Arxiu de la categoria: Politica

JOSEP BARBERÀ NOU PRESIDENT D’ERPV (NOM D’ERC AL PAÍS VALENCIÀ, SEGONS L’ARTICLE 1 DEL SEUS ESTATUTS)

per engrandir cliqueu damunt | Dissabte, 5 de març del 2016erpverpvassembleaEsquerra Republicana del País Valencià ha celebrat avui el seu VII Congrés al Centre Cívic del Port de Sagunt. La militància d’Esquerra ha escollit Josep Barberà i Sorlí com a nou president d’ERPV amb el 98% dels vots. Barberà pren el relleu d’Agustí Cerdà, president de la formació els darrers 15 anys. El setè congrés dels republicans valencianistes ha comptat com a convidats amb les diputades al Congrés, Teresa Jordà i Ester Capella i el senador Miquel Aubà, així com amb representants d’Esquerra Nacionalista Valenciana i dels Verds del País Valencià.

El president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà ha explicat que “en aquesta nova etapa que iniciem, volem seguir sumant des del valencianisme d’esquerres. L’actual context al País Valencià ja està posant en relleu els límits de l’autonomia i és prioritari sumar esforços perquè els valencians recuperem tots els instruments polítics d’un Estat. La sobirania política així com l’energètica, l’alimentària i la fiscal són imprescindibles per a garantir la qualitat de vida dels valencians i les valencianes”
La militància d’Esquerra Republicana del País Valencià també ha escollit la nova permanent de l’organització amb un 93% dels suports. La nova permanent està formada per Núria Arnau (Vicesecretària d’Organització), Francesc Sanchis (Vicesecretari de Coordinació Territorial), Pau Osòrio (Secretari d’Administració Econòmica i Finances), Domènec Garcia (Secretari de Política Municipal), Anna Peña (Secretària d’Imatge i Comunicació) Joanfran Martínez (Secretari de Polítiques de Salut), Laura Domingo (Secretària d’Ensenyament i Política Lingüística), Joan Vea (Secretari de Política Econòmica, Recursos Propis i Territori), Lluís H. Manero (Secretari d’Acció Política), Joan Carles Campello (Secretari de Moviments Socials), Raquel Gómez (Secretària de Coordinació Sectorial), Mikel Forcada (Secretari de Formació) i Pilar Navarro (Secretària de les Dones).

COMENÇA EL COMPTE ENRERE: DOS MESOS CLAU PER AL FUTUR DELS VALENCIANS

El Consell necessita tenir un interlocutor a Madrid amb què puga resoldre qüestions pendents que són clau per a la Comunitat Valenciana. El finançament, les inversions, el deute històric o la possible estabilitat del Govern valencià depenen del nou executiu

Nuevas reuniones a cuatro y bilaterales en el Congreso para buscar un acuerdo

Un moment d’una de les reunions mantingudes entre PSOE, Podem, Compromís i EU. EFE

Aquesta setmana s’ha celebrat el debat d’investidura en què Pedro Sánchez –com es preveia– no ha assolit el seu objectiu en primera votació ni en segona, i tot això malgrat les veus optimistes, com la de la vicepresidenta valenciana, Mònica Oltra, que va assegurar que amb dues nits d’insomni es podia arribar a un acord perquè el socialista fóra investit president. No obstant això, el pacte amb Ciutadans, tal com apuntava des del primer moment, ha estat insuficient, ja que, com advertien tots els actors d’aquesta història, no sumava (bé, sí que sumava, però només 130 vots, molt lluny de la majoria absoluta o ni tan sols d’una majoria simple).

Tanmateix, el procés que s’ha iniciat aquesta setmana és molt important per a la Comunitat Valenciana, ja que s’ha posat en marxa el rellotge per a formar un Govern a la Moncloa o la convocatòria d’unes altres eleccions generals que els valencians no es poden permetre. Vet ací unes quantes raons.

1.- El sistema de finançament actual, que ja era injust per a la Comunitat Valenciana, va caducar el 2014. És a dir, està pendent de reforma per a compensar els 1.300 milions d’euros d’infrafinançament que la Generalitat Valenciana deixa de percebre anualment per aquest desfasament –i que l’executiu valencià va incloure en els seus pressupostos per al 2016. El Consell necessita un Govern a Madrid amb el qual puga negociar aquest nou model de finançament més just i que reclamen tant els partits polítics com la societat civil.

2.- El deute històric. La Generalitat calcula en 16.000 milions d’euros el deute històric que té contret l’Estat amb la Comunitat Valenciana a causa del finançament tan deficient d’aquests últims anys. El Consell necessita un interlocutor a Madrid amb el qual puga pactar el reconeixement d’aquest deute o, almenys, renegociar-ne el pagament. Aquests 16.000 milions impliquen, aproximadament, un 30% dels més de 40.000 milions de deute que acumula la Generalitat.

3.- Dèficit en inversions. Una altra circumstància que es va repetint any rere any és el dèficit en inversions procedents dels pressupostos generals de l’Estat que rep cada exercici. El Govern de Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro tan sols preveu destinar el 8% del total de les inversions –molt lluny de la mitjana estatal– a la Comunitat Valenciana contra l’11% que exigeix el Govern del Botànic, circumstància que va portar el Consell a recórrer contra els PGE davant del Tribunal Constitucional, recurs que, de moment, ha estat admés a tràmit. La inversió principal que depén de l’Estat i que és vital per a l’economia valenciana és el Corredor Mediterrani.

4.- Refugiats. El Consell ha apostat, des del començament de la crisi humanitària dels refugiats a causa de la guerra de Síria, per l’acollida. No obstant això, les iniciatives valencianes –com la de noliejar un vaixell per a portar un miler de persones des dels campaments de Grècia fins a terres valencianes­– han topat una vegada i una altra amb la barrera de l’executiu de Rajoy.

5.- Deute del consorci de la Copa de l’Amèrica. L’Ajuntament de València té un deute contret amb el Govern que s’acosta als 400 milions d’euros a causa del consorci de la Copa de l’Amèrica, quantitat que la institució que presideix Joan Ribó pretén que li siga condonada. El consistori valencià considera imprescindible la condonació del deute, que és inviable que assumisca.

6.- L’estabilitat del Govern. Des de Compromís han insistit fins no poder més en la necessitat que es trasllade un pacte “a la valenciana” –prenent com a referència l’Acord del Botànic– a Madrid. Això implica un acord de les forces d’esquerres –PSOE, Podem, Compromís i Esquerra Unida–, en què caldria algun suport o alguna abstenció més per a tirar avant, i que ajudara a pujar Pedro Sánchez a la presidència del Govern. No obstant això, el candidat socialista s’ha estimat més optar abans per un acord amb Ciutadans, que no ha tirat avant, malgrat els intents d’última hora per sumar més suports –entre els quals hi havia Compromís.

De segur que no seria igual per a l’estabilitat del Consell un executiu format íntegrament per forces d’esquerres que un altre en què estiguera Ciutadans, que s’ha mostrat contrari a reivindicacions com la del reconeixement del deute. Per no parlar de quatre anys més de Govern del PP a Madrid amb l’actual govern bicolor a la Generalitat.

PROPOSTA DE L’ACR CONSTANTÍ LLOMBART, A FI D’ACTIVAR LA REDACCIÓ I POSADA EN FUNCIONAMENT D’UN “PLA ESTRATÈGIC DE PROTECCIÓ, REHABILITACIÓ I DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC I AMBIENTAL VALENCIÀ”

Proposta de l’ACR Constantí Llombart, a fi d’activar la redacció i posada en funcionament d’un “Pla Estratègic de Protecció, Rehabilitació i Difusió del Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental Valencià”, amb el concurs d’institucions, entitats cíviques, món universitari, etc.

EXPOSEM :
L’alt nivell de desocupació crònica, exclusió social i precarietat laboral, incrementat després de la mal cridada “Reforma Laboral” de Rajoy a la Comunitat Valenciana, ha de ser motiu per a implantar polítiques sistemàtiques i eficients des dels ajuntaments, les diputacions i els governs autonòmics, en col·laboració amb el teixit associatiu.
La creació d’Escoles Taller per a potenciar la formació i assumir la realització de tasques destinades a la recuperació del valuós Patrimoni Cultural existent en la ciutat de València i resta de la Comunitat Valenciana, ha de constituir una prioritat per al govern municipal, provincial i autonòmic, donada l’existència de nombrosos conjunts rurals i industrials en situació de ruïna, que mereixen ser recuperats per a ús i gaudi de tots.
És hora ja d’impulsar la redacció d’un rigorós i eficient “Pla Estratègic de Protecció, Rehabilitació i Difusió del Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental Valencià”. Per a açò, ha d’actualitzar-se l’inventari de béns culturals existent a la Comunitat Valenciana, alhora que s’obri un espai de diàleg amb les entitats cíviques, institucions públiques, empreses i món universitari i veïns en general… a fi de consensuar i prioritzar les actuacions i intervencions a dur a terme en els pròxims anys.
La recuperació i reutilització social, assistencial, educativa… de l’enorme llegat patrimonial existent a València ciutat i resta de la Comunitat Valenciana, ha de ser concebut com un motor de creació d’ocupació, una oportunitat única de potenciar i construir un nou model de turisme cultural.
Per tot açò, és imprescindible que s’establisca un calendari durant el present any, a fi de que totes les institucions competents en matèria de Patrimoni Cultural, Medi ambient i Urbanisme, puguen iniciar la redacció de l’urgent “Pla Estratègic de Protecció, Rehabilitació i Difusió del Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental Valencià”, comptant amb la participació activa del món associatiu, universitari, sindical…
És bàsic que totes les institucions implicades en l’esmentat Pla, procedisquen a iniciar la reserva pressupostària immediatament, seleccionant-se els béns susceptibles de ser rescatats, reutilitzats social, educativa i assistencialment, a fi de ser rehabilitats amb urgència, perquè es puguen escometre les obres en els pròxims anys.
Al nostre judici, els conjunts rurals de l’Alqueria del Moro i de la Torre, el conjunt residencial d’estil indià, conegut com la ‘Quinta de nostra Senyora de les Mercès (Casino de l’Americà)”, així com l’emblemàtica antiga fàbrica de teules i maiòliques “La Ceramo”, són béns culturals que porten més de dues dècades esperant ser rescatades de l’oblit i la degradació, espoli i ruïna a la qual han sigut sotmeses, gràcies al maltractament sistemàtic i comportament negligent que els han dispensat els seus legítims propietaris.

Per tot açò,
SOL·LICITEM :

Que l’Ajuntament de València, Consellería d’Educació, Cultura i Esports i la resta d’institucions públiques, responguen dins del termini i en la forma escaient a tots i cadascun dels assumptes continguts en la present petició, en virtut del que es disposa en la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició.

Que si aquest òrgan no fóra competent, que PROCEDISCA SENSE DILACIÓ a donar trasllat del present document a l’autoritat o òrgan corresponent per a pronunciar-se o resoldre sobre totes i cadascuna de les qüestions i peticions plantejades en el mateix, tal com arreplega l’Article 10. Decisions sobre competència de la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició.

ALTRESSÍ SOL·LICITA:

que de conformitat amb el que estableix l’Article 11.1 de la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició, una vegada siga admesa a tràmit aquesta petició, es conteste i es notifique la contestació en l’adreça indicada a l’efecte de notificacions, en el termini màxim de tres mesos a explicar des de la data de presentació d’aquest escrit, indicant-los que, en cas de no fer-ho, es formularà la pertinent queixa davant el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana o el Defensor del Poble.

València, a 25 de maig de 2015

MOLT HONORABLE SR. PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA
C/ Cavallers, 2   · 46001  VALÈNCIA

La intel·ligència austríaca assegura que Estats Units paga a les màfies per inundar Europa de refugiats

Les màfies que controlen el tràfic de migrants i refugiats libis i sirians a Europa estarien cofinançades per organitzacions nord-americanes, segons un agent del servei d’intel·ligència militar d’Àustria.migr2

La revista austríaca “Info-Direkt” (publicació nacionalista amb fonts en les forces armades) va desvetlar el passat 5 d’agost que l’Österreichischen Abwehramts (el servei d’intel·ligència militar d’Àustria) disposava d’informacions que proven que organitzacions d’Estats Units paguen a les màfies que porten a Europa milers de refugiats.
Un empleat del servei secret que va voler mantenir l’anonimat va assegurar que “organitzacions nord-americanes han creat un model de cofinançament per a contribuir amb quantitats substancials al que cobren els contrabandistes. No tots els refugiats del nord d’Àfrica disposen d’11.000 euros en efectiu Ningú pregunta d’on ve els diners?”.
El ministeri de l’Interior d’Àustria va obrir excepcionalment la frontera durant la fi setmana del 4 al 6 de setembre, per la qual van passar 15.000 refugiats sirians en trànsit des d’Hongria cap a Alemanya. Solament 90 persones van demanar asil a Àustria.
Mig milió de refugiats
La citada revista apunta que “en els cercles policials d’Àustria i Alemanya que s’ocupen diàriament de les condicions d’asil, és ben conegut el que cobren (les màfies) per portar als refugiats”.
En el marc de la seua estratègia geopolítica Estats Units estaria implicat en aquest procés que fins avui ha inundat Europa amb més de 500.000 migrants i refugiats.
En la informació l’Estat Islàmic obté 500 milions d’euros pels refugiats que arriben a Europa, Mil21 desvetlava el negoci de les xarxes del tràfic humà que cobren forts summes als refugiats per les travessies a Itàlia i Grècia.
Mantenir el tràfic de persones
La denúncia del servei d’intel·ligència militar d’Àustria publicada per “Info Direkt”, que no ha sigut desmentida per cap estament oficial d’aqueix país, obri un insospitat capítol al drama dels refugiats.
D’una banda, famílies senceres lliuren a les màfies els estalvis d’anys de treball per a fugir dels seus països en guerra; d’un altre costat, organitzacions nord-americanes, molt probablement sostingudes amb fons de la CIA o altres agències d’intel·ligència, financen a les xarxes mafioses amb importants summes de diners perquè el tràfic de persones no decaiga i, finalment, de tots els diners recaptats una part va a parar a les mans del terrorista Estat Islàmic.
Estats Units tracta d’impedir que la Unió Europea supere a l’economia nord-americana
De confirmar-se la denúncia del servei d’intel·ligència austríac, la pregunta sorgeix per si sola: què objectiu persegueix Washington finançant l’arribada massiva de migrants i refugiats?
Europa, dependent d’Estats Units
Analistes i politòlegs vinculen l’escenari d’inestabilitat que la migració està causant en el vell continent amb una doble estratègia nord-americana: En primer lloc, impedir que en els pròxims anys la Unió Europea arribe a superar l’economia d’Estats Units. En segon lloc, evitar que una Europa forta es plantege un canvi d’aliances. És a dir, un acostament a Rússia i Xina en detriment d’Estats Units.
El problema migratori que pateix Europa seria, doncs, una mesura de pressió. Una aixeta a obrir o tancar a conveniència.
———————

