Proposta de Pacte Federal Republicà

Document de debat que presenten RV/PVE i ENV a la
2ª COORDINADORA VALENCIANA DE PARTITS REPUBLICANS del 22 d’Abril a SEGORBE para ser presentada a la COORDINADORA ESTATAL del 29-A en ZARAGOZA.

Proposta de Pacte Federal Republicà

Un pacto para instaurar la Republica en todos los parlamentos del actual Reino de España
Enllaç per a llegir el document directament:

http://www.coordinadorarepublicana.org/wp-content/uploads/2017/04/debate2.pdf

‘El tinent anglés’
Eduard Mira ens conta la història d’Antoni Cruanyes

El tinent anglés    €21.95

Eduard Mira | 424 pàgines | Jàssena, núm. 9.

En el trànsit dels segles XVII i XVIII, Antoni Cruanyes, un nebot del general Joan Baptista Basset, el conegut heroi de l’austriacisme valencià, marxarà des de la seua Dénia natal en busca de fortuna i del misteri i el sentit de la vida. Després de passar per anys d’aprenentatge a València i Anglaterra, les seues passes darrere del general Basset portaran el jove Cruanyes a ser testimoni i actor de trobades galants, de revoltes successives, de batalles navals, d’intrigues de palau o de viatges sense fi, conformant el relat d’un personatge que, a pesar de la seua amoralitat, esdevé tan entranyable com inoblidable, destinat a tindre vida més enllà de la desfeta d’Almansa.

Novel·la total de guerres i amors, de temps determinants i abolits, de llegendes i escenaris que van des del país dels valencians a mig Europa, i on es combinen sense pausa l’evocació històrica i l’humor, les aventures i el sexe a dos bandes, les arts endevinatòries dels esclaus d’origen africà o les moltes vides del espies, dins d’un conjunt amerat de misteri i d’indagació sobre la pròpia existència. Eduard Mira aconseguix amb la plasmació de la vida d’Antoni Cruanyes, El tinent anglés, alçar un fresc monumental i viu, la gran novel·la valenciana i cosmopolita sobre la guerra de Successió que estava per escriure i que ara veu la llum per a romandre com una fita absoluta en la narrativa valenciana del segle XXI.

EDUARD MIRA (València, 1945), doctor en Geografia i Història i professor durant molts anys en el Departament de Sociologia de la Universitat d’Alacant. Formà part del Col·legi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa i és membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ha exercit al llarg de prop de deu anys, com a director de l’Instituto Cervantes a Nàpols i a Brussel·les, i ha sigut comissari de diverses exposicions internacionals centrades, sobretot, en la tardor de l’Edat Mitjana. Ha publicat articles i capítols de llibres sobre arquitectura, geopolítica europea, història i identitat i diversos llibres d’assaig, com De Impura Natione, en col·laboració amb Damià Mollà (premi Joan Fuster 1986, 3i4) i Mediterrànies (premi Ciutat d’Alzira d’assaig 2013, Bromera). En el camp de la ficció, té publicats diversos llibres de narracions i novel·les, com Les tribulacions d’un espia vell (Destino, 2006) i Escacs de mort (premi de narrativa 2010 de la Institució Alfons el Magnànim, Bromera).

La novel·la es pot comprar des del següent enllaç:
https://llibres-de-la-drassana.myshopify.com/products/el-tinent-angles

MANIFEST REPUBLICÀ, 14 d’Abril del 2017

MANIFEST REPUBLICÀ
14 d’Abril del 2017
dels partits republicans sotasignats

En aquesta emblemàtica data del 14 d’Abril, els partits republicans que coosignem aquest escrit, mirem al futur però no deixem de valorar el passat i el present. I ho fem dirigint-nos a tots els demòcrates, súbdits del Regne d’Espanya, es consideren republicans o no, siguen de dretes o d’esquerres, amb creences religioses o sense elles, amb identitats culturals diverses i siguen els que siguen els subjectes de sobirania al que aspiren a ser lleials.

Ens dirigim a tots els demòcrates que per sobre de diferències ens uneix el ser súbdits d’un Estat que té la seua última data de reelaboració jurídica (la primera va ser en 1812), en el retocat decrete nº 138, publicat el 30 de setembre de 1936, de l’auto denominada Junta de Defensa Nacional dels generals revoltats el 18 de juliol d’eixe any, autèntic subjecte, aquesta Junta, del poder constituent actual. Des de llavors i amb una sèrie de lleis concatenades, sense cap mena de discontinuïtat, entre elles:

– Llei de 7 de juny de 1947 per la qual Franco restaura la monarquia;

– Llei de 22 de juliol de 1969 per la qual es designa a Juan Carlos com a successor del Dictador

s’ha arribat a l’actual i última llei fonamental publicitada com a Constitució del 78 pels que la van consensuar. En aquests vuitanta anys el règim ha disposat de tres ‘Caps d’Estat’ a-democràtics, no electes democràticament: Franco, Juan Carlos de Borbó i Felipe de Borbó.

Açò és el que ens uneix a tots els demòcrates: formar part d’un Estat, l’actual Regne d’Espanya, que sense precedents en l’Europa democràtica, té un origen espuri.

Encara que no ens enganyem. Reconeixem la realpolitik dels súbdits del Regne, que adoctrinats per tota la classe política institucional i no institucional, s’han manifestat majoritàriament en les urnes, fins ara, per considerar intranscendent els orígens d’aquest Estat i han valorat que els compensava mantenir-ho.

Però l’edifici sorgit en 1936, ara en el 2017, té serioses esquerdes que amenacen la seua existència. A la corrupció sistèmica, a la inexistència de la divisió de poders, al sistema sancionador que recapta fins a per respirar i a la demagògia insofrible de tota la classe política en els últims anys, s’ha sumat ara la ruptura del consens dels sectors catalans conservadors que van donar suport a l’última llei fonamental del règim sorgit en 1936: la Constitució de 1978. La unitat d’aquests sectors moderats catalans amb Esquerra Republicana de Catalunya, formació sense compromisos per no haver participat en el pacte i consens de 1978, ha possibilitat una majoria republicana en el parlament català amb el mandat per part de l’electorat d’iniciar un procés constituent per la República Catalana.

Davant aquesta situació els demòcrates tenim una oportunitat.

És ara quan els republicans hem d’iniciar un moviment pacífic i democràtic per una refundació democràtica de l’Estat. És el moment en què els demòcrates ens hem de coordinar, tant a nivell estatal com a autonòmic, per a guanyar amb àmplies majories els parlaments respectius: l’estatal i, també, els autonòmics, per a la causa republicana.

Entenem que el deteriorament de l’actual règim i a la vista de la ruptura que s’ha iniciat a Catalunya, ens reclama a la resta de demòcrates solucions/propostes que partisquen de la, no promulgada, Constitució Republicana Federal de 1873.

Ara és el moment.

Sogorb, 14 d’abril de 2017.

Unión Republicana, Esquerra Nacionalista Valenciana, Tierra Aragonesa, ARDE, República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu, Sobirania i República, Bloque Aragonés, Acción Republicana de Guadalajara

Per a adherir-se: info@coordinadorarepublicana.org