncs podria ser qualsevol altre- mos xulea amb els nostres diners, mos va xulejar enviant un exèrcit de funcionaris en una Falles i ens segueix xulejant amb el FLA. La nostra llengua valenciana per llei està supeditada al castellà en tenir el deure conèixer-ho i no així el valencià, menys protegit i més vulnerable que ho està el lince per a sobreviure en Sierra Morena. La Dama d’Elx a Madrid i en el castell de Santa Bàrbara d’Alacant només oneja una bandera, la seua (…)

FRANÇOIS FILLON VOL RECOMPONDRE LES RELACIONS AMB RÚSSIA

filloniputin

François Fillon amb Vladimir Putin

François Fillon
L’actual alcalde de Bordeus té un discurs centrista, prudent, que no captiva a la dreta més radical avui lliurada al FN. Primer ministre entre 2007 i 2012, ministre sis vegades i en llocs polítics des dels 23 anys, Fillon transmet als seus 62 anys el discurs propi d’un dirigent dur i ferm davant el terrorisme o la migració i liberal en les seues receptes econòmiques.
L’home amb grans possibilitats de ser el pròxim president de la República vol un reforma laboral donant major protagonisme als acords interns en les empreses. En el seu afany per aprimar el pes de l’Estat, pretén reduir en 100.000 milions d’euros la despesa pública (avui en el 54,6% del PIB, un dels més alts del món) o eliminar mig milió de llocs de funcionaris (hi ha 5,6 milions). Els que queden hauran de treballar almenys 39 hores per setmana, quatre més que ara. També vol retardar fins als 65 anys l’edat de jubilació (ara situada en els 62).
Proposa rebaixar i suprimir impostos i càrregues socials a les empreses perquè s’estalvien 50.000 milions d’euros en cinc anys. En l’actual legislatura socialista, la rebaixa ja ha aconseguit els 40.000 milions.
Enfront del jihadisme i l’islamisme radical, la mà dura és la fórmula de Fillon. Vol expulsar de França a tot sospitós amb doble nacionalitat i prohibir el retorn als francesos que hagen anat a combatre a Síria o l’Iraq. També és partidari de prohibir el burkini, a pesar que el Consell d’Estat rebutja aqueix veto.
En política exterior, François Fillon pretén recompondre les relacions amb Rússia. No veu amb bons ulls les sancions imposades per l’annexió de Crimea i vol una aliança amb Moscou, i fins i tot amb el règim de Bashar al-Ásad, per a acabar amb l’Estat Islàmic, una tesi similar a la de Donald Trump. Millorar les relacions amb Vladímir Putin és un punt comú entre Fillon i Marine Le Pen, però el primer resulta més creïble tenint en compte que bona part del finançament del Front Nacional prové de Moscou.
El nou líder dels Republicans pel que fa a la política europea planeja un referèndum sobre el repartiment de refugiats entre els països de la Unió Europea, com el d’Hongria el mes passat. Igualment planteja consultes populars sobre la reducció d’escons parlamentaris, la reforma territorial, la desaparició de règims especials de jubilació o la introducció en la Constitució d’un necessari equilibri pressupostari.
Catòlic practicant, fill de militants conservadors i pare de cinc fills, Fillon s’ha mostrat molt comprensiu amb Manif pour Tous el reeixit moviment de la dreta contra el matrimoni homosexual. Per açò, es proposa prohibir l’adopció per parelles gais, avui legal a França.
En el terreny catòlic arrossega més simpaties que Marine Le Pen, que es va despenjar de la Manif pour Tous i va triar a diversos homosexuals declarats entre els seus més directes col·laboradors.

PIXAR-SE DAMUNT ELS VALENCIANS HA ESDEVINGUT ESPORT NACIONAL-ESPANYOL… ALLÒ GREU ÉS QUE HI HA GENT D’ACÍ QUE ELS HI VA.

Que més dóna que  Mercadona  pague molt per sobre de la mitjana, que  no obrin mai els diumenges i et fan contracte fix… Suposem que “Èvole” tindrà ara la valentia d’anar a supermercats o grans superfícies que et fan contractes per hores o et paga molt per sota dels 800 euros treballant en alguns casos en grans superfícies amb uns quants diumenges a l’any o convocar a HIPERCOR, TELEFÒNICA (vomistar), CAIXABANC… amb eixos no  perquè dominen els mitjans i gasten en publicitat (…) El senyor Evole ahir es va estar esforçant, en va, per a demonitzar a Mercadona i es va trobar que paga sous per sobre de la mitjana del sector i indefinits des del primer dia. Va haver de cercar entre poals de fem, ex-emprats i proveïdors disposats a parlar pestes. El que sí paga becaris és “el terrat”, o no Jordi? (…) No sé perquè aquest programa ens recorda a “AUSBANC” : o em dónes publicitat que val “tant” o parlarem malament de tu i del teu Banc. També ens recorda a MANS NETES: li anem a denunciar fins a que  parpelleges. Si vols que retire la denúncia, són 3 milions de €. Val?
El ‘fenomen Mercadona’ fa triomfar ‘Salvados’ en les audiències. El programa d’Évole sobre les llums i les ombres de l’empresa valenciana és líder amb 3,5 milions iva aconseguir que una catalana i/o espanyola escrigués aquest comentari a EL PERIÒDICO:
barcelona1997
Yo no solía comprar en Mercadona, algunas veces de vez en cuando soy más de Caprabo y Condis … pero en Mercadona si lo pisaba poco ya viendo como tratan a los trabajadores, aún menos comprare, no me gusta el mal trato a los trabajadores. Como dicen mis padres gracias al trabajador es que la empresa sale adelante, por que hay que valorar el esfuerzo cada día y tener al trabajador contento para que esté motivado y no machacarlo, claro que nosotros no tenemos un supermercado, somos de otro sector, pero Mercadona después de lo que vi ayer ni loca lo pisaré.

El 'fenomen Mercadona' fa triomfar 'Salvados' en les audiències

ATRESMEDIA / EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dilluns, 28 de novembre del 2016
‘Salvados’ va analitzar aquest diumenge, 27 de novembre, l’‘efecte Mercadona’ i va mostrar les llums i les ombres de l’empresa que més ven a Espanya, en una entrega que va liderar les audiències del dia tant en el global d’Espanya com a Catalunya.
El programa de Jordi Évole va mostrar tant la visió positiva sobre la cadena de supermercats valenciana, amb directius, empleats i proveïdors de l’empresa alabant la seva filosofia empresarial, com els punts més foscos, amb extreballadors denunciant clàusules i mètodes de treball abusius (com una empleada que va parlar de la “prohibició no escrita de posar-se malalt”).

L”efecte Mercadona’ també va tenir ‘efecte’ en les audiències d’aquest diumenge, i va situar ‘Salvados’ en el punt més alt del rànquing, amb 3.572.000 teleespectadors i un 17,9% de quota de pantalla. A Catalunya, també es va enfilar al primer lloc de programes més vistos, amb 508.000 seguidors (16,8%).
Després de l’emissió de ‘Salvados’, el liderat va passar a Antena 3, amb la pel·lícula ‘Cuento de invierno’ (2.522.000 i 15%), mentre que a Tele 5 ‘Gran hermano: el debate’ va quedar molt despenjat (1.792.000 i 14,3%).