Arxiu de la categoria: Economía

GREGORIO MARTÍN: “AQUELLS QUE PENSEN QUE HABITEN UN ESTAT QUE ELS CASTIGA PER LA SEUA MERA CONDICIÓ DE VALENCIANS, POTSER HAGEN DE PREPARAR EL CAMÍ CAP A UN CERT SOBIRANISME”

Gregorio Martín: ” (…) Aquells que pensen que habiten un Estat que els castiga per la seua mera condició de valencians, potser hagen de preparar el camí cap a un cert sobiranisme; és legítim, sempre que siga un procés democràtic. Utilitzar unes eleccions generals per a reivindicar no se sap molt bé el que, ni a qui, és un exercici de difícil comprensió i justificació.”Flash

PHILIPP BAGUS: “MENTRE L’ESTAT TINGUE EL MONOPOLI DELS DINERS, ESTEM CONDEMNATS A PATIR NOVES CRISIS”

bagus-libro1Philipp Bagus: “Mentre l’Estat tingue el monopoli dels diners, estem condemnats a patir noves crisis”
L’economista Philipp Bagus explica en una entrevista amb Lliure Mercat com la política monetària perjudica les rendes mitjanes i baixes.
Philipp Bagus, economista i professor de la Universitat Rei Joan Carles, és coautor, al costat d’Andreas Marquart, de l’obra Per què altres es fan cada vegada més rics a la teua costa(Edicions Deusto), amb un gran èxit de vendes a Alemanya. Aquesta obra, amb pròleg de Juan Ramón Rallo, aborda, entre altres qüestions, el contraproduent funcionament del sistema monetari, financer i fiscal, i com aquests errors estructurals acaben beneficiant a les elits. No obstant això, al contrari del que se sol pensar, aquesta perversa operativa res té a veure amb el capitalisme i sí amb l’intervencionisme estatal, la màxima expressió és el monopoli de què gaudeixen els polítics per fabricar diners. El sistema monetari actual és el principal culpable de molts dels problemes econòmics i socials existents, i mentre l’Estat segueixe tenint aquest poder “estarem abocats al col·lapse financer”.
Bagus explica en una entrevista amb Lliure Mercat algunes de les polèmiques qüestions que suscita la seua obra, així com el complex context que viu l’economia europea.

– Al llarg dels últims anys, s’ha culpat als banquers, a la desregulació financera i fins al capitalisme de la crisi … Qui és el veritable culpable?
Els culpables són els que intervenen en el sistema monetari, els que donen suport al socialisme monetari en ple segle XXI. Gràcies al monopoli estatal sobre els diners, als bancs centrals que produeixen nou diners, al privilegi dels bancs comercials de crear diners del no-res i a les garanties implícites i explícites a favor del sistema financer, els bancs poden creen diners i causar una descoordinació entre estalvi i inversió que, en última instància, és el causant de les crisis.

– ¿Estem, doncs, condemnats a patir crisis similars en el futur?
Mentre es mantingue el monopoli de diners públics i el sector financer mitjà públic que existeix des de fa dècades, estem condemnats a patir crisis de forma recurrent. Això és així perquè el sistema de banca amb reserva fraccionària pot expandir els crèdits i atorgar nous diners a inversors sense necessitat que ningú hage estalviat prèviament.

– En el vostre llibre expliqueu que la política monetària beneficia especialment als més rics en detriment dels més pobres … Com funciona aquest procés d’empobriment?
Quan es crea nous diners, sempre es beneficien aquells que són els primers a rebre-ho en perjudici dels últims. Gràcies a aquests diners extra, els primers a aprofitar-se de l’expansió creditícia poden comprar béns i serveis a preus antics més baixos, però, d’acord la circulació d’aquests diners s’estén a la resta de l’economia, els preus pugen …
Com a conseqüència, perden aquells als quals el nou diners encara no ha arribat, però, però, han de pagar preus cada vegada més alts. Així, el que guanyen els primers a poder adquisitiu el perden necessàriament els últims.
Si ets ric tens més possibilitats d’estar entre els primers que reben aquest nou diners perquè pots oferir col·lateral al banc (accions, cases, etc.) per rebre un préstec amb el qual, al seu torn, pots comprar encara més actius, demanar més préstecs, comprar més i així successivament.
Però si ets pobre i no tens actius ni feina, en temps normals no et van a donar fàcilment un préstec de nova creació. D’aquesta manera, el sistema de diners fiat amb reserva fraccionària tendeix sistemàticament a redistribuir dels pobres cap als rics.

– ¿Els banquers centrals són llavors els principals culpables de la desigualtat?
En conjunt, l’actual sistema de bancs centrals incrementen la desigualtat de forma important.

– Què opina de l’actual context de baixos i fins i tot negatius tipus d’interès?
Els tipus d’interès negatius roben als estalviadors per beneficiar els agents sobreendeutats, especialment als governs. És una mesura del BCE per donar suport als governs del sud d’Europa, que es neguen a retallar les despeses i a fer reformes.

– Creu que aquesta política està creant una nova bombolla?
Gràcies a aquests tipus d’interès negatius, és molt probable que s’estiguin alimentant noves bombolles, ja que, entre altres efectes, s’incentiva a la gent a invertir en actius de més risc. La bombolla més clara avui és el deute públic. Sense la intervenció massiva i cada vegada més extensa dels bancs centrals, aquesta bombolla hauria punxat fa temps.

– Ens acabaran cobrant pels dipòsits?
Es podria cobrar una quantitat molt petita. Si es cobra més, la gent acabaria traient els diners dels bancs per guardar-pel seu compte, almenys una part, la qual cosa posaria en reg sistema de reserva fraccionària.
Per evitar això, ara intenten abolir els diners en efectiu. Sense metàl·lic, la gent no pot treure els seus diners dels bancs i els tipus d’interès podrien ser encara més negatius. Ja han començat el seu pla per abolir el cash.

– És la deflació una amenaça per a l’economia, tal com ens diuen els banquers centrals?
És l’excusa per justificar la inflació. El principal efecte de la deflació de preus és una redistribució: és un problema per a aquells que perden, però, òbviament, és bo per als que guanyen. Però no és un problema general per a l’economia.
En una deflació de preus, guanyen els creditors i perden els deutors. Fins i tot poden trencar els deutors, el que significa que els creditors reben els seus actius. No afecta la capacitat productiva en general de l’economia, tan sols la redistribueix.
A part d’això, una deflació de preus causat per un creixement econòmic és el més sa i natural imaginable. Però clar, els agents sobreendeutats tenen un interès en pintar la deflació de preus com una amenaça, no només per a ells sinó per a l’economia en general.
Els governs, empreses i bancs sobreendeutats temen la deflació de preus i fan campanya contra ella. Per evitar-la, recomanen la inflació, un augment de la massa monetària … I, curiosament, solen ser ells els que reben primer aquest nou diners produït per combatre la deflació.

– Com acabarà l’inèdit experiment monetari al qual assistim?
Hi ha diverses opcions que analitzem en detall en el llibre. El problema principal és que els governs estan tan sobreendeutats i el sistema financer és tan inestable que els bancs centrals no poden abandonar la seva política ultraexpansiva sense posar en perill la solvència dels estats i del sistema financer en el seu conjunt.
Perquè el sistema monetari recuperi l’estabilitat caldria reduir l’elevat endeutament existent i, un cop reduïdes els deutes, els bancs centrals podrien pujar els tipus d’interès per sortir de la dinàmica inflacionista en la qual estan atrapats ara mateix.

– ¿I com reduir el deute?
Hi ha diverses opcions: un creixement real impulsat per una baixada d’impostos i una intensa desregulació; la hiperinflació; l’aplicació d’impostos especials sobre el patrimoni; la repressió financera; un bail-in [rescat privat mitjançant la conversió de deute en accions]; o una reforma monetària completa. De moment, tan sols ho estan intentant mitjançant la repressió financera, amb tipus d’interès negatius.

– Quina seria la millor solució?
Acabar amb els diners de l’Estat monopolístic i introduir uns diners lliure, uns diners privat amb un sistema financer sense privilegis legals.
El procés evolutiu i competitiu del mercat propiciaria el sorgiment d’uns diners sa i estable. L’or, per exemple, podria ser uns diners sa i estable. El seu principal avantatge és que no és manipulable pels governs.
El sistema financer seria molt més estable suprimint els seus actuals privilegis legals, sense banc central, sense suport estatal i sense la seva capacitat de apropiar dels dipòsits dels seus clients per estendre el crèdit de manera artificial mitjançant el sistema de reserva fraccionària.

– ¿Però és possible una banca sòlida i estable sense banc central?
En un sistema de banca amb reserva 100%, és a dir, que no s’apropia dels dipòsits dels seus clients, no cal cap banc central perquè els bancs sempre tindran capacitat per tornar els dipòsits dels seus clients. Seria, per tant, sòlid.
Però és que, a més, també seria molt saludable perquè s’eliminarien els cicles econòmics, i això fomentaria l’estalvi i posaria fre al sobreendeutament d’avui gràcies a les seves tendències deflacionistes.
Quan els preus mostren una tendència a la baixa a llarg termini, que és el que succeiria en un sistema així, és menys interessant endeutar-se i més estalviar, a part d’incentivar altres efectes culturals molt positius que analitzem en detall en el llibre.

COMPTE AMB LES OPV (OFERTA PÚBLICA DE VENDA)

 

Vas a comprar en una OPV? Compte si el que vend é una societat de capital risc

La semana pasada, Telepizza protagonizó la peor salida a Bolsa de la historia de España y Parques Reunidos también aterrizó con mal pie. Estos son solo los últimos ejemplos de los desastrosos debuts bursátiles de las empresas propiedad del capital riesgo: eDreams (-77%), Talgo (-51%) o Applus (-44%) ya son las OPV menos rentables desde el estreno de Bankia en 2011.

Aitor Atozqui / www.invertia.com
Miércoles, 4 de Mayo de 201610:32 h.

La renta variable es una excelente vía para que las empresas financien sus planes de crecimiento. Gracias a la Bolsa Telefónica saltó a Latinoamérica, las eléctricas españolas se convirtieron en gigantes y más de una compañía ha evitado la liquidación. Sin embargo, no todas las compañías que dan su salto al parqué tienen la expansión y el crecimiento como principal objetivo. Para el capital riesgo, los mercados son también una vía para desprenderse de un negocio, en los casos en los que resulta difícil encontrar comprador.

Estas operaciones están dirigidas al inversor cualificado que, al menos en teoría, comprende el riesgo de su inversión. Pero una vez comienzan a cotizar, es necesario ser cuidadoso a la hora de apostar por este tipo de empresas, ya que no todas son necesariamente aptas para el pequeño inversor. De hecho, salvo notables excepciones como la de Amadeus, que se ha disparado un 260% desde su regreso a bolsa en 2010, las últimas OPV del capital riesgo no han causado más que disgustos a sus accionistas, con caídas superiores al 45% desde su salto al parqué. CONSULTA las OPV de la Bolsa española.

El último ejemplo es el de Telepizza, una empresa que ya tiene historial como trampa para los inversores. La cadena de pizzerías saltó al parqué en 1996, en plena era de las privatizaciones, y vivió un espectacular rally alcista. Al menos, hasta que en 1999 su fundador y presidente, Leopoldo Fernández Pujals, vendió la empresa. A partir de ahí, todo fue mal. El estallido de la burbuja tecnológica y las dificultades financieras hundieron la acción, que finalmente fue excluida en marzo de 2007, muy por debajo de sus máximos. Tras algunos cambios accionariales, la compañía acabó en manos de los fondos Permira y KKR.

Telepizza volvió a cotizar el pasado miércoles, con el objetivo de que sus propietarios abandonasen la empresa, y de reducir deuda. Pese a que el precio se había fijado en la parte baja de la banda orientativa, la acción cerró la jornada con un batacazo cercano al 20%, protagonizando así el peor debut en la historia de la Bolsa española. Y es que la compañía no atraviesa su mejor momento: está muy endeudada y no prevé salir de pérdidas o repartir dividendos a corto plazo. Es decir, el tipo de empresa a evitar en un mercado volátil, salvo que se quiera especular a corto plazo con los altibajos de su cotización.

La semana pasada también regresó a Bolsa Parques Reunidos aunque, a diferencia de su primer debut, sin elefantes promocionales desbocados por Madrid. El objetivo de esta operación tampoco era financiar un plan de crecimiento, sino reducir deuda y permitir la salida del principal accionista, la firma británica Arle Capital. En este caso, la compañía regresó con mejores perspectivas que cuando abandonó el parqué, convertido en el segundo operador europeo de parques de ocio gracias a una agresiva política de adquisiciones que, por desgracia, disparó la deuda por encima de los 1.000 millones. La acción acumula una caída del 3% desde el pasado jueves.

Y es que, salvo excepciones como Amadeus o Euskaltel, las empresas que el capital riesgo ha sacado a Bolsa desde 2014 han dado pocas alegrías a sus accionistas. Ya sea por la agresiva estrategia de estos fondos, más interesados en beneficiarse con la venta de la empresa que en generar valor para el accionista; porque su accionariado está integrado por entidades financieras y es más susceptible a las salidas de papel; o sencillamente por la mala suerte, algunas de estas OPV destacan entre las menos rentables desde el inicio de la crisis.

Para encontrar valores que hayan hecho perder más dinero al inversor desde su salto al parqué es necesario remontarse a la fraudulenta salida a Bolsa de Bankia, la desastrosa colocación de las cuotas participativas de la CAM o el debut de Vertice 360 y San José, dos pequeños valores que sufrieron con mucha dureza la crisis. No obstante, en el MAB sí es posible encontrar numerosas trampas para el inversor como Vousse (-99%), Nostrum (-88%), Imaginarium (-86%), Bodaclick (-83%) o Catenon (-77%). Por no hablar de valores en los que el ahorrador lo perdió todo, como la ya desaparecida Negocio, cuyos directivos fueron imputados por su participación en el caso de los ERE de Andalucía.

Entre las OPV del capital riesgo, el caso más extremo es el de la agencia de viajes online eDreams, que desde su estreno en abril de 2014 ha perdido más de un 75% de su valor en Bolsa. La operación permitió hacer caja a Permira y Ardiran, pero ha beneficiado poco al accionista: es la tercera OPV menos rentable desde 2009, después de la de Bankia y San José. Aunque salió de pérdidas en 2015, sus títulos no levantan cabeza, en parte porque el mercado desconfía de los valores tecnológicos, cuyo negocio suele a ser más difícil de entender y valorar. Y en parte, porque carece de catalizadores: sus resultados, sin ser malos, no son espectaculares; y el sector afronta una creciente competencia tanto interna como por parte de aerolíneas y hoteles.

Talgo es otro valor que ha hecho perder mucho dinero a quienes entrasen tras la OPV de mayo de 2015. Los títulos cerraron su primera jornada en bolsa con una caída del 9% y en menos de un año han visto desaparecer la mitad de su valor. La inestabilidad política en España y Turquía han pasado factura al fabricante de trenes, cuya cotización depende del anuncio de nuevas adjudicaciones. Asimismo, la caída de los precios del crudo amenaza con paralizar la inversión pública en algunos de sus principales mercados, como Arabia Saudí. Los analistas consideran que estos temores son excesivos y emiten una recomendación media de “Sobreponderar”, pero sin un rebote del crudo o el anuncio de nuevas adjudicaciones, parece improbable que la acción se recupere.

Entre las OPV más desastrosas de los últimos años también figura Applus, que pierde más de un 40% desde que Carlyle e ICG decidieran colocarla en Bolsa en mayo de 2014. La empresa de inspección y certificación, cuyo contrato más famoso es la ITV, despierta desconfianza entre los inversores por la complejidad de su negocio. Además, se ha visto penalizado por las desinversiones de algunos de los accionistas de referencia (Carlyle y Carmignac). Pese a todo, el consenso de analistas también considera que este castigo es exagerado y emite un consejo medio de “Sobreponderar”.

Telepizza, Parques Reunidos y Amadeus no son las únicas empresas propiedad del capital riesgo que podrían volver a cotizar. CVC, PAI y Permira quieren desprenderse de la firma de moda Cortefiel (excluida en 2006), y están teniendo dificultades para encontrar comprador. En este contexto, no sería extraño que estas firmas optaran por sacar la compañía a Bolsa en algún momento de los próximos años.

VIDEOS INVERTIA Vea más vídeos aquí

L’ESTAT ESPANYOL VA APROFITAR LA CRISI PER A DESVALENCIANITZAR LA CAM, BANCAIXA, LES CAIXES RURALS I EL BANC DE VALÈNCIA.

Tots eren sabedors que la recuperació econòmica a la Comunitat Valenciana seria de les primeres a l’Estat. Era qüestió de temps i l’Estat espanyol es va aplicar per desvalencianitzar el sistema financer a la Comunitat Valenciana/País Valencià, en un període de confusió i debilitat política en que la divisió dels valencians, fomentada des de fora,  va propiciar l’atac de l’Estat hereu directe del decret de Nueva Planta del 29 de juny de 1707.Flashpib

INTERVENCIÓ DE VÍCTOR BAETA, PRESIDENT D’AIVCAM/NEM SABADELL A LA JUNTA D’ACCIONISTES DEL BANC DE SABADELL, 31 DE MAÇ DEL 2016

JABSab2016JABsab2016aIntervención de Víctor Baeta, presidente de AIVCAM/NEM Sabadell en la Junta de Accionistes del Banc de Sabadell, 31 de maç del 2016

Bona vesprada
Prenc la paraula en representació de  742.811 accions, en la seua majoria procedents de la Comunitat Valenciana i de la Comunitat Murciana, de xicotets i de grans accionistes com Rafael Miró delegades al NEM Sabadell i que amb les 200.000 de Mas Marsellés i les 100.000 de Josep M De Marfà vicepresident de NEM Sabadell, comptabilitzen més d’un milió d’accions amb un total de 1250 vots.

Com és tradicional en els darrers anys i des que  NEM Sabadell intervé, el nostre vot no serà massa favorable a molts punts que el Consell d’Administració proposen per a aquesta Junta d’Accionistes.

La nostra mirada sempre crítica té una raó d’origen: LA FALTA D’UNA SOLUCIÓ GLOBAL PER ALS IMPOSITORS CONSERVADORS DE L’ANTIGA CAM AMB QUOTES PARTICIPATIVES, quotes que gràcies a l’amic ‘socialista’ el senyor Miguel Angel Fernàndez Ordóñez lis va fer el favor als ‘compradors’ (entenguen l’eufemisme) de la CAM, un ‘favor’ no sabem si per ser vostès correligionaris seus, per a  deixar les quotes fora del Banc Sabadell i que encara resten en l’actualitat en el límbo jurídic.

Com vostés ja sabran, perquè per contractar advocats i investigadors de segur per això si que tenen diners, que AIVCAM (Associació d’Impositors Valencians de la CAM) està pendent de la resposta a la petició feta al Comité de Peticions del Parlament Europeu , amb número de registre 0856/2015,  amb l’objectiu que la Comissió Europea indique a les autoritats europees i espanyoles que allibere al Banc Sabadell perquè puga compensar als impositors de perfil conservador convertits en accionistes al seu pesar, en haver-los endossat, amb el silenci dels supervisors, quotes participatives de manera heterodoxa.

També sabran que AIVCAM també s’ha dirigit a les Corts valencianes amb una petició als grups parlamentaris perquè es faça compliment del Dictamen de la Comissió d’Investigació de la CAM en allò que respecta a les quotes participatives. La resposta ha estat favorable per part dels grups i de la Presidència de les Corts i en breu tindrem notícies.

Han de saber vostès que no anem a rendir-nos mentre no es done una solució global a aquesta ignomínia que perdura feta als impositors conservadors de la CAM, i als que vostés tan deuen, entre altres coses el que puguen gaudir dels seus actuals sous.

Dit això passem a les preguntes sobre els punts de l’ordre del dia. En aquesta ocasió serem breus. Sols tractarem sobre tres punts.

Proposta BSABComentari NEM Sabadell
 PUNTO CUARTO.- Modificación estatutos sociales articles 38 i 39
 Tendrán derecho a asistir a las Juntas Generales los accionistas titulares de 1.000 acciones debidamente registradas.Açò implica la necessitat de comptar amb 200 accions més de les que fins ara són necessaries per a poder tenir 1 vot.Indica açò la pèrdua de valor de capital social de les accions?Abans 800 accions suposaven 100 euros de capital social i donaven dret a 1 vot.Ara són 1.000 les accions que suposen 100 euros de capital social?.La pèrdua de valor de l’acció és notable. Implica perdre drets.No acceptem la proposta
PUNTO OCTAVO.- Aprobación de un incentivo complementario a largo plazo basado en el incremento del valor de las acciones de Banco de Sabadell, Sociedad Anónima para los Consejeros Ejecutivos, la Alta Dirección y otros directivos del Grupo Banco Sabadell.
 “El Incentivo es de voluntaria adhesión por parte de los beneficiarios, y su percepción está condicionada a que exista una revalorización efectiva del valor de las acciones; en caso de disminución del valor, no se genera derecho económico alguno para el beneficiario”……És un detall que diguen que si hi ha disminució del valor de l’acció no es genera dret econòmic algun per al benefici.Açò faltava, no els sembla?.Si no es penalitza a aquest col·lectiu quan l’acció del Banc baixa de forma important i els accionistes perdem patrimoni, com ha ocorregut últimament,Preguntem:Per què es premia quan l’acció puja?Per ventura la baixada no és culpa de ningú i la pujada ocorre gràcies a aquest col·lectiu?

