Arxiu de la categoria: Espoli

Nou decret de ‘Nueva Planta’ per a Catalunya. Honor als sobiranistes catalans republicans que als trenta-nou anys han aconseguit desemmascarar l’espuri règim borbònic-franquista del 78

Puigdemont farà una declaració institucional a les 21:00 i encapçalarà la manifestació després que Rajoy ha anunciat un cop d’estat contra les institucions de Catalunya sota el 155. PP, PSOE i Ciutadans pacten l’ocupació il·legal del govern i el Parlament de Catalunya

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat, en una compareixença després del consell de ministres extraordinari d’aquest matí, que volia prendre la capacitat de convocar eleccions al Parlament de Catalunya al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. ‘La facultat de dissoldre el parlament passa al president del govern espanyol, per tal de convocar eleccions en un terminin màxim de sis mesos, però la voluntat és fer-ho tan aviat com recuperem la normalitat institucional’, ha dit.
A més, ha dit que pretenia destituir el president de la Generalitat, el vice-president i tot el consell executiu. Les funcions les assumiran ‘les autoritats’ que designi el govern espanyol, en principi els ministeris. No ha donat detalls sobre qui ocuparà el càrrec de president. Segons Rajoy, la Generalitat no deixarà de ser l’òrgan del poder executiu a Catalunya, però sota tutela directa de Madrid. ‘Això no és una suspensió de l’autonomia o de l’autogovern, es destitueixen les persones que han situat la Generalitat fora de la llei’, ha dit.

Rajoy també ha anunciat que el parlament continuaria funcionant. Tanmateix, ha afegit: ‘El president [del parlament] no pot proposar candidat a la presidència de la Generalitat i no es pot fer debat d’investidura. El senat designarà l’òrgan de control.’ La cambra tampoc no podrà fer cap sessió de control al govern imposat per Madrid, ni promoure cap iniciativa que vulneri la llei.

A més, ha dit que una volta el senat hagués aprovat l’aplicació del 155, ja no hi hauria marxa enrere, i tot allò que fes Puigdemont a partir d’aquell moment seria indiferent a la Moncloa. Rajoy també ha dit que totes les mesures, que la vice-presidenta detallarà a porta tancada als mitjans de comunicació, s’havien pres amb tot el suport del PSOE i Ciutadans. ‘No és només una mostra de suport al govern, també és una mostra de suport a Espanya i la llei’, ha dit.

A pregunta del corresponsal a Madrid de TV3, Josep Capella, Rajoy ha confirmat que els mitjans de comunicació públics passarien a ser controlats per part del govern espanyol.

Els objectius de l’aplicació del 155, segons Rajoy, són ‘tornar a la legalitat’, ‘recuperar la normalitat i la convivència, que s’ha deteriorat molt’, ‘continuar la recuperació econòmica, que avui és en evident perill’ i ‘fer eleccions en situació de normalitat’.

Ha declarat: ‘El govern ha hagut d’aplicar l’article 155. No era el nostre desig. És un article constitucional que s’aplica en circumstàncies excepcionals. L’apliquem perquè cap govern de cap país democràtic no pot acceptar que s’ignori la llei, que es violi i es faci pretenent imposar els seus criteris. Per això hem posat en marxa aquest article.’

Rajoy ha recordat els requeriments i les respostes del president de la Generalitat: ‘Tinc la impressió que algú pot pensar que alguns volien arribar a aquesta situació, a aplicar l’article 155. No ho afirmo categòricament, però tinc aquesta convicció. Perquè no es poden fer les coses pitjor que com ho ha fet la Generalitat de Catalunya.’

Sobre la crida al diàleg de Puigdemont, ha dit que no hi havia hagut aquest oferiment, sinó una imposició. ‘La Generalitat no ha plantejat diàleg, sinó una imposició. Pretenien imposar al govern [espanyol] que fes una cosa que sabien que no podia fer. Es va convidar Puigdemont a la conferència de presidents i no va voler, i a parlar del finançament autonòmic, i no va voler. Van posar en marxa, liquidant la llei, una legalitat paral·lela.

Rajoy anuncia un cop d’estat contra les institucions de Catalunya sota el 155

PP, PSOE i Ciutadans pacten l’ocupació il·legal del govern i el Parlament de Catalunya
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat, en una compareixença després del consell de ministres extraordinari d’aquest matí, que volia prendre la capacitat de convocar eleccions al Parlament de Catalunya al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. ‘La facultat de dissoldre el parlament passa al president del govern espanyol, per tal de convocar eleccions en un terminin màxim de sis mesos, però la voluntat és fer-ho tan aviat com recuperem la normalitat institucional’, ha dit.

A més, ha dit que pretenia destituir el president de la Generalitat, el vice-president i tot el consell executiu. Les funcions les assumiran ‘les autoritats’ que designi el govern espanyol, en principi els ministeris. No ha donat detalls sobre qui ocuparà el càrrec de president. Segons Rajoy, la Generalitat no deixarà de ser l’òrgan del poder executiu a Catalunya, però sota tutela directa de Madrid. ‘Això no és una suspensió de l’autonomia o de l’autogovern, es destitueixen les persones que han situat la Generalitat fora de la llei’, ha dit.

Rajoy també ha anunciat que el parlament continuaria funcionant. Tanmateix, ha afegit: ‘El president [del parlament] no pot proposar candidat a la presidència de la Generalitat i no es pot fer debat d’investidura. El senat designarà l’òrgan de control.’ La cambra tampoc no podrà fer cap sessió de control al govern imposat per Madrid, ni promoure cap iniciativa que vulneri la llei.

A més, ha dit que una volta el senat hagués aprovat l’aplicació del 155, ja no hi hauria marxa enrere, i tot allò que fes Puigdemont a partir d’aquell moment seria indiferent a la Moncloa. Rajoy també ha dit que totes les mesures, que la vice-presidenta detallarà a porta tancada als mitjans de comunicació, s’havien pres amb tot el suport del PSOE i Ciutadans. ‘No és només una mostra de suport al govern, també és una mostra de suport a Espanya i la llei’, ha dit.

A pregunta del corresponsal a Madrid de TV3, Josep Capella, Rajoy ha confirmat que els mitjans de comunicació públics passarien a ser controlats per part del govern espanyol.

Els objectius de l’aplicació del 155, segons Rajoy, són ‘tornar a la legalitat’, ‘recuperar la normalitat i la convivència, que s’ha deteriorat molt’, ‘continuar la recuperació econòmica, que avui és en evident perill’ i ‘fer eleccions en situació de normalitat’.

Ha declarat: ‘El govern ha hagut d’aplicar l’article 155. No era el nostre desig. És un article constitucional que s’aplica en circumstàncies excepcionals. L’apliquem perquè cap govern de cap país democràtic no pot acceptar que s’ignori la llei, que es violi i es faci pretenent imposar els seus criteris. Per això hem posat en marxa aquest article.’

Rajoy ha recordat els requeriments i les respostes del president de la Generalitat: ‘Tinc la impressió que algú pot pensar que alguns volien arribar a aquesta situació, a aplicar l’article 155. No ho afirmo categòricament, però tinc aquesta convicció. Perquè no es poden fer les coses pitjor que com ho ha fet la Generalitat de Catalunya.’

Sobre la crida al diàleg de Puigdemont, ha dit que no hi havia hagut aquest oferiment, sinó una imposició. ‘La Generalitat no ha plantejat diàleg, sinó una imposició. Pretenien imposar al govern [espanyol] que fes una cosa que sabien que no podia fer. Es va convidar Puigdemont a la conferència de presidents i no va voler, i a parlar del finançament autonòmic, i no va voler. Van posar en marxa, liquidant la llei, una legalitat paral·lela.

Rajoy anuncia un cop d’estat contra les institucions de Catalunya sota el 155

PP, PSOE i Ciutadans pacten l’ocupació il·legal del govern i el Parlament de Catalunya

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat, en una compareixença després del consell de ministres extraordinari d’aquest matí, que volia prendre la capacitat de convocar eleccions al Parlament de Catalunya al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. ‘La facultat de dissoldre el parlament passa al president del govern espanyol, per tal de convocar eleccions en un terminin màxim de sis mesos, però la voluntat és fer-ho tan aviat com recuperem la normalitat institucional’, ha dit.

A més, ha dit que pretenia destituir el president de la Generalitat, el vice-president i tot el consell executiu. Les funcions les assumiran ‘les autoritats’ que designi el govern espanyol, en principi els ministeris. No ha donat detalls sobre qui ocuparà el càrrec de president. Segons Rajoy, la Generalitat no deixarà de ser l’òrgan del poder executiu a Catalunya, però sota tutela directa de Madrid. ‘Això no és una suspensió de l’autonomia o de l’autogovern, es destitueixen les persones que han situat la Generalitat fora de la llei’, ha dit.

Rajoy també ha anunciat que el parlament continuaria funcionant. Tanmateix, ha afegit: ‘El president [del parlament] no pot proposar candidat a la presidència de la Generalitat i no es pot fer debat d’investidura. El senat designarà l’òrgan de control.’ La cambra tampoc no podrà fer cap sessió de control al govern imposat per Madrid, ni promoure cap iniciativa que vulneri la llei.

A més, ha dit que una volta el senat hagués aprovat l’aplicació del 155, ja no hi hauria marxa enrere, i tot allò que fes Puigdemont a partir d’aquell moment seria indiferent a la Moncloa. Rajoy també ha dit que totes les mesures, que la vice-presidenta detallarà a porta tancada als mitjans de comunicació, s’havien pres amb tot el suport del PSOE i Ciutadans. ‘No és només una mostra de suport al govern, també és una mostra de suport a Espanya i la llei’, ha dit.

A pregunta del corresponsal a Madrid de TV3, Josep Capella, Rajoy ha confirmat que els mitjans de comunicació públics passarien a ser controlats per part del govern espanyol.

Els objectius de l’aplicació del 155, segons Rajoy, són ‘tornar a la legalitat’, ‘recuperar la normalitat i la convivència, que s’ha deteriorat molt’, ‘continuar la recuperació econòmica, que avui és en evident perill’ i ‘fer eleccions en situació de normalitat’.

Ha declarat: ‘El govern ha hagut d’aplicar l’article 155. No era el nostre desig. És un article constitucional que s’aplica en circumstàncies excepcionals. L’apliquem perquè cap govern de cap país democràtic no pot acceptar que s’ignori la llei, que es violi i es faci pretenent imposar els seus criteris. Per això hem posat en marxa aquest article.’

Rajoy ha recordat els requeriments i les respostes del president de la Generalitat: ‘Tinc la impressió que algú pot pensar que alguns volien arribar a aquesta situació, a aplicar l’article 155. No ho afirmo categòricament, però tinc aquesta convicció. Perquè no es poden fer les coses pitjor que com ho ha fet la Generalitat de Catalunya.’

Sobre la crida al diàleg de Puigdemont, ha dit que no hi havia hagut aquest oferiment, sinó una imposició. ‘La Generalitat no ha plantejat diàleg, sinó una imposició. Pretenien imposar al govern [espanyol] que fes una cosa que sabien que no podia fer. Es va convidar Puigdemont a la conferència de presidents i no va voler, i a parlar del finançament autonòmic, i no va voler. Van posar en marxa, liquidant la llei, una legalitat paral·lela.

