El tercer ‘Jefe de Estado’ de l’actual Regim en el seu discurs de Nadal, reitera que fora de los ‘principios fundamentales’ no hi ha cap possibilitat de canvi.

Ni esmena, ni rectificació
José Antich | Barcelona. Diumenge, 24 de desembre de 2017

El discurs del rei Felip VI amb motiu de Nadal ha estat una gerra d’aigua freda per a tots els catalans que esperaven -més aviat, que desitjaven com una mostra de distensió- un gest d’empatia del monarca després dels resultats de les eleccions de fa només 72 hores i la repetida majoria absoluta -70 escons de 135- de les formacions independentistes al Parlament.

Ni que fos un tarannà diferent que permetés començar a tancar les ferides obertes amb el seu discurs del 3 d’octubre passat, que va marcar un punt d’inflexió en les relacions de la monarquia amb Catalunya. No només del món independentista, ni només fonamentalment, sinó d’aquells catalans que des del constitucionalisme van viure amb horror la violència policial d’aquella jornada. No ha passat res d’això. En un discurs de gairebé dotze minuts i 1.431 paraules, i fent servir un llenguatge més suau que el de fa gairebé tres mesos, ha fet servir més el pal que la pastanaga.

Òbviament, no s’ha produït la rectificació que sol·licitava el president en funcions, Carles Puigdemont, des de l’exili a Brussel·les. Segurament, un exemple més que l’Estat no està disposat a donar treva a l’independentisme, ni a llegir els resultats de les eleccions del 21-D com un fracàs de la seva política repressiva. Aquesta frase del discurs de Felip VI ho resumeix tot: “El camí no pot portar de nou a l’enfrontament o a l’exclusió que -com ja sabem- només generen discòrdia, incertesa, desànim i empobriment moral, cívic i -per descomptat- econòmic de tota una societat”.

Si els discursos també són gestos, el quadre de Carles III que presideix el seu despatx i que havia tingut un paper protagonista en el discurs de l’octubre passat no apareix perquè s’ha gravat la intervenció en el saló d’audiències del palau. Però és perfectament visible un bust del monarca que va promoure l’espanyolització dels nens catalans amb una llei de prohibició d’ús de la llengua catalana a tots els nivells de l’ensenyament el 1768, fa ni més ni menys que 250 anys.

És ben clar que les parets mestres del conflicte entre Catalunya i Espanya continuen invariables.

Ismael Furió nou Secretari General de la CGT-PV

Ismael Furió i Genovés reemplaça en el càrrec a Emilia Moreno de la Vieja. La resta de l’equip, el Secretariat Permanent de CGT-PV, està integrat per Enric Tarrida (Secretari de Comunicació); Xavi Cardà (Secretari d’Acció Sindical); Isabel Valero (Secretària de Formació); Juan Vicente Calderón (Secretari de Finances) i José Luis Lázaro (Secretari d’Organització).
Després de la celebració del Ple ordinari de Sindicats que conformen la Confederació General del Trebal del País Valencià (CGT-PV), el sindicat anarcosindicalista ha renovat el seu Secretariat Permanent.
Entre el nou equip de responsables, únicament repeteixen José Luis Lázaro i Juan Vicente Calderón, Ismael Furió i Genovés ha sigut nomenat Secretari General de CGT-PV.
Nascut a València fa 44 anys, es va formar en Nàutica a Barcelona, com a Patró d’Altura en la Marina Mercant. Sempre ha treballat en l’àmbit marítim -nàutica esportiva, remolcadors, remolc d’altura – fins a arribar al seu actual lloc de treball com a segon oficial en un patruller de Salvament Marítim a Canàries. Actualment, també ocupa la responsabilitat de president del Comitè d’empresa de Salvament Marítim a nivell estatal.
Amb l’equip renovat, la CGT-PV i Múrcia (les Federacions Locals es troben a Vinaròs, Castelló, Port de Sagunt, València, Gandia, Alcoi, Benidorm, Alacant i Múrcia) aborda una nova etapa en la qual, tal com destaca Ismael Furió, s’enfronta a la particular situació del territori valencià “amb un entramat empresarial complex i amb sectors en uns nivells de precarietat alarmants. La classe obrera pateix les conseqüències de ser el bastió de la corrupció, això exigeix al sindicat un esforç ingent tant lluitant contra els despropòsits comesos, com contra la precarietat i la llarga llista d’atrocitats que la crisi-estafa ha deixat en moltes persones”.
Gabinet de Premsa CGT-PV
València, 21 desembre 2017