LA CÚPULA DE GENT DE COMPROMÍS DIMITEIX PER FALTA DE DEMOCRÀCIA EN LA COALICIÓ

> La cúpula de Gent de Compromís dimiteix per falta de democràcia en la coalició
> Renuncien la coordinadora, la il·licitana Marian Campello i el responsable d’organització Cristian Ballesteros,  del corrent més nombrós després del Bloc
> Els independents acusen al partit d’Oltra de frenar la seua representativitat en l’adreça de Compromís
gdc2

BURGUERA | VALÈNCIA | LAS PROVINCIAS | 23 novembre 2016
Marian-Campello-ElxMarian Campello ha durat un any com a coordinadora de Gent de Compromís (GdC), el corrent d’independents formada pels no adherits als tres partits fundadors de la coalició: els nacionalistes del Bloc, Iniciativa del Poble Valencià (IdPV, liderada per Mónica Oltra) i Verds. Campello va dir adéu el passat 12 de novembre a Alzira, durant l’Assemblea de País, després d’anunciar-li-ho als seus companys de l’executiva un parell de dies abans. També va renunciar al lloc Cristian Ballesteros, responsable d’organització de GdC. Va dimitir igualment Delia Amorós (sotsdirectora del Gabinet Tècnic de la Conselleria d’Educació) com a representant del corrent davant l’Executiva de Compromís. I així, bona part de la cúpula de la direcció de GdC abandona. La falta de democràcia interna en la coalició, on els tres partits que la integren negocien entre ells quin paper li donaran al corrent, és el detonant de la renúncia de Campello. Amorós va al·legar incompatibilitat del seu càrrec orgànic amb el que ocupa en Educació. Ballesteros va esgrimir raons personals, si bé fonts del corrent atribueixen la seua eixida al «descoratjament» davant a la resistència de la direcció de Compromís per a resoldre «una crisi de cohesió» que genera «molta tensió» entre les bases d’un projecte «que en realitat és una marca, perquè els qui decideixen són les cúpules dels partits fundadors, no la militància».
Les dimissions es produeixen de manera simultània a les reunions, secretes, dels tres partits, a esquena de GdC, als que se’ls ha comunicat que el 12 de desembre, en una Executiva de Compromís, es presentarà un document negociat entre la terna de partits on s’establirà quin és «el lloc» dels independents. Fonts del corrent assenyalen que IdPV, actua de fre davant les intencions del Bloc i de GdC perquè Compromís s’unifique i obtinga més pes en la coalició.
Mentre Compromís gestiona conselleries i s’ofereix com una alternativa per a aglutinar a tota l’esquerra valenciana, la seua situació orgànica pateix els mateixos problemes que quan la coalició va començar a caminar. Fa cinc anys, amb mitja dotzena de diputats autonòmics i 176.000 vots, Compromís va arrancar sense més punts en comú que una Executiva formada pels dirigents del Bloc, IdPV i Verds. No obstant açò, el projecte ha anat creixent en vots (450.000 en 2015) i càrrecs públics. Avui, l’estructura interna és feble i freturosa d’una estratègia cohesionada. GdC compta amb 900 dels 5.000 militants de Compromís, al mateix nivell i fins i tot superant a IdPV i només per darrere del Bloc (3.000 afiliats).
«He perdut la il·lusió i l’impuls necessari per a afrontar les ‘noves’ negociacions de les bases i normes de la coalició, a les quals no hem sigut convidats els adherits i adherides directament a Compromís (més de 900 persones)», va explicar Campello en xarxes socials. Fuentes de GdC acusen a «un partit» (IdPV) de «voler silenciar-nos» sense que el Bloc es posicione. Des del corrent temen que els tres partits que dirigeixen Compromís «cerquen rebaixar la nostra possibilitat de participar». En aquest sentit, els tres partits negocien que la futura direcció de la coalició compte amb onze membres del Bloc, sis d’Iniciativa, dos per a Joves-PV, dos de Verds i altres dos de GdC.

LA SENYERA VALENCIANA PER DAMUNT D’UNA ESPANYOLA SEMIAMAGADA, FLAMEJA EN LA CASA DE RITA BARBERÀ

La família sol·licita un funeral «sense polítics ni institucions». Serà demà a les 16 hores al Tanatori municipal.

rita1
La Senyera valenciana per damunt d’una espanyola semiamagada, flameja en la casa de Rita Barberà

rita3
rita2
La família de la senadora i exalcaldesa de València Rita Barberá ha mostrat el seu desig que el funeral, que se celebrarà demà a les 16.00 hores en el Tanatori del Cementeri de València, es faça en la “intimitat”, amb familiars i amics. En un breu comunicat han subratllat el “convenient de l’absència d’institucions públiques i partits polítics”..

ARA ELS POCAVERGONYES DEL FROB ADMETEN QUE VAN FALSIFICAR LES ACTES DE LA CAM

dlores1dlores2AIVCAM sempre va denunciar l’actuació del FROB com la d’un agent liquidador de la caixa valenciana perquè el sector financer esdevingués en un oligopoli. Per llegir l’escrit de la intervenció completa de Víctor Baeta en la Comissió d’Investigació de la CAM en les Corts valencianes, cliqueu damunt.
Per llegir l’informe NI GESTIÓ, NI CONTROL: ESPOLI (Conclusió per la desaparició de la CAM, Bancaixa i Banc de València), cliqueu damunt.

PER QUÈ L’ACTUAL MAJORIA IGNORA JOSEP RENAU?

josep_renau_1907-1982_0
Josep Renau Berenguer (València, 17 de maig de 1907 – Berlín Este, Alemanya Oriental 11 de novembre de 1982)

Resulta incomprensible que el nou govern valencià no assumisca la necessitat de recuperar l’obra i el pensament de Josep Renau.
No anem ara a parlar sobre la importància de l’obra del polifacètic artista valencià, ja que el nostre objectiu principal és aconseguir cridar l’atenció als responsables institucionals, per tal que es comprometen a donar a conèixer a la societat en general, la valuosa obra i el pensament de Renau, hui injustament oculta.
Per això, hem dirigit diverses peticions, exigint que s’arbitren les mesures administratives, tècniques i legals perquè en l’any 2017  l’obra de Josep Renau es puga  contemplar i conèixer en la seua totalitat, sense oblidar la necessitat de rescatar el seu pensament i compromís social i polític.
Antonio Marín Segovia
Portaveu ACR Constantí Llombart
renau las arenas

BANCO SABADELL Y ‘MEDITERRÁNEO’ DEBATEN SOBRE CÓMO DINAMIZAR EL SUELO INDUSTRIAL

Banco Sabadell y ‘Mediterráneo’ debaten sobre cómo dinamizar el suelo industrial

INDUSTRIA

Banco Sabadell y ‘Mediterráneo’ debaten sobre cómo dinamizar el suelo industrial

Con el título de ‘Dinamización de polígonos industriales y parques empresariales de Castellón’, la entidad y el periódico abordan el problema de contar con más del 50% de las naves de la provincia en desuso y analizando las posibles soluciones

DANIEL NÁGER (el Periódico Mediterráneo)
14/11/2016

  • Banco Sabadell y ‘Mediterráneo’ debaten sobre cómo dinamizar el suelo industrial - EL PERIÓDICO DEL AZULEJO
    Banco Sabadell y ‘Mediterráneo’ debaten sobre cómo dinamizar el suelo industrial – EL PERIÓDICO DEL AZULEJO

Castellón Azulejo Logística Industria Cerámica

Banco Sabadell y el Periódico Mediterráneo celebrarán mañana, 15 de noviembre, una nueva edición del ciclo de jornadas sobre economía, una sesión que en esta ocasión llevará por título Dinamización de polígonos industriales y parques empresariales de Castellón. El escenario del debate será en el hotel NH Mindoro, a partir de las 9,00 horas.

El foro pone la lupa sobre una de las problemáticas que más afectan a los municipios industriales de la provincia: la de los miles de metros cuadrados de suelo urbanizado sin ocupar, o con instalaciones ya concluidas y disponibles, pero sin ningún tipo de uso, con los problemas que genera de mantenimiento, inseguridad o costes para las arcas públicas.

Según informaciones al respecto, el 50% de las naves de la provincia están vacías, pese a la espectacular bajada de precios que se ha venido experimentando desde que se inició la crisis. La falta de demanda por la merma de negocios, fruto de la caída del consumo y el desempleo, han dejado las afueras de las principales localidades con un desierto de solares urbanizados con farolas pero sin actividad o de naves con la persiana cerrada desde hace varios años y sin visos de que puedan tener una salida en un corto plazo de tiempo.

El objetivo fundamental es la dinamización de los polígonos industriales y los parques empresariales, dos conceptos diferentes pero con similitudes y un objetivo común: son elementos de dinamización económica, ya que su generación de actividad es sinónimo de creación de riqueza y empleo. De hecho, en la provincia de Castellón, al igual que ocurre en el resto de la Comunitat Valenciana, parques y polígonos empresariales son los testigos mudos de las dificultades de la recuperación de la economía productiva.

OPINADORES // Para analizar la coyuntura y plantear las posibles soluciones, la jornada contará con la participación de destacados representantes institucionales vinculados al sector y también de empresas y asociaciones empresariales, con el objetivo fundamental de recoger todos los puntos de vista.

Por la parte institucional estará el director General de Industria y Energía de la Conselleria de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo, Diego Macià; el presidente de la Autoridad Portuaria de Castellón, Francisco Toledo; y el concejal de Urbanismo de Vila-real, Emili Obiol, como representante de la segunda ciudad de la provincia y uno de los pilares sobre los que pivota el denominado Triángulo del Azulejo.

Por el lado empresarial, participará el gerente de la Federación de Polígonos Empresariales de la Comunitat Valenciana (Fepeval), Diego Romà; el director del proyecto Centro Comercial Estepark, el nuevo parque comercial de Castellón, Juan Lozano; y el consejero de Porcelanosa, Juan Francisco Ramos.

De moderador ejercerá el director de El Periódico Mediterráneo, José Luis Valencia, mientras que en representación del Banco Sabadell estarán presentes el director regional de Castellón y Valencia norte de la entidad, Cristóbal Peña; y el director de Oficina Banca de Empresas de Castellón, José Vicente Borrás.

El esquema de la jornada de trabajo será idéntico al de otras citas previas. Los seis ponentes ofrecerán su opinión sobre el estado de la cuestión, y a continuación, el director de Mediterráneo, abrirá una ronda de debate sobre diversos aspectos, para que cada uno de los expertos se pronuncien con el fin de definir una visión lo más completa posible del asunto.

El debate versará sobre las impresiones que los datos aportados generen en los ponentes, así como su visión del futuro a corto y medio plazo. Las medidas a aportar para ir logrando la dinamización; las competencias de las distintas administraciones y su papel, así como el del sector privado en este ámbito. También se abordará la absoluta inexistencia de gestores privados de suelo industrial tal y como los hubo con el boom inmobiliario, cuando ahora mucho del suelo industrial pertenece a los bancos.

Con esta se cierra el ciclo de cuatro jornadas impulsadas por el Banco Sabadell, y que arrancaron en mayo abordando la situación de la hostelería (mayo); continuó con una sobre el emprendimiento (julio); y siguió analizando las empresas auxiliares del azulejo (septiembre).