Darrera intervenció com a membre del BLOC de Víctor Baeta: La paella valenciana, mai madrilenya

[tret del seu llibre Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs]
(…)
El 29 de juny de 2007, en l’acte d’homenatge als maulets, un mes després de les eleccions de maig, encara estava en el BLOC i la confiança en aquest encara no havia sigut violentada. Però ara, rellegint la meua intervenció d’eixe dia en el monument als maulets, m’adone que llavors vaig plantejar la contradicció que hi havia entre el rupturista punt 2 dels estatuts del BLOC i els primers articles de la Constitució espanyola del 1978; m’adone de les meues sospites perquè s’anava a obviar aquesta contradicció i que, de les meues paraules d’eixe dia, es deduïa que no estava disposat a baixar el llistó i que les línies roges del valencianisme polític no estava disposat a traspassar-les amb ells.
Aquesta va ser la intervenció que vaig fer en nom del BLOC de la ciutat de València i la darrera com a membre del BLOC:

La paella valenciana, mai madrilenya
En els estatuts del BLOC llegim:
Art. 2. Els objectius del BLOC són:
– L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l’aprovació d’una Constitució valenciana sobirana que preveja la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història.
I també
– La defensa de la república com a forma de govern, així com la defensa dels valors republicans.
Per la seua banda, la Constitució espanyola de 1978 diu:
Art. 1-2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
Art. 1-3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.
Art. 2 La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles… i continua.
Aquests dos pronunciaments són incompatibles. No es pot ser sobiranista valencià republicà i al mateix temps constitucionalista espanyol. O vols ser lliure i lluites per la llibertat per a assolir-la o et resignes a estar sotmés. Amb la Constitució de 1978, els valencians serem esclaus per sempre de les decisions d’un parlament a Madrid. Un parlament ple de forasters on es vota l’Estatut d’Autonomia valencià i on els valencians som minoria. Uns altres, no valencians, voten allò que diuen ens convé a nosaltres els valencians. Un parlament on els valencians estem presoners, perquè és un parlament sense llibertat per a poder-lo deixar.
Cal preguntar als nostres conciutadans, als nostres polítics, quin és el seu subjecte de sobirania. Cal preguntar si la nostra paella, les nostres institucions, les hem de tindre pel mànec els valencians o les han de tindre uns altres. A la paella, com sabeu, s’hi poden afegir distintes verdures i cal controlar molt bé el foc. O els valencians controlem la nostra paella o com ens està passant, ens l’empastaran.
Ser valencià i español hasta los tuétanos, com afirma el senyor Camps, és acceptar que la paella sempre te la facen els altres, és consentir que la paella, en comptes de valenciana, siga madrilenya. És consentir que et furten la paella.
Els sobiranistes valencians volem tindre la paella pel mànec i tindre’n sempre en última instància el control.
Tinc l’orgull de pertànyer al col·lectiu del BLOC de la ciutat de València (1), en nom del qual parle hui ací, en el qual, per damunt de distintes sensibilitats, hem actuat com una pinya en la defensa de la sobirania dels valencians i hem passejat la nostra senyera gegant, les nostres senyeres sobiranes, valencianes i republicanes, pels carrers de la nostra ciutat, però també de dalt a baix del País Valencià, a Alacant, amb el tren republicà i fins i tot les hem passejades en el cor de la metròpoli, reivindicant sempre la sobirania dels valencians, manifestant la nostra voluntat per no estar sotmesos, proclamant que: d’Oriola a Vinaròs, ningú per damunt dels valencians!
I cridant sense complexos: País Valencià lliure i sobirà!
Monument als maules de València
29 de juny de 2007

(1) Amb aquestes paraules volia reconéixer l’actitud de suport que la direcció comarcal del BLOC de la ciutat de València, amb Joan Mansanet al capdavant, havia tingut amb les propostes del sobiranisme valencià republicà que representava l’ACR Constantí Llombart i la plataforma republicana Sobirania Valenciana.

