Els països bàltics, Itàlia, Polònia, Alemanya, els Estats Units, Israel i França es configuren com a partidaris d’un Estat català independent

Els països bàltics, Itàlia, Polònia, Alemanya, els Estats Units, Israel i França es configuren com a partidaris d’un Estat català independent

“L’estratègia internacional per a la Independència” a càrrec de Josep Sort. Acte de Reagrupament a Cotxeres de Sants
Els països bàltics, Itàlia, Polònia, Alemanya, els Estats Units, Israel i França es configuren com a partidaris d'un Estat català independent

El responsable d’Internacional de Reagrupament, Josep Sort, ha analitzat quins són els estats que podrien ajudar Catalunya en el procés d’independència. Ho ha fet a les Cotxeres de Sants amb la conferència: “L’estratègia internacional  per a la Independència”, que ha tingut lloc aquest dilluns.

La presència del nombrós públic a la sala demostra que aquest tema de l’estratègia  internacional interessa, doncs gairebé cada dia es reben notícies des d’Europa  o de la resta del mon, amb declaracions d’un polític o altre que parla del cas català.

Sort ha obert la conferència declarant que ell és optimista en el procés. Ha assegurat que el tema internacional actualment és un flanc feble del govern espanyol però que cal fer una estratègia i tenir en compte que els països internacionalment s’associen i s’uneixen entre ells, i “el nostre objectiu és fer que ens acceptin”.

Cal destacar també segons Sort, “el silenci eixordador dels estats” respecte el nostre procés, altra cosa són les declaracions personals, com és el cas del Sr. Barroso, que ara es troba en un procés personal de final d’etapa de la seva presidència i probablement ha de buscar un nou càrrec o una nova ocupació.

Per a Josep Sort “tots hem de tenir clar que la independència de Catalunya depèn únicament del poble català, si bé el front internacional juga un paper que pot beneficiar l’esdevenir del procés”.

Segons Sort, “ja hem superat una etapa” i “ara hem posat en primer pla el conflicte del procés català i nombroses portades dels mitjans internacionals obren amb el nostre cas”. Existeixen nombrosos col·lectius que han donat a conèixer les reivindicacions d’independència del nostre país, però ara el que cal fer estratègicament és “que es deixi de dir que la independència de Catalunya és un afer intern” ja que internament tots els organismes de l’Estat espanyol ens van en contra: Defensors  del Poble, Tribunal Constitucionals, etc.

També ha subratllat que és fonamental “que la UE prengui cartes en l’assumpte i aleshores seríem per fi en una negociació entre iguals, i no com estem actualment entre un estat i una comunitat autònoma”, ja que el que fan ara per ara els diplomàtics espanyols és únicament intentar desprestigiar-nos i comparar d’una manera absurda una Catalunya independent amb països que actualment tenen una nul·la rellevància internacional, quan ells saben perfectament que no és cert.

Sort ha lamentat que s’ha deixat escapar una oportunitat d’oferir als independentistes una candidatura conjunta en aquestes eleccions europees, la qual hagués tingut segons les enquestes més d’un milió de vots i per tant una boníssima imatge davant d’Europa.

En una segona part de la seva exposició, Josep Sort ha passat a analitzar quins són els estats que ens podrien ajudar.

Podríem dir en un primer cop d’ull -afirma Sort- que serien lògicament tots aquells estats que sortiren beneficiats de la divisió de l’Estat espanyol, aquest seria, per exemple, Polònia, ja que passaria a tenir més pes al Parlament d’Europa. Un altre podria ser Itàlia, ja que competeix amb l’Estat espanyol per ser una més gran potència europea.  D’altra banda podríem pensar que també estan interessats tots aquells estats petits de la UE com son els països bàltics.

Respecte Alemanya, sense dubte, donarà el seu suport, ja que tenen molts interessos amb el deute espanyol i voldran assegurar el seu cobrament i faran seure els dos governs per  negociar.

Respecte França, Sort pensa que contràriament del que molta gent pensa, serà el primer estat  que ens reconeixerà per controlar la situació que es produirà en una frontera seva, voldrà intervenir ràpidament.  Ara, aquest reconeixement només serà real en el darrer minut, i sempre que París, constati que els catalans anem a per totes. Ni un segon abans.

Per part dels  Estats Units, i com va ser evident en la recent visita del president espanyol, Mariano Rajoy, al president Obama dels EUA, va ser un fracàs i tots vàrem veure que no va obtenir cap suport per part dels americans que era el que cercava en aquella entrevista.

També cal tenir present la creixent rellevància de les potències emergents, particularment Xina, Rússia, l’Índia i el Brasil, que cada cop tenen més presència en l’economia catalana.

Finalment, en el cas d’Israel, en Sort assegura que té una actitud bastant propera amb el procés d’independència de Catalunya i es pot dir que va força lligat al cas d’EUA.

RCatCotx 140217 048 (640x425)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *