Arxiu de la categoria: General

ENV I ESTAT VALENCIÀ CONTRA LA CONSTITUCIÓ DEL 36-78: PER LA REPÚBLICA!

País Valencià, 3 de Desembre de 2018

FRONT A LA CONSTITUCIÓ DEL 36-78: FEM REPÚBLICA!

Esquerra Nacionalista Valenciana i Estat Valencià, a pocs dies de produir-se el 40 aniversari de la Constitució del 78, hereva directa del colp d’Estat de 1936 i de la dictadura franquista, manifesten que aqueixa constitució i el règim monàrquic dels Borbons que sustenta està absolutament periclitada i ha esdevingut l’aparell legal amb el que vivim a tot l’Estat espanyol una regressió dels drets i llibertats democràtiques, la recentralització i agressió a la pluralitat nacional de l’Estat, els brutals retallaments de les polítiques i drets socials i de l’estat del benestar, i el podriment de la vida i l’ètica pública amb la monarquia com a punta de llança d’una corrupció sistèmica que abraça el conjunt dels poders estatals i l’oligarquia dominant.

Volem fer especial esment de l’impúdic i cínic intent de les forces polítiques i socials “constitucionalistes” per represtigiar la constitució i la monarquia espanyola, quan l’allau repressiva dels últims anys ha dut a la presó, a l’exili o a processos judicials oberts a centenars de persones i singularment als líders republicans de Catalunya, per l’únic “delicte” d’obeir el mandat popular i garantir el dret a decidir dels seus ciutadans i ciutadanes mitjançant un referèndum d’autodeterminació. Un estat que manté hui, en aquests moments, presos polítics, no es pot considerar de cap manera una democràcia. La nostra plena solidatitat amb els presos polítics catalans, com a demòcrates valencians que som i com a independentistes valencians, i especialment amb els que en aquests dies realitzen una vaga de fam i les seues families.

En conseqüència, ESTAT VALENCIA i ENV fem una crida a totes i tots els republicans a FER REPÚBLICA, a constituir Comitès d’Acció Repúblicana unitaris i de base en cada poble i districte, a coordinar totes les organitzacions i entitats republicanes valencianes, a convertir els pròxims mesos en un clam per l’obertura de processos constituents a l’Estat espanyol i per un Procés Constitucional sobirà valencià que proclame la nostra República, a fer de les pròximes eleccions al Parlament Valencià i als ajuntaments valencians un punt d’inflexió per la ruptura democràtica imprescindible per a construir un futur de llibertat, de dignitat i de justícia!

VISCA LA REPÚBLICA!   VALENCIANS, SOBIRANIA!

Intervenció d’ENV en el Congrés Valencianisme 2018

[tret de la pàgina d’ENV] -26/11/2018

Per falta de temps, la Taula Política que tancava les intervencions del Congrés Valencianisme 2018, no pugué tindre l’extensió que s’havia previst, per lo qual les opinions dels diversos partits presents sobre temes importants quedaren en el tinter.
Per això, a continuació transcribim les preguntes que estaven previstes, i les correspondents respostes d’ENV.
* ¿Quín pensen que es el factor essencial que impedix la coalicio de tots (o casi tots) els partits d’estricta obediencia valenciana? ¿Diferencies ideologiques, diferencies estrategiques, personalismes o algun atre?
En el cas d’ENV, lo que ha impedit que acceptara i fora acceptada en cap coalició d’este tipo han sigut diferències ideològiques i estratégiques. Hi ha que recordar que quan se fundà ENV va ser l’únic partit valencianista durant bastant temps, fins que, per motius ideológics es va separar d’ell UV; a partir d’aleshores, pensem que en moltes de les formacions i divisions posteriors han pesat més els personalismes, perque no s’apreciaven diferències ideológiques importants que ho motivara.
* ¿Per qué els partits valencianistes no apleguen a l’electorat?
En el cas d’ENV, fa ya 20 anys que optarem per seguir la via de reclamar l’independencia per a Valéncia, curiosament ya en aquella época a través d’un referéndum vinculant, i en el nostre poble no hi ha apenes sobiranistes, i els que hi ha están atrapats en atres formacions per allò del vot útil.
I respecte a la resta de partits valencianistes, des de la nostra óptica, per dos raons:
Primera, que la image que proyecten del producte que oferixen no te públic. Un producte que s’aprecia enormement centrat en la cultura, més encara, en la llengua, i, encara més en l’ortografia. I gran part del públic al que s’oferix que és el que se preocupa per l’estat actual i futur de la llengua, han estudiat en l’escola atra visió i, per tant consideren esta inculta, quan no una forma de continuar potenciant el castellà. I a la resta de l’electorat no l’importa.
I segona, allò que defenen ho han fet seu, en gran mesura, per lo manco de cara a l’electorat, els espanyolistes de dretes, siga el pp, ciudadanos o Sentandreu. Es un mensaje que no sona “modern”, i que no s’apercibix com que vullga canviar res del model social, polític o econòmic actual, i per això ya estan els partits estatals.

* ¿Quína es la seua postura respecte a l’estrategia a seguir per a conseguir la recuperació de la llengua valenciana en l’ambit oficial i en el sistema educatiu?
Si per “llengua valenciana” es referix a escriure en normes del Puig, no crec ya que hi haja cap estratègia que puga tindre éxit.
Si se referix a continuar denominant a lo que parlem “llengua valenciana”, en unes normes pactades i elaborades des de Valéncia i per valencians, l’estratègia passa per que des del valencianisme es faça una defensa real de l’us del valencià, inclús independent de com estiga escrit, denunciant qualsevol mesura que vaja a favor del predomini del castellà i respectant qualsevol atra que potencie el valencià.
És precís per eixemple que es definisca si està per que el coneiximent del valencià passe de ser un dret a ser un deure, cosa que és fonamental per a la seua recuperació, pero que comporta un canvi en la constitució espanyola
L’opocició al requisit llingüístic, l’atac a l’educació en valencià en l’escusa de “ser català”, o l’utilisació del castella, o del bilingüisme, en molts dels escrits que fan alguns “valencianistes”, no ajuda a que esta opció siga percebuda com a defensora de una cultura i llengua pròpies, sino més be com escusa perque lo castellà siga sent predominant, deixant aixina als partidaris de l’unitat llingüística i usuaris de la normativa unitària com als únics defensors del valencià.

* ¿Estan preparatats per a afrontar una provable reforma constitucional que pot canviar el model actual de les autonomies? Se parla de reconeixer nacionalitats. ¿Pot interpretar-se com que determinades comunitats hui autonomes s’integren en macrocomunitats de les que ya se parla sense cap classe de pudor: euskalerria, països catalans…?
ENV està, com a primer escaló, perque espanya es constituisca en una confederació on, cada autonomía que vullga puga constituirse en estat, en la capacitat de separarse en el moment que ho desidisca, i les que no ho desigen queden formant un atre. Pero de cap manera defendrem que Valéncia forme un estat juntantse en ninguna atra nacionalitat. És més, en estos moments pensem que no hi ha cap grup de certa entitat que defense que espanya quede dividida en 4 o 5 grans estats, un dels quals siga els pp.cc. perque els habitants de Valéncia i les Illes no ho acceptarien, aixina com Navarra tampoc acceptaria formar un junt al Pais Basc. Pensem que estos rumors estan fets per a ficar por als valencians sobre un futurible estat confederal i defensen l’actual status quo constitucional que tan de mal nos fa.
* Pareix que l’actual model de les autonomies estiga sent qüestionat, en uns casos se prete la seua reversio a un model mes centraliste, en uns atres assistim inclus a aspiracions separatistes. ¿Com encaixen els seus partits Valencia dins l’Estat i d’Europa?
Per supost que l’actual model autonòmic està, no ya qüestionat, sino caducat. Les diferències de finançament i d’inversions del govern central entre les autonomies no poden soportarse més i, particularment en Valéncia, està arruinant-nos. I la solució, obviament, no està en llevar el poc de poder que ya li queda a les autonomies, potenciant el govern central, sino crear un estat on les distintes parts tinguen una gran independencia econòmica i legislativa i pacten en condicions d’igualtat la colaboració de cadascuna d’elles al manteniment dels servicis comuns.
No obstant, eixe no és l’objectiu a llarg termini d’ENV, sino un primer pas per a conseguir ser un estat més dins d’una Europa dels pobles que tinga una estructura confederal.

* ¿Te futur el valencianisme identitari en el segle XXI? ¿Com?
Nosatres pensem que no. Actualment, el percentage de persones que habitant en Valéncia son d’orige valencià ya no és majoritari, i va a manco. En este escenari és molt difícil vendre una política purament identitària. Lo que no vol dir que no se tinga que defensar les tradicions, la forma de vida i, en general, la cultura que caracterisa a la gent que viu en la nostra terra; pero l’eix de una política valencianista ha de basarse en que viuriem millor si vivim com a valencians, perque nosatres coneixem millor les nostres necessitats i interesos i aixina som capaços de gestionar millor els nostres recursos.
* Regne de Valencia, Païs Valencià, Comunitat Valenciana, Valencia. Tenint en conte que, per diferents motius, cada una d’estes denominacions ve acompanyada de polemica. ¿Quína sería la denominacio mes adequada per al nostre territori?
De les possibilitats que poseu i en la circunstància política actual formant part d’espanya, Valéncia és la que més nos agrada. Pero sent objectius, lo que no entenem és que aquells que tan cómodes están en l’actual règim autonòmic i en la constitució, que nega l’existència dels pobles d’espanya, també del valencià, no estiguen còmodes en la de Comunitat Valenciana, que és la més despersonalisadora.
No obstant, nosatres no fem baralla d’això i políticament, com a denominació futura defenem la de República Valenciana.

* ¿Inclure expressions com “Valencia”, “valencians”, o derivats en el nom d’un partit, acaba sent perjudicial?
Lamentablement a nivel electoral pareix ser que si. El centralisme espanyol ha estat desarrollant des de fa molts anys una campanya sistemàtica de provincialisme que ha creat unes imaginàries identitats alacantina i castellonenca que ha calat entre molts electors d’eixes províncies, per lo que reneguen de qualsevol referència a la seua valencianitat i preferixen referenciarse al levante espanyol.
Pero ENV, com a nacionaliste valencià no pot renunciar a la denominació comuna que nos ha identificat per segles, aspirant a convéncer de la bondat de que els habitants de tot el territori se senten i denominen valencians.

* ¿Tindre un “cupo” com el Païs Vasc i Navarra sería la solucio al nostre problema de finançacio? ¿Quína possibilitat hi ha de conseguir-ho? ¿Hi ha alguna atra solucio mes immediata?
El concert basc i navarres és el model econòmic que ENV defensa que haurien de tindre els territoris de l’estat confederal del que parlaven abans, en la diferència de que la negociació del cupo actual és bilateral, mentres que en l’estructura confederal la negociació seria multilateral.
Possibilitat d’aconseguir.ho? cap. Sense canviar l’estructura política actual és impossible que Valéncia o qualsevol atra autonomia puguen accedir a un concert semblant, perque hi hauria que canviar la constitució i la resta de territoris es negarien.
Lamentablement, la solució a curt termini als nostres problemes de finançament passa per aconseguir negociar millor el model de repartiment, primant aquells factors que hui ens penalisen.

* ¿Quínes son les nostres prioritats en termens d’infraestructures?
Les que tenim tots en el cap: el corredor mediterrani, la conexión ferroviària en el cantàbric, la gratuïtat de l’autovia A7, l’accés nord al port de Valéncia, la potenciació del conjunt portuari Valéncia-Sagunt-Castelló, l’inversió en l’aeroport de Valéncia o el soterrament de l’Estació del Nord.
Pero a banda d’estes més cridaneres, queda molt per fer en lo que respecta a l’interconexió interna del nostre territori. Infraestructures com el tren de la costa; la conexió ferroviària Valéncia – Alcoi – Alacant; l’electrificació de les línies al sud d’Alacant, entre elles la que li unix en Elig; la conexió de l’aeroport d’Alacant en la xarxa d’alta velocitat; o l’inversió en la xarxa de rodalies son essencials per a la vertebració social i econòmica del territori valencià.

* ¿De quína forma se pot vertebrar millor el territori valencià?
Qualsevol que represente trencar el provincialisme actual potenciat des de Madrid. Probablement el comarcal seria el més pràctic, encara que reestudiant la distribució actual, que està massa fraccionada, i, tal vegada, prenint com a base les antigues governacions.
* ¿Quínes son les nostres prioritats en termens de mijambient?
Un dels grans actius del nostre territori és l’entorn natural, tant de la costa com de l’interior, i no només a nivell econòmic, sino perque ha conformat la forma de ser de la gent que ha viscut i viu en esta terra. Per tant una prioritat de qualsevol política valenciana ha de ser la de conservar-ho, pero no a qualsevol preu. La consecució per eixemple de l’independència energètica ha de ser un objectiu estratègic de la nostra política econòmica i ahí una política mijambietal correcta és essencial.
En definitiva, hem d’aconseguir un balanç entre l’aprofitament econòmic i social del territori i la conservació de la seua estructura natural, de manera que este desenroll siga sostenible i lo més respectuos possible en l’entorn.


13/10/18

Articul del colege d’advocats de Sueca al voltant del Dret Civil valencià

Interessantísim articul firmat per Beatriz Gomar, del colege d’advocats de Sueca per la nova galtada que el psoe ens ha donat en el Senat al voltant de la recuperació del nostre Dret Civil.
Tens l’original, ací
i si el vols en pdf, ací


Amàlia Esquerdo cap de llista de Compromís per Alfafar

COMPROMÍS PER ALFAFAR ELEGEIX CAP DE LLISTA PER A LES MUNICIPALS DE 2019 A AMÀLIA ESQUERDO

JOAN S. SORRIBES OCUPARÀ EL SEGON LLOC D’UNA LLISTA QUE REFORÇA EL PAPER DE LES DONES APLICANT UN CRITERI DE “CREMALLERA”, AMB CARME EQUIZA EN EL TERCER LLOC I JOSEP MARIA TARAZONA EN LA QUARTA POSICIÓ
Amàlia Esquerdo ha estat designada cap de llista de la Candidatura de COMPROMÍS PER ALFAFAR per a les eleccions municipals que es celebraran en maig de 2019, per l’Assemblea Local del col·lectiu realitzada el dijous 29 de novembre de 2018.
La candidatura de consens proposada per l’Executiva Local de la formació política alfafarenca, aplica un criteri de “cremallera” per reforçar el paper de les dones i la perspectiva de gènere, i Joan S. Sorribes, actual Portaveu de la formació, ocuparà el segon lloc de la mateixa, amb Carme Equiza i Josep Maria Tarazona, ocupant els llocs tercer i quart de la mateixa.
María Estrella García Yévenes, Christian Lesaec, Rafa Cariñena i Toni Gimeno, conformaran a continuació els primers llocs d’una candidatura local que es presenta “Per a enfrontar la pròxima campanya electoral amb voluntat d’eixir a guanyar i per a consolidar el valencianisme d’esquerra com a lideratge i alternativa política en Alfafar al PP i al PSOE als quals es pretén disputar l’hegemonia”.
Maig de 2019 serà la tercera vegada que COMPROMÍS PER ALFAFAR es presenta a unes eleccions locals. La primera vegada, en 2011, la formació es quedà a pocs vots d’aconseguir el seu primer regidor, i en 2015 van entrar els dos actual regidors, sent la primera vegada des dels anys de la II República que el valencianisme d’esquerra tornava a l’Ajuntament d’Alfafar, i quedant també a pocs vots de que foren tres els regidors electes de la formació, consolidant una trajectòria continuada de creixement des de la seua constitució en l’any 2010.
En la legislatura 2015-2019, COMPROMÍS PER ALFAFAR s’ha anat consolidant com l’oposició al govern local del PP, liderant la presentació de propostes i mocions d’àmbit local, amb una potent participació i presència en la vida política del poble. Amb aquest bagatge la formació declara: “Tenim la voluntat de governar en Alfafar, de liderar el seu govern municipal i assumim aquesta voluntat des de la responsabilitat. Per això li diguem als nostres veïns i veïnes que l’alternativa al govern de Juan Ramon Adsuara i al PP passa per COMPROMÍS PER ALFAFAR i els convidem a participar d’aquest canvi, a preparar-lo des d’ara amb il·lusió”.

« Un projet européen pour une civilisation européenne »

Dans une tribune parue dans Le Monde, une trentaine d’élus des Républicains présentent leur vision pour l’Europe. 23 juin 2018
L’Europe, à peine convalescente de la crise économique qu’elle vient de surmonter, se trouve confrontée à une succession d’événements qui la menacent d’explosion : une vague migratoire de grande ampleur, des actes de terrorisme perpétrés sur son territoire par des fanatiques islamistes, le Brexit aux conséquences économiques et politiques encore mal évaluées et l’élection d’un président des Etats-Unis prônant un protectionnisme économique.

Dans ce contexte, à chaque élection en Europe, les extrêmes et les partis anti-européens progressent à tel point qu’ils deviennent majoritaires en Italie, pays fondateur de l’Union européenne (UE), qui traverse une crise politique d’une extrême gravité. Les peuples européens se détournent de l’Europe, qu’ils accusent d’imposer des contraintes financières et réglementaires accrues sans apporter de protection contre l’insécurité ou la précarité. Le rêve européen s’évanouit peu à peu. L’Europe n’est plus une espérance de progrès.

Face à cette situation nouvelle et inquiétante, certains, refusant de tirer les leçons de ces événements, proposent d’avancer plus vite encore vers un fédéralisme européen ou une « souveraineté européenne » au risque d’aggraver le divorce entre l’Europe et les peuples. D’autres, à l’inverse, proposent de provoquer une sortie de l’euro et de l’Europe aux conséquences financières dramatiques pour les salariés, les épargnants et les retraités en raison de la dévaluation massive qu’elle engendrerait.

Nous, les Républicains, quelles que soient nos sensibilités, sommes profondément attachés à l’Europe par réalisme et conviction. L’Europe n’est pas une option, nous savons que les défis environnementaux, économiques et politiques de notre temps ne seront relevés qu’à l’échelle des continents et qu’il serait problématique de laisser la Chine et les Etats-Unis face à face pour organiser de manière bipolaire le monde à venir.

Nous nous souvenons aussi que les grandes figures historiques de nos familles politiques d’origine ont toutes, à leur manière et dans un contexte politique différent, œuvré à la construction européenne. Elles l’ont fait d’abord pour la paix, mais ensuite et surtout pour défendre un modèle original de démocratie et un idéal de liberté.

Nous sommes conscients de ce que nous a apporté la construction européenne pour protéger notre agriculture au travers de la PAC, dynamiser notre économie et notre compétitivité par le « marché unique », porter de grands projets et assurer une solidarité entre les territoires.

Nous savons aussi que les difficultés que nous rencontrons sont, souvent à tort, imputées à l’Europe alors qu’elles relèvent de la responsabilité des Etats. La surtransposition des textes par la France est, par exemple, issue de la seule volonté des gouvernements.

Cependant, afin de surmonter la crise de confiance qu’elle traverse et subit, l’Europe – qui n’est pas exempte de reproches – n’a pas d’autre choix que de se réformer ou disparaître. C’est pourquoi nous voulons porter un nouveau projet européen.

