Sobre la contradicció principal, ací i ara, per Víctor Baeta. Publicat en LA VEU

Dilluns, 8.9.2014 12h15

Sobre la contradicció principal, ací i ara


 5 comentaris       

Al vent.

 




L’esquerra valenciana, en la seua acció política contra la dreta valenciana, actua de manera metafísica. L’esquerra valenciana concedeix a la dreta valenciana un valor de contradicció principal, de contrari preeminent, que no té. La contradicció entre l’esquerra política valenciana i la dreta política valenciana, és una contradicció ful.

Les contradiccions que afecten als valencians són múltiples. L’avanç de la societat valenciana es fa en la mesura que, aguditzades aquestes contradiccions, es superen. Però si no escollim amb cura, si ignorem la contradicció principal, aquella que en la seua resolució, ens ha de produir el major avanç, llavors els xicotets avanços en les contradiccions secundàries queden subsumits per la no resolució de la contradicció principal d’avanç.

L’esquerra valenciana té tantes dificultats per eixir del pou on està enfonsada tants anys, perquè, entre altres raons, actua de manera metafísica en la creença que les mancances que pateixen els valencians es resoldran dins de l’Estat espanyol. La contradicció principal per a aquesta esquerra és la que enfronta, dins de l’Estat, a l’esquerra i a la dreta. Per a l’esquerra valenciana les contradiccions entre l’Estat espanyol i els valencians, principalment l’espoli econòmic, o no existeixen o són secundàries o es poden resoldre en una altra Espanya.

Per a aquesta esquerra els valencians no tenim cap contradicció amb l’Estat espanyol, i sí existeix, és secundària i superable dins del mateix Estat. Per aquesta esquerra sols compta com a contradicció principal la que, com a part del pueblo español, se’ls ha destinat que resolguen i no és una altra que l’enfrontament contra la dreta valenciana, com a part de la dreta espanyola. Aquesta esquerra ignora la contradicció existent entre l’Estat espanyol, eufemisme d’Estat castellà – esdevingut Imperi espanyol, ara ja terminal- i els territoris que domina i espolia. Aquesta contradicció, vigent i resolta fins ara contra els valencians, té data documentada d’inici: el 29 de juny de 1707 amb el decret de Nueva Planta. Decret que es reflecteix en totes les Constitucions espanyoles esdevingudes, des de la primera en 1812, fins a la darrera de 1978, passant per la republicana de 1931.

Podem afirmar que la causa del perquè l’esquerra valenciana actua de manera metafísica rau en que no exerceix com a valenciana. Perquè exerceix de manera subsidiària, com espanyola. Perquè actua d’esquenes a la contradicció principal.

Ara, per primera vegada des de 1707, el sobiranisme valencià republicà ha teoritzat la superació de la contradicció principal d’avanç, per damunt de qualsevol altra, ara i ací.
Per als sobiranistes valencians, la contradicció principal, la que en la seua resolució ens ha de donar el major avanç per a superar les mancances de la nostra societat, és la que enfronta a l’ofegada economia productiva valenciana front a l’imperant economia especulativa i espoliadora espanyola. La contradicció entre els interessos del poble valencià (residents de l’actual Comunitat Valenciana) contraposats als interessos de l’Estat espanyol.

Aquesta contradicció sols es pot superar amb l’assoliment d’un Estat valencià que, d’Oriola a Vinaròs, controle els recursos econòmics que generem els valencians. Un Estat que face possible l’economia que ens ha caracteritzat sempre com a poble emprenedor i treballador: l’economia productiva. Economia productiva lluny de l’economia especulativa i espoliadora que ens han importat des de l’Estat espanyol.

Sols un Estat valencià sobirà i independent, amb la bandera de la República Valenciana onejant a la seu de les Nacions Unides, un Estat en mans dels valencians i al servei dels nostres interessos, que controle els nostres recursos econòmics, amb unes entitats financeres pròpies, podrà potenciar la nostra economia productiva.
Una política d’Estat –d’Estat valencià–, basada en una aliança de facto entre el Capital i el Treball, que aposte per guanyar en productivitat, però no baixant els salaris, sinó en millorar la tecnologia dels mitjans de producció, la qualificació de la ma d’obra i l’organització del treball, potenciant l’educació a tots els nivells, atenent suficientment la investigació, el desenvolupament i la transferència de tecnologia.

No tenim altre camí, ni cap altra alternativa.

Però per a arribar al nostre Estat valencià de benestar, cal des de ja assentar les bases que faciliten, en el seu moment, el poder assolir-lo. Caldrà començar per fer realitat dos objectius:

– aconseguir l’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA que recapte tots els impostos.

– refer el sistema financer valencià, partint de les nostres Cooperatives de Crèdit que ja existeixen i estan compromeses amb la nostra economia productiva, la valenciana.

Víctor Baeta, president d’AIVCAM / NEM Sabadell
i autor del llibre ’Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’

2 pensaments a “Sobre la contradicció principal, ací i ara, per Víctor Baeta. Publicat en LA VEU”

  1. L’economia productiva és valenciana i l’especulativa és espanyola, colonial, d’acord. Però l’economia especulativa feta per valencians o des del País Valencià és valenciana o espanyola? (La resposta és que és burgesia “compradora”, però no és divertida). El teu “tots els valencians són bons” inclou Fabra (el de les ulleres negres i l’aeroport fantasma) o Zaplana, promotor de “Terra Mítica”, ex-president de la Comunitat Valenciana, que era murcià?

  2. Contestació a l’amic Auladell.
    1. Per als sobiranistes valencians republicans sols és POLÍTICAMENT (que és allò que ens interessa) VALENCIÀ aquell que reivindica i treballa per assolir l’Estat valencià i la República Valenciana.
    Llavors ni la senyora Marina Albiol ni el senyor Fabra, els dos de Castelló de la Plana, són per a nosaltres valencians, són susdits espanyols. Així com , malauradament la immensa majoria dels susdits espanyols que tenen la residència a la Comunitat Valenciana. El que vulga exercir de valencià es tindrà que guanyar assolir el passaport de la República valenciana o si més no, treballar per assolir-lo.
    2. Amic Auladell no poses en la meua boca paraules de Sal·lus Herrero com allò que segons ell jo dic que: “tots els valencians són bons”.
    La frase serà certa per aquells residents en la Comunitat Valenciana que treballen, lluiten i reivindiquen la República Valenciana. La resta de residents de la Comunitat Valenciana simplement són, POLÍTICAMENT (que és allò que interessa) espanyols, com el propi Sal·lus per molt ‘catala’ cultural i identitari que es manifeste.
    3. Gràcies pel teu comentari que m’aprofita per entrenar-me i practicar en l’aprofundiment dels discurs davant de les fal·làcies varies que s’escriuen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *