Carme Forcadell vista per EL PAÍS i… per nosaltres.

carmeforcadellCarme Forcadell, juny 2008
foto d’ANNA notícies

—————————–
Crònica de Víctor Baeta
Joaquim Auladell i jo, vàrem coincidir amb Carme Forcadell en les reunions que la PDD realitzava en els locals del CIEMEN a Barcelona, organització que coordinava, la també afiliada a ERC, la gironina Elisenda Romeu, que es pot veure en la segona imatge presidint la taula i a la seua esquerra, allunyada i  dempeus, a Carme Forcadell. Eren els temps del tripartit i la PDD no passava de promoure una reivindicació democràtica com és el Dret a Decidir, eufemisme del dret d’autodeterminació, que no va més enllà de ser una reivindicació molt democràtica, però que per a res reivindica l’Estat català, la República Catalana, és a dir, la Independència. Eren els temps que tots els 14 d’abril en la plaça Sant Jaume de Barcelona, els republicans espanyols amb les seues banderes, i amb l’aixopluc del tripartit, organitzaven actes, en prou d’infraestructura logística, recordatoris de la II República espanyola, mentre que nosaltres, organitzats en la plataforma Sobirania i República, eixe dia i en el mateix lloc, de manera testimonial, onejaven la bandera de la República Catalana, que molts i encara avui l’anomenen amb l’eufemisme de l’estelada, amagant el seu veritable valor polític; bandera republicana catalana que el poble massivament i de manera pública la fet seua en aquests darrers anys a Catalunya. Aquesta reivindicació no existia a la PDD. Aquest senyal, republicà i independentista, no era visible en l’organització que es disputaven per a presidir Elisenda Romeu i Mònica Sabata. Estem parlant del l’any 2008. Doncs bé en les reunions Carme Forcadell, allunyada d’aquestes lluites per controlar una organització que no reivindicava la República Catalana i que tal vegada els que movien els fils era allò que pretenien, dic que ella sempre coincidia amb els nostres plantejaments sobiranistes i republicans, dels quals els ‘coordinadors’, els ‘xirinàtics’ i els diversos ‘sociates’, eren reticents. Sempre, Carme Forcadell, lluny d’allò que escriu EL PAÍS, es mostrava sense cap protagonisme, treballadora i discreta i, amb altres pocs companys, sempre fent costat a la politització del sobiranisme que nosaltres predicàvem perquè ja s’estava manifestant al carrer. A continuació i perquè vos feu una idea d’allò que es ventilava l’estiu del 2008 publiquem tres escrits de juny, juliol i agost, de la plataforma Sobirania i República.
per engrandir cadascuna de les imatges, cliqueu damunt d’ellesPDD2
catalanssobirania
psoefils8
27agost2008
———————

La crònica d’EL PAÍS

forcadell

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *