Mostra totes les entrades de RVPVE

(II) Posicionament del sobiranisme valencià republicà sobre les banderes que porten el senyal de les quatre barres

(II) Posicionament del sobiranisme valencià republicà sobre les banderes que porten el senyal de les quatre barres.

Els sobiranistes valencians republicans reivindiquem l’Estat valencià i que la bandera de la República Valenciana onege en la seu de les Nacions Unides. Ara per ara ens hem posat d’acord en que siga  la descrita en l’article anterior com BRV. Però això no lleva que puga ser una altra, que porte o no, el senyal de les quatre barres, en el ben entès que cal descartar aquelles banderes que reivindiquen Estats diferents a l’Estat valencià, com és el cas de les banderes BRC que reivindica la República Catalana o la  BRA, que reivindica la República Aragonesa. En aquest sentit l’actual bandera autonòmica BCV o la identitària BNV, així com  qualsevol altra, són susceptibles de poder ser el senyal que identifique l’Estat valencià, la República Valenciana.

Respecte a la identificació sobre l’adscripció territorial de la persona que porta una bandera, queda també clar que si, posem per cas, un seguidor del Tour en els Alps o els Pirineus, vol ser comptabilitzat com a valencià per les càmeres de TV entre la munió d’espectadors que onegen banderes, aquest valencià haurà d’onejar una d’aquestes tres: la BRV, o la BCV o o la BNV. Ara, si aquest mateix valencià té una lleialtat al País Valencià prou laxa i no li importa ser comptabilitzat com a català, pot onejar la BCAC, o la BRC o la BNC. El mateix es pot dir si, en comptes d’estar als Alps o als Pirineus, aquest valencià participa onejant una d’aquestes banderes pel carrer Colom de València formant part d’una manifestació.

Respecte a l’adscripció ideològica de la persona que porta una bandera el ben cert és que, al País Valencià, l’esquerra espanyola ha aconseguit que les banderes BCAC, BRC o BNC s’identifiquen amb eixa ideologia i que la dreta espanyola i fins i tot l’extrema dreta, hagen d’alguna manera segrestat la BCV. Cal informar que si bé al País Valencià la BRC passa per ser d’esquerres, pel contrari a Catalunya és una bandera amb un senyal ideològic interclassista que fins i tot pels partidaris de la BNC és de dretes o burgesa. Els sobiranistes valencians republicans, com a valencians de dretes, de centre o d’esquerres, assumim per aquest ordre les banderes: primer la BRV, després la BNV i finalment la BCV. Per a nosaltres la BRV la volem com un senyal estrictament independentista valenciana i republicana, és a dir interclassista per no estar adscrita ideològicament a l’esquerra o a la dreta, com ho és a Catalunya la BRC.

Respecte a la BCV la posem la darrera perquè, a l’igual que la BCAC a Catalunya, són -les dues- banderes constitucionals espanyoles. Però malgrat aquesta classificació la BCV no deixa de ser valenciana i susceptible de deixar de ser constitucional espanyola i esdevenir independentista valenciana; de la mateixa manera que pels catalans la BCAC no deixa de ser catalana i en el futur pot deixar de ser constitucionalment espanyola i esdevenir independentista. A més com a valencians no renunciem a cap de les nostres banderes.

Ahir, joves sobiranistes valencians republicans de XXR (Xics i Xiques Republicanes) d’esplai per la Calderona. En el Castell de l’Alt del Pi de Serra amb la bandera que reivindica l’Estat valencià i la República Valenciana. Bandera que ha d’onejar en la seu de les Nacions Unides si la Constitució valenciana així ho inclou

sob2
El Castell de Serra (Camp de Túria, País Valencià), també denominat Castell de l’Alt del Pi és una fortalesa d’origen àrab de reduïdes dimensions construïda al voltant del segle XI, i que se situa en un monticle a un quilòmetre de la població que li dóna el seu nom, des d’on es dominava la vall del Túria i l’accés a la Serra Calderona. Aquesta fortalesa, que no estava destinada a acollir a població civil, pertanyia al sistema defensiu del nord de València, juntament amb els castells de Nàquera i el d’Olocau.
sob3
sob1
sob5
sob6

Estatuts de RV/PVE
Art. 13: Organització Juvenil.
Es crea la Secció Juvenil del partit, denominada XICS I XIQUES REPUBLICANES (XXR), per a promocionar la participació dels joves en la vida interna del mateix. Elaborarà els seus propis estatuts i reglaments, així com l’elecció dels seus òrgans, ajustant-se als principis polítics i d’organització dels presents estatuts, si bé aquells seran confirmats pels òrgans de direcció del partit. Podrà afiliar-se qualsevol jove major de 18 anys d’edat i menor de 30. Els afiliats seran també afiliats del partit quan arriben a la majoria d’edat, adquirint els drets i deures conforme a l’establit en els presents estatuts.