Arxiu de la categoria: Notícies

Per Sant Dionís no t’oblides de la mocaorà per al teu ser estimat… amb dolços de massapàen formes de fruites i hortalisses de l’horta de València, la piuleta i el tronador.

Mocadora-Sant-Donismocadorsantdionis1

La Mocadorà (en valencià [mokaorá]) és una celebració popular de la ciutat de València i la rodalia, que té lloc cada 9 d’octubre, dia de Sant Dionís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià. La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l’horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.

Per a segons quines coses, estem a l’Estat de la senyoreta Pepis

SEGURETAT

Aconseguir un mòbil anònim és tan fàcil com abans del 17-A

La llei obliga a identificar qui compri una targeta SIM, però hi ha diverses opcions per esquivar-la

El carrer de Sant Pau del barri del Raval és gairebé un centre comercial de la telefonia mòbil, té desenes de botigues on venen targetes SIM, aparells i complements. Però preguntar-hi directament per una targeta de prepagament i especificar que no es vol donar el nom resulta massa evident. Després de tres negatives en aquest carrer, i dues més en locals del carrer de la Unió i al carrer Nou de la Rambla, es fa evident que cal canviar d’estratègia. Al local d’aquest últim carrer, no gaire lluny de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, el botiguer, que d’entrada respon dient que no és possible, després afegeix que si li donen un nom, encara que no li ensenyin el DNI, ja n’hi ha prou. “Però el teu [nom], eh?”, afegeix amb un somriure còmplice. Ofereix un paper, un bolígraf per apuntar-hi el nom, cognoms, NIF i data de naixement i, per 10 euros, tramita la compra i el registre d’una SIM de la companyia LlamaYa amb 5 euros de saldo per a trucades i 3 GB de dades. No comprova que les dades puguin ser reals. A les botigues del barri s’hi venen tota mena d’aparells, no costa trobar-hi un ZTE Blade A110, amb el sistema Android, per 35 euros.

Però aconseguir un mòbil registrat amb dades inventades, i per tant anònim, pot ser encara més barat si no es necessita accés a internet. En una altra botiga del carrer de Robadors, amb el mateix mètode del paper i el bolígraf, un dependent ven sense problemes una SIM de Lycamobile sense accés a internet i amb 5 euros de saldo, a més d’un telèfon Alcatel 1054, per 18 euros.

També es pot recórrer a internet. El portal Milanuncios.com és ple d’anuncis classificats com ara els d’un home que s’identifica amb el nom d’Adrián i que ven targetes de prepagament de Lycamobile i Lebara “anònimes” per 8 euros, amb una rebaixa si se’n compren més de cinc. “No necessites cap dada personal”, insisteix a l’anunci. Contactat per l’ARA, diu que accepta pagaments per PayPal, ingrés bancari o transferència i que les envia per correu o missatgeria. En aquest cas pot aconseguir dades de qui compra la SIM -el compte corrent d’origen o per l’adreça d’enviament-, però no demana cap document oficial.

L’organització internacional d’operadores de telefonia mòbil GSMA va elaborar el 2013 un llibre blanc sobre el registre obligatori d’usuaris de targetes SIM de prepagament. Hi reconeixia, ja llavors, que un dels efectes negatius col·laterals de la identificació obligatòria podia ser el “sorgiment de mercats il·legals per a la comercialització de targetes SIM robades o registrades fraudulentament”.

El cas de l’imam de Ripoll

Al líder de la cèl·lula terrorista dels atemptats del 17 d’agost de l’any passat, Abdelbaki es-Satty, li havien punxat el telèfon entre el 19 d’octubre i el 22 de novembre del 2005. Ho va ordenar l’Audiència Nacional, que tenia “sospites fonamentades” de la vinculació del que acabaria sent l’imam de Ripoll amb el grup terrorista Ansar al-Islam. Unes sospites que els investigadors no van poder confirmar. La Policia Nacional va fer aturar la intervenció del telèfon perquè no s’havia aconseguit res “rellevant per a la investigació”. “Entenem que té un altre número telefònic sense que de moment se’n tingui coneixement”, admetien els agents. El segon número de telèfon no es va localitzar, segons es desprèn del sumari del cas. El 2008 un altre informe, aquest de la Guàrdia Civil, va desvincular Es-Satty de la trama de reclutament jihadista que investigaven.

