Arxiu de la categoria: Comunicats

El CELS proposa celebrar en els pobles dels Serrans la seua Carta Puebla

Reunió de la Junta Directiva del CELS

El CELS proposa celebrar en els pobles dels Serrans la seua Carta Puebla. Insta als ajuntaments que promoguen guardons i premis ciutadans amb motiu de la seua data de naixement com a localitat

El Centro de Estudios la Serrania ha remès als ajuntaments de les localitats de les quals té constància, un escrit instant a aquestes municipalitats a celebrar la data en la qual, segons el Llibre del Repartiment de Jaume I, va ser concedida Carta de Població.
Es proposa que amb motiu d’aquesta efemèride, la ciutat es vista de gala per a commemorar la data en què, aquells ciutadans i ciutadanes, es van veure honrats amb la carta de població, un text pactat per a fixar les noves condicions que arreplegaven obligacions, serveis i prestacions de la nova situació.
D’aquesta manera, segons el CELS, s’insta al fet que almenys l’alcalde, emeta i dicte un Bàndol, recordant aquesta efemèride, que durant tant temps ha passat desapercebuda. Però a més, si fóra possible, s’apunta la conveniència de convocar un ple extraordinari, a fi de posar en valor la citada data, en la qual els pobles de la Serrania van entrar a formar part de l’Europa del segle XIII.
En cas de celebrar-se aquest ple, s’ha proposat que en el mateix, intervinguen els grups polítics municipals i quantes associacions, grups i entitats tinguen a bé dirigir unes paraules als assistents, amb motiu de l’efemèride.
Així mateix, s’apunta, com a suggeriment, l’establiment d’uns guardons ciutadans per a reconèixer públicament la labor d’alguna persona o entitat en favor de la població, des de qualsevol sector en què es treballe. En aquest sentit, s’aconsella realitzar aquesta mirada des de tres categories diferents: arts lletres i cultura; ciència tecnologia i medi ambient; societat i concòrdia.
D’aquesta manera, el CELS, pretén que les poblacions de la comarca de la Serranía, afegisquen un motiu més de celebració, tenint en compte que la data de naixement i la Carta de Població del segle XIII, suposa una efemèride digna de ser tinguda en compte.
SECRETARIA DE COMUNICACIÓ DEL CELS

Comunicat de RV/PVE sobre l’ús de les llengües oficials al País Valencià

COMUNICAT DE L’EXECUTIVA DE RV/PVE SOBRE L’ÚS DE LES LLENGÜES OFICIALS AL PAÍS VALENCIÀ

  1. En referència a la legislació sobre l’ús de les dos llengües oficials al País Valencià, el castellà (o espanyol) i el valencià, RV/PVE sols contempla, en aquests moments, en el seu ideari polític una reivindicació al respecte i és la següent:

Reivindiquem l’equiparació legal igualitària de les dues llengües a la Comunitat Valenciana que la Constitució espanyola i l’Estatut derivat d’aquesta, no contemplen. Segons aquests decrets borbònics a l’actual Comunitat Valenciana, la llengua castellana tots els valencians tenim el ‘DEURE (DEBER)’ de conèixer-la (article 3 de la Constitució); mentre que la llengua valenciana, els valencians, sols tenim el ‘DRET (DERECHO)’ a conèixer-la i usar-la (article 6 de l’Estatut). Aquestes lleis espanyoles ens venen a dir: “Usted tiene derecho a hablar valenciano, faltaría más, nadie se lo impide; però si la persona a la que se dirige le dice que no le entiende, entonces será su problema”  Qüestió que no port succeir quan s’utilitza el castellà, llavors tots tenim el DEBER, l’obligació d’entendre a la persona que parla.

  1. En referencia a les normatives d’ús, fonamentalment a l’ortografia, RV/PVE, no fa d’aquesta qüestió un ‘tema o reivindicació política’.

RV/PVE utilitza tan per al castellà com per al valencià, les formes acadèmiques oficials que utilitzen les institucions polítiques, tan les espanyoles com les valencianes, és a dir en allò que pertoca al castellà la normativa de la RAE (Real Academia Española) i en allò que pertoca al valencià la normativa de l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua). En aquest sentit RV/PVE de manera oficial utilitza per a les seues comunicacions com a referència aquestes dos institucions acadèmiques oficials, la RAE i l’AVL. De la mateixa manera que ho fan la totalitat d’institucions representatives polítiques de l’Estat i del País Valencià.

