Arxiu de la categoria: defensa de les llibertats

Les 500 nits de Carme Forcadell (Amb una foto inèdita d’ANNA notícies)

LesEditorial - José Antich 500 nits de Carme Forcadell

José Antich
Barcelona. Dissabte, 3 d’agost de 2019

[Editorial en castellà]

Carme Forcadell, el 29 de juny de 2008, als locals del CIEMEN, quan era membre de la PDD que presidia Elisenda Romeu. FOTO: ANNA notícies (per engrandir la imatge cliqueu damunt)

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per a qui el ministeri públic demana 17 anys de presó per un delicte de rebel·lió, ha complert aquest dissabte 500 nits de reclusió provisional en diferents presons, des del 10 de novembre del 2017, primer per iniciativa del jutge d’instrucció del Tribunal Suprem Pablo Llarena i ara per decisió del president de la sala que els ha jutjat, Manuel Marchena. Forcadell, activista cultural i expresidenta de l’ANC entre 2012 i 2015, va portar la veu cantant en aquesta entitat sobiranista fins a saltar a la presidència de la cambra legislativa catalana.

Com a organitzadora de les quatre primeres manifestacions multitudinàries de l’independentisme, ha estat una figura política perseguida des del primer moment pel deep state i això explica la gravetat de l’acusació de la fiscalia i el fet que, tot i que la Taula del Parlament és un òrgan col·legiat, s’hagi mantingut la causa de la presidenta al Suprem i la dels altres cinc membres sobiranistes hagi anat a parar al TSJC i s’hagi rebaixat la imputació en desobediència.

El cas de Forcadell, com el dels dos Jordis ―Cuixart i Sànchez, que han complert 657 dies a la presó―, és especialment singular perquè són unes acusacions molt greus quan ella era la presidenta d’una cambra legislativa. Això li ha valgut el suport de més de 600 diputats i exdiputats de 25 països, que van firmar un manifest el desembre passat demanant la seva llibertat immediata i criticant el seu empresonament “per permetre un debat” parlamentari. Forcadell va desatendre informes dels lletrats, que d’altra banda no eren vinculants, entenent que ni podia ni havia d’exercir cap coacció de l’activitat parlamentària. Presidents d’altres parlaments regionals europeus li han donat la raó i nombrosos eurodiputats també, partint dels principis que regeixen en les democràcies parlamentàries i la llibertat de les paraules.

Les seves paraules en el seu al·legat final al Suprem el passat 12 de juny ressonen avui amb la mateixa força que aquella jornada en el Tribunal Suprem: “Estic sent jutjada per ser qui soc, per la meva trajectòria política, no pels meus actes, no pels meus fets”. Hi ha hagut un esforç per incriminar-la, fins i tot amb acusacions durant el judici que eren falses. Però res no li ha tornat la llibertat.

Democràcia en Compromís. Els alcaldes d’Alzira, de Castelló i d’Alfarb haurien de plantejar en la coalició Compromís el mateix que van fer en 1999 els alcaldes de Muro d’Alcoi i d’Ondara que, amb Esquerra Valenciana, varen promoure el Congrés Constituent del BNV que es va celebrar en gener del 2000.

Els alcaldes d’Alzira, de Castelló (de la Ribera) i d’Alfarb haurien de plantejar en l’actual coalició Compromís el mateix que van fer en 1999 els alcaldes de Muro d’Alcoi i d’Ondara que, amb Esquerra Valenciana, varen promoure dins la coalició del BNV, la celebració del primer Congrés (Constituent) del BNV com a partit, que es va celebrar en gener del 2000.

Conèixer la història a vegades ens pot servir. En 1999 Esquerra Valenciana es trobava respecte a la coalició Bloc Nacionalista Valencià (UPV-PVN-Nacionalistes d’Alcoi) amb els mateixos problemes d’encaix i democràtics que en l’actualitat té Gent de Compromís amb la coalició Compromís (BLOC-IdPV-Verds).

La carta que els alcaldes d’Alzira, Castelló i Alfarb han dirigit a l’afiliació de Gent de Compromís (que podeu llegir clicant damunt), més que un posar-se a un costat, hauria d’haver estat un anada cap avant per promoure com vàrem fer en 1999 els alcaldes de Muro d’Alcoi (hui Conseller d’Economia) i d’Ondara, de la mà d’Esquerra Valenciana, el que va ser el primer Congrés del BNV de caràcter constituent. A continuació la carta/crida que es va fer per promoure el congrés constituent del BNV, per a passar de coalició a l’estructura organitzativa i partit polític que ara és:En el Capítol IV del llibre ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’, entre les pàgines 66 a 76 (que podeu llegir clicant damunt), es conta com en 1999 es varen produir els fets que poden il·lustrar com abordar els actuals problemes en el 2019, ara fa vint anys. I també es conta de l’agressivitat virulenta com els contraris al Congrés Constituent varen reaccionar, però que finalment van d’haver d’acceptar. Encara que cal dir que en el primer Consell del BLOC on es tenia que aprovar l’entrada d’Esquerra Valenciana com a corrent/partit al sí de BLOC  i malgrat obtenir el vot favorable de la majoria absoluta dels assistents al Consell, Esquerra Valenciana no va ser acceptada per no arribar als dos terços que exigien els estatuts. En el Congrés Constituent del BLOC, els enemics de la societat oberta,  ens havien clavat el gol d’aquesta exigència.