Del 2007 al 2020, quan el regim trontolla, cal donar ja l’alternativa. Hemeroteca, febrer 2007, EL PUNT entrevista a Víctor Baeta: “Per a nosaltres, el subjecte de sobirania és el poble valencià”

En el 2007 a Catalunya manava el tripartit i era el president de la Generalitat José Montilla (28 de novembre de 2006 al 27 de desembre de 2010). Llavors es feien actes a favor de la República espanyola en la plaça Sant Jaume amb el suport del tripartit i érem una minoria els que llavors defensàvem la República Catalana i la República Valenciana…

Ara al 2020 les coses han canviat molt a Catalunya… no tant en el País Valencià, on una mena de Tripartit lligat al regim del 78, continua manant amb el vist-i-plau dels que haurien de reivindicar la sobirania valenciana, l’Estat valencià i la República Valenciana

……………………………………

“Per a nosaltres, el subjecte de sobirania és el poble valencià”

El Punt | febrer 2007

Entrevista al setmanari El Punt|febrer 2007

Víctor Baeta. Pertany a la plataforma republicana Sobirania Valenciana, integrada en la coordinadora que ha convocat per al pròxim diumenge la Primera Convenció per la República al País Valencià.

— Sembla que la recuperació de la república com a forma de govern està més pròxima a l’ideari de l’esquerra espanyola que no del valencianisme. És així?
— «El valencianisme modern no s’havia destacat fins ara per fer bandera de la república. No obstant, a partir de l’aparició d’Esquerra Valenciana i de l’associació cultural i republicana Constantí Llombart i posteriorment de la creació de Sobirania Valenciana, que integra, a més de Constantí Llombart, Esquerra Nacionalista Valenciana, Estat Valencià i Valencianisme.com, les coses han canviat. També el BLOC, a través d’una esmena als estatuts que varem presentar en l’últim congrés, subratlla la revindicació d’una forma d’estat republicana.»

— Hi havia algun tipus de tabú cap a la república?
— «Tot el nacionalisme, fins i tot el català, el gallec i el basc, havia manifestat una mica de complexe d’inferioritat davant la paraula ‘república’. Tots indentifiquem, encara ara, a la república amb la bandera tricolor, amb un projecte polític espanyol. Això ha començat a canviar. Sobirania Valenciana, per exemple, parla de ‘repúbliques’ i ha introduït un símbol diferent a la tricolor espanyola. Es tracta de la històrica bandera d’Esquerra Valenciana. En les manifestacions la gent agafa amb naturalitat la bandera republicana espanyola , un símbol que respectem. També se sol veure la senyera amb triangle blau i estel blanc, que és el símbol de la república catalana, de l’Estat Català. Són dues senyeres molt respectables però alienes als sobiranistes valencians. Per què no utilitzar els nostres propis símbols republicans valencians quan sí que els tenim?»

— Creu que el llegat polític d’Esquerra Valenciana i el Partit Valencianista d’Esquerra en els anys de la II República i la Guerra Civil ha sigut menyspreat pel valencianisme de la segona meitat del s. XX?
— «En la Transició els espanyols recuperen les sigles PSOE i PCE, els catalans ERC… Els valencians no recuperem cap partit històric. Si en el seu moment haguérem recuperat les sigles històriques haguérem pogut reclamar el patrimoni històric: cal recordar que Esquerra Valenciana fou un partit de masses. Alguns valencianistes ens varem preocupar per recuperar les sigles, però ja en 1998.»

— I Fuster, va tindre en compte el valencianisme dels anys 30?
— «D’eixida cal dir que sense Fuster no estaríem on estem. Però ell va fer taula rasa de tot el que havia passat abans del 1931. I és que Fuster no era un estrateg sinó un pensador. De Nosaltres, els valencians s’han fet moltes edicions però d’El Valencianisme polític de Cucó se n’han fet poques. Això significa que els valencians no coneixem suficienment la nostra història anterior a la Guerra Civil, i el llibre de Cucó és fonamental en eixe sentit. Els valencianistes no vam aparèixer de sobte.»

— Hi ha un component nostàlgic a l’hora de reivindicar la República?
— « Hi ha certament qui ha rememorat la II República sense cap plantejament de futur, un punt de vista còmode per al PSOE. No oblidem que el PSOE, i també el PCE, van subscriure el pacte constitucional de 1978. Nosaltres no rebutgem l’aliança amb aquells que fan plantejaments de futur, als que recolzen la III República, encara que aquesta no és la nostra. Nosaltres estem per una república valenciana sobirana i per coordinar-nos a nivell d’estatat amb els republicans sobiranistes catalans, bascs, gallecs,….per poder parlar de tu a tu amb els republicans espanyols »

— Sí però no tots els que han convocat la convenció comparteixen els seus plantejaments sobiranistes.
— «És clar que no, però els nostres aliats els saben i reconeixen el dret d’autodeterminació.
Això està bé i ho agraïm però creiem que no és suficient. Cal omplir de sobiranistes les nostres institucions i cal que hi haja una majoria que vulga exercir de facto la nostra sobirania. És necessària una república pròpia per a decidir les nostres dependències i independències. Per a nosaltres, el subjecte de sobirania és el poble valencià.»

— Aquest objectiu encara és molt llunyà.
— «Tot depén de la força que un poble tinga. Si una hipotètica república espanyola estiguera d’acord amb què els bascos exerciren la seua sobirania, aquests ja l’haurien exercida probablement. Tinc els meus dubtes que els catalans també ho pogueren fer ara i en el cas dels valencians la cosa estaria més verda encara. Recordem que encara no tenim cap sobiranista a les Corts. Bé, potser sí, un: Carles Arnal, l’únic diputat que va votar a favor del Pla Ibarretxe en una moció en contra que va promoure el PP i que PSOE i EU van recolçar. Per cert que les Corts van ser l’únic parlament autonòmic de l’Estat que va tractar aquest assumpte. Potser tanta insistència del PP i de Camps en l’espanyolitat dels valencians palesa que hi ha alguna cosa que no és tan clara.»

— Hi ha raons per a pensar que la monarquia espanyola està amenaçada i que la República està a prop ?
— «La monarquia està tocada de fons, però és clar que si les coses funcionen, si hi ha treball, no es qüestiona el sistema, encara que hi haja aspectes no democràtics en el seu funcionament. Les coses depenen de la seua utilitat. Tu no portes el cotxe al mecànic si funciona. El que cal és tenir un discurs alternatiu llest per a quan es produïsca el fracàs del sistema. Amb la corrupció i l’especulació estem veient que el sistema està deixant de funcionar.»

— Amb la línia política estratègica seguida actualment pel PP, on és evident la manca d’una mínima lleialtat al govern de Zapatero, creu que el partit de Rajoy està dins del «sistema»?
— «La Constitució en vigor no té unes bases democràtiques reals, recordem que l’actual rei va ser designat per Franco. Com els mateixos pensadors del sistema accepten, la seua gènesi va ser ‘heterodoxa’. Només subsisteix pel consens de les parts. De fet, no és gratuït que els missatges del rei apel•len sempre al consens. El consens és la peça fonamental que manté el sistema, que manté aquesta Constitució. Si desapareix el consens allò s’afona. En la situació actual, la dreta espanyola està sent acusada de no recolzar aquest consens i en part és lògic perquè aquesta dreta està liderada per gent que en els seu moment no va estar a favor de la Constitució. Tal vegada i paradoxalment, la dreta està fent trontollar la monarquia. Però aquest és el seu problema.»

— Què té de roin la monarquia?
— «Cal recordar que amb la Constitució de 1978 en la mà, la sobirania no la té el poble espanyol, sinó que està compartida amb una persona que no és elegida, que és el cap d’Estat, el rei. Cal llegir atentament l’amagat article 99 per copsar això que estic dient. A més tenim un sistema basat en la desigualtat. Contradicció entre els articles 14 i 56. Si tots els espanyols són iguals davant la llei, una de dos: o el rei no és espanyol o no hi ha igualtat. Estic convençut que d’aquesta desigualtat té origen la corrupció»

— Per què no està Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) en la coordinadora que organitza la convenció?
— «Al principi, l’ACR Constantí Llombart es va posar en contacte amb tots els republicans no espanyols. Varem aconseguir que vingueren a una reunió de la coordinadora ERPV i MDT, però no han tornat des de llavors. Les raons d’ERPV no les entenc. En la Coordinadora convivim republicans amb distints subjectes de sobirania. El dia 4 a la Convenció estarà present un col•lectiu de l’esquerra independentista: ‘Republicans dels Països Catalans’. També ha anunciat la seua participació el Partit Republicà Català»