L’Europe doit d’abord se construire sur la base de frontières sûres et stables. Les frontières extérieures doivent être sûres pour permettre la libre circulation à l’intérieur de l’Union. Pour atteindre cet objectif, il est nécessaire de renforcer les contrôles aux frontières de l’Europe, de s’accorder sur une politique d’immigration commune avec l’ensemble des pays de l’Union et de nouer de nouveaux accords avec les pays africains. A défaut, les nations doivent pouvoir rétablir le contrôle de leurs frontières nationales afin d’assurer, si nécessaire, la sécurité de leurs citoyens.

Les frontières doivent être stables. Il faut mettre un terme à l’élargissement sans fin à d’autres pays qui nuit à la stabilité et à l’approfondissement du projet européen. Les négociations concernant l’adhésion de la Turquie doivent être définitivement arrêtées.

L’Europe doit également protéger ses entreprises et ses emplois. Les décisions protectionnistes prises unilatéralement par certains Etats doivent nous faire prendre conscience de la guerre commerciale engagée au niveau mondial. L’Europe doit donc protéger ses acteurs économiques face à une concurrence souvent déloyale de produits étrangers. Le principe de « réciprocité » doit permettre de fermer nos frontières économiques aux pays qui n’ouvrent pas les leurs aux pays européens et qui ne respectent pas nos normes de production. Il faut désormais s’engager sur la mise en place du principe de la « préférence européenne » afin de renforcer le marché intérieur.

La grande diversité des pays de l’Union européenne en fait sa richesse mais constitue également un handicap quand il est nécessaire de concilier des intérêts divergents. Pour que cette diversité ne soit pas un frein à la dynamique de l’Union, nous devons favoriser la coopération renforcée entre les pays qui souhaitent porter ensemble des projets spécifiques et progresser dans l’harmonisation fiscale et sociale.

Enfin, si nous voulons réconcilier les peuples avec l’Europe, il nous faut changer clairement d’orientation. L’Union européenne doit renoncer à produire toujours plus de normes et doit s’engager sur des projets d’avenir.

Nous devons résolument transformer cette Europe qui apparaît, pour beaucoup, comme une administration désincarnée et déshumanisée, synonyme de règles, de normes et de contraintes.

Nos compatriotes veulent au contraire être fiers d’une Europe qui innove dans les domaines stratégiques culturels, sociétaux et technologiques comme la révolution numérique, l’intelligence artificielle, la transition écologique, les énergies nouvelles et la lutte contre la maladie d’Alzheimer. Nous devons donner une nouvelle espérance à la jeunesse en construisant un vaste projet éducatif en étendant Erasmus aux lycéens et aux apprentis.

L’Europe ne se limite pas à un territoire ou à un projet économique et financier : les peuples ont aussi besoin d’entendre la voix de l’Europe sur la scène internationale.

Nous sommes favorables à une Europe de la défense. La France, unique puissance nucléaire du continent, ne peut continuer à être seule à défendre militairement la démocratie et à exposer ses soldats. Mais l’Europe doit également être porteuse de paix en jouant un rôle majeur dans la résolution des conflits, en particulier au Moyen Orient, grâce à une action diplomatique coordonnée.

L’Europe est, pour les peuples européens, une histoire tragique et des guerres auxquelles ils ont su mettre fin. C’est surtout une culture, des valeurs et un destin partagé de femmes et d’hommes héritiers de la sagesse antique, des valeurs de la chrétienté et de l’humanisme du siècle des Lumières. Ces peuples différents n’ont pas besoin de renier leur nation pour se retrouver dans un projet de civilisation qui défend la liberté, l’égalité des hommes et des femmes et une certaine idée de l’homme et de sa dignité.

Le projet européen est porteur de valeurs, les oublier ou les sacrifier sur l’autel de l’efficacité économique serait une faute. Les réaffirmer sera un puissant ciment de la construction européenne. A nous les Républicains, riches de notre héritage, de nos sensibilités et de nos convictions, de réinventer et reconstruire un nouveau projet européen.