Si, com sospitava la Policia Nacional, Es-Satty tenia un segon telèfon que no van poder localitzar, el número no podia estar registrat a nom seu, perquè si no l’haurien identificat i punxat. El més fàcil és que en aquella època fes anar el possible segon mòbil amb una targeta de prepagament. Abans que s’aprovés la llei 25/2007 de conservació de dades relatives a les comunicacions electròniques no era obligatori que qui en comprés una s’identifiqués. Aquella norma -feta amb els precedents dels atemptats de l’11-M a Madrid, en què es van utilitzar targetes de prepagament-, ho va canviar. En teoria. Fa anys que se sap que els delinqüents continuen fent servir mòbils registrats amb identitats inventades o d’altres ciutadans. I els atemptats de Barcelona i Cambrils tampoc no han canviat res, ni tan sols al costat de la Rambla.

Puja al tren republicà… (M)

PER ESCOLTAR LA CANÇÓ CLIQUEU ACÍ
puja————————————-

PUJA AL TREN REPUBLICÀ
Per la muntanya i vora mar.
Per l’horta i el secà.
Cap al Vinalopó i Alacant.
Des d’Hortes i Riberes,
els Ports i La Costera,
Marines, Foies i Valls,
fins la Font de la Figuera.
Va el tren republicà.

Riu amunt i riu avall.
Sènia, Xúquer i riu d’Alcoi.
Palància, Túria i Millars.
Tots els pobles i comarques de vida plens
reviscolarem les artèries del País Valencià.

Puja, puja, vinga va.
Puja al tren republicà.

En defensa de la terra
cantarem noves cançons
que ens donen forces
per cercar la llibertat.
De convicció i estima pel que som.
Per la nostra identitat.

Puja, puja, vinga va.
Puja al tren republicà.

Ni millors ni pitjors
serem nosaltres sense por.
(bis)

Puja, puja, vinga va.
Puja al tren republicà.

Música: Alfons Olmo i Carles Llinares.
Lletra: Alfons Olmo i Víctor Baeta
Veu principal: Alfons Olmo
Cor: Carles Llinares
Veus col·laboradores: Rafa Xambó i Òscar Briz
Acústica i guitarra clàsica: Carles Llinares
Baixista: Jordi Serra ‘Koki’
Guitarra elèctrica: Jordi Garcia
Percusió: Xavi Blanquer
Arranjaments: VerdCel
Estudi d’enregistrament: ‘Tabalet’ Alboraia (L’Horta)
Tècnic de so: Lluís Martínez
Editor: ACR Constantí llombart

Amb la complicitat de la polícia, nacionalistes espanyols, antidemòcrates i violents, alguns disfressats de valencians, rebenten i agredixen, la manifestació de la vesprada del 9 d’octubre dels valencians que de normal reivindiquen i duen simbologia del Països Catalans

https://mobile.twitter.com/GuillerSV/status/917444050822877186/video/1

Un grup d’ultres rebenta la manifestació del 9 d’Octubre (vegeu el vídeo de LA VEU)

La marxa havia d’eixir des de la plaça de Sant Agustí i cloure al Parterre

Dilluns, 9 d’octubre de 2017 17:45h

Un grup d’ultres tracta d’impedir l’eixida de la manifestació del 9 d’Octubre.. Diari La Veu
Un grup d’ultres tracta d’impedir l’eixida de la manifestació del 9 d’Octubre. © Diari La Veu
Redacció

Un grup d’ultres tracta d’impedir l’eixida de la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre i que enguany reivindica la llengua “com a espai de trobada”, allunyada del “conflicte artificial”. La marxa havia d’eixir a les 18 hores des de la plaça de Sant Agustí de València i concloure al Parterre, al lloc on es troba l’estàtua de Jaume I.
Els radicals llancen crits de “Yo soy español, español, español”, “Som valencians, mai catalans” i “Fuera, fuera”. Així mateix han començat a cantar “Que viva España” quan ha sonat La Muixeranga.

TORNA RÀDIO PUÇOL

TORNA RÀDIO PUÇOL

La nova ràdio digital serà construïda pels ciutadans a través d’un procés participatiu

L’Associació Cultural de Comunicació de Puçol presentarà el 3 de febrer el seu projecte de rellançament de Ràdio Puçol a l’Espai Social La Barraca, amb una posterior taula redona. Ja s’ha posat en marxa un procés participatiu pensat per elaborar entre tots el projecte de la nova ràdio i començar a emetre de manera digital.

La iniciativa es planteja baix un model horitzontal i participatiu que a la llarga genere un mitjà local de referència, capaç de superar el buit deixat pel tancament de l’EMTV. En juny d’este any es presentarà una proposta a l’Ajuntament de Puçol amb el que s’haja aconseguit fins el moment, per a així recuperar els recursos de l’antiga EMTV que romanen sense utilitzar-se des del 2013.  