— Tots els partits que integren la coalició Compromís pel País Valencià han anunciat la seua participació en la convenció. Respondrà la convenció demanant el vot per Compromís?
— «No. En la coordinadora hi ha de tot. Hi ha gent que milita en altres forces alienes a Compromís, com ara Esquerra Nacionalista Valenciana. La coordinadora ni s’ha plantejat aquesta qüestió. El seu únic objectiu és fer possible que les diverses sensibilitats republicanes puguen fer coses en comú en un moment determinat. No volem que això esdevinga en cap grup polític ni que tinga una direcció política.»

Esquerra Valenciana

— Vosté va ser un dels fundadors de la «nova» Esquerra Valenciana. Per què la va abandonar?
— «Jo continue compartint els idearis d’Esquerra Valenciana totalment, però estic en política perquè vull transformar. Els partits polítics són eines. Si una eina política no funciona no podem quedar-nos amb els braços creuats admirant les sigles. La vocació d’Esquerra Valenciana sempre ha sigut entrar en el BLOC però no va ser possible entendre’ns amb ells, ni tampoc amb Esquerra Republicana. En 2003 varem fer allò que pensaven tenia que fer el BLOC, crear amb EU i ELS Verds l’Entesa. Allò va representar que ara Esquerra Valenciana té un estatus de partit parlamentari. En acostar-se el 2007, vaig optar per ingressar al BLOC i contribuir a fer possible allò que no es va poder fer en 2003.»

— Ara Esquerra Valenciana ha demanat de nou l’ingrés en el BLOC. Farà alguna gestió?
— «No em correspon aquest paper. No vull interferir. Pense que Esquerra Valenciana ha d’estar dins del BLOC i desenvolupar la seua política, per a ser agents actius. Si hi ha una manca al BLOC aquesta és la dels agents actius ideològics. No hi ha gent que es dedique a fer ideologia nacionalista o sobiranista.»

FEBRER 2007

Mosques amb canonades per Mercè Teodoro

Mercè Teodoro és advocada i responsable dels serveis jurídics del Sindicat Valencià Republicà.

Mosques amb canonades

per Mercè Teodoro  

Mosques amb canonades
Mosques amb canonades

Fa uns quants anys, la televisió difonia un anunci en el qual un home netejava el seu cotxe primorosament. Anava amb un drapet repassant totes les superfícies, interiors i exteriors, passava l’aspirador, espolsava les estoretes, feia els vidres… acurat, amb una delicadesa i una exhaustivitat dignes de millor causa. Està clar, saps netejar! o una cosa semblant feia l’eslògan, una frase amb què s’evidenciava que els mascles de l’espècie eren perfectament capaços de netejar les coses que s’estimaven, com ara els cotxes. I que si no netejaven les rajoletes de la cuina, l’extractor del fum, el poal del fem o la tassa del vàter, no era per falta d’aptituds biològiques per a la neteja.

L’anunci, del Ministeri d’Igualtat, anava adreçat òbviament a promoure el repartiment equitatiu de les tasques domèstiques. Era molt eloqüent. Qui no ha vist, un dissabte o un diumenge, com els homes en les benzineres, els descampats, els polígons i també, en la porta de la seua “caseta” o el seu “xaletet” netegen els cotxes? Milions de persones podien veure’s identificades en eixa situació i per tant, el missatge arribava de forma directa i ràpida: tothom sap netejar.

Els darreres dies i gràcies a l’expansió del Covid-19 hem corroborat aquesta evidència en veure els militars fent tasques de neteja. Ells també en saben, de netejar. Alguns amb aspersors i mànegues arruixant per les més diverses localitzacions una solució d’aigua amb lleixiu i d’altres amb simples draps i botelles amb la mateixa mescla desinfectant. Al·leluia!

La desinfecció amb lleixiu, activitat realitzada habitualment, tant en l’àmbit domèstic com en l’àmbit professional majoritàriament per dones, una més de les desagradables, imprescindibles i invisibles tasques de cura, passa, en temps de pandèmia vírica, a mans de l’exèrcit. La cosa, però, canvia radicalment i lluny de ser una activitat ignorada i menystinguda pren ara connotacions èpiques: enviem els nostres soldats a lluitar contra l’enemic. Aquesta darrera frase, s’ha de llegir en majúscules, és clar.

Així és com se’ns presenta aquests dies l’exèrcit als ciutadans: com uns servidors públics, necessaris en la lluita contra la pandèmia. El seu desplegament per ciutats i pobles ha estat justificat per aquesta raó i hem vist, tristament, per primer cop després del 23F, desfilar els militars per les nostres comarques.

Els militars fan patrulles a peu i motoritzades que són definides pel comandament militar com “funciones de presencia y apoyo a la población” o “labores de control y vigilància”. Operación Balmis és com el Ministeri de Defensa anomena aquest desplegament estratègic per totes les comunitats autònomes, en homenatge al metge de Carles IV, qui va encapçalar un viatge a les colònies espanyoles per a difondre la vacuna contra la verola (territorios del imperio español segons explica el redactor Miguel González, en el seu article de El País del passat 16 de març).

M’he preguntat a mi mateixa què puc fer en aquesta crisi, com puc col·laborar socialment i, a més de desinfectar ma casa, com de costum, i rentar-me molt bé les mans, com el meu iaio Pepito -l’home més pulcre del País Valencià- em va ensenyar de ben menuda, crec que la millor contribució social que puc fer és denunciar la gran campanya de propaganda militarista que està duent a terme el Govern d’Espanya. Perquè el virus ens priva temporalment d’eixir al carrer, ens emmalalteix i ens pot fer morir, però no ens priva de les nostres facultats intel·lectives i no ens converteix en ramat, amb tots els meus respectes pels animals.

L’Estat espanyol reserva a Defensa el doble del que a Sanitat en els Pressuposts Generals de l’Estat, 8.537 milions d’euros front a 4.292. A més, aquest pressupost augmenta any rere any. Així, el pressupost de defensa se situa, a hores d’ara, vora als 600 milions d’euros anuals per sobre de les xifres de 2009, abans de la crisi, mentre que el de Sanitat, per contra, ha perdut més de 700 milions d’euros anuals en el mateix període. També els pressuposts prevists a Seguretat Ciutadana són molt superiors (8.418 milions d’euros) als reservats per a Serveis Socials (2.512 milions), Justícia (1.781 milions d’euros) i Educació (2.600 milions). I no, evidentment l’increment de la despesa militar no té el seu fonament en les tasques de neteja i desinfecció, ni tampoc les sanitàries.

Les matemàtiques no enganyen i els números canten. L’Estat aposta per la repressió i l’autoritarisme front a la protecció social, l’educació i la salut. I és clar que l’eclosió d’aquesta pandèmia ha posat en evidència aquestes mancances i que milers de persones de tot el món estan morint per aquesta política irresponsable i genocida. I és justament ara, quan tots miren com s’han invertit els diners i molts entenen de cop i en les seues carns el significat veritable de les retallades en serveis socials, podríem girar els nostres ulls cap a les despeses militars. I criticar-les. Potser fer-nos objectors fiscals. I manifestar-nos per un món en pau i sense exèrcit, com ja vam fer als anys 60, 70, 80 i 90 del darrer segle.

I clar, és ara quan s’ha de fer un esforç de justificació i visibilització de l’exèrcit. És un comodí amb múltiples avantatges, aposta segura: enforteix l’Estat central front a les comunitats autònomes i reforça el centralisme en plena crisi sobre l’estructura territorial de l’Estat; transmet, amb la seua pròpia estructura de comandament i el seu llenguatge una aparença (falsa) de control i fermesa en situació d’incertesa, por i desorganització, aparença que l’Estat prefereix, abans que donar informació clara, veraç i no alarmista; implica una aposta per la repressió i l’autoritarisme davant l’educació, el civisme, la responsabilitat personal i l’autogestió social i comunitària; reforça la corona en moments crítics (el rei és el primer soldat) i en definitiva serveix per a justificar la pròpia existència de l’exèrcit, dotar a la seua pròpia existència de raó de ser i de fonament. Especialment trist si ve de la ma d’un Govern de progrés. Així s’explica el silenci satisfet de la dreta i de la ultradreta.

