Arxiu de la categoria: Comunicats

Comunicat de RV/PVE en suport del Decret Italià de la Dignitat, de la valoració d’Anguita i de la presentació del moviment d’esquerra alemany Aufstehen


COMUNICAT DE RV/PVE DE SUPORT AL DECRET ITALIÀ PER LA DIGNITAT, A LES VALORACIONS POSITIVES D’ANGUITA, MONEREO I ILLUECA I A L’APARICIÓ DEL MOVIMENT ALEMANY D’ESQUERRES AUFSTEHEN.
República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu es posiciona a favor de les declaracions d’Anguita, Monereo i Illueca en suport a l’aprovació a la República Italiana del decret sobre Disposicions urgents per a la dignitat dels treballadors i les empreses del 12 de juliol de 2018, amb ampliacions de la Llei del 9 d’agost de 2018, (GU n.161 del 13-07-2018 i G.U. n. 186 del 11/08/2018,), pel qual el govern italià tenint en compte els articles 77 i 87 de la Constitució italiana ha considerat la necessitat i urgència per aprovar un decret-llei per activar mesures immediates per protegir la dignitat dels treballadors i empreses, introduint disposicions per combatre els fenòmens de creixent precarietat en el lloc de treball, a través d’intervencions que tenen com a finalitat:
– limitar l’ús de contractes laborals de durada determinada, afavorint els contractes fixos.
– salvaguardar els nivells d’ocupació i contrarestar la reubicació (deslocalització) d’empreses que han rebut ajuda estatal per establir, ampliar i donar suport a les seves activitats econòmiques a Itàlia;
– per contrarestar el greu fenomen de la ludopatia, prohibint la publicitat de jocs o apostes amb premis en efectiu;
– introduir mesures en l’àmbit de la simplificació tributària.
Davant d’aquesta llei els polítics d’esquerres, els andalusos Julio Anguita i Manuel Monereo i el valencià Héctor Illueca, s’han posicionat en un article amb el títol ¿Fascismo en Italia? Decreto Dignidad amb una valoració positiva fins al punt de dir: “el Decreto Dignidad constituye un punto de inflexión en las políticas sociales aplicadas en Italia desde la irrupción del neoliberalismo” i més avant: “la importancia del Decreto Dignidad no puede ser ignorada. El gobierno italiano parece ser el único que ha tomado nota de la importante Resolución del Parlamento Europeo aprobada el pasado 31 de mayo sobre la lucha contra la precariedad laboral, en la que se insta a los Estados miembros a erradicar el empleo precario y a promover el trabajo de calidad, seguro y bien remunerado. Es posible que las medidas laborales del Decreto sean insuficientes, pero rompen con el pasado reciente y transitan un nuevo camino. Las medidas contra las deslocalizaciones apuntan a las empresas que en mayor medida han explotado y precarizado el trabajo. La lucha contra la ludopatía implica la defensa efectiva de los más pobres y excluidos, de las personas que sufren la crisis y lo han perdido todo. Guste o no guste, el Decreto Dignidad constituye un notable esfuerzo por defender al pueblo italiano contra los señores de las finanzas y de las deslocalizaciones. En política hay que debatir sobre datos y hechos. Juzgar las intenciones es propio de inquisidores y pobres mentes que carecen de argumentos racionales. ¿Fascismo en Italia? Decreto Dignidad.”
RV/PVE també saluda positivament la presentació dimarts passat a Berlin de la iniciativa Aufstehen (En peu) a càrrec de la copresidenta del grup parlamentari de Die Linke, Sahra Wagenknecht, així com de l’alcaldessa de Flensburg, Simone Lange, del SPD, junt al exministre d’Exteriors dels Verds (Die Grüne), Ludger Volmer. Entenem que és la primera concreció organitzativa d’una reflexió que travessa a no pocs partits de l’esquerra que veu impassible com la ultradreta creix. Coincidim amb Wagenknecht, que porta molts anys defenem contra la majoria del seu partit, que l’esquerra ha d’oposar-se al laxisme del govern alemany en matèria d’immigració i per una senzilla raó, afegim nosaltres, perquè aquesta política és un parany del neoliberalisme depredador que aprofitant-se de la globalització obté grans beneficis a costa d’una mà d’obra global posada al seu abast a uns nivells ja d’esclavitud i aquesta política, malauradament ha comptat i encara compta, amb la ingenuïtat d’una esquerra que amb un discurs multicultural ho fa possible.
Comité Executiu de RV/PVE
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, setembre 2018

El CELS sol·licita a l’ajuntament de Villar la demolició de la Font de la plaça del mateix nom

El CELS sol·licita a l’ajuntament de Villar la demolició de la Font de la plaça del mateix nom
Denuncia la poca sensibilitat per la restauració de la memòria democràtica mantenint aquest monument feixista i incomplint la Llei de 2007
Mitjançant un escrit remès al Registre d’Entrada a l’Ajuntament de Villar, el Centro de Estudios “la Serrania” ha sol·licitat el desmantellament o demolició de la font situada en la plaça que adés  fora de la República i que en l’actualitat li la coneix com a Plaça de la Font, en aquesta localitat de la Serranía.
Aquesta sol·licitud es realitza, a l’empara de la Llei de Memòria Històrica aprovada l’any 2007 pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, marc en el qual es preveu actuar en favor de la memòria democràtica dels pobles, mitjançant substitució, demolició o desaparició de qualsevol vestigi del colp d’estat fallit de 1936 i de la posterior repressió mitjançant la dictadura imposada pel general Franco.
Per al CELS, “s’ha de desenvolupar una acció necessària en favor de la vertadera política de la història del temps present” i és per açò que insta a l’Ajuntament de Villar que realitze els passos necessaris amb la finalitat de desmantellar o demolir aquest monument “feixista” erigit com motiu del 18 de juliol de 1953, com resa en la seua inscripció i retolació en el frontal de la mateixa.Igualment, el CELS proposa que, tenint coneixement de l’existència d’un projecte anterior de remodelació del lloc, encarregat per la corporació municipal i desenvolupat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de València i fill d’aquesta localitat, el professor Rafael Calduch, es proposa la recuperació del mateix, el seu desenvolupament i la seua posada en valor.
No és la primera vegada que es mou en la localitat la substitució de l’esmentada font i, en aquesta ocasió, el CELS realitza la petició tenint en compte la falta d’interès i voluntat existent per tancar les ferides de la guerra de 1936 i els seus anys posteriors de repressió, sota un model feixista d’ordenament civil i jurídic que encara avui es pateix.
No obstant açò, el CELS reconeix els avanços realitzats en la localitat en favor de la recuperació d’aquesta memòria democràtica desitjada, però subratlla el fet que els estudis històrics realitzats per destacades persones enteses en la matèria, aconsellen projectar una llum de manera honesta i contrastada, mitjançant una informació real i objectiva dels fets que encara dimanen de la II República, el colp d’estat franquista, la guerra fratricida, la postguerra, la dictadura i la transició “superant el falsejament colpista o qualsevol altra mirada parcial, autocomplaent o falsa”.

REPÚBLICA O BARBÀRIE!

NO HI HA ALTERNATIVA: REPÚBLICA O BARBÀRIE! Comunicat de Poble Lliure

NO HI HA ALTERNATIVA: REPÚBLICA O BARBÀRIE!

 Cal una estratègia republicana basada en la fermesa, la unitat i la mobilització.

Davant l’agudització de la deriva autoritària d’un estat espanyol que ha optat per liquidar la democràcia a còpia de repressió i xantatge, tal com hem vist amb les noves citacions per declarar al Tribunal Suprem espanyol a mitjans de febrer, i de l’espectacle, entre desconcertant i lamentable, de la no-investidura del legítim President Puigdemont, des de Poble Lliure manifestem que:

  1. Una part del moviment independentista i republicà sembla continuar sense entendre la naturalesa de l’estat espanyol, intrínsecament oligàrquic i autoritari, i segueix enganyant-se amb falsos eslògans com “anirem de la llei a la llei” o “la democràcia sempre guanya”. Un senzill repàs als llibres d’història ens demostra que això no és així, i que , de fet, en el cas d’Espanya, gairebé MAI ha estat així. L’Estat espanyol i els poders que el conformen mai permetran de bon grat l’emancipació del poble català, fet que contradiria la seva doctrina fundacional (el nacionalisme excloent i unitarista), ni s’avindran a aturar l’espoli econòmic del nostre poble, font primordial de llur supervivència.
  1. La República Catalana, com a projecte polític alliberador que permetrà la construcció d’un futur de justícia i llibertat per al nostre poble i esdevindrà una porta oberta a la democràcia per a la resta de pobles oprimits per l’estat espanyol, tan sols serà possible a través de la lluita, de la confrontació democràtica entre un poble organitzat i un estat com més va, més putrefacte. Després de la seva nova i contundent derrota a les urnes el 21D,  l’estat tan sols contempla la repressió, la derrota i la humiliació en el seu full de ruta per a Catalunya.
  1. Espanya es troba al límit de la fallida, segrestada per un govern que ha saquejat el país, amb un poder judicial corromput i al servei exclusiu de l’executiu i les elits extractives, i amb un poder mediàtic qualificat com “el menys creïble del món occidental” pels observatoris internacionals de premsa, que atia la catalanofòbia com a via d’escapament per al descontentament popular i, alhora, com a mitjà per garantir la supervivència econòmica del règim a curt termini.
  1. Davant l’augment de la persecució política del règim contra l’independentisme, demostrat aquesta setmana amb les noves citacions per mitjans de febrer a persones destacades –a les quals volem mostrar tota la nostra solidaritat i suport- de l’ampli espectre polític republicà al Tribunal Suprem espanyol, ens reafirmem en què només amb la fermesa, unitat i solidaritat antirepressiva de tot el moviment republicà es podrà aturar l’embat de l’estat.
  1. En aquest context, no només és inadmissible, sinó també impossible una estratègia de replegament i retorn a l’autonomisme. L’autonomia ja no existeix, ha estat escanyada econòmicament, intervinguda políticament i liquidada a cop de sentència judicial. I no hi ha ningú que la contempli com a opció seriosa: ni l’espanyolisme, decidit a liquidar qualsevol fet diferencial que contradigui el seu nacionalisme supremacista i excloent, ni el poble català, conscient que aquesta va esdevenir, des del 2010, una via morta.
  1. El Tribunal Constitucional, el TSJC i el ministeri d’hisenda espanyol no es cansen de demostrar, dia rere dia, que és impossible fer polítiques d’igualació social des de les institucions autonòmiques. El discurs reformista propagat pels Comuns i assumit per sectors d’ERC és una fal·làcia. L’eixamplament de la base republicana no vindrà donat per renúncies, i gestió d’engrunes, sinó per intensificar la lluita democràtica en defensa dels nostres drets i llibertats, denunciant el caràcter oligàrquic i extractiu de l’estat espanyol i lligant la lluita republicana a les lluites socials.
  1. La claudicació no és només una traïció als milions de persones mobilitzades per un projecte alliberador. És, sobretot, una estupidesa estratègica. “Com més cedíem i obeïem, més ens maltractaven”, ens recordava Rosa Parks. En la mesura que l’estat vegi que la repressió causa l’efecte desitjat, no dubtarà en utilitzar-la de manera sistemàtica. Cap dirigent republicà hauria d’oblidar que el poble català no està disposat a seure mai més a la part del darrera de l’autobús.
  1. Per tant, l’independentisme ha de dotar-se d’una estratègia de ruptura que contempli i prevegui les vicissituds intrínseques de l’enfrontament entre el nostre projecte republicà democràtic i un estat autoritari que, després de la seva nova i contundent derrota a les urnes, tan sols contempla la repressió i la humiliació en el seu full de ruta per a Catalunya.
  1. Aquesta estratègia, com ja vam comentar el desembre passat, ha de fonamentar-se en tres pilars:
  • – La fermesa per plantar cara a la repressió i a la deriva autoritària de l’estat, a les agressions feixistes i als intents del nacionalisme espanyol de destruir les nostres institucions i els pilars de la cohesió del nostre poble. Fermesa per, en contraposició a tot intent de regressió, fer avançar el projecte republicà tant en els àmbits institucional, econòmic, social i internacional.
  • – La unitat en la defensa de la República Catalana pel damunt de càlculs partidistes i oportunismes de curta volada. Unitat per evitar el segrest de les institucions actuals per part del feixisme espanyol, unitat per construir una institucionalitat lliure del jou autonòmic i les eines polítiques, econòmiques i socials per fer efectiva la República.
  • – La mobilització per part d’un poble organitzat per fer valdre els seus drets i defensar la República. Cal una reorganització del moviment popular que permeti, des de la resistència pacífica i la desobediència civil activa, encarar la confrontació democràtica amb l’estat, els seus aparells repressius i els poders econòmics que el sustenten.

El vell món s’ensorra i el nou no ha acabat de néixer, però amb fermesa, unitat i mobilització no  passaran els monstres i avançarem amb pas ferm vers la República Catalana.

Secretariat Nacional de Poble Lliure,

3 de febrer de 2018