Arxiu de la categoria: Comunicats

REPÚBLICA O BARBÀRIE!

NO HI HA ALTERNATIVA: REPÚBLICA O BARBÀRIE! Comunicat de Poble Lliure

NO HI HA ALTERNATIVA: REPÚBLICA O BARBÀRIE!

 Cal una estratègia republicana basada en la fermesa, la unitat i la mobilització.

Davant l’agudització de la deriva autoritària d’un estat espanyol que ha optat per liquidar la democràcia a còpia de repressió i xantatge, tal com hem vist amb les noves citacions per declarar al Tribunal Suprem espanyol a mitjans de febrer, i de l’espectacle, entre desconcertant i lamentable, de la no-investidura del legítim President Puigdemont, des de Poble Lliure manifestem que:

  1. Una part del moviment independentista i republicà sembla continuar sense entendre la naturalesa de l’estat espanyol, intrínsecament oligàrquic i autoritari, i segueix enganyant-se amb falsos eslògans com “anirem de la llei a la llei” o “la democràcia sempre guanya”. Un senzill repàs als llibres d’història ens demostra que això no és així, i que , de fet, en el cas d’Espanya, gairebé MAI ha estat així. L’Estat espanyol i els poders que el conformen mai permetran de bon grat l’emancipació del poble català, fet que contradiria la seva doctrina fundacional (el nacionalisme excloent i unitarista), ni s’avindran a aturar l’espoli econòmic del nostre poble, font primordial de llur supervivència.
  1. La República Catalana, com a projecte polític alliberador que permetrà la construcció d’un futur de justícia i llibertat per al nostre poble i esdevindrà una porta oberta a la democràcia per a la resta de pobles oprimits per l’estat espanyol, tan sols serà possible a través de la lluita, de la confrontació democràtica entre un poble organitzat i un estat com més va, més putrefacte. Després de la seva nova i contundent derrota a les urnes el 21D,  l’estat tan sols contempla la repressió, la derrota i la humiliació en el seu full de ruta per a Catalunya.
  1. Espanya es troba al límit de la fallida, segrestada per un govern que ha saquejat el país, amb un poder judicial corromput i al servei exclusiu de l’executiu i les elits extractives, i amb un poder mediàtic qualificat com “el menys creïble del món occidental” pels observatoris internacionals de premsa, que atia la catalanofòbia com a via d’escapament per al descontentament popular i, alhora, com a mitjà per garantir la supervivència econòmica del règim a curt termini.
  1. Davant l’augment de la persecució política del règim contra l’independentisme, demostrat aquesta setmana amb les noves citacions per mitjans de febrer a persones destacades –a les quals volem mostrar tota la nostra solidaritat i suport- de l’ampli espectre polític republicà al Tribunal Suprem espanyol, ens reafirmem en què només amb la fermesa, unitat i solidaritat antirepressiva de tot el moviment republicà es podrà aturar l’embat de l’estat.
  1. En aquest context, no només és inadmissible, sinó també impossible una estratègia de replegament i retorn a l’autonomisme. L’autonomia ja no existeix, ha estat escanyada econòmicament, intervinguda políticament i liquidada a cop de sentència judicial. I no hi ha ningú que la contempli com a opció seriosa: ni l’espanyolisme, decidit a liquidar qualsevol fet diferencial que contradigui el seu nacionalisme supremacista i excloent, ni el poble català, conscient que aquesta va esdevenir, des del 2010, una via morta.
  1. El Tribunal Constitucional, el TSJC i el ministeri d’hisenda espanyol no es cansen de demostrar, dia rere dia, que és impossible fer polítiques d’igualació social des de les institucions autonòmiques. El discurs reformista propagat pels Comuns i assumit per sectors d’ERC és una fal·làcia. L’eixamplament de la base republicana no vindrà donat per renúncies, i gestió d’engrunes, sinó per intensificar la lluita democràtica en defensa dels nostres drets i llibertats, denunciant el caràcter oligàrquic i extractiu de l’estat espanyol i lligant la lluita republicana a les lluites socials.
  1. La claudicació no és només una traïció als milions de persones mobilitzades per un projecte alliberador. És, sobretot, una estupidesa estratègica. “Com més cedíem i obeïem, més ens maltractaven”, ens recordava Rosa Parks. En la mesura que l’estat vegi que la repressió causa l’efecte desitjat, no dubtarà en utilitzar-la de manera sistemàtica. Cap dirigent republicà hauria d’oblidar que el poble català no està disposat a seure mai més a la part del darrera de l’autobús.
  1. Per tant, l’independentisme ha de dotar-se d’una estratègia de ruptura que contempli i prevegui les vicissituds intrínseques de l’enfrontament entre el nostre projecte republicà democràtic i un estat autoritari que, després de la seva nova i contundent derrota a les urnes, tan sols contempla la repressió i la humiliació en el seu full de ruta per a Catalunya.
  1. Aquesta estratègia, com ja vam comentar el desembre passat, ha de fonamentar-se en tres pilars:
  • – La fermesa per plantar cara a la repressió i a la deriva autoritària de l’estat, a les agressions feixistes i als intents del nacionalisme espanyol de destruir les nostres institucions i els pilars de la cohesió del nostre poble. Fermesa per, en contraposició a tot intent de regressió, fer avançar el projecte republicà tant en els àmbits institucional, econòmic, social i internacional.
  • – La unitat en la defensa de la República Catalana pel damunt de càlculs partidistes i oportunismes de curta volada. Unitat per evitar el segrest de les institucions actuals per part del feixisme espanyol, unitat per construir una institucionalitat lliure del jou autonòmic i les eines polítiques, econòmiques i socials per fer efectiva la República.
  • – La mobilització per part d’un poble organitzat per fer valdre els seus drets i defensar la República. Cal una reorganització del moviment popular que permeti, des de la resistència pacífica i la desobediència civil activa, encarar la confrontació democràtica amb l’estat, els seus aparells repressius i els poders econòmics que el sustenten.