Però no, no cola, ja sabíem que tothom sap netejar. També els homes. També els militars. Però l’exèrcit no es crea ni es manté per a fer neteja ni per a contenir pandèmies víriques. No es maten les mosques a canonades. Ni els virus amb metralletes.

Comunicat de RV/PVE davant la pandèmia.

RV/PVE, davant la pandèmia  plantejaria mesures de contenció socials

Si l’Estat valencià, lliure i sobirà, fora ja una realitat i RV/PVE tinguera responsabilitats de govern, plantejaríem l’adopció de mesures de contenció socials, que considerem realistes, d’acord amb les de la resta de països del nostre entorn europeu més responsables.
Pensem que si les mesures econòmiques no són fortes i contundents, s’afavorirà l’expansió del virus, a  causa de la recerca desesperada de les persones per assolir un treball pel seu sosteniment.
Les mesures generals i concretes per a les persones sense ingressos per manca de treball i empreses afectades, serien les següents.
– Eliminaríem el llindar del 70% de prestació fins al 100%;
– Augmentaríem la moratòria de la hipoteca per habitatge habitual a totes les hipoteques, lloguers i préstecs personals, sense importar la seua finalitat;
– Alliberaríem del pagament, nacionalitzant temporalment si cal les empreses subministradores, els rebuts d’aigua, llum i gas de les llars i PiMES;
– Eliminaríem la quota d’autònoms i de l’Impost de Societats, així com agilitzaríem tots els tràmits;
– Manaríem el tancament immediat i improrrogable de tots els comerços que no siguen de primera necessitat (incloses les bugaderies automàtiques com ha fet la República Txeca);
– Promulgaríem la gratuïtat de tots els párkings i transports urbans i interurbans per a sanitaris, personal de neteja, seguretat i alimentació;
– Així com el tancament de l’espai aeri tal com s’està gestionant en altres estats del nostre entorn.
– Crearíem una franja horària segura, com amb fet el xecs, perquè els nostres majors de 65 puguen efectuar les seues compres amb més seguretat i distància.

Si no tallem el problemes socials i econòmics només aconseguirem més contagis a causa de la desesperació de la gent. Entenem que el moment d’actuar és ara.
Però a l’estar supeditat el poble valencià al corrupte Reino de España,  no tenir els valencians, d’Oriola a Vinaròs, un Estat valencià lliure i sobirà i al no estar en el poder RV/PVE, pensem que difícilment aquestes mesures es portaran endavant, però llavors, que cal fer ara, urgentment, quina eixida ens queda?

Si els valencians esteu d’acord amb això que proposem el que podeu fer és reclamar o demanar, per tots els mitjans possibles, als que heu votat i que estan manant, que les posen en pràctica.

Ací cadascú ha d’assumir les seues responsabilitats.

Comité Executiu de RV/PVE.
País valencià, d’Oriola a Vinaròs, 19 març 2020

RV/PVE fa cinc comentaris per twitter a Puigdemont

RV/PVE ha penjat en el twitter de Puigdemont en resposta a la casserolada contra el Rei el següent:
República Valenciana #Republicavalenciana
@RVPVE
En resposta a
@KRLS
(1) Bon dia President…. Des del País Valencià, treballant per la República Valenciana… Davant les propostes republicanes federals que rebem, ens cal un Estat valencià previ que en pla d’igualtat negocie lliure i sobiranament el pacte federal que se’ns propose.
(2) Un Pacte Federal que no es face entre Estats previs, lliures i sobirans, i amb pla d’igualtat, és una estafa.
(3) Segurament vostés els republicans catalans, ni es plantegen un pacte federal, perquè… amb qui? i tenen raó… però…
(4) … però ací al PV, com als valencians els dóna vertigen d’anar a soles pel món, els republicans valencians estem contínuament sent bombardejats per propostes federals espanyoles i d’altres, prepolítiques, dels territoris de la llengua compartida, és pel que…
(5) … a tots els que ens fan propostes federals, els diem que si de veritat no ens volen estafar, que primer coadjuven perquè assolisca la República Valenciana, lliure i sobirana. (…) Als ‘federals’ -els comuns- que vostés -catalans- tenen, pensem que els poden dir el mateix.