Arxiu de la categoria: Patrimoni valencià

‘EL BRILLO DE LA CERAMO: UN ESFORÇ COL·LECTIU, NASCUT DE LA PASSIÓ I EL RIGOR’ ESCRIT D’ANTONIO MARÍN SEGOVIA

Si hi ha un protagonista inicial i actual, amb passió i rigor, motor incansable de la reivindicació popular en defensa del patrimoni artístic valencià, aquest té un nom: Antonio Marín Segovia amb el Cercle Obert de Benicalap que ell va impulsar en la solitud, ara ja fa molts anys.
[ANNA notícies]

El Brillo de la Ceramo: un esforç col·lectiu, nascut de la passió i el rigor
escrit d’Antonio Marín Segovia
La passió i el rigor -tan hàbilment combinats per entitats com a Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural, APIVA i CaminArt-, han aconseguit que en aquests últims anys, la societat valenciana comence a conèixer i apreciar el Patrimoni Cultural des d’una nova òptica, lluny dels púlpits universitaris i el patit i recurrent cultiu de la nostàlgia.
Ningú pot negar avui dia, que en l’agenda de les organitzacions polítiques i de les respectives institucions públiques i d’algunes fundacions privades valencianes, es troba ja la necessitat de rescatar de l’oblit i la ruïna, destacats emblemàtics conjunts industrials, residencials i rurals.
I tot açò ha sigut fruit de la coordinació i bon fer de diverses persones i col·lectius, que han tingut una visió global a l’hora de divulgar, defensar i denunciar espolis i negligències.
Arran del judici del Jardí de Monforte, vaig tenir la gran fortuna de conèixer a César Guardeño, Esteban Longares i Diana Sánchez, establint-se una entranyable col·laboració i amistat, doncs hi havia un motiu que ens animava a tots a conjuminar esforços i intercanviar experiències, amb l’objectiu de sensibilitzar als responsables institucionals, a fi de rescatar de la ruïna diversos béns culturals de gran rellevància, sense importar la seua ubicació geogràfica.
La magistral labor divulgativa de Diana Sánchez, unida a les tasques pedagògiques empreses per la cooperativa CaminArt i les denúncies a peu de carrer iniciades per la Ruta del Despilfarro, unida a la intensa i professional labor de denúncia administrativa, que tan encertadament segueix duent a terme César Guardeño, han suposat un gir decisiu i un canvi de mentalitat en les institucions i en la pròpia societat valenciana, doncs han aconseguit que el Patrimoni Cultural no es contemple com un simple exercici nostàlgic o un refugi per a diletants.
Seria una neciesa imperdonable no reconèixer de manera ferma i sense ambigüitats , el decisiu paper que han protagonitzat les esmentades persones i els citats col·lectius cívics, a l’hora de defensar un Patrimoni Cultural que ens pertany, a tots i a les generacions futures.
L’estrena el dia 23 de febrer de 2016 de  “El Brillo de la Ceramo“, és la culminació d’un enorme treball de recerca i denúncia, on hi ha molts protagonistes, alguns anònims i uns altres molt coneguts.
Servisca la present reflexió com un merescut homenatge a tots les persones, col·lectius i institucions, que han contribuït al fet que ara puguem afirmar, que hi ha possibilitats de poder gaudir molt ràpid d’aqueixes petjades culturals i artístiques en tota la seua esplendor.
La nostra memòria col·lectiva i el nostre patrimoni cultural s’enforteixen i multipliquen quan som capaços de treballar conjunta i col·lectivament, centrats en un objectiu lloable… i sempre des de la passió i el rigor més exquisit.
És necessari donar la benvinguda a la iniciativa de la web serie dedicada a l’antiga fàbrica de teules i maióliques La Ceramo de Benicalap, impulsada pels referits col·lectius i amb la col·laboració d’Alberto Rey Proyectos, sent evident que tindrem aviat noves iniciatives i reportatges, dedicats a difondre el nostre abundant llegat històric, artístic i ambiental.
Antonio Marín Segòvia
Portaveu de l’ACR Constantí Llombart

Antonio Marín, de l’ACR Constantí Llombart, analitza la situació dels jardins, parcs i zones amb arbres de València

1.- Sobre el Jardí Botànic:
Entenem que el complex del Botànic ha de tenir un tractament integral on convisquen societat i universitat, ciutat i cultura. El jardí històric és una de les joies de la botànica valenciana i europea, per la qual cosa mereix especial valoració. L’entorn urbà confrontant és d’una qualitat també excepcional: l’església de Jesuïtes, Sant Sebastià amb la cúpula el Pare Tosca i el propi Jardí de les Hespèrides, premi de Paisatgisme de la Comunitat Valenciana i assenyalat en totes les guies estatals i estrangeres com un dels jardins hesperidis més atractius, envolten al Botànic i ho qualifiquen espacialment.botanic Continua la lectura de Antonio Marín, de l’ACR Constantí Llombart, analitza la situació dels jardins, parcs i zones amb arbres de València

RECORDANT CONSTANTÍ LLOMBART

cllombart
Constantí Llombart, bust en bronze, obra de Ramón Andrés Cabrelles (1869-1957), realitzat en 1928 per la Societat de Amadors de les Glòries Valencianes. Promogut per la Societat “Lo Rat Penat” de la qual va ser fundador per a commemorar el 50 aniversari de la seua fundació. El seu nom autentique era Carmelo Navarro Llombart (1848-1893). Cabrelles va realitzar un retrat real del personatge. El bust apareix sobre un pilar i davant un respatler de pedra. En el pedestal figuren en bronze un rat penat i l’escut de València. Porta la següent inscripció: “Tot s’ho mereix València. Per València tot. Fon són lema”. La citada escultura de l’activista i escriptor valencià Constantí Llombart es troba en el Jardins del Real – Vivers de València. Foto d’Antonio Marín Segovia

“La preparació de Llombart no era certament la més adequada per a encarar tots els treballs que dugué a terme, perquè en els estudis regulars no havia passat de les primeres lletres. Així, era molt fàcil als seus opositors, que el menyspreaven sempre, mirar-lo per damunt del muscle. … El que hem de valorar, ara mateix, és l’energia del personatge, la seua decisió d’enfrontar-se sense recursos propis, gairebé sense ajut de ningú, amb una situació adversa. I d’enfrontar-s’hi continuadament, amb tenacitat.
Fou un home d’una tenacitat envejable, que només es veié recompensada pel bon record que va deixar entre alguns joves que van rebre de LLombart una influència o altra”
Vicent Ventura

L’enemic a casa
reflexions d’Antonio Marín
de l’ACR Constantí Llombart

SanPioVÉs del tot obvi i visible que a l’Estat espanyol, al govern de Rajoy, no li interessa ni el Museu de Belles arts Sant Pío V de València ni la cultura, ni l’educació.  Ho han demostrat bé amb la seua indiferència i amb la seua total falta d’interès a l’hora d’atendre les nombroses queixes, denúncies i iniciatives que alguns col·lectius i persones hem presentat en aquests últims anys.
Ha hagut de caure part de la cornisa de la segona pinacoteca perquè el Ministeri de Cultura iniciara amb urgència una rehabilitació parcial d’una de les pinacoteques de titularitat de l’Estat  més abandonades i degradades de tota Espanya, a fi de parar la denúncia penal interposada contra els responsables institucionals i evitar així un escàndol internacional.
Per cert, ningú parla ja que s’està realitzant la V fase del projecte inicial en aqueix museu estatal; el que allí s’efectua és una simple rehabilitació d’urgència en l’edifici del col·legi seminari, iniciada de manera precipitada i executada de manera irresponsable i al marge de la legalitat, segons qualsevol tècnic qualificat i independent pot verificar.
El desinterès i la indolència del govern de Rajoy en matèria cultural és quelcom tan evident com que hi ha dia i nit. Però el que és realment preocupant i lamentable és que el nostre nou govern valencià també manca del valor necessari per a reclamar amb la deguda contundència i rigor, la donació i/o cessió al Consell d’aqueixa pinacoteca i d’altres béns culturals que segueixen sent de titularitat estatal.
La gran assignatura pendent del nou govern valencià del duo dinàmic Ximo Puig i Mónica Oltra, és tenir el coratge i l’habilitat suficient per a plantejar amb valentia (donada les abundants proves documentals de la nefasta gestió de l’Estat central, alhora que la intolerable infra-finançament) la cessió de tots els béns culturals de l’Estat al Consell.
Però per a fer realitat  aquest desig, fa falta iniciar prèviament, una completa remodelació interna en la Direcció general de Cultura, en tota la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, en les Diputacions i Ajuntaments valencians… doncs falten tècnics qualificats i que realitzen la feina amb la deguda passió i rigor.
Hi ha massa indolència, improvisació i excés de parlar per parlar en gran part dels equips directius i cos de funcionaris institucionals.
La culpa del desastre i caos institucional no és únicament responsabilitat dels polítics; molts dels funcionaris han sigut i són còmplices i autors entusiastes de tot tipus de disbarats, barbaritats i atemptats contra el Patrimoni Cultural, les arts, la cultura en general. La llista de “presumptes culpables” és enorme, sense oblidar la falta d’una societat civil combativa, capaç de denunciar dins del termini i en la forma escaient, els excessos i oblits dels nostres gestors i representants.
No es pot negar que en el panorama caòtic que pateix el món cultural valencià hi ha massa responsables, personatges que encara avui segueixen ocupant llocs de gran responsabilitat en el nou govern que presideix Ximo Puig.
Caldrà fer una neteja a fons abans d’emprendre aventures en territoris desconeguts i aliens. Farà falta una mica més que lleixiu i salfumà per a acabar amb les practiques clientelars, la indolència i la improvisació
També seria bo i aconsellable passar a l’acció a Madrid, però un ha de saber primer quin exèrcit i armes té i si hi ha algun general lleial i combatiu preparat per al comandament.
El que és evident és que a València no tenim ni un Vladimir Putin ni un bon arsenal d’armes per a fer front al potent exèrcit invasor, per la qual cosa primer haurem de crear una indústria militar eficient, preparant i entrenant els comandaments militars i els soldats capaços de fer front i derrotar, en un futur no gaire llunyà als  ocupants i als traïdors (aqueixa plaga quasi bíblica que tant abunda a València).
Potser els pitjors i més temibles i implacables enemics dels valencians siguem nosaltres mateixos, tal vegada tenim l’enemic a casa. Per la nostra coneguda capacitat per a posar-nos la traveta mútuament en situació de crisi.
Els valencians portem massa anys fent el ridícul en tots els àmbits, per açò convé que quan s’emprenga alguna iniciativa o alguna guerra, siga per a guanyar-la.

