Arxiu de la categoria: General

Sobre el caràcter europeu de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu.

A preguntes d’ANNA notícies sobre el caràcter europeu del partit República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu i sobre el  posicionament respecte a la Unió Europea, fetes a Víctor Baeta, representant de RV/PVE, ens ha manifestat el següent:
– RV/PVE en cap lloc dels estatuts es pronuncia sobre la Unió Europea. En conseqüència no es pot dir que estem a favor de la UE. Si de cas quan ens hem manifestat  darrerament sobre la UE, ha estat per a criticar-la per l’actuació  envers els diputats republicans catalans escollits i que encara no han accedit per l’empresonament i persecució que pateixen per part de l’Estat espanyol. Ho varem fer en el comunicat: L’Estat espanyol i la Unió Europea cada vegada més lluny dels demòcrates i de la Democràcia i, també per la seua dependència dels grans capitals, en la resolució a favor dels republicans catalans aprovada en l’assemblea RV/PVE de  6 de juliol, on  es deia:
“L’Assemblea, davant de l’actitud de les autoritats de la Unió Europea que fa costat al regim neo-franquista espanyol, fa seues les paraules del republicà català Carles Puigdemont quan des de la localitat de Khel (Alemanya) va dir: «Una Unió europea amb dèficits democràtics no ens interessa. Una Unió europea on les veus plurals dels ciutadans, no nomes no són escoltades, sinó que no tenen els drets garantits, no és la nostra Europa i no ens interessa.» I nosaltres afegim «que sols respon als interessos dels grans capitals»”

Quan en el 2007 varen fundar RV/PVE, la referència a Partit Valencianiste Europeu, va ser per a contrarestar l’impacte que suposava per als valencians -que de normal els hi dóna vertigen d’anar a soles per el món-  d’una reivindicació que per primera vegada es reclamava una República Valenciana sobirana/ independent i que podia ser confosa amb una república aïllada com va ser en el seu moment la República Albanesa d’Enver Hoxha.
A l’anomenar-nos Partit Valencianiste Europeu es volia  indicar exactament allò que diuen els estatuts, ni més ni menys, al respecte:
2. L’assoliment, des de Gibraltar als Urals, de la Confederació Europea de Repúbliques, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat que impulse actuacions polítiques i econòmiques universals que asseguren la pau i la subsistència a tots els éssers humans.
Els Urals estan a la Federació Russa. Voldríem a una Rússia, o a qualsevol país europeu que defensés la llibertat, la igualtat i la fraternitat, en aquesta Confederació.
La nostra Europa, en el nostre imaginari, és la que apareix en els llibres de geografia.
En el 2007 volíem deixar clar que teníem una vocació Confederal i  no d’una república  aïllada en el Mediterrani i a Europa.
Per als republicans que dins el País Valencià,  ens proposen federacions o confederacions, mirant a ponent o tramuntana, els podríem dir que esta ‘Confedració Europea de Repúbliques’, si esdevé, pot començar per la península Ibèrica o per qualsevol altre indret com l’antiga Corona d’Aragó.
Ja diem: si esdevé.
Tot depèn de les contingències.
No estem tancat a res.

1939

Enric Vila1939

Enric Vila

Espanya ja ha decidit destruir l’autonomia a la vista que no pot controlar-la. És qüestió de temps que el règim de Vichy es mostri als ulls dels catalans amb tota la seva cruesa grotesca i pueril. El terrorisme és la darrera bala de Madrid per mirar d’estabilitzar l’Estat en les properes eleccions, però tampoc no crec que la jugada surti bé perquè Catalunya no és el País Basc, ni som al 1978.

Com ja vaig vaticinar fa més d’un any quan Quim Torra va ésser investit, el president aviat es veurà obligat a dir que ha fet el que ha pogut per defensar la llibertat de Catalunya amb algun gest grandiloqüent que salvi el seu honor. Els patriotes seran expulsats de les menjadores que la Transició va crear per tenir-los adormits o s’aniran adaptant als principis del nou movimiento constitucionalista. El terrorisme servirà d’excusa per tot, però no solucionarà res.

És qüestió de temps que Torra tingui el 1939 que tant ha estudiat, en versió de vodevil. Si els partits s’haguessin pres l’autodeterminació seriosament, el discurs sobre les sentències i les detencions seria més senzill de fer. Quan va esclatar el cas Pretòria en plenes consultes populars, o quan Jordi Pujol va confessar les seves merdes, abans del 9-N, ja vaig advertir que el problema important no era la corrupció sinó el conflicte nacional.

Després de la manera com l’Estat ha tractat el dret a l’autodeterminació, votada al Parlament des de 1980 diverses vegades, i contemplada pel PSOE, quan era antifranquista, cap català no es pot sentir segur amb la justícia espanyola. Durant la campanya electoral del 21-D, convocada per Rajoy, ja vaig dir que el règim autonòmic era mort i que tots els intents de ressuscitar-lo anirien enfonsant el prestigi dels partits i dels intel·lectuals que els fan el joc.

Hem caigut més avall del que molts s’imaginaven fa només un parell d’anys i encara som lluny de tocar fons. Els articulistes catalans que depenen de l’Ibex-35 ja escriuen com si visquessin en una dictadura, saquejant els clàssics i explicant el món de cap per avall, quan aconsegueixen fer-se entendre. Els espanyols gasten una flatulència suada i coneguda, que em recorda per què el periodisme en castellà del segle XX és gairebé un desert.

L’aparició d’Íñigo Errejón arriba amb cent anys de retard i no millorarà les coses, fins i tot encara que se’n surti en les eleccions de novembre. L’azañisme, igual que el pujolisme, és una rèmora del passat, un experiment fallit, una fugida d’estudi que ha perdut la capacitat inspiradora d’altres èpoques. Si Mónica Oltra se sent cosmopolita al costat d’Errejón és només perquè la seva família va passar gana i sobre el record de la gana només es pot construir la Xina.

Per constatar la destrucció de la vida autonòmica n’hi ha prou de posar TV3. La televisió pública s’ha convertit en una màquina de fabricar sermons disfressats de discurs científic. Els seus editors ja no en tenen prou de posar una feminista o un pederasta penedit a cada telenotícies. Per dissimular els insults sistemàtics que profereixen contra els enemics tradicionals d’Espanya, també han començat una campanya contra l’alcohol i el tabac.

La televisió autonòmica, que era una font d’inspiració i un referent de modernitat en la Catalunya postfranquista, s’ha convertit en la corretja de transmissió del puritanisme que exigeix qualsevol societat autoritària. El català, orfe d’institucions un altre cop, es pot tornar a abocar a fer diners i a tenir fills. Tot i la profunda crisi que viu el món occidental, mai la repressió havia estat tan dolça, ni el món ens havia ofert tantes alternatives a l’absurditat de deixar-nos consumir en el soterrani de la vida espanyola.

Amunt València FC campió!!!

A guanyat l’equip que té les quatre barres més grans en el seu escut de tots els equips que porten quatre barres en
el seu escut!!!!!!!

Amunt València! Amunt els valencians, d’Oriola a Vinaròs!

‘És això el que ens fa grans’ cançó del grup Tardor
per celebrar el centenari del València CF.

Pare, de qui és l’escut que té un rat penat?
Fill meu: és l’escut de l’equip que ens ha fet volar alt.
Amunt, ben amunt, tan amunt com pots imaginar
des de ja fa cent anys.
Des de ja fa cent anys.

Iaio, ahir em van dir que no podrem guanyar.
Filla: que ningú et diga mai on podràs arribar.
El nostre equip tomba gegants i ens ha fet somiar.
És això el que ens fa grans.
És això el que ens fa grans.

Però mare, per què els millors juguen amb els rivals?
Fill meu: en Mestalla hem vist cavalcar els més grans.
Els millors jugadors són aquells que saben on estan
i es deixen la pell en el camp.
Es deixen la pell en el camp.

Filla, este és el cant que has de recordar,
quan el vent vaja a favor i enmig del temporal:
el nostre equip és el València,
no hi ha res més gran.
Nosaltres som el València,
això mai canviarà.
Nosaltres som el València,
no hi ha res més gran.

Objectiu Moscou…

Objectiu Moscou: Protagonistes de l’obsessió antirrusa
Desvelar de forma minuciosa i sustentada les activitats dels actors seleccionats i la seua trama permet afirmar i visibilitzar que l’actual escalada antirrusa té com a objectiu aïllar a Rússia de qualsevol iniciativa de cooperació a Europa i ratificar el lloc d’Estats Units com a potència dominant en el continent.

16-M omplim Madrid, perquè L’autodeterminació, no és un delicte

L’autodeterminació no és un delicte

Ja fa dies ens vam adreçar a tots i totes vosaltres demanant-vos que tornem a sortir al carrer en defensa de la democràcia, i a participar, com  sempre ho hem fet, de l’activació social i la mobilització popular.

  • Perquè quan els drets estan amenaçats, cal sortir al carrer.
  • Pel final dels processos judicials polítics.
  • Per l’alliberament immediat dels presoners i les presoneres polítiques.
  • Pel lliure retorn dels exiliats i les exiliades polítiques.
  • Pels drets civils, polítics i socials.
  • Pel dret a l’autodeterminació.

Pel dret a decidir-ho tot.

Us demanem que us sumeu a la gran manifestació que tindrà lloc aquest dissabte a Madrid i que omplirà de democràcia i dignitat el Paseo del Prado.

Tots aquells i totes aquelles que encara no us hàgiu inscrit als autocars o que encara no heu decidit si anar-hi o no, hi sou a temps!

Omplim Madrid, perquè L’autodeterminació, no és un delicte

Compromís: “ni xixa, ni llimonà”

[Tret d’un grup de whatsapp de simpatitzants de Compromís-BLOC]
– Els votants de Compromís contents amb el “regim”, i molt a prop del psoe per no dir tocant al q seria votant de PSPV
– possibilitats: o el PSOE ens menja o els mengem…
– O com el pspv en 1978: fusió
– M’ha sorprès no voler tindre més autogovern.
– És un ” deixa que així ja estem be” guarda les banderes
– El votant de podemos “castellà ” vol més autogovern que nosaltres!!
– ¿Vols dir que els nostres professionals de la política ja estan bé com estan? No em puc creure que s’hagen fet pragmàtics tan ràpidament

Intervenció d’ENV en el Congrés Valencianisme 2018

[tret de la pàgina d’ENV] -26/11/2018

Per falta de temps, la Taula Política que tancava les intervencions del Congrés Valencianisme 2018, no pugué tindre l’extensió que s’havia previst, per lo qual les opinions dels diversos partits presents sobre temes importants quedaren en el tinter.
Per això, a continuació transcribim les preguntes que estaven previstes, i les correspondents respostes d’ENV.
* ¿Quín pensen que es el factor essencial que impedix la coalicio de tots (o casi tots) els partits d’estricta obediencia valenciana? ¿Diferencies ideologiques, diferencies estrategiques, personalismes o algun atre?
En el cas d’ENV, lo que ha impedit que acceptara i fora acceptada en cap coalició d’este tipo han sigut diferències ideològiques i estratégiques. Hi ha que recordar que quan se fundà ENV va ser l’únic partit valencianista durant bastant temps, fins que, per motius ideológics es va separar d’ell UV; a partir d’aleshores, pensem que en moltes de les formacions i divisions posteriors han pesat més els personalismes, perque no s’apreciaven diferències ideológiques importants que ho motivara.
* ¿Per qué els partits valencianistes no apleguen a l’electorat?
En el cas d’ENV, fa ya 20 anys que optarem per seguir la via de reclamar l’independencia per a Valéncia, curiosament ya en aquella época a través d’un referéndum vinculant, i en el nostre poble no hi ha apenes sobiranistes, i els que hi ha están atrapats en atres formacions per allò del vot útil.
I respecte a la resta de partits valencianistes, des de la nostra óptica, per dos raons:
Primera, que la image que proyecten del producte que oferixen no te públic. Un producte que s’aprecia enormement centrat en la cultura, més encara, en la llengua, i, encara més en l’ortografia. I gran part del públic al que s’oferix que és el que se preocupa per l’estat actual i futur de la llengua, han estudiat en l’escola atra visió i, per tant consideren esta inculta, quan no una forma de continuar potenciant el castellà. I a la resta de l’electorat no l’importa.
I segona, allò que defenen ho han fet seu, en gran mesura, per lo manco de cara a l’electorat, els espanyolistes de dretes, siga el pp, ciudadanos o Sentandreu. Es un mensaje que no sona “modern”, i que no s’apercibix com que vullga canviar res del model social, polític o econòmic actual, i per això ya estan els partits estatals.

* ¿Quína es la seua postura respecte a l’estrategia a seguir per a conseguir la recuperació de la llengua valenciana en l’ambit oficial i en el sistema educatiu?
Si per “llengua valenciana” es referix a escriure en normes del Puig, no crec ya que hi haja cap estratègia que puga tindre éxit.
Si se referix a continuar denominant a lo que parlem “llengua valenciana”, en unes normes pactades i elaborades des de Valéncia i per valencians, l’estratègia passa per que des del valencianisme es faça una defensa real de l’us del valencià, inclús independent de com estiga escrit, denunciant qualsevol mesura que vaja a favor del predomini del castellà i respectant qualsevol atra que potencie el valencià.
És precís per eixemple que es definisca si està per que el coneiximent del valencià passe de ser un dret a ser un deure, cosa que és fonamental per a la seua recuperació, pero que comporta un canvi en la constitució espanyola
L’opocició al requisit llingüístic, l’atac a l’educació en valencià en l’escusa de “ser català”, o l’utilisació del castella, o del bilingüisme, en molts dels escrits que fan alguns “valencianistes”, no ajuda a que esta opció siga percebuda com a defensora de una cultura i llengua pròpies, sino més be com escusa perque lo castellà siga sent predominant, deixant aixina als partidaris de l’unitat llingüística i usuaris de la normativa unitària com als únics defensors del valencià.

* ¿Estan preparatats per a afrontar una provable reforma constitucional que pot canviar el model actual de les autonomies? Se parla de reconeixer nacionalitats. ¿Pot interpretar-se com que determinades comunitats hui autonomes s’integren en macrocomunitats de les que ya se parla sense cap classe de pudor: euskalerria, països catalans…?
ENV està, com a primer escaló, perque espanya es constituisca en una confederació on, cada autonomía que vullga puga constituirse en estat, en la capacitat de separarse en el moment que ho desidisca, i les que no ho desigen queden formant un atre. Pero de cap manera defendrem que Valéncia forme un estat juntantse en ninguna atra nacionalitat. És més, en estos moments pensem que no hi ha cap grup de certa entitat que defense que espanya quede dividida en 4 o 5 grans estats, un dels quals siga els pp.cc. perque els habitants de Valéncia i les Illes no ho acceptarien, aixina com Navarra tampoc acceptaria formar un junt al Pais Basc. Pensem que estos rumors estan fets per a ficar por als valencians sobre un futurible estat confederal i defensen l’actual status quo constitucional que tan de mal nos fa.
* Pareix que l’actual model de les autonomies estiga sent qüestionat, en uns casos se prete la seua reversio a un model mes centraliste, en uns atres assistim inclus a aspiracions separatistes. ¿Com encaixen els seus partits Valencia dins l’Estat i d’Europa?
Per supost que l’actual model autonòmic està, no ya qüestionat, sino caducat. Les diferències de finançament i d’inversions del govern central entre les autonomies no poden soportarse més i, particularment en Valéncia, està arruinant-nos. I la solució, obviament, no està en llevar el poc de poder que ya li queda a les autonomies, potenciant el govern central, sino crear un estat on les distintes parts tinguen una gran independencia econòmica i legislativa i pacten en condicions d’igualtat la colaboració de cadascuna d’elles al manteniment dels servicis comuns.
No obstant, eixe no és l’objectiu a llarg termini d’ENV, sino un primer pas per a conseguir ser un estat més dins d’una Europa dels pobles que tinga una estructura confederal.

* ¿Te futur el valencianisme identitari en el segle XXI? ¿Com?
Nosatres pensem que no. Actualment, el percentage de persones que habitant en Valéncia son d’orige valencià ya no és majoritari, i va a manco. En este escenari és molt difícil vendre una política purament identitària. Lo que no vol dir que no se tinga que defensar les tradicions, la forma de vida i, en general, la cultura que caracterisa a la gent que viu en la nostra terra; pero l’eix de una política valencianista ha de basarse en que viuriem millor si vivim com a valencians, perque nosatres coneixem millor les nostres necessitats i interesos i aixina som capaços de gestionar millor els nostres recursos.
* Regne de Valencia, Païs Valencià, Comunitat Valenciana, Valencia. Tenint en conte que, per diferents motius, cada una d’estes denominacions ve acompanyada de polemica. ¿Quína sería la denominacio mes adequada per al nostre territori?
De les possibilitats que poseu i en la circunstància política actual formant part d’espanya, Valéncia és la que més nos agrada. Pero sent objectius, lo que no entenem és que aquells que tan cómodes están en l’actual règim autonòmic i en la constitució, que nega l’existència dels pobles d’espanya, també del valencià, no estiguen còmodes en la de Comunitat Valenciana, que és la més despersonalisadora.
No obstant, nosatres no fem baralla d’això i políticament, com a denominació futura defenem la de República Valenciana.

