Arxiu de la categoria: Patrimoni valencià

“És això el que ens fa grans” la cançó pel centenari del València que triomfa del grup Tardor

Amunt València! Amunt els valencians, d’Oriola a Vinaròs!

‘És això el que ens fa grans’ cançó del grup Tardor
per celebrar el centenari del València CF.

Pare, de qui és l’escut que té un rat penat?
Fill meu: és l’escut de l’equip que ens ha fet volar alt.
Amunt, ben amunt, tan amunt com pots imaginar
des de ja fa cent anys.
Des de ja fa cent anys.

Iaio, ahir em van dir que no podrem guanyar.
Filla: que ningú et diga mai on podràs arribar.
El nostre equip tomba gegants i ens ha fet somiar.
És això el que ens fa grans.
És això el que ens fa grans.

Però mare, per què els millors juguen amb els rivals?
Fill meu: en Mestalla hem vist cavalcar els més grans.
Els millors jugadors són aquells que saben on estan
i es deixen la pell en el camp.
Es deixen la pell en el camp.

Filla, este és el cant que has de recordar,
quan el vent vaja a favor i enmig del temporal:
el nostre equip és el València,
no hi ha res més gran.
Nosaltres som el València,
això mai canviarà.
Nosaltres som el València,
no hi ha res més gran.

Dijous, 21-Jn, es presenta el llibre ‘El valencianisme lingüístic’ d’Abelard Saragossà

CARTA D’ABELARD SARAGOSSÀ ALS SEUS EX ALUMNES
Benvolguts exalumnes (o ex alumnes: ¿què trobeu més clar?),
M’han editat un llibre que pot contribuir a la vostra formació lingüística, tant en l’aspecte purament lingüístic com en el vessant social. A més d’indicar quines són les qüestions més importants que cal tractar en cada part de la teoria lingüística, trobareu definits els valors de les preposicions per i per a, o per quines raons estructurals davant de l’estació és preferible a davant l’estació; o per què les mateixes raons que recomanen diferenciar en i amb també aconsellen que diferenciem en i a (com fan la major part dels valencianoparlants).
Al costat de l’aspecte dit (mostrar com es definix estructuralment el valor de les paraules gramaticals), també trobareu com actuen sovint els manuals de valencià: quins errors hi han i quins efectes negatius tenen en els alumnes. De fet, el llibre inclou una anàlisi de Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, 2016.
Encara hi ha un tercer aspecte important per a la vostra formació: descriure com ha evolucionat el valencianisme al llarg del segle i quines són les característiques dels dos models lingüístics que hi han hagut. És un llibre que es fonamenta en les explicacions i les argumentacions. Demana una lectura reflexiva, i per això mateix opine que és formatiu.
Els qui vos decidiu a llegir-lo podeu escriure’m per a resoldre dubtes o per a comentar qüestions (Abelard.Saragossa@uv.es). També podeu vindre a una tutoria, o organitzar debats col·lectius.
La presentació del llibre serà dijous dia 21 de juny a les 7,30 en el Museu de la Ciutat (plaça de l’Arquebisbe, 3; al costat de la porta romànica de la Catedral, i enfront del palau arquebisbal). Parlarem Emili Casanova, Jordi Manent (autor del pròleg i subdirector de la Revista de Catalunya), Àngel Calpe (AVL) i jo.
Si vos abellix i podeu vindre, sereu ben rebuts. Si algú vol, també pot organitzar una presentació en la seua població. Vos envie una salutació ben cordial,
Abelard Saragossà

El CELS proposa celebrar en els pobles dels Serrans la seua Carta Puebla

Reunió de la Junta Directiva del CELS

El CELS proposa celebrar en els pobles dels Serrans la seua Carta Puebla. Insta als ajuntaments que promoguen guardons i premis ciutadans amb motiu de la seua data de naixement com a localitat

El Centro de Estudios la Serrania ha remès als ajuntaments de les localitats de les quals té constància, un escrit instant a aquestes municipalitats a celebrar la data en la qual, segons el Llibre del Repartiment de Jaume I, va ser concedida Carta de Població.
Es proposa que amb motiu d’aquesta efemèride, la ciutat es vista de gala per a commemorar la data en què, aquells ciutadans i ciutadanes, es van veure honrats amb la carta de població, un text pactat per a fixar les noves condicions que arreplegaven obligacions, serveis i prestacions de la nova situació.
D’aquesta manera, segons el CELS, s’insta al fet que almenys l’alcalde, emeta i dicte un Bàndol, recordant aquesta efemèride, que durant tant temps ha passat desapercebuda. Però a més, si fóra possible, s’apunta la conveniència de convocar un ple extraordinari, a fi de posar en valor la citada data, en la qual els pobles de la Serrania van entrar a formar part de l’Europa del segle XIII.
En cas de celebrar-se aquest ple, s’ha proposat que en el mateix, intervinguen els grups polítics municipals i quantes associacions, grups i entitats tinguen a bé dirigir unes paraules als assistents, amb motiu de l’efemèride.
Així mateix, s’apunta, com a suggeriment, l’establiment d’uns guardons ciutadans per a reconèixer públicament la labor d’alguna persona o entitat en favor de la població, des de qualsevol sector en què es treballe. En aquest sentit, s’aconsella realitzar aquesta mirada des de tres categories diferents: arts lletres i cultura; ciència tecnologia i medi ambient; societat i concòrdia.
D’aquesta manera, el CELS, pretén que les poblacions de la comarca de la Serranía, afegisquen un motiu més de celebració, tenint en compte que la data de naixement i la Carta de Població del segle XIII, suposa una efemèride digna de ser tinguda en compte.
SECRETARIA DE COMUNICACIÓ DEL CELS

Qui són els responsables de la ruïna del Xalet del Rosal o de Garín a Burjassot?

Xalet del Rosal o de Garín, un ben cultural sense catalogar i en ruïnes gràcies al comportament negligent i la desídia del seu legítim propietari i de l’Ajuntament de Burjassot – Fotografies d’Antonio Marín Segòvia.
per a engrandir les imatges cliqueu damunt d’elles
Per què l’Ajuntament de Burjassot no exigeix el compliment de l’Article 180 de la LOTUP al propietari legítim del Xalet del Rosal o de Garín?
ARTICLE 180. DEURE CONSERVACIÓ I REHABILITACIÓ I INSPECCIÓ PERIÒDICA D’EDIFICACIONS, DE LA LLEI 5/2014, DE 25 DE JULIOL, DE LA GENERALITAT, D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI, URBANISME I PAISATGE, DE LA COMUNITAT VALENCIANA, està en l’obligació i el deure legal de MANTENIR-LA EN CONDICIONS DE SEGURETAT, SALUBRITAT, ORNAT PÚBLIC I DECOR, REALITZANT ELS TREBALLS I OBRES NECESSARIS PER A CONSERVAR O REHABILITAR EN ELLS LES CONDICIONS IMPRESCINDIBLES D’HABITABILITAT, SEGURETAT, FUNCIONALITAT O ÚS EFECTIU QUE PERMETRIEN OBTENIR LA LLICÈNCIA ADMINISTRATIVA D’OCUPACIÓ PER A la DESTINACIÓ QUE ELS SIGA PROPI. També tenen aquest deure els subjectes obligats conforme a la legislació estatal sobre rehabilitació, regeneració i renovació urbanes.
cliqueu damunt per a veure els resultats de les eleccions locals del 2015