A Joan S. Sorribes li fan una entrevista

sorribesJoan S. Sorribes, candidat independentista a les Corts Valencianes per COMPROMÍS: “Si de nosaltres depén en la Generalitat Valenciana no governarà el PP ni tampoc ho fara el PSOE”

– Candidat a les Corts Valencianes per COMPROMÍS…, l’independentisme valencià mou fitxa?
– Sí, movem fitxa. A les Primàries de COMPROMÍS les candidates i candidats del Pol Independentista Valencià d’Esquerres, que impulsem Estat Valencià, Esquerra Valenciana i militants independents, hem passat la fase d’avals i en gener en les votacions de Primàries obertes a la ciutadania volem contribuir decisivament a una vertadera Ruptura Democràtica al País Valencià fent que veus nítidament independentistes d’esquerra s’incorporen al futur Grup Parlamentari de la coalició. Serem finalment cinc les candidates i candidats que per Castelló i València optarem: Francesc Puchol, Amàlia Esquerdo, Jaume Ferrà, Carme Equiza i jo mateix… I estem segurs que no només seran les persones que ja s’han presentat públicament com les cares del Pol les que posaran la Sobirania i la República Valenciana en l’agenda política valenciana en la pròxima legislatura.
– I a més tu optes a l’Alcaldia d’Alfafar…
– Efectivament, així ho han volgut les companyes i companys de COMPROMÍS PER ALFAFAR, ho faré junt a un magnífic equip de gent compromesa, que portem anys treballant en el poble… Volem governar en Alfafar, hem sigut i som l’oposició al govern municipal del PP, sense haver tingut regidors en 2011 per faltar-nos només 40 vots. Volem fer possible una altra política, necessària, imprescindible, de baix a dalt, compromesa amb la gent, especialment amb la més necessitada… Alfafar es mereix COMPROMÍS.
– Què diferència aporten les candidates i candidats independentistes valencians que formaran part de les candidatures de COMPROMÍS?
– El compromís insubornable per la Sobirania i la República Valenciana, a favor de la Ruptura Democràtica, a favor d’un vertader canvi que situe la gent en el centre de l’acció política, el treball social i la implicació des de fa anys en els moviments socials, i un conjunt de compromisos de regeneració democràtica que hem signat tots junts i que van molt més enllà dels que també compartim amb la resta de la coalició, que limitaran, en el seu cas, les possibles remuneracions, limitaran els nostres mandats i garantiran l’horitzontalitat, la participació i la radicalitat democràtica…
– Si de vosaltres depén governarà en la Generalitat Valenciana el PP?
– Si de nosaltres depén el PP no governarà ni la Generalitat Valenciana ni cap Ajuntament. I tampoc, amb la mateixa contundència, ho farà el PSOE. Ja n’hi ha prou de partit dinàstics, de recanvis i alternàncies dels partits del sistema. Volem un canvi, no un recanvi… Per supost que cal acabar amb la corrupció i que cal posar dempeus una àmplia regeneració democràtica, per supost que cal netejar la política però cal anar més enlla retornant tota la capacitat de decisió a la gent, al poble…, per supost que cal ficar mà per netejar i regenerar l’àmbit polític i dels valors, però cal anar més enllà a l’àmbit econòmic i social, és imprescindible canviar el paradigma que ens condemna al desastre, a l’explotació i a l’espoli…
– Aleshores, que proposeu?
– Governs dels partits compromesos amb la Ruptura Democràtica, empoderar la ciutadania, generar un espai institucional alimentat, participat i substentat per l’espai social de ruptura…, un Procés Constituent Valencià i un Pla de Mesures anti-Troika urgent… Decidir tot i decidir tots fent valdre que per damunt dels valencians ningú.
– Un procés constituent, com el que proposen PSOE, EUPV o PODEMOS?
– No. Un Procés Constituent Valencià, per tan considerant l’Estat espanyol cal parlar en plural, no en singular, és a dir Processos Constituents… No volem cap reforma de l’existent, heretat del règim franquista, no volem rentar-li la cara a la Constitució del 78. No volem anar per camins ja transitats que conduixen a un cul de sac.
– Eixe espai estaria conformat al País Valencià per COMPROMÍS, ESQUERRA UNIDA i PODEMOS?
– Parlem d’un espai no sols partidista, sinò també social, molt ample. Però sí, políticament EUPV forma part d’eixe espai i a PODEMOS la seua base electoral li demana també que forme part d’eixe espai. Tant uns com altres són partits espanyols, en algun cas amb fort centralisme i indissimulades crides patriòtiques espanyoles, però…, EUPV sempre s’ha declarat a favor del reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles i l’avala una llarga trajectòria de compromís rupturista, i, d’altra banda, no s’entendria que una força que es presenta com a rupturista, com és el cas de PODEMOS, acabara jugant el paper d’un nou lerrouxisme, així que nosaltres confiem què ambdues, junt a COMPROMÍS, poden formar part d’eixe bloc rupturista.
