Arxiu de la categoria: Notícies

Amb la complicitat de la polícia, nacionalistes espanyols, antidemòcrates i violents, alguns disfressats de valencians, rebenten i agredixen, la manifestació de la vesprada del 9 d’octubre dels valencians que de normal reivindiquen i duen simbologia del Països Catalans

https://mobile.twitter.com/GuillerSV/status/917444050822877186/video/1

Un grup d’ultres rebenta la manifestació del 9 d’Octubre (vegeu el vídeo de LA VEU)

La marxa havia d’eixir des de la plaça de Sant Agustí i cloure al Parterre

Dilluns, 9 d’octubre de 2017 17:45h

Un grup d’ultres tracta d’impedir l’eixida de la manifestació del 9 d’Octubre.. Diari La Veu
Un grup d’ultres tracta d’impedir l’eixida de la manifestació del 9 d’Octubre. © Diari La Veu
Redacció

Un grup d’ultres tracta d’impedir l’eixida de la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre i que enguany reivindica la llengua “com a espai de trobada”, allunyada del “conflicte artificial”. La marxa havia d’eixir a les 18 hores des de la plaça de Sant Agustí de València i concloure al Parterre, al lloc on es troba l’estàtua de Jaume I.
Els radicals llancen crits de “Yo soy español, español, español”, “Som valencians, mai catalans” i “Fuera, fuera”. Així mateix han començat a cantar “Que viva España” quan ha sonat La Muixeranga.

TORNA RÀDIO PUÇOL

TORNA RÀDIO PUÇOL

La nova ràdio digital serà construïda pels ciutadans a través d’un procés participatiu

L’Associació Cultural de Comunicació de Puçol presentarà el 3 de febrer el seu projecte de rellançament de Ràdio Puçol a l’Espai Social La Barraca, amb una posterior taula redona. Ja s’ha posat en marxa un procés participatiu pensat per elaborar entre tots el projecte de la nova ràdio i començar a emetre de manera digital.

La iniciativa es planteja baix un model horitzontal i participatiu que a la llarga genere un mitjà local de referència, capaç de superar el buit deixat pel tancament de l’EMTV. En juny d’este any es presentarà una proposta a l’Ajuntament de Puçol amb el que s’haja aconseguit fins el moment, per a així recuperar els recursos de l’antiga EMTV que romanen sense utilitzar-se des del 2013.  

La participació de la ciutadania està prevista en tres nivells en funció del compromís. En el primer d’ells, la gent podrà utilitzar els diversos canals a l’abast per fer les seues propostes per a la ràdio. En el segon, tindran la possibilitat de ser creadors de contingut i dirigir els seus programes. En un últim nivell, podran comprometre’s a formar part de l’equip coordinador.
Este model té com a objectiu afavorir la pluralitat i la cohesió social fent als ciutadans del municipi partícips del nou mitjà i, en definitiva, de l’espai mediàtic local. Estan previstes distintes activitats i esdeveniments al llarg del procés participatiu, el primer d’ells la presentació i posterior taula redona del 3 de febrer. Per ara també han sigut col·locades varies bústies a espais públics del municipi, a on la ciutadania pot deixar les seus idees per escrit. Es pot contactar amb Ràdio Puçol a través de les xarxes socials o el correu radiopucol@gmail.com.

Per Sant Dionís no t’oblides de la mocaorà per al teu ser estimat… amb dolços de massapàen formes de fruites i hortalisses de l’horta de València, la piuleta i el tronador.

Mocadora-Sant-Donismocadorsantdionis1

La Mocadorà (en valencià [mokaorá]) és una celebració popular de la ciutat de València i la rodalia, que té lloc cada 9 d’octubre, dia de Sant Dionís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià. La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l’horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.

MANIFEST LIGHT D’ACPV. DE NOU A LA PLAÇA DE BOUS DE LA MÀ DEL PSOE I PERQUÈ EL VALENCIANISME POLÍTIC I SOBIRANISTA NO ALCE EL CAP ELECTORALMENT EN SA VIDA

ACPV de la mà del PSOE tornarà a celebrar el 25 d’abril a la plaça de Bous de València, 16 anys després, amb quadribarrades (bandera cultural), estelades roges (bandera dels PPCC o de la Nació catalana ) i esguitades de tricolors republicanes espanyoles (bandera de la proposta política perquè ‘una altra Espanya és possible’) i roges (bandera partidària) i tot amb l’objectiu d’amarrar el vot dels ‘nacionalistes culturals valencians’ per a les esquerres espanyoles i per a procurar que el ‘valencianisme polític’ i el ‘valencianisme sobiranista’ no alcen electoralment el cap mai en la seua vida.

per engrandir cliqueu damunt la imatge

Manifest
Després de vint anys de malgovern, la llista dels greuges que podem fer com a valencians és molt llarga i no cal repetir-la ací. Han sigut uns anys en què uns pocs construïen el seu paradís particular destruint el país, tant a través del malbaratament de la riquesa com de l’acumulació de despropòsits en la gestió. Ja ho deia Fuster i tenia raó: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Malauradament aquesta és la realitat que hem viscut.
Ara que hem aconseguit fer fora els qui durant dues dècades han procurat el nostre malestar com a poble. Ara que ens hem alleugerit de l’asfixiant sensació de respirar un aire enrarit. Ara, ens toca a nosaltres i és urgent que posem fil a l’agulla. Toca ja acabar amb els laments i els retrets, però no amb la cerca de responsabilitats. El dol ha finalitzat. No podem dedicar-li més temps, el necessitem tot.
Malgrat que no hem deixat mai de treballar, és l’hora que ens posem de valent a construir el país que volem. Un país més culte, més just, més bonic. On els xiquets puguen créixer amb el goig d’aprendre qui són i per què. On els nostres creadors siguen reconeguts i puguen alçar als seus muscles els qui vinguen darrere. On la nostra cultura i la llengua pròpia tornen al lloc que els correspon. No és tampoc massa complicat. Es tracta, senzillament, de treballar pel benefici dels valencians, de tots els valencians des del respecte i la coneixença del que som i del que hem sigut. I ja sabem com es fa. Ho hem estat fent durant aquestes dècades d’ignomínia, desenes, centenars, milers de persones que hem treballat perquè els ciments de la nostra societat no s’enfonsaren tot i els forts sotracs a què ens ha sotmès el malgovern. I ho hem fet des de l’esforç que causa trobar-se en una posició precària però també amb la il·lusió i l’esperança que, en algun moment, aquells que poden defensar els nostres interessos col·lectius accedirien a les institucions que ens regeixen, i que el projecte del País Valencià modern que hem anat conservant i alimentant assumiria l’entitat que li correspon. Sembla que aquest moment ja ha arribat.
La primavera passada obrí un temps que pot ser diferent, que ha de ser necessàriament diferent. No ens podem permetre perdre més temps. Ja n’hem perdut prou. És menester que treballem col·lectivament. El nostre govern ha d’aportar solidesa institucional als ciments que des del carrer hem estat construint durant anys. I així aconseguirem un país on siga fàcil que ens reconeguem i ens reconeguen. Un país on siguem més feliços perquè se’ns respecta des del que som. Fem un país més nostre. Fem País Valencià.