* ¿Inclure expressions com “Valencia”, “valencians”, o derivats en el nom d’un partit, acaba sent perjudicial?
Lamentablement a nivel electoral pareix ser que si. El centralisme espanyol ha estat desarrollant des de fa molts anys una campanya sistemàtica de provincialisme que ha creat unes imaginàries identitats alacantina i castellonenca que ha calat entre molts electors d’eixes províncies, per lo que reneguen de qualsevol referència a la seua valencianitat i preferixen referenciarse al levante espanyol.
Pero ENV, com a nacionaliste valencià no pot renunciar a la denominació comuna que nos ha identificat per segles, aspirant a convéncer de la bondat de que els habitants de tot el territori se senten i denominen valencians.

* ¿Tindre un “cupo” com el Païs Vasc i Navarra sería la solucio al nostre problema de finançacio? ¿Quína possibilitat hi ha de conseguir-ho? ¿Hi ha alguna atra solucio mes immediata?
El concert basc i navarres és el model econòmic que ENV defensa que haurien de tindre els territoris de l’estat confederal del que parlaven abans, en la diferència de que la negociació del cupo actual és bilateral, mentres que en l’estructura confederal la negociació seria multilateral.
Possibilitat d’aconseguir.ho? cap. Sense canviar l’estructura política actual és impossible que Valéncia o qualsevol atra autonomia puguen accedir a un concert semblant, perque hi hauria que canviar la constitució i la resta de territoris es negarien.
Lamentablement, la solució a curt termini als nostres problemes de finançament passa per aconseguir negociar millor el model de repartiment, primant aquells factors que hui ens penalisen.

* ¿Quínes son les nostres prioritats en termens d’infraestructures?
Les que tenim tots en el cap: el corredor mediterrani, la conexión ferroviària en el cantàbric, la gratuïtat de l’autovia A7, l’accés nord al port de Valéncia, la potenciació del conjunt portuari Valéncia-Sagunt-Castelló, l’inversió en l’aeroport de Valéncia o el soterrament de l’Estació del Nord.
Pero a banda d’estes més cridaneres, queda molt per fer en lo que respecta a l’interconexió interna del nostre territori. Infraestructures com el tren de la costa; la conexió ferroviària Valéncia – Alcoi – Alacant; l’electrificació de les línies al sud d’Alacant, entre elles la que li unix en Elig; la conexió de l’aeroport d’Alacant en la xarxa d’alta velocitat; o l’inversió en la xarxa de rodalies son essencials per a la vertebració social i econòmica del territori valencià.

* ¿De quína forma se pot vertebrar millor el territori valencià?
Qualsevol que represente trencar el provincialisme actual potenciat des de Madrid. Probablement el comarcal seria el més pràctic, encara que reestudiant la distribució actual, que està massa fraccionada, i, tal vegada, prenint com a base les antigues governacions.
* ¿Quínes son les nostres prioritats en termens de mijambient?
Un dels grans actius del nostre territori és l’entorn natural, tant de la costa com de l’interior, i no només a nivell econòmic, sino perque ha conformat la forma de ser de la gent que ha viscut i viu en esta terra. Per tant una prioritat de qualsevol política valenciana ha de ser la de conservar-ho, pero no a qualsevol preu. La consecució per eixemple de l’independència energètica ha de ser un objectiu estratègic de la nostra política econòmica i ahí una política mijambietal correcta és essencial.
En definitiva, hem d’aconseguir un balanç entre l’aprofitament econòmic i social del territori i la conservació de la seua estructura natural, de manera que este desenroll siga sostenible i lo més respectuos possible en l’entorn.


13/10/18

Articul del colege d’advocats de Sueca al voltant del Dret Civil valencià

Interessantísim articul firmat per Beatriz Gomar, del colege d’advocats de Sueca per la nova galtada que el psoe ens ha donat en el Senat al voltant de la recuperació del nostre Dret Civil.
Tens l’original, ací
i si el vols en pdf, ací


Mitjà per la República Valenciana