Albiol presentarà una queixa a subdelegació de Govern després que un guàrdia civil li impedira expressar-se en valencià

Marina Albiol - EUPVEl guàrdia civil que la va atendre li demanà que parlara en castellà
La diputada autonòmica d’EUPV Marina Albiol ha anunciat que presentarà una queixa davant la subdelegació de Govern de Castelló, “després de patir ahir una clara discriminació quan un agent de la Guàrdia Civil que em va atendre i a qui li vaig comunicar que anava al registre, en va dir que no m’entenia i que parlara en castellà”.

La parlamentària considera que aquesta situació “no pot repetir-se contínuament, com malauradament ocorre. Anem a presentar una queixa en la subdelegació, perquè tenim dret a expressar-nos en la nostra llengua i a que ens atenguen en l’administració”.

Albiol relata que va acudir ahir a la subdelegació de govern de Castelló per presentar unes al·legacions d’EUPV contra les prospeccions petrolíferes a Columbretes. “En l’entrada, li vaig dir a un guàrdia civil que anava al registre. Ell em respongué que no m’entenia i que li parlara en castellà. Jo li ho vaig repetir en valencià, més espai, i ell va insistir que ho fera en castellà”, relata.

La parlamentària lamenta “que aquestes agressions als valencianoparlants siguen freqüents, i les pateixen cada dia un gran nombre de valencians. No hem de callar-nos. No pot ser sentir-nos com el personatge del Tio Canya”.

Albiol recorda: “la nostra llengua és oficial i pròpia, i això vol dir que és la llengua de les administracions i les institucions i que aquestes l’han de tenir com a vehicle normal de comunicació, i per tant els ciutadans podem emprar-la i que ens responguen amb ella. És molt trist tenir que recordar contínuament açò”.

València, 1 de febrer de 2014
GABINET DE PREMSA EUPV

Un pensament a “Albiol presentarà una queixa a subdelegació de Govern després que un guàrdia civil li impedira expressar-se en valencià”

  1. EUPV i Marina Albiol haurien de saber que la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, ambdós aprovats pel PCE-PCPV, legislen que Marina Albiol o qualsevol altra persona a la CV té el dret d’usar el valencià però que cap persona té l’obligació d’entendre-lo. No així el castellà /espanyol que aquest sí que tot Cristo té l’obligació de entendre-lo. La Constitució i l’Estatut, ve a dir vostè parle com vullga, però si parla qualsevol altra llengua que no siga el castellà i li diuen que no l’entenen serà el seu problema.

    En aquest article queda allò dit ben explicat:

    En defensa de la llengua valenciana

    Serafín Castellano, conseller de Governació de la Generalitat Valenciana, en unes recents declaracions ha assegurat que: “nuestro Estatuto es respetuoso con la Constitución desde el primero hasta el último artículo, (…)” i “(…) nuestro texto aboga por el respeto de las dos lenguas oficiales, sin que existan ciudadanos de primera y de segunda en función del idioma que empleen”.

    Davant d’elles, sobta el silenci de tots els que en altres ocasions eixien en defensa de la llengua valenciana. Des de República Valenciana-Partit Valencianista Europeu, volem deixar patent la fal•làcia d’estes declaracions, atenent a les actuals lleis.

    La Constitució espanyola diu:
    Artículo 3
    1.El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
    2.Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

    L’Estatut de la Comunitat Valenciana, la llei orgànica espanyola redactada i aprovada pels partits PSOE i PP, diu:
    Article 6
    1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
    2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.

    El conseller, al dir el que diu, tergiversa. Amb les lleis espanyoles en la mà, ell sap perfectament que la llengua valenciana és, en la nostra terra, una llengua de segona al costat del castellà i, pitjor encara, prescindible. La Constitució de 1978, en perfecta sintonia amb el Decret de Nova planta de 1707, diu: “El castellano… todos tienen el deber de conocerlo”. No així la llengua valenciana que segons la llei autonòmica, tenim el “Dret (però no el ‘deber’) a conèixer-la”.

    “Deure” de conèixer-lo, el castellà; “dret” a conèixer-lo, el valencià. S’hauran quedat descansats! Perquè, algú ens pot llevar el “dret” a conèixer l’anglès, el xinès o qualsevol altra llengua? Un “idioma”, la llengua valenciana, pel que es veu, sense prou categoria per a les delegacions valencianes del PSOE i PP, partits que van redactar amb un respecte total a la llei de la Metròpoli―”… desde el primero hasta el último artículo”― un estatut que perfectament, i en línia directa des de 1707, podem qualificar de colonial, perquè els residents, d’Oriola a Vinaròs, no tenen el “deure” de conèixer la llengua valenciana, i en conseqüència el “dret” a utilitzar-la queda en no res. Els partits dinàstics espanyols, PSOE i PP, ens venen a dir: “Ustedes hablen valenciano, nadie se lo impide, como si quieren hablar en suahili o quetxua, y si les dicen que no les entienden es su problema”. Efectivament, qualsevol cambrer ens pot violentar als valencians dient que no ens entén quan demanem un “Suc de taronja”. O doblem i canviem a la llengua de la Metròpoli, que aquesta si que tenen tots l’obligació d’entendre-la, i demanem un “Zumo de naranja” o l’altra opció, també humiliant, és donar mitja volta i sentir-te foraster en la teua pròpia terra. Les paraules del conseller són senzillament una provocació que, per fer mèrits i millor doblegar l’esquena davant els hereus dels que van socarrar Xàtiva i Vila-real, els valencians no mereixíem sentir-les. Fins ací hem arribat. Ja està bé d’arrossegar-nos. Tal vegada alguns compatriotes pensaran que defensar la llengua valenciana no ens donarà de menjar. Tal vegada. Però ens donarà dignitat i autoestima. Des del meu partit proposem encetar una campanya, per tal de contribuir a assolir la sobirania valenciana i, amb ella el canvi de les lleis, amb aquest lema:
    “Els valencians no volem sentir-nos forasters en la nostra terra”
    “Per l’Estat valencià i la República Valenciana amb una Constitució valenciana que diga:

    Art. 4. Llengua
    1. El valencià és la llengua oficial de la República Valenciana, tots els valencians tenen el deure de conéixer-la i el dret a usar-la.
    2. El castellà serà també oficial en els territoris on històricament es parla.

    València, 6 gener 2010
    Josep Algarra i Donet, de República Valenciana– Partit Valencianista Europeu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *