Arxiu de la categoria: Politica

ABELARD SARAGOSSÀ A LES BASES DEL VALENCIANISME DAVANT DEL NOMENAMENT COM A ACADÈMIC

saragossa_abelardAbelard Saragossà a les bases del valencianisme davant del nomenament com a acadèmic

Amics de les bases del valencianisme,
Pocs dies han sigut tan emotius per a mi com hui. I no és només pel fet d’haver sigut triat com a membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sens dubte, això ha influït. He estat a favor de l’Acadèmia des del moment de conéixer la llei de creació i des del moment de saber quins serien els primers membres (en el 2001). Però la flama que m’ha commogut són les mostres emotives d’adhesió que m’han arribat. Al cap de poques hores, són moltes les dotzenes d’escrits que he rebut. En destaque u d’un exalumne de Puçol, que adopta la posició adequada: debat racional i unitat entre els valencianistes:
Raül Hernàndez: «Moltíssimes vegades discrepe i discreparé d’Abelard. Però mai no l’he vist fer cap aportació que no vinga de la racionalitat, la capacitat d’argumentar en pau i llibertat, o la possibilitat de canviar de postura si algú el convenç o li demostra que ha fallat en algun punt. Una joia de persona i un gran valor com a lingüista, potser l’únic de tot el domini que no ha caigut mai en la comoditat mandrosa de les “escoles” i els lobbies epistemològics. Una de les millors notícies del dia.»
A tots els qui m’heu escrit, moltes gràcies. Jo sóc com tots vosaltres: un valencià identificat amb els carrers valencians que vol que els valencians tornem a dirigir el nostre futur amb decisió, amb justícia i amb solidaritat; i un valencià que creu que, per a arribar a eixe objectiu social i alhora ètic, és molt útil la defensa activa de l’ús públic del valencià. Des dels carrers valencians (a on m’he criat i format com a persona i com a valencià), espere fer un treball en l’Acadèmia que siga útil als carrers valencians, no debades els valencianoparlants són l’origen i el fonament del valencià i, alhora, els destinataris dels estudis i dels esforços dels professionals de la llengua: els sofrits docents (a qui tant devem) i els escriptors, els lingüistes i els correctors. En la dedicatòria de la meua gramàtica, dic que està destinada «al poble valencià, del qual vinc i al qual m’adrece».
Sé, amigues i amics, que com a valencianiste comença ara l’etapa més difícil de la meua vida. És aquella en què els milers de pàgines que he escrit mentres feia classes en la Universitat de Valéncia haurien d’aprofitar per a contribuir a elaborar un model lingüístic que, alhora que siga digne, també siga identificador, assimilable i practicable per als valencians de cultura mitjana. Com ara els meus pares, Abelard el Motxilla (que no em pot vore) i ma mare, Lola la Masera (que es manté vital als 88 anys). I tot això procurant coordinar-nos lingüísticament amb els balears i amb els catalans. Convé repetir-ho: els valencianoparlants són l’origen i el fonament del valencià i, alhora, els destinataris dels dels esforços dels lingüistes.
No seré ni d’estos ni d’aquells, ni d’este partit ni d’aquell. Només seré dels valencians que volen que el valencià siga una llengua normal i corrent en qualsevol àmbit de la societat valenciana. Siga quina siga la ideologia d’eixos valencians (d’esquerra, de centre o de dreta; dels anomenats «catalanistes» o dels qualificats com a «blavers»), si defenen l’ús públic del valencià em tindran al costat per a comunicar-nos en valencià i per a afavorir la identificació personal amb el valencià.
També sé que, quan u està en una institució, pot no vore moltes coses que des de fora veuen ulls reflexius. Quan això passe, vos demanaria que m’ho comuniqueu (Abelard.Saragossa@uv.es). De la mateixa manera que no recorde cap escrit de cap alumne a què no haja contestat, procuraré atendre les peticions argumentades que em faça qualsevol valencià. Gràcies a l’educació dels meus pares, sempre he sentit que no estic per damunt de ningú. Ara que estic en la maduresa com a persona, sé que sóc un servidor dels valencianoparlants. Excepte fidelitat al poble valencià, no he de demanar res a ningú. Ans al contrari: la meua obligació no és demanar, sinó donar. Sobretot donar als valencians: donar orgull i satisfacció per la nostra forma de ser, de viure, de conviure i de parlar; donar solucions a problemes lingüístics; i desplegar reflexions crítiques sobre la societat valenciana. En primer lloc, autoestima; i, dins de la matriu de l’autoestima, autocrítica.
A causa del contrast entre estar dins d’una institució i estar fora, demane la vostra ajuda, la vostra col•laboració. Jo procuraré estar al costat de vosaltres. Però també vos demane que vosaltres estigau al costat meu fent-me observacions, indicant-me problemes, assenyalant-me errors.
També voldria dir-vos que no escric com em pense que hauria d’escriure. Escric d’una manera que puga acceptar la major part dels valencianistes. Sé que a alguns no vos agradarà vore i, uns altres, estirareu l’orella davant de maduresa. Però, si hi han errors en la meua forma d’escriure o si hi han paraules que convé modificar (¿què és millor jo o io, què o qué?), això caldrà demostrar-ho amb estudis d’investigació publicats en revistes (i, sempre, tenint en compte com reaccionen els valencianoparlants davant del valencià escrit).
Una altra volta, done les gràcies a totes les mostres d’adhesió que he rebut, tan grans (grans en quantitat i en qualitat). Perdoneu que no puga contestar-vos d’u en u, com a mi m’agradaria (igual que m’agrada posar la dedicatòria a un llibre mirant als ulls de qui me la demana). Vosaltres sou la força més gran que tinc per a treballar i per a servir al poble valencià. Vos envie una salutació vibrant de commoció,
Abelard Saragossà