Els accionistes no podem acceptar aquest sistema de retribució pel qual paguem quan puja l’acció i ningú ens compensa quan baixa.

 “Asimismo, la percepción del Incentivo se condiciona al cumplimiento por elBeneficiario de los objetivos individuales de desempeño establecidos, a la ausencia de incumplimientos graves de normas internas que sean de aplicación al beneficiario; y al mantenimiento ininterrumpido de la relación de servicios que le une con alguna de las entidades que forman el grupo de Banco Sabadell.”…és a dir els van a premiar per complir amb la seua obligació.La condició d’alt executiu es rep sense oposició, solament per mèrits, a dit, i comporta unes altes remuneracions i unes obligacions d’objectius a complir.Si no es compleixen els objectius s’hauria de perdre el dret a la condició d’alt executiu i les altes remuneracions que porta aparellat el càrrec.Quan baixa l’acció som els accionistes els que perdem patrimoni mentre paguem les despeses del banc entre els quals es troben les altes remuneracions.
El Consejo de Administración entiende que el Incentivo a implantar contribuye a alinear los intereses de los accionistas y los objetivos de negocio del Banco, y que su configuración como incentivo plurianual contribuye a incentivar la consecución de objetivos a largo plazo y la permanencia y fidelización del personal clave del Banco, constituyendo un mecanismo eficaz de retención de los mejores profesionales.”…A part de les altes remuneracions que perceben han de donar-los quasi un 50% més perquè es queden?A tots?Açò ens fa pensar que tenen contractades unes persones que segons diuen vostès sembla ser que poden anar-se amb la competència si els ofereixen una mica més de diners.Açò és incomprensibleEns estan dient que tenen contractades a persones poc compromeses amb l’empresa i la seua cultura, poc fiables en la seua lleialtat a la mateixa i només lleials als diners?No és la idea que tenim de grans professionals. Així no s’alcen les bones empreses.

Els recordem que no considerem acceptable, encara que siga legal, que els executius inclosos en el col·lectiu especial puguen arribar a cobrar en retribucions variables fins a un 200 per 100 de la seua retribució fixa, especialment si és en funció d’una pujada de l’acció.

Considerem que en aquest moment i davant la gran baixada de l’acció que estem patint els accionistes, no haurien de ni tan sols presentar aquest punt a aprovació que entenem com una fàcil forma per a vostès de guanyar molts diners a costa dels accionistes.

Per tot açò considerem que aquest punt no ha d’aprovar-se i que el sistema de la retribució extra en funció de la pujada de l’acció ha de paralitzar-se fins que l’acció recupere els seus nivells de valor.

Res més, he parlat en nom de les persones, que una vegada més, m’han delegat el seu vot, raó per la qual m’he desplaçat hui ací.

Moltes gràcies per la seua atenció.
Demane que conste aquesta intervenció en l’acta d’aquesta Junta General.

LAS ‘TITULACIONES’ ARRIBEN A LA PREMSA…

Document presentat a tots els grups municipals  i al Il·lustríssim Alcalde de l’Ajuntament de València sobre TITULIZACIONES DE HIPOTECAS Y DESAHUCIOS QUE PROMUEVEN LOS BANCOS EJECUTANDO HIPOTECAS QUE FUERON TRANSFERIDAS A FONDOS DE TITULIZACIÓN i que la Coordinadora per la República Valenciana insta a que es lliure en altres ajuntaments des d’Oriola a Vinaròs. 

buitreLliurats a tots els grups polítics de les Corts valencianes i de l’Ajuntament de València les peticions de la Coordinadora per la República Valenciana

LA MESA DE LES CORTS TRANSMET ALS GRUPS PARLAMENTARIS LA PETICIÓ DE LA COORDINADORA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA

corts5
Document presentat per la Coordinadora per la República Valenciana a tots els grups parlamentaris presents a les Corts Valencianes i al seu Molt Excel·lent President sobre EL COMPLIMENT DEL DICTAMEN DE LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ DE LA CAM EN ALLÒ QUE RESPECTA A LES QUOTES PARTICIPATIVES. Per llegir-los cliqueu damunt dels titulars