Arxiu de la categoria: General

Sorribes (Secretari Nacional d’Estat Valencià): “Posar punt i final al règim del 78 és una urgència democràtica. L’empresonament de Sànchez i Cuixart és l’última constatació de la impossibilitat de reformar l’Estat espanyol en un sentit democràtic i nacionament plural”

 

El Secretari Nacional d’Estat Valencià, s’ha pronunciat en el sentit de fer una crida als demòcrates valencians per “acabar amb el règim del 78”. Sorribes (secretari nacional d’Estat Valencià), ha expressat que cal: “Posar punt i final al règim del 78 és una urgència democràtica. L’empresonament de Sànchez i Cuixart és l’última constatació de la impossibilitat de reformar l’Estat espanyol en un sentit democràtic i nacionament plural”. I ha conformat que l’organització donarà suport a les concentracions convocades hui al País Valencià en favor de la democràcia i de la llibertat de Sànchez i Cuixart, presidents respectivament d’ANC i Òmnium.

A més, el portaveu d’Estat Valencià ha expressat la seua conviccio de què: “La millor contribució a aquesta ruptura democràtica que podem fer els valencians a dia de hui, la més alta solidaritat amb la lluita del poble català per la seua llibertat i la seua República Catalana, és lluitar per la nostra pròpia República Valenciana, per poder proclamar-la des del Parlament Valencià, per exercir la nostra pròpia sobirania”. Finalment ha fet una crida “A totes i tots el demòcrates, però molt especialment als valencianistes amb representació política al Parlament Valencià i a les institucions espanyoles, per exercir la fermesa democràtica, posar-se del costat del Dret a Decidir i mostrar la seua lleialtat a la llibertat, a la democràcia i a la sobirania política dels valencians, de forma insubornable”.

Les 5 raons del Sabadell per a triar Alacant com a refugi pel ‘procés’

Els clients ‘prestats’ de la CAM i la ubicació del centre de dades han fet decantar la balança per la ciutat valenciana

Jordi Velert / València
Alacant és des d’aquest dijous la nova seu social del Sabadell, el quart banc d’Espanya per actius. La inestabilitat política pel referèndum de l’1-O i l’eventual proclamació de la independència prevista per al proper dilluns han fet moure fitxa a l’entitat presidida per Josep Oliu i decidir una mudança exprés pensada per a tranquil·litzar els clients i els accionistes.
Les conseqüències en l’operativa de l’entitat són mínimes, atés que les seus corporatives del banc continuaran a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. És a dir, el canvi de domicili no implica trasllat de personal. Ara bé, l’Ajuntament d’Alacant rebrà amb candeletes l’impost d’activitats econòmiques que l’entitat haurà de pagar a la ciutat.
Una altra conseqüència del trasllat és que previsiblement les futures juntes generals d’accionistes del banc se celebraran a Alacant, tal com Bankia les celebra a València, on té la seu social. Però per què ha decidit mudar-se el Sabadell? I per què ha triat la capital de l’Alacantí com a destinació?
1. Evitar el pànic bancari
El Sabadell té més dipòsits bancaris a la resta d’Espanya que a Catalunya. Per això, en un possible escenari d’independència unilateral es podria produir una fuita de dipòsits entre els clients d’arreu de l’Estat que faria molt de mal a l’entitat. D’altra banda, cal recordar que els bancs obtenen beneficis prestant a llarg termini als seus clients els diners que reben prestats a curt termini dels mercats. En aquest sentit, el risc de secessió pot estar encarint el finançament de les entitats amb seu a Catalunya.
2. Garantir els dipòsits
Una secessió de l’autonomia veïna implicaria l’eixida de la Unió Europea i de la zona euro, amb la qual cosa els bancs amb seu a Catalunya deixarien d’estar protegits pel Banc Central Europeu, que els proporciona liquiditat. Tindre la seu social a Alacant també garanteix als clients del Sabadell que els seus estalvis estan garantits pel Fons de Garantia de Dipòsits, que assegura fins a 100.000 euros per dipositant.
3. Vinculació “emocional”
Fonts de l’entitat remarquen la vinculació “emocional” de Banc Sabadell amb la capital de l’Alacantí. El 8 de desembre del 2011 el Banc d’Espanya va adjudicar la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) per un euro al Sabadell. Amb l’absorció, en aquell moment el banc català va augmentar el seu volum d’actius de 95.000 a 167.000 milions d’euros. Les altres opcions barallades eren Madrid i Oviedo, on l’entitat va adquirir el Banc Herrero el 2001, però en cap de les dos ciutats l’entitat té una quota de mercat tan elevada com a Alacant.
4. Seus del banc a la ciutat
Alacant és, després de Barcelona, la ciutat on el Banc Sabadell té més dependències. La segona ciutat valenciana compta amb un dels centres corporatius de l’entitat (els altres dos estan ubicats a Madrid i Barcelona), on està ubicat el departament de màrqueting. A més, a Alacant es troben el centre de dades (back up) del banc i la seu de la societat immobiliària Solvia, que ocupa l’antiga seu de la CAM a l’avinguda Óscar Esplá, on ara tindrà el domicili social el Sabadell. El banc té 1.445 empleats a la demarcació d’Alacant dels 2.161 amb què compta l’entitat al País Valencià.
5. Quota de mercat
Si la quota de mercat de crèdit del Sabadell a Espanya és de prop del 7,2%, amb dades del mes de juny, al País Valencià el percentatge s’eleva fins al 15%, només una dècima menys que a Catalunya (16%). Múrcia (14,6%) i Astúries i Lleó (11,9%) també són mercats rellevants per a l’entitat, mentre que a Madrid la quota de mercat del Sabadell només és del 3,5%. A més, el 24% del negoci bancari del Sabadell a Espanya prové de territori valencià, on té com a clients 1,25 milions de particulars i 260.000 empreses. D’aquests, a la demarcació d’Alacant hi ha 830.000 particulars i 147.000 empreses. La seu social, doncs, recala a la comunitat amb una gran penetració de l’entitat.

Històrics militants del PSUC signen un manifest de suport al referèndum

Asseguren que l’estat espanyol no està preparat per a una ‘vertadera democratització’. [setembre 4, 2017]

El 78 no va ser possible.
Ara podem

El PSUC va néixer com un partit amb vocació de transformació, com un partit de masses, com el partit de les masses a Catalunya. El partit dels comunistes de Catalunya. La seva voluntat: transformar Catalunya en clau socialista i crear una societat justa per a tothom. I va néixer com un partit nacional català, defensor del catalanisme popular i abanderat de la idea de la Catalunya d’“un sol poble”. Un partit que pretenia portar la justícia i el benestar al tros de món que li havia tocat per viure. Un partit que sabia que la millor aportació a l’internacionalisme era alliberar a les classes populars d’aquest tros de planeta. Un partit que sabia que, per a fer-ho possible, la seva millor aportació era aconseguir la llibertat i la igualtat allà on sabia com s’havia de fer: a la seva nació, a Catalunya. Un partit arrelat als barris, als pobles i a les fàbriques. Un partit que respirava allò que respirava la majoria de la població catalana, perquè és només així com se sap què cal fer i com cal fer-ho.
Fundat el 1936 com a la manera més adequada de fer front al feixisme, el PSUC va ser un dels partits que més va donar per enderrocar el feixisme franquista. De fet, va ser el partit que va liderar la lluita antifranquista. El que més energies, més organització i més persones va aportar-hi. I pensem que ens en vam ensortir, tot i que amb importants mancances que, ara cal reconèixer-ho, eren més grans que no el que molts dels seus militants ens vam pensar en el seu moment. La majoria, tot i això, teníem molt clar que el pacte de la transició era una amputació dels nostres drets i llibertats, socials i nacionals.
Quaranta anys després s’han posat de relleu les greus deficiències de l’acord. I s’ha de posat de relleu que l’Estat espanyol no està preparat per a una vertadera democratització sense una “teràpia de xoc” que remogui les estructures de poder polítiques i econòmiques. I, ara i aquí, aquesta teràpia es diu República i es diu Referèndum. Els marxistes llegim la realitat a cada moment i intentem entendre què passa, perquè passa i què s’hi pot fer. I en aquesta lectura del moment present i al nostre país, tenim les conclusions molt clares: en aquests moments és a Catalunya a on es donen les condicions per fer un salt endavant, fins ara desconegut, en el terreny de les llibertats i els drets socials i nacionals. I l’hem d’aprofitar. I estem segurs i segures que el PSUC, ara, impulsor de la unitat de forces polítiques de Catalunya i de l’Assemblea de Catalunya com va ser, seria un defensor del referèndum i estaria encapçalant la lluita contra les polítiques injustes i anticatalanes d’aquest estat autoritari i recentralitzador.
Ens hem ajuntat doncs diverses persones, totes elles antigues militants del PSUC: diputats, regidors i regidores, alcaldes, sindicalistes, membres d’associacions de veïns, etc. Tots nosaltres ex-militants del PSUC proclamem la necessitat de donar suport, sense embuts i sense vacil·lacions, a la convocatòria de referèndum fixada pel govern català pel proper 1 d’octubre. Aquest referèndum i la nostra anhelada República obren la possibilitat al canvi i a la ruptura tant necessàries amb el caduc règim espanyol del 1978.
El que no vàrem aconseguir aleshores, que sigui nostre ara.

Exmembres del PSUC signants del manifest

  • Alfredo Amestoy Saenz (exdiputat, Badalona)
  • Frederic Prieto Caballé (exalcalde, Cornellà)
  • Eudald Carbonell Roura (responsable del PSUC a Girona, Ribes de Freser)
  • Magda Ballester Sirvent (exregidora i tinent d’alcaldia, Lleida)
  • Ramon Majó Lluch (extinent d’alcaldia, Manresa)
  • Emili Muñoz Martínez (exalcalde, Tiana)
  • Jaume Oliveras Costa (exregidor, Badalona)
  • Jaume Solà Campmany (exregidor, Badalona)
  • Àlex de Sárraga Gómez (advocat laboralista, Lleida)
  • M. Isabel (Mariona) Vidal (Cornellà)
  • Jose Estrada (Tarragona)
  • Àngel Pagès (Premià de Mar)
  • Joan Romagosa (Cornellà)
  • Jaume Botey Vallès (exregidor, L’Hospitalet)
  • Maria Pilar Massana Llorens (exregidora, L’Hospitalet)
  • Carles Prieto Caballé (expresident FAVB Barcelona)

    altres cartells de la campanya…