Arxiu de la categoria: Patrimoni valencià

VIII JORNADA SOBRE EL VALENCIÀ. PEDAGOGIA (LLENGUA I LITERATURA), ÚS SOCIAL I NORMATIVA

logosVIII Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa
Taula de Filologia Valenciana, en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Caixa Popular, Escola Valenciana, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià, la Universitat Politènica de València-Campus d’Alcoi i l’Ajuntament d’Alcoi, convoca la «VIII Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa», que es farà el dissabte 29 d’octubre del 2016 en la seu alcoiana de la Universitat Politècnica de València (plaça Ferrándiz i Carbonell, edifici Ferrándiz, Alcoi). Així mateix, obrim la convocatòria del premis «Joaquim Garcia Girona» i«Jordi Valor», que tenen com a finalitat fomentar la investigació en els àmbits ressenyats.
Taula de Filologia Valenciana és una associació formada principalment per docents d’institut i d’escola, tècnics lingüístics i professors d’universitat. El seu objectiu bàsic és treballar per a millorar la docència del valencià i el model lingüístic valencià, així com fer propostes que faciliten l’ús social de la llengua pròpia dels valencians.

REFLEXIONS D’ABELARD SARAGOSSÀ AL VOLTANT DE L’AVL I LA RACV

saragossa_abelardEl periòdic Levante va publicar un article d’Abelard Saragossà sobre la declaració de l’AVL i la RACV. També, tenint en compte el resultat de la votació de la RACV, ahir va escriure una carta als membres de Taula de Filologia. A continuació els dos escrits.
Objectius valencianistes en la declaració de l’AVL i la RACV (Levante, 31-05-2016)

Taula de Filologia Valenciana vol donar l’enhorabona a l’Acadèmia de la Llengua i a l’Acadèmia de Cultura per haver aprovat una declaració que busca l’avanç del valencianisme. Els factors bàsics que conté són tres. La declaració partix de les lleis valencianes (quines són les funcions de cada institució; AVL: normativització lingüística; RACV: aportar investigacions).
En segon lloc, l’escrit introduïx tres objectius importants per al valencianisme. El primer és «superar conflictes que han esgarrat la societat valenciana» i que han perjudicat l’ús social del valencià. Anant per la direcció contrària, cal «promoure l’ús del valencià» i, alhora, fer que el valencià siga «un instrument de cohesió social del poble valencià». Per a passar de la direcció destructiva a la constructiva, hem «d’eliminar les connotacions negatives del valencià» (com ara ser un «element de confrontació»; o ser considerat un «parlar subsidiari»).
El tercer factor de la declaració són els mitjans que proposa: «formar grups de treball conjunts» i tindre molt en compte que, en tota bona civilització, cal conjuminar la raó i el sentiment (hem de «conciliar les aportacions historicofilològiques i els sentiments identitaris privatius dels valencians»).
Taula de Filologia pensa que les dos acadèmies han donat un bon exemple de com deixar arrere actituds poc civilitzades, un exemple de com apartar l’enfrontament suïcida entre germans i buscar la col•laboració solidària. A més, eixe gest apareix en un marc històric en què diversos partits polítics també han posat l’interés valencià general per davant dels interessos particulars. Després d’una època en què u de cada quatre valencians estava sense faena (i u de cada cinc en la pobresa o a la vora), i després d’una època en què els valencians hem hagut de patir vergonya com a poble, hi han símptomes de recuperació: en l’ús del valencià i en la seua consideració, en la producció cultural, en l’economia. I també hi ha recuperació en la consciència de ser un poble que ha de dirigir el seu futur alhora que hem de ser solidaris amb les necessitats de les persones, sobretot les més necessitades.
Ara, cal desitjar que la declaració tinga continuïtat: que els grups de treball es formen i que la seua activitat siga útil per a aconseguir que els valencians mirem el valencià com a integrant de la nostra identitat i de la nostra vida quotidiana. De cara a un objectiu tan destacat per al valencianisme, Taula de Filologia Valenciana posa a disposició els seus mitjans humans i intel•lectuals. Que l’Acadèmia de la Llengua i l’Acadèmia de Cultura sàpien que tindran en nosaltres uns col•laboradors fidels, constants i il•lusionats. A més, esperem que unes altres entitats valencianes respondran positivament. Totes són necessàries, i cada una deu complir la seua funció.
En no pocs aspectes, els valencians comencem a tindre la història de cara. Amb argumentacions, honradesa i respecte, hem de procurar coordinar-nos per a pujar al tren del futur: un futur més ple, més solidari, més valencià.
Abelard Saragossà
——————–

Amics de Taula,

Ahir [dia 29], un membre de Taula que està en un lectorat en Kiel (part bàltica d’Alemanya), Jordi Cassany, m’escrivia: «Ara falta que la secció de llengua de la RACV actue amb responsabilitat, pel bé de la normalització social de la llengua». Hui [dia 30], s’ha vist el grau de responsabilitat d’eixa secció de la RACV i d’unes altres. Allà a on haurien d’haver eixit com a mínime les tres quarts de la RACV a favor de les converses amb l’AVL, el resultat ha sigut 17 a 17. Ha guanyat l’acord pel vot de qualitat del president i perquè, entre els 17 vots, n’hi havien dos de regidores de València (Maria Oliver i Glòria Tello, de València en Comú i de Compromís respectivament) i un membre de la Diputació (Xavier Rius, de Compromís) Certament, qui guanya guanya, de manera que les converses seguiran avant. Però socialment hauria sigut molt més positiu que la voluntat d’acord fóra tan predominant en la RACV com ha sigut en l’AVL. Al capdavall, a l’AVL només la mou l’interés pel valencià. En canvi, la RACV també es juga el seu futur com a institució.
Per ara, només s’han sentit els qui volen guerra i sang (en la RACV i en el sector d’enfront: mireu els escrits que han aparegut en La Veu). Jo vos demanaria que penseu en la possibilitat de fer escrits insistint que l’acord té com a beneficiaris la consideració social del valencià i la racionalitat. També es poden tocar afirmacions fetes en públic que són falses (com ara dir que l’acord posa al mateix nivell l’AVL i la RACV, quan és notori que la declaració deixa cada institució a on les posen les lleis valencianes: la normativa només per a l’AVL; i la possibilitat d’aportar investigacions a la RACV).
Com he dit, l’acord seguirà avant. Però l’ideal seria que hi hagueren dotzenes de valencianistes que donaren suport al procés. Eixa reacció no solament posaria el valencianisme majoritari en el lloc que li correspon, sinó que també seria un suport a totes les persones i els partits polítics que li han donat suport: el govern de l’ajuntament de València i el de la Diputació de València; unes declaracions de Vicent Marzà a La Veu; l’acció d’Emili Casanova, de Ramon Ferrer i d’un periodiste del Levante que també ha promogut tot el procés (des del mes de febrer).
Políticament, el nostre país ha canviat. Ara, falta que eixe canvi també arribe a la concepció de la llengua. Entre les idees lingüístiques i les polítiques pot haver una diferència ben perceptible. Les idees lingüístiques dels sixanta crearen la concepció política dels Països Catalans, proposta que anà seguida de l’anticatalanisme per factors diversos. Ara, la concepció política ha canviat en el valencianisme. Però les idees lingüístiques dels anys setanta i huitanta seguixen vigents i difusament escampades. Vos propose que promogam el debat i afavorim que les idees que s’han escampat pel valencianisme polític tinguen al costat les idees lingüístiques que els corresponen.
Vos anime, amics, a debatre i a actuar. En este període de tanta il•lusió, no hauríem de deixar que els extrems dels dos costats impedixquen o dificulten que l’avanç polític tinga al costat un valencianisme lingüísitic prudent, de mirada tan profunda com transversal. Rebeu una salutació ben cordial,
Abelard Saragossà

ALCÀCER I GAYÀ: “EL VALENCIÀ ÉS LA NOSTRA LLENGUA I LA DE MILERS D’AFICIONATS DEL NOSTRE CLUB”

Els dos jugadors reconeixen que parlen en valencià quan es comuniquen en el camp

01.05.2016 | 00:27

"El valencià és la nostra llengua i la de milers d´aficionats del nostre club"

“El valencià és la nostra llengua i la de milers d´aficionats del nostre club”

v. c. t. | valència ­­Paco Alcácer i José Luis Gayà són, junt a Jaume Doménech, els jugadors valenciano-parlants de la primera plantilla del Valencia. Consideren «una gran notícia» que Levante-EMV vaja a traure una edició digital en valencià.
Com valoren que Levante-EMV done el pas de traure una edició digital en valencià?

 Alcácer: És una gran notícia. Tot allò que es puga fer pel valencià sempre és benvingut. El valencià és la meua llengua, la que parle a casa, amb ma mare, amb els amics i molts empleats del club… i inclús al camp, quan em comunique amb José Luis, amb Jaume… Espere que siga un èxit.

Gayà: És una molt bona iniciativa. Jo he crescut parlant sempre el valencià, que és la llengua habitual al meu poble, Pedreguer. S’ha de valorar que dos diaris que arriben a tanta gent com Levante-EMV i Superdeporte tinguen la seua versió en la nostra llengua, que és també la de milers de lectors que són aficionats del nostre club.