Antonio Marín Segòvia, membre de l’ACR Constantí Llombart

El Consell d’ERPV ratifica l’acord amb ENV

El Consell de País dels republicans valencians, ratifica per unanimitat l’acord amb ENV i faculta l’executiva de l’organització per seguir esbrinant la possibilitat d’acords electorals per a les generals

josep barberàEsquerra Republicana del País Valencià ha celebrat avui el seu Consell de País a la ciutat de València. La convocatòria de l’òrgan de decisió entre congressos dels republicans valencians ha servit per a l’aprovació dels candidats i candidates per al Congrés dels Diputats i el Senat. Josep Barberà, regidor la coalició Compromís-Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Benicarló ha estat escollit cap de llista dels republicans. Per la seua banda els candidats d’Esquerra Republicana al Senat seran Rafael Fabregat per Castelló, Teresa Garcerà per València i Saül Ortolà per Alacant.
A més el Consell de País ha ratificat per unanimitat l’acord d’acció política amb Esquerra Nacionalista Valenciana a partir del qual les dues organitzacions concorreran conjuntament a les Eleccions Generals. El consell republicà ha facultat l’executiva d’Esquerra Republicana del País Valencià per seguir esbrinant la possibilitat d’establir una àmplia plataforma electoral valenciana i valencianista amb l’objectiu d’assolir un grup parlamentari propi al Congrés, i ratifica l’acord de l’Executiva d’ERPV del 19 de novembre de no concórrer en cap plataforma d’àmbit estatal.

A veure si tenim sort i, abans del 25 de gener del 2020, Pérez Moragón es capaç d’obrir la casa Museu Joan Fuster de Sueca per a tots els valencians.

Les accions de l’activista i membre de l’ACR Constantí Llombart, Antonio Marín, que des d’agost està sol·licitant a la Generalitat perquè s’òbriga al públic, i no sols als investigadors, la casa Museu Joan Fuster,  i també a  l’Ajuntament de Sueca,  al que fa dos dies va instar telefònicament a actuar, comencen a tindre resultats: Francesc Pérez Moragón ha estat nomenat com nou Director de la casa Museu Joan Fuster… A veure si amb una mica de sort i atenen a la resposta del Secretari de Cultura, Albert Girona, abans del 25 de gener del 2020 es pot obrir …
casafuster3
sueca

"<strong
Josep Algarra (RV/PVE) sosté els escrits, un de l’activista en defensa del patrimoni cultural valencià Antonio Marín (a la seua esquerra) i l’altre de RV/PVE, lliurats a l’administració demanant  l’apertura de la Casa Museu Joan Fuster de Sueca. A la seua dreta, Josep Alamar de RV/PVE. Tots tres sostenen la bandera que reivindica l’Estat valencià i la República Valenciana, a la porta principal de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, el 14 d’agost del 2015.

Relació de documents lliurats (per llegir-los clicar damunt)
– Document de RV/PVE sobre la Casa Museu Joan Fuster de Sueca, lliurat  a Ximo Puig, Jorge Rodríguez, Vicent Marzà i Raquel Tamarit.
– Document d’Antonio Marín sobre la Casa Museu Joan Fuster de Sueca, lliurat  a Ximo Puig, Jorge Rodríguez, Vicent Marzà i Raquel Tamarit.
– Document d’Antonio Marín sobre la restauració dels jardins de Vivers de València, lliurat a Joan Ribó Canut.
– Document d’Antonio Marín sobre Goerlich, lliurat  a Ximo Puig,  Vicent Marzà i Joan Ribó.
– Document d’Antonio Marín sobre la política cultural i museística, lliurat  a Ximo Puig i Vicent Marzà.