La participació de la ciutadania està prevista en tres nivells en funció del compromís. En el primer d’ells, la gent podrà utilitzar els diversos canals a l’abast per fer les seues propostes per a la ràdio. En el segon, tindran la possibilitat de ser creadors de contingut i dirigir els seus programes. En un últim nivell, podran comprometre’s a formar part de l’equip coordinador.
Este model té com a objectiu afavorir la pluralitat i la cohesió social fent als ciutadans del municipi partícips del nou mitjà i, en definitiva, de l’espai mediàtic local. Estan previstes distintes activitats i esdeveniments al llarg del procés participatiu, el primer d’ells la presentació i posterior taula redona del 3 de febrer. Per ara també han sigut col·locades varies bústies a espais públics del municipi, a on la ciutadania pot deixar les seus idees per escrit. Es pot contactar amb Ràdio Puçol a través de les xarxes socials o el correu radiopucol@gmail.com.

MANIFEST LIGHT D’ACPV. DE NOU A LA PLAÇA DE BOUS DE LA MÀ DEL PSOE I PERQUÈ EL VALENCIANISME POLÍTIC I SOBIRANISTA NO ALCE EL CAP ELECTORALMENT EN SA VIDA

ACPV de la mà del PSOE tornarà a celebrar el 25 d’abril a la plaça de Bous de València, 16 anys després, amb quadribarrades (bandera cultural), estelades roges (bandera dels PPCC o de la Nació catalana ) i esguitades de tricolors republicanes espanyoles (bandera de la proposta política perquè ‘una altra Espanya és possible’) i roges (bandera partidària) i tot amb l’objectiu d’amarrar el vot dels ‘nacionalistes culturals valencians’ per a les esquerres espanyoles i per a procurar que el ‘valencianisme polític’ i el ‘valencianisme sobiranista’ no alcen electoralment el cap mai en la seua vida.

per engrandir cliqueu damunt la imatge

Manifest
Després de vint anys de malgovern, la llista dels greuges que podem fer com a valencians és molt llarga i no cal repetir-la ací. Han sigut uns anys en què uns pocs construïen el seu paradís particular destruint el país, tant a través del malbaratament de la riquesa com de l’acumulació de despropòsits en la gestió. Ja ho deia Fuster i tenia raó: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Malauradament aquesta és la realitat que hem viscut.
Ara que hem aconseguit fer fora els qui durant dues dècades han procurat el nostre malestar com a poble. Ara que ens hem alleugerit de l’asfixiant sensació de respirar un aire enrarit. Ara, ens toca a nosaltres i és urgent que posem fil a l’agulla. Toca ja acabar amb els laments i els retrets, però no amb la cerca de responsabilitats. El dol ha finalitzat. No podem dedicar-li més temps, el necessitem tot.
Malgrat que no hem deixat mai de treballar, és l’hora que ens posem de valent a construir el país que volem. Un país més culte, més just, més bonic. On els xiquets puguen créixer amb el goig d’aprendre qui són i per què. On els nostres creadors siguen reconeguts i puguen alçar als seus muscles els qui vinguen darrere. On la nostra cultura i la llengua pròpia tornen al lloc que els correspon. No és tampoc massa complicat. Es tracta, senzillament, de treballar pel benefici dels valencians, de tots els valencians des del respecte i la coneixença del que som i del que hem sigut. I ja sabem com es fa. Ho hem estat fent durant aquestes dècades d’ignomínia, desenes, centenars, milers de persones que hem treballat perquè els ciments de la nostra societat no s’enfonsaren tot i els forts sotracs a què ens ha sotmès el malgovern. I ho hem fet des de l’esforç que causa trobar-se en una posició precària però també amb la il·lusió i l’esperança que, en algun moment, aquells que poden defensar els nostres interessos col·lectius accedirien a les institucions que ens regeixen, i que el projecte del País Valencià modern que hem anat conservant i alimentant assumiria l’entitat que li correspon. Sembla que aquest moment ja ha arribat.
La primavera passada obrí un temps que pot ser diferent, que ha de ser necessàriament diferent. No ens podem permetre perdre més temps. Ja n’hem perdut prou. És menester que treballem col·lectivament. El nostre govern ha d’aportar solidesa institucional als ciments que des del carrer hem estat construint durant anys. I així aconseguirem un país on siga fàcil que ens reconeguem i ens reconeguen. Un país on siguem més feliços perquè se’ns respecta des del que som. Fem un país més nostre. Fem País Valencià.