– Sembla, però, que en el cas de PODEMOS, no estan gaire per la faena…
– Tot plegat, cal dir que algunes exigències de dissolució, algunes prepotències i ambigüitats, no ajuden a fer-ho possible, com tampoc no ajuden algunes reticències a la defensa sense fissures del valencià i el seu ús o al caràcter del Poble Valencià com a subjecte polític, és cert. Però la gent no ens perdonaria a ningú que desaprofitarem unes possibilitats històriques, i tampoc no perdonaran a aquells qui traisquen les expectatives socials i nacionals que tenim davant nostre.
– 2015 serà un any clau, després de maig vindran les eleccions al Parlament espanyol…
– Les esquerres no espanyoles faríem bé de no esperar a moure fitxa i arribar a un acord de cara a eixa fita que constribuïra a que el pèndul de la Ruptura Democràtica siga decisiu, d’una banda i de l’altra que vincle cap la pluralitat necessària, cap al respecte als diversos països sotmesos a l’estat espanyol, no imposant un procés constitucional unilateral des de la meseta i amb vies tancades a les nacions. Està bé que finalment hi hagen aparegut federalistes a l’Estat espanyol, sempre apareixen però quan les coses pinten mal per a Espanya…, però està bé que apareguen, tot i que jo de ponent, com diu el refrany, no espere res de bo. Més discutible ja és que, com sempre, la seua estratègia passe per organitzar-se com a sucursals en els pobles colonitzats contribuint a les posicions unionistes.
– Què demanaries als federalistes?
– Ells han d’entendre finalment que només hi ha un camí, el respecte absolut a la voluntat d’independència dels pobles sotmesos com a condició prèvia a qualsevol escenari futur de cooperació. Sense autodeterminació prèvia no hi ha cap Ruptura Democràtica, cap canvi profund…, la Sobirania política dels pobles és condició sine qua non a qualsevol escenari posterior.
– Parles de colònies?
– Colònies, clar que sí. Que som sinò des del segle XVIII valencians, catalans, illlencs, aragonesos, bascos, navarresos…? Colonies d’una Espanya que, deixem-ho clar, no és sinò la forma concreta en com s’ha construit el capitalisme en la major part de la península Ibèrica des del segle XVIII. Això és Espanya. Ells sempre ho han dit clarament: la resta “tierra conquistada”. Per tant la nostra lluita és alhora que una d’emancipació social una lluita d’alliberament nacional. No tenim res contra Castella, ho tenim contra Espanya, contra l’única que ha existit i existix encara. Els valencians som tots els qui vivim i volem seguir sent valencians en el País Valencià, sense cap diferència per lloc de naixement, llengua, fe o ideologia, la pàtria és la gent, el nostre no és un nacionalisme etnicista sinò profundament integrador i de construcció social, al servei de les classes subalternes, dels oblidats i explotats, del Poble Treballador Valencià que és la majoria social… la democràcia radical, el compromís social i el republicanisme han de ser la base d’eixe canvi de paradigma.
– Veus possible una III República espanyola?
– Jo vull una I República, la valenciana. Sóc republicà. No volem una nova reedició de gatopardisme. Cal acabar amb la monarquia, però el camí no pot ser instaurar una nova Corona electa.
– I Europa?
– La Unió Europea en els actuals termes és una trampa, que només servix a les oligarquies i a les grans transnacionals i els seus instruments de control antidemocràtics, igual com l’OTAN és un instrument de l’Imperi amb centre als EUA. Hem d’eixir de l’OTAN i hem de plantejar-nos rigorosament sinò seria millor un escenari fora de la UE, en el cas que siga impossible avançar cap a una integració europea des de bases molt diferents a les actuals. Qüestions com les que ara es plantegen amb el TTIC fan que eixos debats i les decisions sobre les mateixes siguen encara més urgents. Ser part d’Europa no necessàriament ha de significar ser membres de la UE i de l’OTAN.
– Al País Valencià no li falta una dreta nacional?
– Li falta substrat social, classe que li done base. La dreta valenciana és profundament espanyolista, fins i tot quan li toca ballar amb la més lletja, que és quasi sempre. Per això al País Valencià un consens transversal és a dia de hui un miratge. Clar que hi ha individualitats i capelles de dreta, més de centre-dreta…, però haurien d’abandonar la idea que siga l’esquerra nacional valenciana la qui els organitze políticament, deixar-se de tertúlies i misses i posar-se a la faena, travessar el desert com hem fet altres des de l’esquerra… Que donen la cara i s’arromanguen les mànigues.
– Tres frases per tancar l’entrevista…
– Participem, totes i tots, no deixem que altre ens facen la política, fem-la junts, tots. Participem ara en les Primàries de COMPROMÍS, elegint i situant les candidates i candidats més confiables perquè en maig de 2015 els puguem votar als ajuntaments i a les Corts Valencianes. Prenem hui la paraula, per demà tindre veu i vot. Ara toca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *