Mostra totes les entrades de ANNA

Cròniques d’EL MÓN i EL PUNT-AVUI de l’acte sobre els PPCC a Prada i comentari d’ANNA notícies

ANNA notícies: Segons les cròniques i a l’espera de la del nostre enviat especial, el President de la PDAD dóna un pas necessari -una condició necessària- per a, sí més no, poder ser escoltat pel poble valencià, però resta saber encara -POLÍTICAMENT- que li vol dir exactament als valencians i que és allò que vol reivindicar, sí és que d’allò  que es tracta és de fer política o, com recull el corresponsal d’EL MÓN, de moment el que cal fer és… “turisme cultural”,  tot i esperant -com ho fa Tardà- que un Estat espanyol democràtic els permeta als catalans ‘decidir’ en un referèndum assolir la República Catalana, i als valencians en un altre referèndum permès per eixe Estat, que pugan ‘decidir’ incorporar-se -directament- a eixa República Catalana.

Titular d’EL MÓN: “El sobiranisme valencià proposa “fer dues passes enrere” i repensar els Països Catalans. Toni Infante demana més “interaccions” i deixar de banda el «concepte»”

per Quico Sallés Prada (El Conflent).22 d’agost de 2019 10:25

Diuen que sovint cal fer dues passes enrere per agafar impuls. Això és el que demana un dels líders civils del sobiranisme valencià, Toni Infante, que reclama un canvi d’estratègia per revaloritzar el concepte de Països Catalans. De fet, proposa deixar-lo de banda com a “bandera” per donar-li “contingut” amb fets que acabi amb el caràcter negatiu que li ha endossat l’ofensiva política, social i mediàtica de l’Estat contra la idea dels Països Catalans.

En un debat organitzat per l’ANC a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (El Conflent) aquest dimecres titulat “Com articulem la construcció dels Països Catalans en el context de cada territori?”, Infante va explicar la seva estratègia com a president de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, integrada al Consell Federal d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans. “Cal fer dues passes enrere i fer més interaccions des del País Valencià, partint de la seva realitat social, conceptual i psicològica i entrelligar molt més les accions”, ha plantejat com a nou marc de lluita sociopolítica.
“Durant molt temps només ham brandat la bandera dels Països Catalans, una bandera que poc a poc ha esdevingut buida i que ha facilitat molt a l’Estat resinificar-la i convertir-la en una cosa negativa tant pel País Valencià com per a la resta de la catalanitat”, ha descrit. “Cal revertir la situació psicològicament i cognitivament i convertir la bandera en valors positius”, ha advertit.
La fórmula d’Infante és fer més feina i. deixar de banda el concepte. “Apostem pel País Valencià a patir de la seva realitat concreta, de les seves 34 comarques i els cinc milions d’habitants”, ha aclarit. En conversa amb El Món, Infante insisteix en aquesta idea, que la catalanitat arribi amb interrelacions concretes entre els diferents comunitats catalanes, buscar “lligams” que es vegin eficaços per part dels valencians i la seva perspectiva. En aauest sentit, emfatitza utilitzar iniciatives que ja s’han testat a Catalunya com “Eines de País” -l’operació independentista per guanyar les eleccions a La Cambra- o la campanya de Consum Estratègic de l’ANC. “Són iniciatives socials molt útils que es poden enxamplar cap el País Valencià i fer-les des del País Valencià, per tal de fixar-nos més en el contingut i no pas en un concepte buit de Països Catalans, que enteníem com a positiu i que l’Estat ha convertit en tancada i negativa per a la majoria”, conclou.


Titular del PUNT-AVUI: “Una independència a molt diversos ritmes.”

Paluzie referma l’aposta unilateral i per la desobediència en un acte que constata llunyana la sobirania dels Països Catalans. Al País Valencià volen potenciar primer aquest concepte, a les Illes fan passos i al nord la lluita és per la llengua.

Òscar Palau. PRADA

La crescuda de l’independentisme a Catalunya ha fet perdre, en canvi, consciència de Països Catalans, a què havia anat lligat històricament. “És una pèrdua no imaginar la nació de manera completa, i hauríem de fer una reflexió al respecte”, lamentava ahir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, en un acte a Prada amb les entitats sobiranistes dels altres territoris, que estan federades. Paluzie, que hi coincidia que cadascú ha de seguir el seu ritme si mai es vol aspirar a una confederació, deixava clar que el de Catalunya ha de passar per la via unilateral, no per gust, sinó perquè “la via del diàleg no és realista, perquè l’Estat ha donat repetides mostres que no ens reconeix, i només ha volgut derrotar”. Per això es refermava en campanyes en el marc d’una lluita no-violenta, com es farà enguany el matí de la Diada a Pla de Palau, per “compensar les febleses” i afeblir els poders fàctics estatals. Això sí, al final, matisava, “haurem de fer la independència no sols amb desobediència civil sinó també institucional”, a imatge de l’1-O.
Els altres ponents van deixar clar que encara són lluny, tot i que comparteixen arguments com el dèficit fiscal. Des del País Valencià, Toni Infante lamentava que en el seu “marc cognitiu” s’ha “simplificat” el concepte de Països Catalans, avui marginal, per associar-se només a Catalunya amb un deix “pejoratiu i negatiu”. “S’ha girat en contra”, lamentava, per la qual cosa proposava desmarcar-se’n temporalment per enfortir el de País Valencià mateix, des d’on s’ha de guanyar la pròpia sobirania. “No hi ha cap factibilitat dels Països Catalans si no hi ha aquest empoderament previ”, ressaltava, mentre deia, això sí, que en paral·lel cal potenciar la “interrelació” a tots els nivells.

Des de Mallorca, Víctor Pagès veu un progressiu augment a les urnes del suport a les tesis sobiranistes. “S’estan fent passos”, subratlla, que segons ell s’agilitzarien si Catalunya aconseguís emancipar-se. En canvi, a la Catalunya del Nord el suport a l’independentisme al sud es veu com una “obligació”, segons Daniela Grau, i un pas per alliberar-se “del colonialisme secular franco-espanyol” que reverteixi la seva precària situació: assimilats a la regió occitana, i amb la cultura i sobretot la llengua “a punt de la desaparició”. “Volen posar fi a mil anys d’identitat”, clamava.

Torra a Prada: ‘El camí és la ruptura democràtica’

Quim Torra

Torra ha obert el curs polític en una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada de Conflent. Hi ha proposat deu punts per a recompondre el full de ruta de l’independentisme: tornar a prendre la iniciativa; ser constructius; actuar amb unitat i aturar la batalla entre independentistes; arriscar-se per guanyar; recuperar la confiança i acceptar les crítiques; desobeir lleis injustes i obeir la pròpia sobirania; confrontar-se democràticament a l’estat espanyol; debatre, avançar i construir; i que la sentència sigui la condemna de l’estat espanyol.
El president ha demanat que la diada de l’Onze de Setembre signifiqui la ‘recuperació de la confiança i la iniciativa per a fer valer el projecte de la República per damunt de la repressió’. ‘Enmig d’aquesta repressió –ha dit–, hem de ser capaços de continuar caminant. Conjurem-nos per a una etapa nova, posem-nos en marxa una altra vegada. Tenim la responsabilitat cívica i democràtica de tornar-ho a fer.’
Torra no ha fet cap referència a un possible avançament de les eleccions al parlament com a resposta a la sentència del Suprem. Una possibilitat a què al·ludí ahir Oriol Junqueras, president d’ERC, i que ha rebut el suport de dirigents com ara Joan Tardà, que ha demanat un govern de concentració amb tots els partidaris del referèndum.

Deixar enrere l’etapa defensiva

Torra ha arribat a Prada somrient. Era la primera intervenció pública després de les vacances i tenia ganes de parlar i d’intentar marcar el ritme de les setmanes vinents. El president farà una segona conferència el 5 de setembre a Madrid, pocs dies abans de l’Onze de Setembre i amb la vista posada a la sentència del Suprem.
La repressió ha planat sobre la sala. En el discurs, ha dit que s’havia d’acabar l’etapa defensiva i començar-ne una en què l’independentisme recuperés la iniciativa en positiu, un factor que segons ell fa que el moviment sigui reeixit. ‘La sentència serà un abans i un després’, ha dit. A parer seu, l’estat espanyol es condemnarà a si mateix.
Per a obrir aquesta nova etapa, i definitiva, Torra ha fet autocrítica, referint-se a les batusses d’aquests últims mesos entre els partits independentistes, especialment greus entre ERC i JxCat. Ha fet una crida a la unitat, que entén com la suma de la diversitat de l’independentisme, i a deixar de banda les divisions i baralles entre partits i dirigents.
També ha advertit els partits que no poden conformar-se a gestionar les competències autonòmiques. ‘Jo no sóc un president per a gestionar l’autonomia. És per a fer la República que vaig anar en una llista electoral el 21-D’, ha recordat. Ha assegurat que aquest és el seu deure com a president de la Generalitat. ‘Que ningú no compti amb mi per a convertir l’1-O en un record malenconiós’, ha afegit, frase que ha arrencat un gran aplaudiment.

‘Ens haurem d’arriscar’

Torra ha demanat a l’independentisme que es mentalitzi per als mesos vinents. ‘Ens haurem d’arriscar molt si volem aconseguir que el nostre projecte independentista arribi a bon port’, ha dit. Ha fet una crida a les tres institucions que formen la Generalitat de Catalunya –parlament, govern i president– a comprometre’s.

‘Els mesos vinents han de viure l’esclat del debat constituent’, ha dit. I ha afegit que manté el compromís perquè Carles Puigdemont torni a ser investit president. ‘Restitució i constitució, aquests dos compromisos, van rebre la confiança de la cambra’, ha dit Torra, referint-se a la seva investidura. ‘No penso abdicar ni defallir en cap cas fins a aconseguir-ho’, ha reblat.

També s’ha referit al paper que han de tenir els partits independentistes a Madrid. Segons Torra, s’ha de votar no a qualsevol proposta del PSOE –investidura i pressupost espanyol inclosos– si no hi ha una oferta que inclogui un diàleg per a l’autodeterminació de Catalunya.

En acabat, el públic l’ha aplaudit, dempeus, i enmig de crits d’independència. Un grapat d’assistents se n’han anat de l’auditori, però el president s’ha mantingut al seu lloc per a escoltar la resta de ponents de la cloenda de la commemoració dels cinquanta anys de la Universitat Catalana d’Estiu: Joan Becat, secretari del Patronat de la Fundació UCE; Jordi Casassas, president de l’UCE; i Joandomènec Ros, president de la Fundació UCE i de l’Institut d’Estudis Catalans. Torra ha pres la paraula per a cloure l’acte i agrair la tasca que ha fet l’UCE durant tots aquests anys.

La solidaritat de Catalunya Nord

Al cor de Catalunya Nord, Torra ha volgut agrair la solidaritat del centenar de batlles, inclòs el de Perpinyà, que van signar un manifest per les llibertats. ‘Aquestes terres del nord de Catalunya han estat sempre refugi de la llibertat, i avui les sentim més a prop que mai amb la solidaritat amb els presos polítics i els exiliats’, ha dit.

Abans d’arribar a Prada, ha visitat la tomba d’Antoni Rovira i Virgili al Pertús. Ha reivindicat la figura i la importància d’aquest polític i periodista i li ha dedicat la conferència, tot recordant l’exili dels republicans. També ha reivindicat el desè aniversari de la consulta popular d’Arenys de Munt, que es compleix al setembre.

Ací teniu el discurs del president Torra, tot sencer.

ANNA notícies ha descobert aquest original vídeo en YouTube i pel seu interès informatiu ho dóna a conèixer.

ANNA notícies ha descobert aquest original vídeo en YouTube i pel seu interès informatiu ho dóna a conèixer.

Notícies relacionades:
Dues banderes, dues repúbliques

La Senyera és apedregada i insultada a Màlaga. La notícia diu perquè va ser confosa amb la catalana, però això ho suposa la cronista.

Dos grupos de jóvenes se enfrentan a ladrillazos por una bandera en el Centro de Málaga

  • Ha ocurrido en la calle Pozos Dulces, cuando varios individuos que pasaba por allí han comenzado a tirar ladrillos a una vivienda turística de cuyo balcón colgaba la enseña valenciana
Uno de los grupos de jóvenes, con la bandera colgada en el balcón. Uno de los grupos de jóvenes, con la bandera colgada en el balcón.

Uno de los grupos de jóvenes, con la bandera colgada en el balcón. / M. H.

Conchi García

Dos grupos de jóvenes se han enzarzado en una trifulca esta tarde en Málaga, en la que han acabado tirándose ladrillos, a cuenta de una bandera que uno de ellos tenían colgada en el balcón de la vivienda turística en la que se alojan en la capital.

El incidente ha tenido lugar a las 20:00 en la calle Pozos Dulces, en el centro de la ciudad, cuando un grupo de jóvenes, con síntomas de embriaguez según los vecinos, pasaba por delante de un edificio en el que hay apartamentos turísticos.

De uno de los balcones colgaba la bandera de la Comunidad Valenciana y, al verla y confundirla con la enseña de Cataluña, han comenzado a gritar y a insultar a quienes hubiera en la vivienda.

En ese momento, los dos grupos han iniciado una disputa en la que han acabado a ladrillazos, pues, según ha explicado un portavoz de la Asociación de Vecinos del Centro Histórico, sin pensarlo dos veces, los jóvenes que estaba en la calle se han dirigido a una obra cercana para coger ladrillos y otras cosas para lanzarlos a la vivienda gritando “¡Viva España, cabrones!”. Los de arriba, a su vez, devolvían los trozos.

“Han volado los pedazos de arriba a abajo y de abajo a arriba”, ha asegurado una de las vecinas, testigo de lo sucedido. La trifulca ha terminado “sin ir a mayores” y sin ningún herido, según comentan los vecinos, cuando la mujer ha amenazado con llamar al a Policía y los individuos que estaban en la calle se han marchado, volviéndose a meter en la vivienda los demás, después de recoger su bandera. “Fue horroroso, acabo de llamar a la policía, estoy histérica”, contaba una vecina a través de un grupo de whatsapp.