  1. En referència a l’ús individual que les persones utilitzen respecte al castellà i al valencià, RV/PVE no fiscalitza el seu ús tant en la parla com en els escrits que cadascú utilitze -i en funció de la seua formació, capacitat, coneixement i voluntat- és molt lliure d’expressar-se, tant en castellà com en valencià,  com vullga i acceptar, en conseqüència, la imatge que projecte als demés, amb la seua lliure decisió.

Constitución española
Artículo 3
1.El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2.Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
Article 6
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.

 

Alguns republicans espanyols comencen a denunciar l’existència de presos polítics a Espanya

Comunicado de Al Servicio de la República y Unión Republicana Madrid. Solidaridad con Junqueras. Exigimos su inmediata libertad.

Al Servicio de la República y Unión Republicana- Madrid. 5/01/18
Han desestimado el recurso de Oriol Junqueras. Seguirá en prisión. No ha lugar a dudas: Es un preso político. También una democracia puede tener presos políticos, es algo que ha de asumirse, cuando los hay es indicativo de que algo falla en tanto que sistema democrático, por ello la cuestión trasciende la coincidencia o no con las ideas del detenido, es algo que nos afecta a todos y ante lo que no se puede callar. Las acusaciones contra Junqueras son las mismas que condenaron a muerte a Companys, a Blas Infante, a García Lorca, a Peiró, a Lauaxeta, a Alexandre Bóveda y a más de un centenar de miles de españoles que a día de hoy siguen siendo considerados criminales por la ley vigente. Estamos ante un crimen de estado, pues un crimen es privar de libertad a un ciudadano que por muchos pleitos pendientes en un juzgado, estaría perfectamente localizado y accesible, dispuesto a defenderse con arreglo a la ley; estamos ante el miedo a su palabra, a su ejemplo, ante sus posiciones políticas. Se busca ejemplificar en él los límites del sistema político.

Los republicanos españoles lo decimos en alto y muy claro: es un preso político y debe ser puesto en libertad de forma inmediata; Mantenerle en prisión preventiva es un abuso claro de la ley que sólo se explica por la necesidad de la Monarquía de cerrar el paso a toda disidencia. Es una vergüenza colectiva que la sociedad política española, sus partidos y dirigentes en su casi totalidad callen o justifiquen incluso esta situación. Es mucho lo que nos separa de Junqueras, pero no es esa la cuestión. Estamos ante un abuso intolerable que debe ser denunciado.

El Colectivo al Servicio de la República y también Unión Republicana, exigimos la puesta en libertad del diputado Junqueras y denunciamos que sólo el miedo y la incapacidad para confrontar políticamente con lo que Junqueras defiende es lo que le mantiene en prisión. La ley vigente que consiente este abuso y le acusa de sedición y rebelión es la misma ante la cual Franco no lo es; estamos ante un completo absurdo. Hemos de decirlo claro. Libertad para Junqueras.
Llamamos a todas las fuerzas sociales y políticas a establecer un diálogo político que permita formar una alianza republicana capaz de hacer frente a esta situación por encima de fronteras reales o inventadas. Desde el profundo convencimiento de que solo la República Española podrá ofrecer una salida a las justas luchas de todos los pueblos y rescatar los derechos de todos los ciudadanos en un proyecto común, tendemos nuestra mano a los que sufren persecución por sus ideas y hacemos público nuestro rechazo total a este injusto encarcelamiento.