El vell món s’ensorra i el nou no ha acabat de néixer, però amb fermesa, unitat i mobilització no  passaran els monstres i avançarem amb pas ferm vers la República Catalana.

Secretariat Nacional de Poble Lliure,

3 de febrer de 2018

Barcelonins esmenen la ponència de l’Assemblea Nacional Catalana

Aportacions a la Ponència de Full de Ruta 2018-2019 de l’Assemblea Nacional Catalana

 I

 L’esborrany de la Ponència del Full de Ruta 2018-2019, a l’apartat 4. Objectius estratègics proposa (p.7) aquests dos punts:

  • Reforçar la coordinació amb els moviments sobiranistes dels Països Catalans, així com amb els moviments sobiranistes i d’aprofundiment democràtic d’altres nacions de l’Estat espanyol i d’Europa que comparteixen l’aspiració d’una Europa dels pobles i de les nacions lliures.
  • Treballar per aconseguir el màxim suport internacional per tal que es reconegui el dret a l’autodeterminació exercit pel poble català l’1 d’octubre i la República catalana proclamada el 27 d’octubre.

Nosaltres proposem el següent redactat:

  • Establir relacions d’igualtat amb els moviments sobiranistes-independentistes republicans del País Valencià i les Illes i relacions adequades amb els sobiranistes catalans de la Catalunya Nord i la Franja de Ponent; encoratjar els pobles sotmesos a l’Estat espanyol en el seu suport a la lluita per la República catalana, que és la lluita per la democràcia de tots i animar els pobles integrats en la UE per fer entre tots una Europa més democràtica.
  • Treballar per aconseguir la màxima difusió i solidaritat de la causa sobiranista catalana per part de totes les persones i els pobles del món.

 O una altra formulació, més senzilla:

  • Establir una associació mundial d’Amics de la República Catalana per difondre i estendre la solidaritat amb la causa independentista.

JUSTIFICACIÓ

El desembre del 2009 es van fer moltes Consultes. A Berga se’n va fer una “Per la independència dels Països Catalans” que no es va poder comptabilitzar amb les moltes “Per la independència de Catalunya”. Preparació del referèndum d’autodeterminació o agitació sobre el lema “Països Catalans”. No hi ha “moviments sobiranistes del conjunt dels Països Catalans”, que hagin de “reforçar la seva coordinació” sinó uns representants que apareixen a Barcelona per l’Onze de Setembre i fan xerrades al País Valencià amb el PSOE. Ells mateixos diuen que no son independentistes, però si sobirans per decidir menjar o no pollastre;  per decidir-ho tot -diuen-, que és la millor manera per a no decidir res.

 II

 Tres conceptes erronis en la ponència: “El retorn a la normalitat democràtica”, “implementar” i “empoderar

  • “el retorn a la normalitat democràtica” La derogació de l’ article 155 (i totes les lleis i reglaments que els imperialistes es puguin inventar) a quina “normalitat democràtica” ens retorna: a 1978, amb la Constitució caducada, a 2010 amb el començament del Full de Ruta sota la capa del Sol? Necessitem la derogació de l’a.155, però això no és “el retorn a la normalitat democràtica”, la normalització democràtica només es produiria amb la República.
  • “implementar” “Implementar” és afegir aspecte concret i real a un esquema ideal. Si implementem la República la dibuixem, la descrivim i en parlem, la millorem hi somiem, però no la tenim. És diferent “fer República” (fer coses republicanes sense República) de “fer la República” (proclamar-la i ser reconeguda per les Repúbliques). Compareu “implementar” i “complementar”.
  • “empoderar” “Empoderar” és traspassar a algú o a una entitat possibilitats o efectes d’un poder, potència o energia. El “poderío” del ball flamenc, d’una lleugera embriaguesa (el subjecte se sent poderós, però els que estan al seu voltat no ho no noten.)

Joaquim Auladell i els del carrer Dagueria, de Barcelona

El CELS proposa celebrar en els pobles dels Serrans la seua Carta Puebla

Reunió de la Junta Directiva del CELS

El CELS proposa celebrar en els pobles dels Serrans la seua Carta Puebla. Insta als ajuntaments que promoguen guardons i premis ciutadans amb motiu de la seua data de naixement com a localitat

El Centro de Estudios la Serrania ha remès als ajuntaments de les localitats de les quals té constància, un escrit instant a aquestes municipalitats a celebrar la data en la qual, segons el Llibre del Repartiment de Jaume I, va ser concedida Carta de Població.
Es proposa que amb motiu d’aquesta efemèride, la ciutat es vista de gala per a commemorar la data en què, aquells ciutadans i ciutadanes, es van veure honrats amb la carta de població, un text pactat per a fixar les noves condicions que arreplegaven obligacions, serveis i prestacions de la nova situació.
D’aquesta manera, segons el CELS, s’insta al fet que almenys l’alcalde, emeta i dicte un Bàndol, recordant aquesta efemèride, que durant tant temps ha passat desapercebuda. Però a més, si fóra possible, s’apunta la conveniència de convocar un ple extraordinari, a fi de posar en valor la citada data, en la qual els pobles de la Serrania van entrar a formar part de l’Europa del segle XIII.
En cas de celebrar-se aquest ple, s’ha proposat que en el mateix, intervinguen els grups polítics municipals i quantes associacions, grups i entitats tinguen a bé dirigir unes paraules als assistents, amb motiu de l’efemèride.
Així mateix, s’apunta, com a suggeriment, l’establiment d’uns guardons ciutadans per a reconèixer públicament la labor d’alguna persona o entitat en favor de la població, des de qualsevol sector en què es treballe. En aquest sentit, s’aconsella realitzar aquesta mirada des de tres categories diferents: arts lletres i cultura; ciència tecnologia i medi ambient; societat i concòrdia.
D’aquesta manera, el CELS, pretén que les poblacions de la comarca de la Serranía, afegisquen un motiu més de celebració, tenint en compte que la data de naixement i la Carta de Població del segle XIII, suposa una efemèride digna de ser tinguda en compte.
SECRETARIA DE COMUNICACIÓ DEL CELS

Comunicat de RV/PVE sobre l’ús de les llengües oficials al País Valencià

COMUNICAT DE L’EXECUTIVA DE RV/PVE SOBRE L’ÚS DE LES LLENGÜES OFICIALS AL PAÍS VALENCIÀ

  1. En referència a la legislació sobre l’ús de les dos llengües oficials al País Valencià, el castellà (o espanyol) i el valencià, RV/PVE sols contempla, en aquests moments, en el seu ideari polític una reivindicació al respecte i és la següent:

Reivindiquem l’equiparació legal igualitària de les dues llengües a la Comunitat Valenciana que la Constitució espanyola i l’Estatut derivat d’aquesta, no contemplen. Segons aquests decrets borbònics a l’actual Comunitat Valenciana, la llengua castellana tots els valencians tenim el ‘DEURE (DEBER)’ de conèixer-la (article 3 de la Constitució); mentre que la llengua valenciana, els valencians, sols tenim el ‘DRET (DERECHO)’ a conèixer-la i usar-la (article 6 de l’Estatut). Aquestes lleis espanyoles ens venen a dir: “Usted tiene derecho a hablar valenciano, faltaría más, nadie se lo impide; però si la persona a la que se dirige le dice que no le entiende, entonces será su problema”  Qüestió que no port succeir quan s’utilitza el castellà, llavors tots tenim el DEBER, l’obligació d’entendre a la persona que parla.

