Mostra totes les entrades de RVPVE

El ‘canvi’ és un ‘relleu’ dissenyat pels nous guionistes dinàstics

El ‘canvi’ els hi va anar molt bé…cliqueu damunt les imatges per engrandir-lescanvi9… ara, amb el ‘recanvi-relleu’ volen tornar a fer la jugada amb actors distints

doblerecanv9

Ni ‘canvi’, ni ‘recanvis-relleus’. Els que prediquen ‘canvis’ que plantegen ruptures. L’única ruptura plantejada a l’Estat espanyol és el procés sobiranista català encapçalat per Artur Mas.
rup7

Junts per un nou País. Guanye qui guanye, siguen els ‘uns’ o els ‘altres’, la caixa la trobaran buida (i amb deutes) pel saqueig de l’Estat espanyol a la Comunitat valenciana. La ‘corrupció local de la dreta ‘ que pregona l’esquerra valenciana és una broma al costat d’aquest saqueig de l’Estat als valencians.

3. JUNTS per administrar la riquesa pròpia: per l’Agència Tributària Valenciana
La riquesa pròpia és la que generem, ara i en el futur, els valencians d’Oriola a Vinaròs.
Des del decret de Nova Planta, 29 de juny de 1707, som súbdits d’un Estat que tutela i disposa de la riquesa que generem. Totes les constitucions d’aquest Estat han corroborat, i corroboren, aquesta dependència. Ara, a començaments del segle XXI, endinsats com a part de la Unió Europea, plantegem que cal definir una nova relació, civilitzada i pactada, entre l’Estat i els valencians en la que es considere a la Comunitat Valenciana com a subjecte polític amb capacitat normativa i recaptadora de tots els tributs generats pels valencians i acordar racionalment amb l’Estat la nostra aportació a les despeses compartides amb ell i la Unió.

pib
Baeta de RV/PVE explica sobre el quadre del llibre de Cucarella com la Comunitat Valenciana és la única autonomia que estant per baix de la mitjana del PIB per càpita, damunt té negativa la balança fiscal. Per l’estat espanyol som una colònia a la que es saqueja impunement.

cucarella

juntspunp
Membres de la llista de JUNTS per RV/PVE posant amb la senyera autonòmica davant el trencadís ubicat al restaurant La República Valenciana -cau d’encontre-, on es veu el Montgó (La Marina) des de Pinedo (l’Horta).

taula

Aquests és l’acord al que s’ha arribat en la coalició Junts.
Però cal dir que RV/PVE reivindica un Estat valencià i no confia per a res que l’Estat espanyol estiga disposat a acceptar aquest punt com es comprova amb com actua amb la Comunitat autònoma Catalana.
Però fet que tots els partits valencians, des del PPCV a Compromís, estan d’acord que el finançament valencià és inacceptable i, a excepció dels partits sobiranistes valencians republicans, confien en la bonhomia de l’Estat espanyol per pal·liar aquest fet, des de Junts es proposa la unitat d’acció amb un acord en el sentit que proposa Junts, per part de ‘tots’ els representants polítics valencians per negociar amb el regne d’Espanya.

25 d’abril 2015: per la sobirania i l’Estat valencià (Comunicat de RV/PVE.)

25 d’abril 2015: per la sobirania i l’Estat valencià

El 25 d’abril de 1707 es va ventilar en Almansa una de les batalles de la guerra que confrontava els interessos de les dinasties dels Habsburg i dels Borbons a Europa. Empresonat el nostre heroi nacional Joan B. Basset per revolucionari ―defensor de la terra, dels llauradors i cap dels maulets― per Carles d’Àustria, l’exèrcit austríac que venia de retirada des de Madrid va lliurar batalla a l’exèrcit borbònic a les portes del Regne de València. Les conseqüències van ser que el poble valencià, que no va participar per a res en aquesta batalla, va patir la invasió borbònica que va cremar ciutats, estenent el terror per tot el Regne, amb la mort del 8% de la població. Dos mesos després, el 29 de juny de 1707, les nostres institucions sobiranes -sorgides en 1261- van ser abolides pel ‘Decreto de Nueva Planta’ pel qual el Regne de València era esborrat del mapa polític d’Europa i, amb l’única base jurídica de “por justo derecho de conquista”, va ser incorporat al Regne de Castella, ara anomenat Regne d’Espanya.

Dels Borbons i dels Habsburgs – Carles d’Àustria va renunciar al nostre Regne en 1711 per a ser coronat emperador de l’imperi romanogermànic– el poble valencià només ha patit dominació i explotació. Es pot ben dir que des de la fugida de l’Habsburg els valencians esdevenim republicans.

Ara, el 25 d’abril de 2015, el poble valencià encara és viu. No hem estat assimilats de manera definitiva per Castella, ara Espanya. Però encara no hem tornat al mapa polític d’Europa. Existim però no hem passat pel Registre dels pobles lliures i sobirans. Ara el poble valencià és un altre. Ni tan sols és el mateix que va conèixer Joan Fuster en 1962 quan va escriure ‘Nosaltres els valencians’. Ara aquest nou -actual- poble valencià ha de mirar cap al futur. Hem de conformar el nostre futur polític en aquest nou món esdevingut. Un futur polític que ha de ser aquell que més ens interesse als cinc milions de valencians i valencianes que residim des d’Oriola a Vinaròs.