Colectivo al Servicio de la República y Comité Local de Madrid de Unión Republicana, a 5 de enero de 2018

Comunicat 17 de desembre, 2017 d’UNIÓN REPUBLICANA i AL SERVICIO DE LA REPÚBLICA

Articulos y textos para debate y análisis de la realidad social

Comunicado 17 de diciembre, 2017.
UNIÓN REPUBLICANA Y AL SERVICIO DE LA REPÚBLICA:

La articulación del espacio republicano pasa por organizarse de forma independiente de quienes lo han frenado, taponado y utilizado todos estos años. O en Andalucia Republicana se tiene eso claro o no van a ninguna parte. Es imprescindible que el espacio republicano tenga voz propia. Las alianzas amplias que se necesitan para cambiar las cosas solo se pueden lograr desde la fuerza del voto, sin ser rehenes de quienes han vendido el republicanismo y no creen en él. Es necesario articular una alianza republicana independientemente de Unidos Podemos y sus diversos componentes.
El colectivo Al Servicio de la República apoya a UNION REPUBLICANA con toda claridad y llama al diálogo y a los encuentros que hagan falta y os recuerda a todos que los partidos y organizaciones con representación parlamentaria que se dicen republicanos tienen una responsabilidad, si en estos procesos asamblearios y de encuentros que algunos están proponiendo no acude representación al máximo nivel el mensaje es claro: más de lo mismo y un nuevo engaño. UNION REPUBLICANA y el Colectivo ASR no sólo no van a caer en ese error sino que lo van a denunciar. Dialogo todo, engaños ni uno más.

El 6 de desembre confluència política internacionalista per la ruptura amb el règim del 78

CONFLUENCIA POLÍTICA INTERNACIONALISTA POR LA RUPTURA CON EL RÉGIMEN DEL 78.

Los acontecimientos vividos estos últimos meses y que han tenido como gran protagonista al pueblo catalán, han puesto de manifiesto hechos que hasta ahora no eran evidentes para mucha gente:
Que la Constitución que se votó en 1978 para intentar conjurar el ruido de sables lleva impresa la herencia del franquismo. Es por ello una camisa de fuerza que atenaza derechos y libertades, entre ellos el Derecho de los Pueblos a su Autodeterminación.
Que el muro del Régimen del 78 tiene su sostén clave en el PP y en el PSOE, ahora con el apéndice de Ciudadanos. Está integrado por todas las estructuras del Estado, empezando por la Monarquía, continuando con la Audiencia Nacional o el Tribunal Constitucional,fieles continuadores del TOP (Tribunal de Orden Público) que no fueron depurados en la Transición. A esas estructuras se han sumado un sin fin de leyes represivas que se aplican con ensañamiento contra quienes luchan por defender sus derechos.
Que, como bien comprobamos en nuestras carnes, los derechos sociales y laborales recogidos en la Constitución valen menos que papel mojado. Para mayor escarnio sufren recortes sin fin, al amparo del artículo 135, reformado sin referéndum por el PP y PSOE, y por el que, ellos tan patriotas, han liquidado cualquier soberanía a los pies de la Unión Europea.
El pueblo catalán ha visto desaparecer la esperanza de que las oligarquías que gobiernan la Unión Europea diesen cobertura a sus derechos y les amparasen contra la brutal represión desencadenada por el Estado contra el pueblo y sus instituciones.
El Régimen heredero de Franco está atizando una vez más el enfrentamiento entre pueblos para aumentar como sea su caladero de votos, intentando tapar el inmenso hedor de la corrupción que afecta a todas sus estructuras, antes del PSOE y ahora del PP, que son diferentes caras de una misma moneda.
El vacío político actual de potentes organizaciones coherente y firmemente democráticas -con lo que esto significa de oposición clara a la farsa de Transición que aquí nos impusieron- son el mejor caldo de cultivo para el crecimiento de opciones de extrema derecha o claramente fascistas como fuerza de choque del capital en tiempos de crisis.
La ruptura con el Régimen instaurado en 1978, y que como hemos visto permanece en sus estructuras fundamentales, aparece en el primer plano de las tareas políticas de los pueblos del Estado español para lo cual se hace necesario conseguir una correlación de fuerzas más favorable a través de la confuencia en torno a este objetivo y a la consiguiente movilizacion popular.
Por todo ello, porque además es indispensable responder a la brutal represión que se abate sobre el pueblo de Cataluña y que se manifestó de forma salvaje el 1 de octubre, para después arrasar con sus instituciones, encarcelando a sus dirigentes y a la mayor parte del Govern de la Generalitat en aplicación de uno de los artículos de la Constitución que con mayor fuerza representa la herencia de la Dictadura, LLAMAMOS A SALIR A LA CALLE EL PRÓXIMO 6 DE DICIEMBRE EN TODOS LOS PUEBLOS DEL ESTADO ESPAÑOL CONTRA LA CONSTITUCIÓN DE 1978 Y LA MONARQUÍA FRANQUISTA POR EL DERECHO DE AUTODETERMINACIÓN DE LOS PUEBLOS.
POR LA PLENA GARANTÍA DE DERECHOS SOCIALES Y LABORALES.Enviar adhesiones, indicando nombre, lugar de residencia i dirección de correo a:
firmantesconfluencia@gmail.com
28 de noviembre de 2017
Primeros firmantes:
Alfonso Sastre Salvador, dramaturgo.
Alfonso Álvarez Cácamo, escritor.
Alfredo Grimaldos, periodista y escritor.
Amparo Lasheras, periodista.
Ana Ruth Regueira García, profesora.
Andrés Vázquez de Sola, periodista
Andreu García Ribera, advocat. Col-legi València.
Ángeles Diez Rod, doctora en CC. Políticas y Sociología, UCM
Ángeles Maestro, médica, Red Roja
Antonio Maira, capitán de fragata
Anselmo López Carreira, historiador
Asier Blas Mendoza, profesor Universidad País Vasco
Benet Salellas, abogado y diputado de la CUP
Braulio Amaro Caamaño, profesor.
Carlo Frabetti, escritor.
Carlos Aznarez, periodista.
Cathrin Teasley Severino, profesora da Universidade da Corunha.
Celso Álvarez Cáccamo, professor da Universidade da Corunha
Celso López Pazos, profesor, presidente Asemblea Republicana de Vigo.
Carlos Méixome, historiador
Carlos F. Velasco Souto, professor da Universidade da Corunha
César Vidal Antolí – Candela, abogado, Colegio de Alicante.
Cristóbal Crespo García, jubilado administración local, Murcia.
David Ubico Soler, sindicalista.
Dionisio Pereira, historiador Galiza-Rif
Dolors Aguado Martorell, enseñante.
Eduardo Albadalejo, periodista y escritor.
Eneko Companys, profesor EHU-Universidad País Vasco.
Enrique Martín González, abogado, Colegio Alicante.
Eva Mouriño Fernández, profesora.
Fayez Khalaf, profesor y traductor de árabe.
Fernando Burillo García, abogado laboralista.
Francisco Martínez López “Quico”, guerrillero antifranquista (Federación de Guerrillas de Castilla-León).
Francisco Sampedro, ensaísta.
Gabirel Ezkurdia., politólogo
Gabriela Serra Frediani, maestra y diputada CUP
Gustavo Luca de Tena, periodista
Henrique Harguindey, profesor e tradutor.
Iñaki Gil de San Vicente, escritor.
Isidro Sánchez Sánchez, profesor Universidad Castilla La Mancha
Jaime Rodriguez Calero, sindicato Co.Bas
Jesús Muñoz Redondo, sindicato Co.Bas
Jon Ibaia, militante de Herri Gorri
Jon Kerejeta, ingeniero.
Jon Odriozola Gómez, periodista
Jordi Rich Ferré, ingeniero. Coordinadora Procés Constituent.
Jose Estrada Cruz, sindicato Co.Bas.
Jose Luis Morales, novelista y periodista.
Jose Maria Esparza Zabalegi, editor de Txalaparta
Karlos Martinez de Morentin Goikoetxea, abogado, delegado de LAB
Manuel Caamaño, sindicalista.
Manuel Medina, profesor de historia, redactor Canarias Semanal.
Manuel Pardo de Donlebún Montesino, militar retirado
Manuel Ruiz Robles, capitán de navío
Manuel Sánchez Patón, profesor Universidad Castilla La Mancha.
Mari Carmen Domínguez
María Álvarez Díaz, profesora.
Marcos González Sedano. Técnico en Cooperación Internacional. Andalucía
Maruxa, Barrio, profesora.
Mireia Vehí, activista y diputada de las CUP .
Mónica Caamaño, actriz
Monserrat Fernández Arén, profesora.
Nekane Jurado Pérez. Economista, Psicóloga clínica. Escritora.
Nemesio Barxa Álvarez, advogado
Nicolás Xamardo, profesor honorario Euskal Herriko Unibersitatea.
Paula Fernández Bañuelos, profesora.
Qijo, pintor
Rafael Gómez Parra, periodista
Ricardo Castro Buerger, sindicalista CUT – Galicia
Rodolfo Ruiz Ligero, periodista
Salvador Cervera Réus, advocat. Col-legi Alacant
Suso de Toro Santos, escritor.
Vitor Vaqueiro Foxo, escritor
Xabier Paz Canalejo, escritor, biólogo.
Xabier Pérez Dávila, economista.
Xoan Carlos Garrido Couceiro, profesor.
Xose Luis Méndez Ferrín, escritor.
Xose Luis Santos Cabanas, pensionista.
Xose Manuel Beiras, economista.
Xose María Álvarez Cácamo, escritor.
Walter Wendelin, internacionalista, Euskal Herria.

Aula Castelao de Filosofía
Diario Digital Insurgente
Colectivo Kaosenlared
Colectivo La Haine.
Canarias Semanal
Sanborondón Agencia de Noticias

Enviar adhesiones a: firmantesconfluencia@gmail.com

Pel Concert Ecònomìc! Cap a la Sobirania Valenciana!

COMUNICAT D’ESTAT VALENCIA SOBRE LA MANIFESTACIÓ DEL PRÒXIM DIA 18 DE NOVEMBRE A FAVOR D’UN FINANÇAMENT JUST PER AL PAÍS VALENCIÀ

ESTAT VALENCIÀ ha assumit la participació en la manifestació convocada el pròxim dia 18 de Novembre a València a favor d’un Finançament Just, i ens hem adherit al Manifest i convocatòria oficial dels organitzadors de la mateixa.

La nostra adhesió i participació en els termes en què s’ha realitzat la convocatòria, però, ha de ser crítica, perquè d’una banda entenem que la reivindicació que pertoca posar dempeus passa pel CONCERT ECONÒMIC, que garantisca la plena recuperació de les “Claus de la Caixa” per als valencians, que ens van ser robades “Por justo derecho de conquista” en 1707, és a dir per avançar d’una forma clara cap a la Sobirania Fiscal i Financera, base fonamental de la recuperació de la plena Sobirania Valenciana sobre la que poder exercir el nostre inalienable Dret a Decidir i autodeterminar-nos, proclamant i construint, d’una altra banda, un Estat valencià en forma de República Valenciana sobirana, que entenem és l’únic horitzó d’aspiració que ens pot garantir als valencians i valencianes un futur de llibertat, d’igualtat, de justícia, de progrés i desenvolupament, i en definitiva la nostra pròpia supervivència com a poble.

La consecució de les reivindicacions econòmiques i de finançament no són només unes justes aspiracions dels valencians, pel tracte colonial a que ens condemna l’Estat espanyol i l’espoli infamat i històric que patim, sinò que, a més, assolir-les és fonamental per a poder recuperar els drets socials i el benestar de la nostra població, especialment de les persones que més han patit la regressió, les retallades i el preu de l’últma gran crisi-estafa sòcio-econòmica. Sense recuperar les claus de la caixa tota proposta de vertader autogovern i progrés social és un simple miratge.

De forma especial volem assenyalar la greu responsabilitat dels representants electes valencians a les institucions espanyoles, al Parlament Valencià i al Consell de la Generalitat Valenciana, en el sentit de cridar-los a exercir de valencians per damunt de les estratègies estatals i dels interessos partidistes, a fer valdre la màxima de “Per damunt dels valencians, ningú” i a mostrar una actitud unitària, ferma i insubmissa en defensa dels interessos valencians, convertint la seua acció política a les institucions en una eina útil per als valencians i valencianes.

Quan la situació que es viu a Catalunya hui, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució del 78 continuitat del franquisme, que mostra de nou hui (com fa uns anys ho mostrava també l’intent basc impulsat pel Lendakari Ibarretxe) la impossibiitat d’un camí de regeneració de l’Estat espanyol inclussiu i respectuós amb els drets i aspiracions dels pobles, quan l’ofensiva recentralitzadora de l’Estat espanyol es mostra cada dia més amb més virulència i caigudes les caretes el bloc del PP, PSOE i C’s es mostra nítidament amb la seua visió de l’Espanya uninacional, és fonamental que els valencians tinguem una mirada autocentrada i autoconscient.

