Arxiu de la categoria: Politica

Hemeroteca (8 setembre 2014): Sobre la contradicció principal, ací i ara

Publiquem aquest article publicat en La Veu el 8 de setembre del 2014, i que en aquests moments per raons desconegudes no es pot accedir al seu contingut.

Sobre la contradicció principal, ací i ara
L’esquerra valenciana, en la seua acció política contra la dreta valenciana,  actua de manera metafísica. L’esquerra valenciana concedeix a la dreta valenciana un valor de contradicció principal, de contrari preeminent, que no té. La contradicció entre l’esquerra política valenciana i la dreta política valenciana, és una contradicció ful.
Les contradiccions que afecten als valencians són múltiples. L’avanç de la societat valenciana es fa en la mesura que, aguditzades  aquestes contradiccions, es superen. Però si no escollim amb cura, si ignorem la contradicció principal, aquella que en la seua resolució, ens ha de produir el major avanç, llavors els xicotets avanços en les contradiccions secundàries queden subsumits per la no resolució de la contradicció principal d’avanç.
L’esquerra valenciana té tantes dificultats per eixir del pou on està enfonsada tants anys, perquè, entre altres raons, actua de manera metafísica en la creença que les mancances que pateixen els valencians es resoldran dins de l’Estat espanyol. La contradicció principal per a aquesta esquerra és la que enfronta, dins de l’Estat, a l’esquerra i a la dreta. Per a l’esquerra valenciana les contradiccions entre l’Estat espanyol i els valencians, principalment l’espoli econòmic,  o no existeixen o són secundàries o es poden resoldre en una altra Espanya.
Per a aquesta esquerra els valencians no tenim cap contradicció  amb l’Estat espanyol, i sí existeix, és secundària i superable dins del mateix Estat. Per aquesta esquerra sols compta com a contradicció principal la que, com a part del pueblo español,  se’ls ha destinat que resolguen i no és una altra que l’enfrontament contra la dreta valenciana, com a part de la dreta espanyola. Aquesta esquerra ignora la contradicció existent entre l’Estat espanyol, eufemisme d’Estat castellà – esdevingut Imperi espanyol, ara ja terminal- i els territoris que domina i espolia. Aquesta contradicció, vigent i resolta fins ara contra els valencians, té data documentada d’inici: el 29 de juny de 1707 amb el decret de Nueva Planta. Decret que es reflecteix en totes les Constitucions espanyoles esdevingudes, des de la primera en 1812, fins a la darrera de 1978, passant per la republicana de 1931.
Podem afirmar que la causa del perquè l’esquerra valenciana actua de manera metafísica rau en que no exerceix com a valenciana. Perquè exerceix de manera subsidiària, com espanyola. Perquè actua d’esquenes a la contradicció principal.
Ara, per primera vegada des de 1707, el sobiranisme valencià republicà ha teoritzat la superació de la contradicció principal d’avanç, per damunt de qualsevol altra, ara i ací.
Per als sobiranistes valencians,  la contradicció principal, la que en la seua resolució ens ha de donar el major avanç per a superar les mancances de la nostra societat, és la que enfronta a l’ofegada economia productiva valenciana front a l’imperant economia especulativa i espoliadora espanyola. La contradicció entre els interessos del poble valencià (residents de l’actual Comunitat Valenciana) contraposats als interessos de l’Estat espanyol.
Aquesta contradicció sols es pot superar amb l’assoliment d’un Estat valencià que, d’Oriola a Vinaròs, controle els recursos econòmics que generem els valencians. Un Estat que face possible l’economia que ens ha caracteritzat sempre com a poble emprenedor i treballador: l’economia productiva. Economia productiva lluny de l’economia especulativa i espoliadora que ens han importat des de l’Estat espanyol.
Sols un Estat valencià sobirà i independent, amb la bandera de la República Valenciana onejant a la seu de les Nacions Unides, un Estat en mans dels valencians i al servei dels nostres interessos, que controle els nostres recursos econòmics, amb unes entitats financeres pròpies, podrà potenciar la nostra economia productiva.
Una política d’Estat –d’Estat valencià–, basada en una aliança de facto entre el Capital i el Treball, que aposte  per guanyar en productivitat, però no baixant els salaris, sinó en  millorar la tecnologia dels mitjans de producció, la qualificació de la ma d’obra i l’organització del treball, potenciant l’educació a tots els nivells, atenent suficientment la investigació, el desenvolupament i la transferència de tecnologia.
No tenim altre camí, ni cap altra alternativa.
Però per a arribar al nostre Estat valencià de benestar, cal des de ja assentar les bases que faciliten, en el seu moment, el poder assolir-lo. Caldrà començar per fer realitat dos objectius:
–         aconseguir l’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA que recapte tots els impostos.
–         refer el sistema financer valencià, partint de les nostres Cooperatives de Crèdit que ja existeixen i estan compromeses amb la nostra economia productiva, la valenciana.
 