L’ACR CONSTANTÍ LLOMBART (MEMBRE DE LA COORDINADORA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA) CRIDA A PARTICIPAR ALS ACTES SOBIRANISTES VALENCIANS REPUBLICANS CONVOCATS

L’Associació Cultural i Republicana Constantí Llombart (membre de la Coordinadora per la República Valenciana) crida a participar als actes sobiranistes valencians republicans convocats el 23 i 25 d’Abril del 2016. En concret fa una crida a donar suport a la pancarta política, sobiranista valenciana i republicana, que els membres de Compromís: Estat Valencià i Esquerra Valenciana han realitzat per a participar en la manifestació de caràcter cultural que ACPV ha convocat el 23 d’abril i a la que s’haurien de sumar quan més republicans sobiranistes valencians de Compromís millor amb les banderes que reivindiquen  la República Valenciana.
Així mateix l’ACR Constantí Llombart fa també una crida a acudir i a participar, el dilluns 25 d’abril -dia que es recorda “el mal que ve d’Almansa”  i que va donar lloc al decret borbònic de Nueva Planta del 29 de juny de 1707, pel qual els valencians perdíem els nostres Furs i Llibertats, sent incorporats al regne de Castella- a l’acte polític sobiranista valencià i republicà, que la Coordinadora per la República Valenciana ha convocat en els locals de la INTERSINDICAL valenciana de la ciutat de València.
Com diu la pancarta dels companys de Compromís:
El 25 d’abril els valencians per la Sobirania i la República Valenciana!!!

pancarta-valenciana
Pancarta que portaran els sobiranistes valencians republicans d’Estat Valencià/Esquerra Valenciana (membres de Compromís) en la manifestació del 23 d’Abril

valenciana3

XAVIER HERVÀS I JOSEP MIQUEL MOYÀ EN L’EQUIP D’ÀGUEDA MICÓ

equip
D’esquerra a dreta: Àgueda Micó, Mariaí Talens, Amparo Piquer, Enric Morera, Josep Miquel Moyà i Xavier Hervàs

Avui s’ha presentat en roda de premsa, al Centre Octubre de Cultura Contemporània, una part de l’equip que conformarà la candidatura Un país per construir, de cara al proper Congrés Nacional del BLOC. Àgueda Micó, candidata a la Secretaria General, ha presentat a cinc persones  que representen diferents trajectòries, perfils polítics i responsabilitats dins el valencianisme.
Àgueda Micó ha introduït a aquestes cinc persones, i ha cedit la paraula a cadascuna d’elles. El primer en parlar ha estat Enric Morera, president de les Corts, Secretari General sortint, i que segons Micó representa el moment en què el valencianisme va passar de ser adolescent a adult; ha fet un repàs de la travessia per la que ha passat el nacionalisme valencià en les últimes dècades, i ha posat en valor que actualment es troba en el millor moment de la seua història, amb una enorme responsabilitat per estar a l’alçada d’allò que la societat valenciana està demanant. Àgueda Micó ha anunciat que Enric Morera ocuparà la Presidència en la candidatura, per tal de seguir tenint al servei del BLOC el seu capital polític i experiència.
Després ha pres la paraula Mariai Talens, de  Carcaixent, militant de base i referent de Dones amb Compromís. Talens ha posat en valor la importància del treball de base i l’organització interna per aconseguir èxits. També ha apuntat la importància no només de tindre dones en llocs directius, sinó sobretot en feminitzar els lideratges: lideratges col·lectius, horitzontals, que siguen conscients que per a dialogar cal saber escoltar i entendre les raons de tot el món.
En acabant, ha intervingut Josep Miquel Moya, de Gandia, militant històric de la Safor i actual responsable d’Institucional i Director General d’Esports. Ha destacat la importància d’un partit que done cobertura i suport a la tasca de govern en ajuntaments i Generalitat, com a ex-regidor i actual càrrec de la Generalitat. També ha recordat l’origen municipalista del BLOC, i la necessitat de no oblidar que són l’administració amb més potencial transformador, i la necessitat d’establir formes de coordinació entre la seua tasca i la de la resta de càrrecs institucionals.
Amparo Piquer, de Rafelbunyol, actual responsable d’Acció Electoral ha posat l’accent en la importància dels col·lectius locals i comarcals, l’ànima del partit i la seua acció. Ha posar en valor l’assemblearisme, perquè hem aprés de l’assemblearisme com a manera de créixer poble a poble i ciutat a ciutat, des de baix i fent de la militància el principal actiu.
Després ha intervingut Xavier Hervàs, professor, de Carlet, militant i regidor històric i membre del corrent Bloc d’Esquerres Sobiranista, ha destacat el paper del BLOC com a pal de paller de Compromís, la importància d’un BLOC compromés socialment amb les causes justes dels més vulnerables. Un BLOC que se senta més còmode treballant amb els moviments socials que tocant la porta de la gran patronal.
Finalment, Àgueda Micó ha conclòs apostant per un valencianisme que busque la majoria social i política per fer del País Valencià una societat millor, més justa, igualitària, feminista i ecologista. Ha explicat que vol ser una membre de l’equip que ha de lluitar per fer-ho possible, amb estes persones i moltes més que també formaran part d’una candidatura integradora, oberta i que tindrà el treball i la il·lusió com a senyes d’identitat. Un equip que treballe en positiu, que es dedique a construir un futur millor per als valencians. Perquè eixe ha de ser l’objectiu del valencianisme si volem esdevindré una majoria social.equip4