Com a organització independentista valenciana republicana i d’esquerres, Estat Valencià considera que tots els valencians i valencianes estem concernits per a participar en les mobilitzacions unitàries en favor d’aquestes reivindicacions del dia 18 de Novembre, i a fer-ho ampliant el marc referencial de les mateixes en el sentit esmentat. En eixe sentit saludem i ens sumem a les crides a la participació realitzades des de la Plataforma Republica Sobirania Valenciana i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, conformant blocs participatius crítics i rupturistes.

Finalment, des d’Estat Valencià volem fer una crida especial a tots i totes les sobiranistes valencianes per establir marcs de col·laboració que convertisquen el sobiranisme valencià en un pol de referència social, cívil i polític, capaç de marcar l’agenda valenciana en els pròxims any, exercir una acció cívica de gran transversabilitat i de masses que es traduisca en el termini més breu possible en la configuració d’un Parlament Valencià en què el Sobiranisme Valencià tinga una presència cabdal, així com en el conjunt de les institucions electes en què els valencians estem presents, des dels àmbits locals als europeus. Sense sobiranistes valencians a les institucions i sense exercir de sobiranistes, els valencians com a poble sempre estarem condemnats a viure sotmesos.

València, a 15 de Novembre de 2017.

Comunicat d’ENV i RV/PVE sobre la manifestació del 18-N a valència


Manifestació del 18-N a València
Comunicat d’ENV i RV/PVE
Els partits independentistes valencians Esquerra Nacionalista Valenciana i República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu, impulsors de la plataforma republicana SOBIRANIA VALENCIANA, ens manifestarem el 18-N amb una pancarta signada per aquesta plataforma que portarà dos consignes: PEL CONCERT ECONÒMIC, PER L’ESTAT VALENCIÀ.
ENV i RV/PVE denunciem el caràcter partidista de la convocatòria allunyat de la veritable defensa dels interessos dels valencians. No és de rebut que quan s’han negociat els pressupostos en el parlament espanyol, els diputats valencians, es a dir els elegits pels valencians d’Oriola a Vinaròs, en comptes de fer pinya i defensar uns pressupostos a favor dels interessos valencians, cadascú ha votat segons les directrius dels seus caps a Madrid i d’esquenes als valencians. Inclosos els diputats de Compromís, satel·litzats per Podemos. Si bé no sols ells són els responsables, el mateix cal dir dels diputats del PPCV, del PSPV, de Ciudadanos i de la resta de diputats valencians de Podemos; tots ells submisos a allò que les direccions de Madrid els dicten.
Té raó el senyor Montoro quan vincula el finançament valencià a la negociació dels pressupostos de l’Estat i esperem que siga certa l’afirmació de Ximo Puig que l’executiu valencià votarà el model de finançament al marge d’allò que diga el PSOE. ¿Cal pensar també que els diputats valencians a Madrid del PSOE, seran lleials abans als interessos dels valencians que als del seu partit? Les paraules de Montoro com les de Ximo Puig, ens inviten a que els valencians tinguem un sentit d’Estat, que els representants elegits pels valencians tinguen un sentit d’ESTAT VALENCIÀ, i no d’uns polítics castrats i submisos als interessos forasters.
No eixirem el 18-N a “montar un pollo” com va dir la demagoga senyora Oltra.
No anem a eixir per anar com cagallons per les seus sèquies partidistes.
Eixirem a denunciar als representants valencians, a tots ells, per la seua. submissió als interessos dels seus caps a Madrid i la seua falta de defensa dels interessos dels valencians.
Eixirem per reivindicar que tots ells, amb una sola veu i amb els seus vots, han de reivindicar ja un Concert Econòmic que ens done les claus de la caixa, i si no plantejar clarament que tots ells són còmplices de l’Estat antivalencià i còdols que haurem d’apartar.
Però eixirem també per a reivindicar que cal anar cap a la creació d’estructures d’Estat, de l’Estat valencià, perquè sense sobirania, per decidir les nostres dependències o independències, els valencians sempre estarem en l’almoneda del mercat dels altres.

País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 15 de novembre del 2018