Arxiu de la categoria: Entrevista

PHILIPP BAGUS: “MENTRE L’ESTAT TINGUE EL MONOPOLI DELS DINERS, ESTEM CONDEMNATS A PATIR NOVES CRISIS”

bagus-libro1Philipp Bagus: “Mentre l’Estat tingue el monopoli dels diners, estem condemnats a patir noves crisis”
L’economista Philipp Bagus explica en una entrevista amb Lliure Mercat com la política monetària perjudica les rendes mitjanes i baixes.
Philipp Bagus, economista i professor de la Universitat Rei Joan Carles, és coautor, al costat d’Andreas Marquart, de l’obra Per què altres es fan cada vegada més rics a la teua costa(Edicions Deusto), amb un gran èxit de vendes a Alemanya. Aquesta obra, amb pròleg de Juan Ramón Rallo, aborda, entre altres qüestions, el contraproduent funcionament del sistema monetari, financer i fiscal, i com aquests errors estructurals acaben beneficiant a les elits. No obstant això, al contrari del que se sol pensar, aquesta perversa operativa res té a veure amb el capitalisme i sí amb l’intervencionisme estatal, la màxima expressió és el monopoli de què gaudeixen els polítics per fabricar diners. El sistema monetari actual és el principal culpable de molts dels problemes econòmics i socials existents, i mentre l’Estat segueixe tenint aquest poder “estarem abocats al col·lapse financer”.
Bagus explica en una entrevista amb Lliure Mercat algunes de les polèmiques qüestions que suscita la seua obra, així com el complex context que viu l’economia europea.

– Al llarg dels últims anys, s’ha culpat als banquers, a la desregulació financera i fins al capitalisme de la crisi … Qui és el veritable culpable?
Els culpables són els que intervenen en el sistema monetari, els que donen suport al socialisme monetari en ple segle XXI. Gràcies al monopoli estatal sobre els diners, als bancs centrals que produeixen nou diners, al privilegi dels bancs comercials de crear diners del no-res i a les garanties implícites i explícites a favor del sistema financer, els bancs poden creen diners i causar una descoordinació entre estalvi i inversió que, en última instància, és el causant de les crisis.

– ¿Estem, doncs, condemnats a patir crisis similars en el futur?
Mentre es mantingue el monopoli de diners públics i el sector financer mitjà públic que existeix des de fa dècades, estem condemnats a patir crisis de forma recurrent. Això és així perquè el sistema de banca amb reserva fraccionària pot expandir els crèdits i atorgar nous diners a inversors sense necessitat que ningú hage estalviat prèviament.

– En el vostre llibre expliqueu que la política monetària beneficia especialment als més rics en detriment dels més pobres … Com funciona aquest procés d’empobriment?
Quan es crea nous diners, sempre es beneficien aquells que són els primers a rebre-ho en perjudici dels últims. Gràcies a aquests diners extra, els primers a aprofitar-se de l’expansió creditícia poden comprar béns i serveis a preus antics més baixos, però, d’acord la circulació d’aquests diners s’estén a la resta de l’economia, els preus pugen …
Com a conseqüència, perden aquells als quals el nou diners encara no ha arribat, però, però, han de pagar preus cada vegada més alts. Així, el que guanyen els primers a poder adquisitiu el perden necessàriament els últims.
Si ets ric tens més possibilitats d’estar entre els primers que reben aquest nou diners perquè pots oferir col·lateral al banc (accions, cases, etc.) per rebre un préstec amb el qual, al seu torn, pots comprar encara més actius, demanar més préstecs, comprar més i així successivament.
Però si ets pobre i no tens actius ni feina, en temps normals no et van a donar fàcilment un préstec de nova creació. D’aquesta manera, el sistema de diners fiat amb reserva fraccionària tendeix sistemàticament a redistribuir dels pobres cap als rics.

– ¿Els banquers centrals són llavors els principals culpables de la desigualtat?
En conjunt, l’actual sistema de bancs centrals incrementen la desigualtat de forma important.

– Què opina de l’actual context de baixos i fins i tot negatius tipus d’interès?
Els tipus d’interès negatius roben als estalviadors per beneficiar els agents sobreendeutats, especialment als governs. És una mesura del BCE per donar suport als governs del sud d’Europa, que es neguen a retallar les despeses i a fer reformes.

– Creu que aquesta política està creant una nova bombolla?
Gràcies a aquests tipus d’interès negatius, és molt probable que s’estiguin alimentant noves bombolles, ja que, entre altres efectes, s’incentiva a la gent a invertir en actius de més risc. La bombolla més clara avui és el deute públic. Sense la intervenció massiva i cada vegada més extensa dels bancs centrals, aquesta bombolla hauria punxat fa temps.

– Ens acabaran cobrant pels dipòsits?
Es podria cobrar una quantitat molt petita. Si es cobra més, la gent acabaria traient els diners dels bancs per guardar-pel seu compte, almenys una part, la qual cosa posaria en reg sistema de reserva fraccionària.
Per evitar això, ara intenten abolir els diners en efectiu. Sense metàl·lic, la gent no pot treure els seus diners dels bancs i els tipus d’interès podrien ser encara més negatius. Ja han començat el seu pla per abolir el cash.

– És la deflació una amenaça per a l’economia, tal com ens diuen els banquers centrals?
És l’excusa per justificar la inflació. El principal efecte de la deflació de preus és una redistribució: és un problema per a aquells que perden, però, òbviament, és bo per als que guanyen. Però no és un problema general per a l’economia.
En una deflació de preus, guanyen els creditors i perden els deutors. Fins i tot poden trencar els deutors, el que significa que els creditors reben els seus actius. No afecta la capacitat productiva en general de l’economia, tan sols la redistribueix.
A part d’això, una deflació de preus causat per un creixement econòmic és el més sa i natural imaginable. Però clar, els agents sobreendeutats tenen un interès en pintar la deflació de preus com una amenaça, no només per a ells sinó per a l’economia en general.
Els governs, empreses i bancs sobreendeutats temen la deflació de preus i fan campanya contra ella. Per evitar-la, recomanen la inflació, un augment de la massa monetària … I, curiosament, solen ser ells els que reben primer aquest nou diners produït per combatre la deflació.

– Com acabarà l’inèdit experiment monetari al qual assistim?
Hi ha diverses opcions que analitzem en detall en el llibre. El problema principal és que els governs estan tan sobreendeutats i el sistema financer és tan inestable que els bancs centrals no poden abandonar la seva política ultraexpansiva sense posar en perill la solvència dels estats i del sistema financer en el seu conjunt.
Perquè el sistema monetari recuperi l’estabilitat caldria reduir l’elevat endeutament existent i, un cop reduïdes els deutes, els bancs centrals podrien pujar els tipus d’interès per sortir de la dinàmica inflacionista en la qual estan atrapats ara mateix.

– ¿I com reduir el deute?
Hi ha diverses opcions: un creixement real impulsat per una baixada d’impostos i una intensa desregulació; la hiperinflació; l’aplicació d’impostos especials sobre el patrimoni; la repressió financera; un bail-in [rescat privat mitjançant la conversió de deute en accions]; o una reforma monetària completa. De moment, tan sols ho estan intentant mitjançant la repressió financera, amb tipus d’interès negatius.

– Quina seria la millor solució?
Acabar amb els diners de l’Estat monopolístic i introduir uns diners lliure, uns diners privat amb un sistema financer sense privilegis legals.
El procés evolutiu i competitiu del mercat propiciaria el sorgiment d’uns diners sa i estable. L’or, per exemple, podria ser uns diners sa i estable. El seu principal avantatge és que no és manipulable pels governs.
El sistema financer seria molt més estable suprimint els seus actuals privilegis legals, sense banc central, sense suport estatal i sense la seva capacitat de apropiar dels dipòsits dels seus clients per estendre el crèdit de manera artificial mitjançant el sistema de reserva fraccionària.

– ¿Però és possible una banca sòlida i estable sense banc central?
En un sistema de banca amb reserva 100%, és a dir, que no s’apropia dels dipòsits dels seus clients, no cal cap banc central perquè els bancs sempre tindran capacitat per tornar els dipòsits dels seus clients. Seria, per tant, sòlid.
Però és que, a més, també seria molt saludable perquè s’eliminarien els cicles econòmics, i això fomentaria l’estalvi i posaria fre al sobreendeutament d’avui gràcies a les seves tendències deflacionistes.
Quan els preus mostren una tendència a la baixa a llarg termini, que és el que succeiria en un sistema així, és menys interessant endeutar-se i més estalviar, a part d’incentivar altres efectes culturals molt positius que analitzem en detall en el llibre.

ABELARD SARAGOSSÀ ENTREVISTAT PEL PROGRAMA “LA REPRESA”, EMÉS A RÀDIO GODELLA EL 18 MARÇ 2016.

Una entrevista on Abelard Saragossà s’expressa globalment com a valencià i com a lingüiste. Una part dels temes tractats:
1. L’evolució del model lingüístic al llarg de la història
2. L’evolució del valencianisme durant el final del franquisme i els primers anys posteriors
3. Una interpretació del segle XV valencià i per què un català crea el nom “llengua llemosina” al principi del segle XVI
4. A què responia el model lingüístic de la Renaixença i quina va ser la reacció del Noucentisme de Catalunya
5. Incidència del model noucentiste en els escriptors valencians a partir dels anys quaranta i com reacciona Quim Monzó fa uns pocs anys.

ENRIC MORERA NO DESCARTA OPTAR A LA REELECCIÓ I ASSEGURA QUE CAP DELS ALTRES POSSIBLES ASPIRANTS, MICÓ I CARBONELL, L’HAN TRANSMET LLUR INTENCIÓ DE PRESENTAR-SE

Enric Morera, líder del bloc: “El traje de Compromís se ha quedado pequeño y obsoleto: es irreversible avanzar”

Enric Morera, líder del Bloc, durant l’entrevista. EVA MÁÑEZ

El líder del Bloc no se descarta para optar a la reelección y asegura que ninguno de los otros posibles aspirantes, Micó y Carbonell, le han transmitido su intención de presentarse

22/02/2016 – Ximo Aguar | valenciaplaza

VALENCIA. El presidente de Les Corts y secretario general del Bloc, Enric Morera (Oliva, 1964), no rehuyó en el encuentro con Valencia Plaza los asuntos orgánicos relacionados con la formación que lidera. Así, aunque no se descartó para la reelección en el cargo, se mostró favorable a acotar incompatibilidades entre los puestos institucionales y los de dirección del partido.

Morera, además, profundizó en el futuro de Compromís, explicando su visión de una organización “unitaria, diversa, más democrática y que cuente más con la decisión de las bases”. Así, criticó en la entrevista el “patriotistmo de las siglas” y aseguró que, a su juicio, avanzar es “irreversible”.

-¿Cómo ve el próximo congreso del Bloc? Una de las grandes preguntas es si usted se presentará a la reelección…
-Yo participaré de la configuración de la nueva etapa y veremos cómo y de qué manera. Creo que el congreso será de renovación con componentes de experiencia. Va a ser un cónclave muy positivo.

-Se aprobó en el Consell Nacional la incompatibilidad de cargos orgánicos e institucionales pero esto debe ratificarse de cara al congreso. De ser así, usted no podría ser reelegido secretario general.
-Hemos de delimitar el ámbito de las incompatibilidades. Es evidente que los cargos ejecutivos de la dirección deberían tener una dedicación al 100%. Me parece bien porque hemos crecido mucho: la sensación es que el traje se nos ha quedado pequeño y hay que buscar uno más amplio. Ahí entran muchas posibilidades.

-Habrá escuchado algunos de los nombres que suenan para liderar como Rafael Carbonell y Àgueda Micó. ¿Por quién se inclinaría si usted no se presentara?
-Lo he leído en los medios pero nadie me ha comunicado que vaya a presentarse. He hablado con Àgueda y hemos decidido que sea la responsable en la gestión de las negociaciones de la posible investidura de Pedro Sánchez. Además, hemos hablado mucho con ella de visión de futuro respecto al camino que hemos de seguir pero no hemos comentado nada sobre esto.

-¿Y con Rafa Carbonell ha hablado de ello?
-No. La verdad es que si va a presentarse no me lo ha comentado. Él está en la Ejecutiva pero de este tema no me ha dicho nada y soy el secretario general del partido.

 EVA MÁÑEZ

-¿Hacia dónde va Compromís?
-Yo lo tengo muy claro: a ser el gran partido de los valencianos. Una organización unitaria, diversa, más democrática y que cuente más con la decisión de las bases. El Bloc está preparado, y lo hemos hecho, para avanzar a fórmulas que superen la situación de los partidos. Es lo que yo desearía porque el instrumento debe estar en las mejores condiciones y pienso que debemos pasar de la fórmula de coalición a lo que marcaban las normas y bases de hacer una organización unitaria y diversa que cuente con una gran demoracia interna. Ese es mi deseo pero no depende solo de mi voluntad o la del Bloc.

-¿Cree que debería cambiar el papel de Gent de Compromís porque existe un desajuste con ellos?
-Efectivamente. Entiendo su malestar perfectamente y opino que deberían tener un papel en igualdad de derechos y obligaciones que los militantes de los partidos que formamos parte de Compromís. Hay que recordar que son los segundos más importantes en número de afiliaciones. Por eso me inclino a avanzar en formas democráticas y superar el ámbito de los partidos.

 EVA MÁÑEZ

-¿Considera que el final del camino de Compromís puede ser el Bloc presentándose en solitario e Iniciativa y Oltra más cerca de Podemos? ¿Eso puede ocurrir?
-Creo en las organizaciones como instrumentos al servicio de ideas y de valores. No soy del patriotismo de las siglas, por eso estoy en condiciones de decir que me gustaría que Compromís fuera un único instrumento más democrático y participativo. Voy a trabajar en eso. Lo que hemos demostrado de facto es que hemos podido hacer grandes cosas bajo la fórmula de la coalición, dentro de la unidad en la diversidad. Hemos hecho cosas sorprendentes, que nadie ha hecho antes, como unas primarias abiertas a la ciudadanía desde una coalición. Lo que me preocupa es que no sigamos avanzando en ese camino y que exista una parálisis en lo que es la mejora del instrumento.

-¿Se refiere a las reticencias de Iniciativa y Verds en este avance que usted explica al ser más minoritarios que el Bloc?
-Entiendo que esto es irreversible y refugiarse en el patriotismo de las siglas no conduce a nada, solo a la parálisis.

-¿Cree entonces que es el final de una etapa?
-Como decía, el traje se nos ha quedado pequeño y obsoleto también en Compromís. No quiero hacer tres o cuatro pequeños trajes sino un gran traje más inclusivo, integrador y de todos.