Rafa Arnal: “Com a valencià i republicà, tot respectant la seua decisió, he de dir que no estic a favor de la independència de Catalunya…”

Rafa Arnal: “Com a valencià i republicà, tot respectant la seua decisió, he de dir que no estic a favor de la independència de Catalunya…”

De la Memòria Republicana, Joan Tardà, l’1O… i la III República

Dijous, 27 de juliol de 2017 
Rafa Arnal | Diari LA VEU

El passat 18 de juliol, a l’històric Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi, el company Joan Barres i jo vam assistir com a representants de l’Associació Stanbrook a l’acte de presentació de la Sectorial de Memòria Històrica d’Esquerra Republicana del País Valencià, una iniciativa oberta a la participació de totes les persones, associacions i entitats interessades a rescabalar, dignificar i honorar, en la seua justa mesura, la memòria republicana del nostre petit país que, al llarg de la seua complicada existència, si hi ha un tret que el caracteritza políticament per damunt de tot, ha estat el seu alenar i batallar pel republicanisme des dels temps de les Germanies al segle XVI, no debades els agermanats valencians ja s’emmirallaren en la Sereníssima República de Venècia i la de Génova com a paradigma de règim polític a assolir…

Amb la proclamació de la 1a República (de l’11-2-1873), de curta durada i ofegada pel cop d’estat del General Pavia el 3 de gener del 1874, malgrat tot, pren nova força el republicanisme al País Valencià i, anys més tard i sota el lideratge de Vicente Blaco Ibañez, es funda el PURA (Partido Unión Republicana Autonomista), un partit que es converteix en la primera força política de la ciutat de València i la comarca de l’Horta a principis del segle XIX, essent el partit més influent al llarg de dos dècades fins que les escissions i l’aparició de noves estructures republicanes, com ara Acción Republicana (Manuel Azaña), Alianza Republicana-Partit Republicà Radical Socialista (Fernando Valera) així com el continu creixement i expansió PSOE amb una ideologia més definida –partits que, tots ells es reclamen “Republicans”–, van arraconant-lo en la mesura que Blasco viu a l’exili, on morirà, a Menton (França), el 1928. Això i el continu camí cap a la dreta del partit als temps de la II República el converteixen en un partit gairebé marginal als moments claus i decisius del 1936.

Amb el pas dels anys han anat apareixent i consolidat-se diverses estructures i associacions de la memòria, a partir, en certa manera, de les fundacions dels partits històrics, com ara el PSOE (Fundación Largo Caballero; Pablo Iglesias…) o el “Archivo Històrico del PCE”, FEIS (CCOO), la Fundació Salvador Seguí, Fundación Anselmo Lorenzo (llibertàries), i, sobretot, associacions, bé estatals o autonòmiques, que vénen dels moviments cívics i de les víctimes de la repressió, com ara l’AMRHA (Aragó), ARMH (estatal), Memòria Viva (Madrid); AGE (estatal) CCA (Alacant), GRMHC (Castelló) HNER-FNER (España-Mejico-Catalunya) així com la nostra Associació Stanbrook (País Valencià) i tantes altres com n’hi ha…

Arribats ací, cal fer esment a la quantitat i qualitat d’estudis publicats per les universitats valencianes –pel que ens afecta– que van arrodonint aquest espai enfosquit pels poder polítics –uns per por i d’altres per pena– tot i que, amb l’arribada del governament del Pacte del Botànic a la Generalitat, s’han anat obrint espais de comunicació i col·laboració que, amb l’administració del PP, estaven tancats i amb la falleva posada.

Pel que fa a València, cal remarcar la llavor desenvolupada per la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València i l’atenció i sensibilitat de la diputada Rosa Pérez, dintre de les seues possibilitats, envers aquests projectes.

Vinc a dir que els espais de memòria comunista, socialista, llibertària…, d’alguna manera i amb les seues possibilitats, han estat més o manco impulsats pels coreligionaris i, si n’hi havia un buit, és el de la memòria generalista republicana que sols apareix tangencialment als relats de la resta. D’ací el gran encert de la creació, per part d’ERPV, de la Sectorial de Memòria Històrica d’Esquerra Republicana del País Valencià, doncs –que no ho oblide ningú– la memòria republicana forma part de l’ADN del nostre país i configura el “corpus” més nombrós –amb els llibertaris– que va patir la brutalitat de la repressió franquista, entre altres raons, perquè eren els moviments socials més arrelats i amb més afiliats, militants i simpatitzants del nostre petit país… Pura aritmètica i, fins ara, el més oblidat i marginat.

En acabar Tardà la seua interessant i didàctica dissertació sobre la memòria i obrir el torn de paraules i preguntes, va eixir –com no– el tema del “Procés” de l’1O, on Tardà va remarcar allò que la República Catalana –si l’aconsegueixen– és el primer pas i un referent per a aquells pobles que configuren l’actual estat espanyol i que aspiren a configurar les seues repúbliques i, qui sap-lo, l’estructura federal o confederal, amb llibertat, igualtat i fraternitat, que es pot configurar en l’avenir. Tardà postil·la que potser la república catalana serà el llindar que obrirà la porta a la III República.

Una cosa us puc dir: no el coneixia personalment i, si vist de lluny o en el plasma, el seu discurs senzill i planer enganxa, en la distància curta, arrasa. Vaig tindre el goig de parlar amb ell en acabar l’acte, mentrimentres ens fumàvem una cigarreta i li vaig veure una guspira en la mirada d’aquelles que traspuen il·lusió, decisió, fermesa i, entre calada i calada, vaig pensar:

D’altres, potser, però el Tardà no és dels que baden, fan coll de figa i, al moment de la veritat, diuen… “mare em cague!”

Des de l’Horta del País Valencià desitge sort, Veles e vents i bona barca per a la causa del republicanisme català i, com a demòcrata, sempre defensaré el seu dret a a votar per decidir lliurement i democràtica el seu futur.

Com a valencià i republicà, tot respectant la seua decisió, he de dir que no estic a favor de la independència de Catalunya perquè per a poder assolir la III República els hi necessitem, no debades són els únics que han mantingut l’ideari republicà mestre i ponent  i s’han convertit en un referent per al republicanisme generalista espanyol, amb les estructures perdudes, irrellevants i atomitzat. I tot açò en un context on socialistes i comunistes d’entrada van badar –segurament per diverses raons més o manco discutibles–, ho van baratar i encara ho fan.

De segur que en democràcia i entre republicans trobarem la manera més justa, fraternal i solidària de proclamar una III República espanyola –per què no?– o ibèrica, federal o confederal, etc. basada en el respecte per a tots els pobles i cultures que voluntàriament i lliure la vulguen configurar.

Segurament d’ací a l’1O bullirà la mar, com la cassola al forn i, al remat, lo seu poder en acte es mostrarà

Diu el refranyer valencià allò de “Quedar bé i quedar mal, tot és quedar” però no és igual, després de la “bullida” i segons com, l’arròs pot quedar passat –com pastar per a les gallines–, o dur, que dóna mal de panxa… Per tant, compte amb el foc i control en la bullida: ens juguem el futur de totes i tots i això requereix seny –diuen els catalans– o trellat, diem, al mateix, a la valenciana manera.

I tots plegats… Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir.

