Arxiu de la categoria: Patrimoni valencià

Els sindicats de bombers denuncien el desgavell de l’Administració

Els bombers de València demanen la dimissió del director d’Emergències pel “desastre” i “caos” de gestió durant l’incendi de Llutxent

Els sindicats majoritaris han denunciat que van haver de fer front a les flames amb menys personal i mitjans del que precisava l’incendi. Asseguren que hi ha risc de tornar a patir una altra catàstrofe similar si no es milloren les seues condicions.
Els representants de diversos sindicats de bombers

Per escoltar la notícia en À punt cliqueu damunt
Representants de sindicats de bombers valencians han exigit aquest dilluns la dimissió del director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Angel, i han denunciat el “desastre” i “caos” en la gestió de l’incendi declarat dilluns passat a Llutxent (València), amb “més coordinadors que treballadors”. “Es va crear l’agència per a unificar els cossos de bombers i s’ha convertit en un nou mas i una agència de col·locació”, han lamentat.

Així ho han explicat als mitjans de comunicació portaveus del Sindicat Professional de Policia Local i Bombers (SPPLB), CGT, Intersindical Valenciana, CSIF i Sindicat Valencià Republicà. Minuts abans, el president de la corporació provincial, Toni Gaspar, ha mantingut una breu reunió amb alguns dels representants, en la qual s’ha compromès a celebrar una pròxima trobada amb els sindicats.

El delegat d’Intersindical, Ian García, ha criticat que, malgrat la creació de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, encara no hi ha un cos unificat de bombers”, objectiu amb el qual es va crear, i en canvi “s’ha convertit en un nou mas en comptes de tancar els que ja hi havia”.

García ha denunciat els problemes de coordinació en l’incendi forestal de Llutxent, controlat a les 20 hores d’aquest diumenge després d’arrasar en una setmana 3.270 hectàrees de les comarques valencianes de la Vall d’Albaida i la Safor.

Segons el representant d’Intersindical, “hi havia 14 cossos diferents treballant en l’incendi”, que no tenien “moltes vegades ni les mateixes comunicacions ni els mateixos procediments ni els mateixos vehicles”. “És un desastre”, ha remarcat, abans d’assegurar que “amb la mateixa despesa, a dia d’avui, sense pujar un euro, es pot unificar els cossos i que deixe d’haver-hi aqueixa descoordinació”.

Preguntat per si aquesta situació ha impedit la ràpida extinció, ha afirmat que sí. “Un comandament no pot parlar directament amb la gent que té al seu servei, la gent que té sota, és molt complicat de coordinar perquè no hi ha un cos únic, per a parlar has de fer tres trucades. Fa falta que quan hi haja un gran sinistre, un gran servei, estiga procedimentat, que hi haja vehicles, que hi haja emissores. No n’hi ha”, ha insistit.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el president del Sindicat Valencià Republicà, Ximo Cunyà, que ha posat el focus en la “quantitat de vehicles” que hi havia en el lloc de comandament (PMA), que ha qualificat “de luxe”, “de gent que està coordinant” i que fins i tot assegura que impedien aparcar. “No fa falta gent per a coordinar. A Europa no hi ha 14 cossos que coordinar, hi ha un cos d’Emergències únic, ací tenim 14 i no necessitem coordinadors, necessitem gent treballant”, ha reclamat.

Així mateix, ha criticat que els vehicles forestals del Consorci Provincial de València van eixir a l’incendi “l’endemà” que es declarara el foc, perquè no hi havia personal i “amb dos homes”. “Algú pensa que un conductor i un bomber en un camió poden afrontar flames de 20 metres? És impossible”, ha remarcat.

“Fins al dimecres no es van dotar” els vehicles forestals del Consorci Provincial “amb quatre homes, quan caben sis en un vehicle””, ha dit, en un moment en el qual l’incendi “ja no es podia apagar”. Al seu judici, la negativa de desplaçar més vehicles i efectius es va deure a la intenció de “estalviar-se uns euros”. “Després mobilitzen 20 o 30 avions, amb el que val una hora d’avió, si el teu apagues l’incendi al principi, després no vas a necessitar avions”, ha assegurat.

El CELS denuncia la poca sensibilitat dels ajuntaments en bàndols i pregons

El Centro Estudios de la Serranía denuncia la poca sensibilitat dels ajuntaments en bàndols i pregons
Tan sols l’Ajuntament de Xelva va manifestar consideració a la supressió de melodies amb tint masclista, xenòfob, feixista o sexista

Malgrat la insistència que el CELS harealizado per segon any consecutiu en relació a les melodies musicals que precedent o tanquen els bàndols i pregons municipals, tan sol l’Ajuntament de Xelva resulte ser la primera i única corporació municipal de la comarca de la Regió muntanyenca, que va ser sensible a la denúncia realitzada per a retirar els fragments musicals que cotengan tints fascistes, fenófobos, masclista o sexistes.
Fa ara un any que només la corporació de Xelva va respondre a l’escrit remès a tots els ajuntaments de la comarca i també a les dues mancomunitats que ofereixen serveis en ella, i des d’aquell requeriment i fins avui cap altre consistori ha tingut a bé realitzar un estudi dels fragments musicals que antecedeixen i finalitzen els citats bàndols, amb la finalitat d’evitar seqüències que puguen ferir la sensibilitat de la ciutadania.
Però a més d’açò, el CELS s’ha tornat a frecer perquè, en cas de no sentir-se capacitat l’ajuntament per a realitzar aquesta acció correctora sobre els fragments musicals que s’emeten, va proposar llavors i manté ara, que s’organitze una comissió de persones expertes i de representants del teixit ciutadà local, perquè es millore la qualitat d’aquests continguts musicals.
Novament es proposa que, fins a estudiar la idoneïtat dels fragments musicals que s’emeten, s’aconsella evitar fragments musicals d’alt contingut sexista, així com de cantants solistes o grups, que se’ls haja condemnat per alguna acció delictiva i siga de públic coneixement, segmente est, que ja va anar molt bé acollit per la corporacion presidida per David Cañigueral Belmonte.
Des del CELS, es proposa la utilització de fragments musicals de música clàssica, exempts de drets d’autor i s’apunta que per als pregons de caràcter associatiu o procedents d’una associació, grup o entitat, se’ls pregunte la melodia que volen utilitzar i que es corresponga amb textos que no puguen ferir cap sensibilitat social, política, cultural o cívica.

“És això el que ens fa grans” la cançó pel centenari del València que triomfa del grup Tardor

Amunt València! Amunt els valencians, d’Oriola a Vinaròs!

‘És això el que ens fa grans’ cançó del grup Tardor
per celebrar el centenari del València CF.

Pare, de qui és l’escut que té un rat penat?
Fill meu: és l’escut de l’equip que ens ha fet volar alt.
Amunt, ben amunt, tan amunt com pots imaginar
des de ja fa cent anys.
Des de ja fa cent anys.

Iaio, ahir em van dir que no podrem guanyar.
Filla: que ningú et diga mai on podràs arribar.
El nostre equip tomba gegants i ens ha fet somiar.
És això el que ens fa grans.
És això el que ens fa grans.

Però mare, per què els millors juguen amb els rivals?
Fill meu: en Mestalla hem vist cavalcar els més grans.
Els millors jugadors són aquells que saben on estan
i es deixen la pell en el camp.
Es deixen la pell en el camp.

Filla, este és el cant que has de recordar,
quan el vent vaja a favor i enmig del temporal:
el nostre equip és el València,
no hi ha res més gran.
Nosaltres som el València,
això mai canviarà.
Nosaltres som el València,
no hi ha res més gran.

Dijous, 21-Jn, es presenta el llibre ‘El valencianisme lingüístic’ d’Abelard Saragossà

CARTA D’ABELARD SARAGOSSÀ ALS SEUS EX ALUMNES
Benvolguts exalumnes (o ex alumnes: ¿què trobeu més clar?),
M’han editat un llibre que pot contribuir a la vostra formació lingüística, tant en l’aspecte purament lingüístic com en el vessant social. A més d’indicar quines són les qüestions més importants que cal tractar en cada part de la teoria lingüística, trobareu definits els valors de les preposicions per i per a, o per quines raons estructurals davant de l’estació és preferible a davant l’estació; o per què les mateixes raons que recomanen diferenciar en i amb també aconsellen que diferenciem en i a (com fan la major part dels valencianoparlants).
Al costat de l’aspecte dit (mostrar com es definix estructuralment el valor de les paraules gramaticals), també trobareu com actuen sovint els manuals de valencià: quins errors hi han i quins efectes negatius tenen en els alumnes. De fet, el llibre inclou una anàlisi de Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, 2016.
Encara hi ha un tercer aspecte important per a la vostra formació: descriure com ha evolucionat el valencianisme al llarg del segle i quines són les característiques dels dos models lingüístics que hi han hagut. És un llibre que es fonamenta en les explicacions i les argumentacions. Demana una lectura reflexiva, i per això mateix opine que és formatiu.
Els qui vos decidiu a llegir-lo podeu escriure’m per a resoldre dubtes o per a comentar qüestions (Abelard.Saragossa@uv.es). També podeu vindre a una tutoria, o organitzar debats col·lectius.
La presentació del llibre serà dijous dia 21 de juny a les 7,30 en el Museu de la Ciutat (plaça de l’Arquebisbe, 3; al costat de la porta romànica de la Catedral, i enfront del palau arquebisbal). Parlarem Emili Casanova, Jordi Manent (autor del pròleg i subdirector de la Revista de Catalunya), Àngel Calpe (AVL) i jo.
Si vos abellix i podeu vindre, sereu ben rebuts. Si algú vol, també pot organitzar una presentació en la seua població. Vos envie una salutació ben cordial,
Abelard Saragossà