  1. En referencia a les normatives d’ús, fonamentalment a l’ortografia, RV/PVE, no fa d’aquesta qüestió un ‘tema o reivindicació política’.

RV/PVE utilitza tan per al castellà com per al valencià, les formes acadèmiques oficials que utilitzen les institucions polítiques, tan les espanyoles com les valencianes, és a dir en allò que pertoca al castellà la normativa de la RAE (Real Academia Española) i en allò que pertoca al valencià la normativa de l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua). En aquest sentit RV/PVE de manera oficial utilitza per a les seues comunicacions com a referència aquestes dos institucions acadèmiques oficials, la RAE i l’AVL. De la mateixa manera que ho fan la totalitat d’institucions representatives polítiques de l’Estat i del País Valencià.

  1. En referència a l’ús individual que les persones utilitzen respecte al castellà i al valencià, RV/PVE no fiscalitza el seu ús tant en la parla com en els escrits que cadascú utilitze -i en funció de la seua formació, capacitat, coneixement i voluntat- és molt lliure d’expressar-se, tant en castellà com en valencià,  com vullga i acceptar, en conseqüència, la imatge que projecte als demés, amb la seua lliure decisió.

Constitución española
Artículo 3
1.El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2.Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
Article 6
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.

 

Alguns republicans espanyols comencen a denunciar l’existència de presos polítics a Espanya

Comunicado de Al Servicio de la República y Unión Republicana Madrid. Solidaridad con Junqueras. Exigimos su inmediata libertad.

Al Servicio de la República y Unión Republicana- Madrid. 5/01/18
Han desestimado el recurso de Oriol Junqueras. Seguirá en prisión. No ha lugar a dudas: Es un preso político. También una democracia puede tener presos políticos, es algo que ha de asumirse, cuando los hay es indicativo de que algo falla en tanto que sistema democrático, por ello la cuestión trasciende la coincidencia o no con las ideas del detenido, es algo que nos afecta a todos y ante lo que no se puede callar. Las acusaciones contra Junqueras son las mismas que condenaron a muerte a Companys, a Blas Infante, a García Lorca, a Peiró, a Lauaxeta, a Alexandre Bóveda y a más de un centenar de miles de españoles que a día de hoy siguen siendo considerados criminales por la ley vigente. Estamos ante un crimen de estado, pues un crimen es privar de libertad a un ciudadano que por muchos pleitos pendientes en un juzgado, estaría perfectamente localizado y accesible, dispuesto a defenderse con arreglo a la ley; estamos ante el miedo a su palabra, a su ejemplo, ante sus posiciones políticas. Se busca ejemplificar en él los límites del sistema político.

Los republicanos españoles lo decimos en alto y muy claro: es un preso político y debe ser puesto en libertad de forma inmediata; Mantenerle en prisión preventiva es un abuso claro de la ley que sólo se explica por la necesidad de la Monarquía de cerrar el paso a toda disidencia. Es una vergüenza colectiva que la sociedad política española, sus partidos y dirigentes en su casi totalidad callen o justifiquen incluso esta situación. Es mucho lo que nos separa de Junqueras, pero no es esa la cuestión. Estamos ante un abuso intolerable que debe ser denunciado.

El Colectivo al Servicio de la República y también Unión Republicana, exigimos la puesta en libertad del diputado Junqueras y denunciamos que sólo el miedo y la incapacidad para confrontar políticamente con lo que Junqueras defiende es lo que le mantiene en prisión. La ley vigente que consiente este abuso y le acusa de sedición y rebelión es la misma ante la cual Franco no lo es; estamos ante un completo absurdo. Hemos de decirlo claro. Libertad para Junqueras.
Llamamos a todas las fuerzas sociales y políticas a establecer un diálogo político que permita formar una alianza republicana capaz de hacer frente a esta situación por encima de fronteras reales o inventadas. Desde el profundo convencimiento de que solo la República Española podrá ofrecer una salida a las justas luchas de todos los pueblos y rescatar los derechos de todos los ciudadanos en un proyecto común, tendemos nuestra mano a los que sufren persecución por sus ideas y hacemos público nuestro rechazo total a este injusto encarcelamiento.

Colectivo al Servicio de la República y Comité Local de Madrid de Unión Republicana, a 5 de enero de 2018