Liste des signataires de cette tribune (par ordre alphabétique) : Damien Abad (3e vice-président, député (LR) de l’Ain, conseiller départemental de l’Ain), Valérie Boyer (députée (LR) des Bouches-du-Rhône, conseillère municipale de Marseille, secrétaire générale adjointe en charge des relations avec la société civile), Alain Cadec, (député (LR) européen, président du conseil départemental des Côtes-d’Armor), François Cornut-Gentille (député (LR) de la Haute-Marne, conseiller municipal de Saint-Dizier, membre du Conseil des sensibilités), Edouard Courtial(sénateur (LR) de l’Oise, conseiller départemental, conseiller politique), Arnaud Danjean (député (LR) Européen), Michel Dantin, (député (LR) européen, maire de Chambéry), Mathieu Darnaud (sénateur de l’Ardèche, conseiller municipal Guilherand-Granges, secrétaire général adjoint en charge des élus locaux), Rachida Dati (ancienne ministre, députée (LR) européenne, maire du 7arrondissement de Paris, conseillère politique), Marc-Philippe Daubresse (sénateur (LR) du Nord, conseiller municipal de Lambersart, conseiller politique, membre du conseil des sensibilités), Angélique Delahaye (députée (LR) européenne, maire de Saint-Martin-le-Beau), Geoffroy Didier (député (LR) européen, vice-président du conseil régional d’Ile-de-France, secrétaire général délégué à la communication, responsable du porte-parolat), Fabien Di-Filippo (député (LR) de Moselle, conseiller municipal de Sarrebourg, secrétaire général adjoint en charge des Adhésions), Dominique Dord (maire (LR) d’Aix-les-Bains, membre du Conseil des sensibilités), Virginie Duby-Muller (députée (LR) de Haute-Savoie, conseillère départementale de Haute-Savoie, secrétaire générale adjointe en charge des fédérations), Daniel Fasquelle (député (LR) du Pas-de-Calais, conseiller municipal du Touquet-Paris-Plage, trésorier national, membre du Conseil des sensibilités), Annie Genevard (députée (LR) du Doubs, vice-présidente de l’Assemblée nationale, conseillère municipale de Morteau, secrétaire générale des Républicains) , Françoise Grossetête (députée (LR) européenne), Charles Guené (sénateur (LR) de la Haute-Marne, conseiller municipal de Montsaugeon, membre du Conseil des sensibilités), Lydia Guirous(porte-parole des Républicains, membre du Conseil des sensibilités), Brice Hortefeux (ancien ministre, député (LR) européen, vice-président de la région Auvergne Rhône-Alpes, conseiller auprès du président), Marc Joulaud (député (LR) européen, maire de Sablé-sur-Sarthe), Alain Joyandet (ancien ministre, sénateur (LR) de Haute-Saône, conseiller régional de Bourgogne Franche-Comté, conseiller politique), Philippe Juvin (député (LR) européen, maire de La Garenne-Colombes), Guillaume Larrivé (député (LR) de l’Yonne, conseiller municipal d’Auxerre), Jean Leonetti (ancien ministre, 1er vice-président, vice-président délégué, président du Conseil des sensibilités, maire (LR) d’Antibes), Nadine Morano (ancienne ministre, députée (LR) européenne, conseillère politique), Renaud Muselier (ancien ministre, député (LR) européen, président de la région Provence-Alpes-Côte d’Azur, conseiller politique), Guillaume Peltier (2e vice-président, député (LR) de Loir-et-Cher, conseiller régional du Val-de-Loire), Gilles Platret (maire (LR) de Chalon-sur-Saône, porte-parole des Républicains), Sophie Primas (sénatrice (LR) des Yvelines, conseillère municipale d’Aubergenville, secrétaire générale adjointe en charge des relations avec les parlementaires), Franck Proust (président de la délégation française PPE-LR au Parlement européen, adjoint au maire de Nîmes), Didier Quentin (député (LR) de Charente-Maritime, conseiller municipal de Royan, conseiller politique), Laurence Sailliet (porte-parole des Républicains), Anne Sander (députée (LR) européenne), Michèle Tabarot (députée (LR) des Alpes-Maritimes, conseillère municipale du Cannet, conseillère politique, membre du conseil des sensibilités).

L’ABC es fa ressò de la ‘Declaració republicana de Sagunt’ a ‘Les Alquerietes’

Podemos y Compromís escenifican el «derribo de la Monarquía» con la imagen del Rey boca abajo

Un centenar de diputados, senadores y alcaldes de las formaciones de izquierdas suscriben la «Declaración republicana de Sagunto»

VALENCIA Actualizado:

Enseñas republicanas e independentistas y fotos del Rey Felipe VI y del Rey emérito boca abajo en un acto con dirigentes de Podemos y Compromís, los partidos que gobiernan la Comunidad Valenciana junto al PSP-PSOE, en el que se ha «escenificado el derribo de la Monarquía».

El municipio valenciano de Sagunto ha acogido este domingo un acto donde se ha hecho pública la “Declaración republicana de Sagunto”, que reclama la república como un modelo de Estado que “supere el régimen del 78 y la Monarquía”.

La Declaración, a la que se han adherido un centenar de cargos públicos de toda la Comunitat Valenciana, entre ellos concejales, alcaldes, senadores, y parlamentarios de las Cortes Valencianas y del Congreso de los Diputados, se ha hecho pública en la estación de trenes de Sagunto.

Según sus promotores, «el encuentro de cargos públicos por la república se enmarca en la respuesta a la situación de emergencia social dada por la precarización de las condiciones de vida y trabajo y por la ola de represión política emprendida por el Estado y la Monarquía».

Imagen de la lectura de la «Declaración republicana de Sagunto»
Imagen de la lectura de la «Declaración republicana de Sagunto»-ABC

Entre los cargos institucionales firmantes de la Declaración figuran la senadora Pilar Lima (Podemos), las diputadas nacionales Rosana Pastor y la alicantina Rita Bosaho (Podemos), y la diputada provincial y Coordinadora General de EUPV Rosa Pérez; el alcalde de Sagunto Quico Fernández (Compromís) y el de Vinaroz, Enric Plà (Podemos).

Los participantes han iniciado una marcha hasta ‘Les Alquerietes’, lugar donde en 1873 se restauró la Monarquía borbónica, según un comunicado de la Coordinadora del País Valencià per la República, organizadora del acto. En la Declaración reivindican y dan apoyo a “un modelo de Estado que supere la Monarquía con procesos constituyentes y que permita desarrollar los derechos esenciales de los valencianos y las valencianas que el régimen de 1978, después de 40 años, ha demostrado nula voluntad para permitir”.

Detalle del «dominó»
Detalle del «dominó»ABC

Así, reclama unas “condiciones laborales y sociales dignas, la libertad de expresión y libertades políticas plenas, la financiación justa y el derecho a decidir. Por la República!”.

En el lugar del encuentro se ha «escenificado el derribo de la Monarquía» en un dominó gigante en el que las fichas de la república empujaban a las fichas del sistema de Monarquía parlamentaria consagrada en la Constitución, representadas por los últimos Reyes de España cabeza abajo.

Pilar Lima ha destacado en su intervención que el “régimen del 78 ha demostrado que no es capaz y no está a la altura de la sociedad que pretende representar. Es nuestra obligación trabajar por un proceso constituyente cuya base sea la dignidad de todo ser humano”.

Imagen de la marcha celebrada este domingo en Sagunto
Imagen de la marcha celebrada este domingo en Sagunto-ABC

La Coordinadora, que integra a una treintena de organizaciones políticas, sindicales y sociales, presentará el documento a las instituciones a partir de la próxima semana.