Però hi ha quelcom necessari, si volem continuar existint. Cal que el poble valencià, en tot moment i circumstància, tinga la paella pel mànec, les claus de sa casa. Cal que les nostres decisions, democràticament preses, no depenguen en última instància d’altres. Necessitem la nostra independència per, si cal, decidir les nostres ‘dependències’. I aquesta qualitat política dels pobles rep un nom: sobirania. Ens cal la Sobirania Valenciana.

Ara les institucions polítiques al País Valencià són totes sorgides de lleis del Regne d’Espanya, d’aquell que ens va incorporar, via militar, a Castella i que el dictador Franco, també via militar, va restaurar. Des de 1707 no tenim institucions sobiranes. La Generalitat, el Parlament valencià i els Ajuntaments són institucions atorgades per lleis orgàniques espanyoles aprovades en un parlament foraster. Les delegacions valencianes del PP i PSOE, així com l’acció política de la resta dels partits parlamentaris, legitimen aquesta supeditació. No qüestionen que la paella la tinguen pel mànec a Madrid, que les claus de la nostra casa les tinguen uns altres.
Uns altres partits extraparlamentaris que també neguen la sobirania valenciana ens proposen una altra supeditació, aquesta no dins d’Espanya- Castella sinó dins del Països Catalans, eufemisme que utilitzen per anomenar políticament la nació catalana. Tenen tot el dret democràtic, com els espanyols ―encara que sense l’avantatge de tenir un Estat darrere―, per reivindicar aquestes integracions. Nosaltres, com sobiranistes valencians, no compartim ni la una ni l’altra, no acceptem cap supeditació; però com a republicans defensem la llibertat d’expressió i manifestació per a tots els demòcrates.

logo3Nosaltres, sobiranistes republicans valencians de República Valenciana – Partit Valencianista Europeu reivindiquem el poble valencià, d’Oriola a Vinaròs, com únic subjecte de sobirania i de lleialtat, per damunt del qual no n’hi pot haver un altre, reivindiquem una Constitució valenciana per damunt la qual no n’hi pot haver una altra, reivindiquem ser un Estat lliure i sobirà a Europa, on cap persona ha de trobar-se en la situació d’haver de demanar permís per a poder viure, i reivindiquem que la bandera de la República Valenciana onege a la seu de les Nacions Unides,

País Valencià, 25 d’abril 2015

Proposta de Constitució valenciana (març del 2013)

La proposta de Constitució valenciana que a continuació reproduïm va aparèixer en març del 2013 publicada en el llibre ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’  l’autor del qual és Víctor Baeta (RV/PVE). En la redacció de la Constitució, l’autor va comptar amb importants aportacions de Josep Velasco (ENV) i Miquel Villamón (Esq. Val.).
A continuació transcrivim  el capítol XXiI complet on, després d’una introducció, es fa la proposta de la Constitució valenciana
——————–
Capítol XXII
Proposta de Constitució de la República Valenciana

Si algú em pregunta pel programa de RV/PVE, partit al qual pertany, jo conteste que, ara per ara, el seu objectiu, programàtic i electoral, és assolir l’Estat valencià, la República Valenciana, i que la seua bandera onege a la seu de les Nacions Unides. Entenc que la resposta no deixa de ser, encara que concreta, limitada. Intentem aprofundir-hi. De fet, aspirem que els valencians disposem d’un Estat sobirà de convivència, de prosperitat, plural i participatiu on els serveis amb els drets socials universals estiguen garantits, on cap persona haja de demanar permís per a poder viure-hi, on cap absolut ha de prevaldre sobre la república que haurà de defensar-se per a no ser subsumida per cap absolut (*), i tot això ha de quedar escrit en un contracte d’obligat compliment per a la ciutadania que la República Valenciana ha de garantir que es complisca. Aquest contracte, aquest document de convivència, de drets, de deures i de garanties, és la futura Constitució que tots aquells que estem per l’Estat valencià, per la República valenciana, hem de començar a plantejar , discutir, consensuar i aprovar.
—————-
(*) Tal vegada l’absolut que vaig apuntar al principi del llibre, en allò que es va dir en la “Qüestió prèvia” referit a la República Valenciana, seria aquell absolut que anara contra tots els absoluts. Paradoxa del mateix estil de saber si el conjunt que conté tots els conjunts, ens preguntem si es conté a si mateix.
——————
Així doncs, a la pregunta d’allò que el meu partit proposa en el seu ideari, caldria dir, simplement, un programa on es reflecteixen les “regles del joc” de la futura República Valenciana, un programa que cal fer i que comencem amb una proposta.

PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ
DE LA REPÚBLICA VALENCIANA

Nosaltres, el poble valencià, des d’Oriola a Vinaròs, actuals residents de l’antic Regne de València, conegut darrerament com a Comunitat Valenciana, volent restablir les nostres llibertats i volent establir el nostre dret sobirà, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una república pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constitució.

Preàmbul
La Constitució que ens donem, s’inspira en els principis continguts en la Declaració dels Drets de l’Home de 1789, en la Declaració Universal de les Nacions Unides proclamada el 1948 i en la Convenció Europea dels Drets Humans de 1950.
Els poders públics tenen l’obligació de garantir i respectar aquests principis i els drets fonamentals que s’estableixen en aquesta Constitució.

Títol I. Principis generals. La sobirania Continua la lectura de Proposta de Constitució valenciana (març del 2013)