Víctor Baeta, president d’AIVCAM / NEM Sabadell
i autor del llibre ’Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’
Valènci 8 setembre 2014

Reflexions al voltant de l’incendi de Beneixama (Alt Vinalopó)


Reflexions al voltant de l’incendi de Beneixama (Alt Vinalopó) (1)
Respecte a l’incendi forestal que s’està produint en terme de Beneixama, República Valenciana considera que no n’hi ha prou amb lamentar el fet i pregar per la seua ràpida resolució, com sembla ser està fent el Govern de la Generalitat.
A la pràctica desaparició de les pràctiques agràries i ramaderes, amb el conseqüent abandó i èxode rural, en bona part del territori del nostre país per causa de les polítiques depredadores i de globalització econòmica, les que han arruïnat als nostres llauradors, o a les altes temperatures i la falta de pluges a les nostres comarques, la qual cosa depèn de factors climàtics, cal afegir la brossa acumulada en barrancs i zones boscoses, el que només pot ser responsabilitat d’unes administracions públiques descoordinades i insensibles, interessades a ressaltar la dotació en recursos anti-incendis en mans de les tres diputacions, però que són incapaces de desenvolupar polítiques efectives de prevenció que acompanyen aqueixos recursos.
Des de República Valenciana ens preocupa, i volem ressaltar, l’absència de plans de prevenció d’incendis en bona part del nostre territori. Aquests plans de prevenció només estan en preparació en 250 municipis, el 50% aproximat de les nostres entitats locals.
Mentre està científicament demostrat que els grans incendis solen repetir ubicació, el municipi de Cortes de Pallars, que va patir al juny de 2012 un dels incendis més devastadors produïts en la Península Ibèrica en el que portem de segle, amb 30.700 Hectàrees cremades, hui dia, segueix sense tindre “pla contra incendis”
Com ressalten diferents organitzacions mediambientals, la prevenció és la principal eina enfront dels incendis forestals. No és possible evitar íntegrament els incendis forestals, però és possible reduir la seua quantitat i la seua intensitat.
Per a aconseguir-ho pensem, des de República Valenciana, és necessari que els municipis, tots, tinguen posat en marxa el seu pla de prevenció, amb coherència i eficiència, els que s’han de fer complir per les administracions locals en contacte directe i coresponsabilitat amb el Consell.
Augmentar la sensibilització mediambiental entre la població. Actuar des de la Conselleria en funcions de neteja i reforestació. Impulsar una política de reactivació efectiva de l’economia rural des del Govern, entenent que la recuperació de l’agricultura i la ramaderia als nostres pobles és una aportació fonamental en la lluita contra el foc.

Vinalopó , 16/07/2019                    organització de RV/PVE al Vinalopó .

(1) Hi ha que reivindiquen que Beneixama ha de pertànyer a la Vall d’Albaida i altres a l’Alcoià.

República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu. ·  correu@republicavalenciana.org

Per la seua actualitat publiquem les cartes a Fabra i Castellanos que en el 2013, ENV-RV/PVE van lliurar en escrit raonat del perquè cal eliminar de l’himne l’estrofa “Per ofrenar noves glòries a Espanya”


Himne Nacional Valencià

Maximilià Thous (lletra)
Josep Serrano (música)

Tots baix els plecs de la nostra Senyera
junts, i a una veu, germans vingau.
Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la Nació
que avança en marxa triomfal!

Per a Tu la vega envia
la riquesa que atresora,
i es la veu de l’aigua càntic d’alegria
acordat al ritme de guitarra mora.

Paladins de l’art t’ofrenen
ses victòries gegantines;
i als teus peus, Sultana,
tons jardins estenen
un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades
els paradisos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada,
i en potentíssim, vibrant ressò,
notes de nostra albada
canten les glòries de la Nació.

Valencians en peu alcem-se,
que nostra veu
la llum salude
d’un sol novell.

Tots baix els plecs de la nostra Senyera,
junts, i a una veu, germans vingau.
Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d’amor, himnes de pau!

Flamege en l’aire
nostra Senyera!
Glòria a la Pàtria!

Visca València!
Visca! Visca!! Visca!!!