Levante-EMV publica l’article “Los valencianos y España” de Víctor Baeta

per a engrandir cliqueu damunt

TEXT ORIGINAL (en roig allò no transcrit)

Los valencianos y España (1)
Antes de entrar a analizar la relación existente entre los valencianos y España, definamos los términos.
–         Valencianos, es decir, los cinco millones de residentes de la actual Comunitat Valenciana, d’Orihuela-Oriola a Vinaròs, territorio del histórico Regne de València, borrado políticamente del mapa de Europa, por el “justo derecho de conquista” acción bélica que se plasmó jurídicamente en el decreto borbónico de Nueva Planta del 29 de junio de 1707.
–         España o Nación española o Pueblo español o Estado español, es decir, la concreción del proyecto imperial de los soberanos de Castilla, explicitado en el primer artículo de la primera Constitución española, la de 1812, que dice:
Artículo 1: La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios.
Definición que liga el concepto de España a la idea de Imperio y en consecuencia, la Nación española o España subsistirá mientras sobreviva el Imperio que forjó Castilla o, para ser rigurosos, mientras sobreviva el Imperio que forjaron los soberanos (reyes, oligarquías o parlamentos) que eligieron Castilla como metrópoli de su imperio. De ese Imperio castellano, rebautizado español desde 1812, en la actualidad, desprendidas ya las colonias de ultramar, solo restan los territorios de la antigua Corona de Aragón y los enclaves africanos de las Islas Canarias y las ciudades marroquís de Ceuta y Melilla. La relación con Navarra y Vasconia es ambigua, en apariencia de no dominio y basada en el pacto.
Para los valencianos la Nueva Planta de 1707 está vigente. La soberanía territorial que se define en ella y cuya única legalidad jurídica surge de «el justo derecho de conquista», es la base de todas las constituciones españolas, desde la primera de 1812, hasta la actual, pasando por la republicana de 1931.  La soberanía que aduce el Estado español, por su génesis, es espuria y los treinta y dos  diputados valencianos,  diluidos en su parlamento, tan inocuos políticamente como los procuradores saharauis en las Cortes franquistas. Para los valencianos el Estado español solo es garantía de espolio. Al recaudar nuestros impuestos y decidir unilateralmente el pago del gasto y las inversiones públicas nos tratan como lo que somos para ellos: una colonia. Su criterio distributivo es: a estos les damos los restos y si quieren algo que se lo paguen.
Ahora, en mayo del 2017, asistimos de nuevo al baile de eunucos de los parlamentarios valencianos en Madrid, castrados y bien cebados, para asentir –no sin ciertas ‘distracciones’ demagógicas de algunos- ante la ignominia que representan los presupuestos del Estado español para con los cinco millones de valencianos. Decimos ‘distracciones’ porque, en esta segunda restauración monárquica, los valencianos somos ‘distraídos’ por la oposición de turno con la excusa que es el ‘otro’, el Gobierno central o autonómico respectivo en el poder, el responsable de que los valencianos seamos tratados con menosprecio por todos ellos. Estén las derechas españolas en el poder, estén las izquierdas españolas en el poder, la consideración  por parte del Estado español respecto a los valencianos es siempre la misma: desaire y ninguneo.
A los valencianos no nos aprovechan los Rajoy o Rivera, pero tampoco los que aspiran a substituirles: los Sánchez o Iglesias, a los que se ha sumado entusiásticamente ‘nuestro’ Baldoví, para mejor “ofrenar noves glòries a…” la izquierda española. Pero ya tampoco el PPCV o el PSPV o Compromís o Ciudadanos o Podemos, supeditados todos ellos a lo que les marcan desde Madrid.
Los valencianos o ejercemos políticamente de valencianos o se nos continuarán miccionando encima de manera inmisericorde como desde siempre  lo están haciendo. Los valencianos hemos de tomar nota de los navarros, de los canarios, de los catalanes y de los vascos.
Los valencianos hemos de evitar que nos distraigan con los cantos de sirenas de las derechas e izquierdas españolas que, con sus discursos,  se reparten las clientelas para mantenernos a los valencianos bien divididos y mejor neutralizados.
El tren de la historia se acerca de nuevo y los valencianos esta vez nos hemos de aprestar para subirnos a él y no dejarlo pasar. Pero cómo subirnos y para que, será el motivo de otro artículo: Pacto federal o vía catalana (2).

Víctor Baeta de RV/PVE
València, mayo del 2017