Arxiu de la categoria: defensa de les llibertats

Antonio Marin escriu a Julian Assange a la presó de Londres

MR. JULIAN ASSANGE
DOB: 3/07/1971
HMP BELMARSH PRISON
WESTERN WAY
THAMESMEAD
LONDON
ES28 0EB
UNITED KINGDOM

Benvolgut Julian:
Gràcies a les declaracions efectuades per Pamela Anderson a l’eixida de la Presó de Belmarsh el 7 de maig, he tingut coneixement de l’inadmissible maltractament del que és vostè objecte per part de les autoritats britàniques, atès que li han reclòs en una presó de màxima seguretat, sense haver-hi motiu algun per a açò. Mantenir-ho aïllat completament i sense accés a llibres, periòdics, alhora que limitar o impedir les visites de familiars i amics… em sembla un acte infame i injustificat, que demostra la total falta de respecte pels Drets Humans de la qual fa gala l’actual govern del Regne Unit.
Vull reiterar el meu suport incondicional a vostè i a Wikileaks, per l’excel·lent i rigorosa labor periodística. En aquests moments és quan un ha de posicionar-se i donar la cara pública i obertament, reconeixent el seu valent comportament professional i personal. El fet de romandre 7 anys reclòs en la petita seu de l’Ambaixada d’Equador a Londres, envoltat d’un ambient hostil, demostra el seu gran coratge, enteresa i valentia.
Vostè, Sr. Assange, ja ha pagat un alt, un elevat preu i ha de ser alliberat i homenatjat per tots els que estimem la Vida, la Llibertat, els Drets Humans, el periodisme d’investigació…
En aquests temps, on única i exclusivament es premia i es lloa la indecència, el crim d’Estat i les mentides i faules més bastes i obscenes… on pensar, reflexionar, dubtar, denunciar i cercar les causes reals dels conflictes bèl·lics, socials i econòmics… és qualificat per molts governs, com a actes il·lícits i delictius, urgeix lluitar, defensar i resistir com vostè, Sr. Assange, porta fent des de fa molts, moltíssims anys.
Servisca la present carta perquè vostè, tinga constància que a València (Spain), hi ha persones que dia a dia seguim defensant les seues iniciatives, els seus projectes i el seu gran i exemplar valor, doncs Wikileaks i Assange són un paradigma d’Investigació, Periodisme i Dignitat en aquests temps de covardia, mesquinesa i silenci…
Espere i desig tenir molt ràpid l’oportunitat i alegria de saludar-li i mostrar-li el meu afecte personalment, mentre vostè recorre els carrers de la ciutat on visc: València.

València (Spain), a 8 de maig de 2019

Fdo: Antonio Marín Segòvia

Valencians…? avui a Madrid.

Valencians…? demà a Madrid.
De bon matí, quan els estels es posen, el grup de wasap de l’autocar que ens portarà demà a Madrid m’enviava un missatge amb una foto. El text deia el següent:
ESTIMATS/DES COMPATRIOTES, demà complirem amb un dels nostres Crits ; ” NO ESTEU SOLS/ES “,tot defensant els nostres malmesos drets més fonamentals. Que ningú no dubti, que tots aquests esforços que fem, ens milloren com a POBLE i ajuden a construir la REPÚBLICA tan estimada. Un cop més, podrem mostrar al món el nostre habitual comportament cívic. VISCA LA REPÚBLICA, nascuda el 27 d’octubre de 2017. Avui, a dormir d’hora, que ens haurem d’alçar ben d’hora, ben d’hora …… que ” la marxa vers Madrid ” ens exigirà un gran esforc.
Arenga als viatgers vers Madrid.
Tot el Baix Llobregat,hem omplert autocars.
Dema estsrem junts….
La Marina Alta també se’n va. Ens apuntarem amb la gent de les Illes
I la foto aquesta:

Un grup de catalans, residents al País Valencià, ens fan una foto davant l’arc de Triomf de Barcelona amb una pancarta on apareix el mapa polític del Països Catalans, i diem polític i no lingüístic, perquè Requena-Utiel es veu del mateix color que l’Empordà.

(…)

Per la vesprada quan els estels comencen a eixir, telefone a una amiga i li pregunte:
– Escolta quina pancarta m’aconsella que portem.
Ella sap que soc independentista valencià. I en veu trista em diu.
– Mira Andreu, jo no aniré amb vosaltres. Ja saps que jo no sóc independentista valenciana.
Assumint el fet li pregunte:
– Que senyal o bandera penses portar.
I em contesta:
– Una amiga que viu a Catalunya, li he demanat que em porte una estelada del triangle blau.
– Llavors -l’he dit amb certa esperança – vols ser comptabilitzada com independentista catalana.
– No que va! Portaré una samarreta con la bandera republicana espanyola. Ja saps que jo estic per la República federal espanyola i pel dret a l’autodeterminació.
– Entesos -concloc- seràs comptabilitzada com una espanyola que com una altra republicana espanyola com tu, haja pogut vindre de Valladolid i amb la que compartiu la mateixa Nació.

No li dic, però ho pense… com els de la foto de dalt residents al País Valencià, però que comparteixen la mateixa Nació que els de la Garrotxa.
Catalans els uns, espanyols els altres, però mai valencians.
Quina pena.
(…)
Estic alçat preparant-me, per anar en l’autobús que ens portarà a Madrid, per solidaritzar-me, com republicà independentista valencià, que reivindique l’Estat valencià i la República Valenciana, amb els republicans independentistes catalans empresonats i exiliats que reivindiquen l’Estat català i la República Catalana, la de Macià.
Però em prepararé mentalment perquè en l’autobús estaré rodejat de catalans i/o espanyols, la seua qualitat de valencians és accidental, simplement són catalans i/o espanyols que viuen al País Valencià.
En arribar a Madrid treure i voldré exercir de la meua condició de valencià. Voldré que el satèl·lit em comptabilitze com un valencià solidari amb els catalans. Per això portaré aquesta pancarta i el senyal que reivindica la República Valenciana.