Estats Units finança el tràfic d’immigrants a Europa. Milers d’immigrants provinents de països en conflicte segueixen arribant a Europa.mar.jpg_1718483346Milers d’immigrants provinents de països en conflicte segueixen arribant a Europa. | Foto: Reuters

Un analista va argumentar que es tracta d’una estratègia d’EUA per a organitzar una “invasió a Europa”.
Una filtració del servei d’intel·ligència d’Àustria va revelar que organitzacions nord-americanes gasten altes sumes de diners per a pagar als contrabandistes que porten a Europa de forma il·legal a milers de refugiats diàriament.
D’acord al diari austríac Infi-Direkt, els traficants no traslladen gratis als immigrants als països europeus, en dependència de la regió el preu per aquest viatge pot variar de 7 mil fins a 11 mil euros.
“No tots els refugiats del nord d’Àfrica tenen 11.000 euros en efectiu. Ningú es pregunta d’on ixen els diners?”, qüestiona el mitjà Infi-Direkt.
Macedònia tanca frontera amb Grècia per crisi migratòria
El periodista francés, Nicolas Bonnal, va analitzar per al diari Boulevard Voltaire la declaració de l’agent de la intel·ligència austríaca i va argumentar que aquest sistema s’usa per EUA per a organitzar una “invasió a Europa”.
L’autor fa paral·lelismes amb la intervenció d’EUA a Líbia, Síria i l’Iraq. Els conflictes militars en aquests països es van cobrar la vida de milions de persones, mentre que moltes altres van quedar sense llars i es van veure obligades a cercar refugi a Europa.
Migrants en el Mediterrani: entre l’espasa i la paret
En el seu article, Nicolás Bonnal va assenyalar que des dels temps de Woodrow Wilson (president d’Estats Units entre 1913 i 1921) amb el suport de França i del Regne Unit, “EUA sense parar està organitzant les intervencions, basant-se en el seu messianisme agressiu i una moneda de reserva (..) Solament queda reconèixer amb admiració que els mags nord-americans s’ixen amb la seua i sense pagar les conseqüències”.
Bonnal va agregar que “després d’haver sumit a Àfrica en el caos i organitzat la invasió a Europa amb l’ajuda dels seus polítics lleials com Renzi, Hollande i Merkel, els nord-americans posen en pràctica els principis neomaquiavèl·lics de Leo Strauss i dels estrategues a l’estil de Wolfowitz. Aquests trotskistes fallits desitgen governar mitjançant el caos els països, en privar-los de les realitats humanes i històriques, convertir-los en bases, terres buides, nius de drogoaddictes i centres de refugiats”.
Aquest contingut ha sigut publicat originalment per teleSUR

ENRIC MORERA NO DESCARTA OPTAR A LA REELECCIÓ I ASSEGURA QUE CAP DELS ALTRES POSSIBLES ASPIRANTS, MICÓ I CARBONELL, L’HAN TRANSMET LLUR INTENCIÓ DE PRESENTAR-SE

Enric Morera, líder del bloc: “El traje de Compromís se ha quedado pequeño y obsoleto: es irreversible avanzar”

Enric Morera, líder del Bloc, durant l’entrevista. EVA MÁÑEZ

El líder del Bloc no se descarta para optar a la reelección y asegura que ninguno de los otros posibles aspirantes, Micó y Carbonell, le han transmitido su intención de presentarse

22/02/2016 – Ximo Aguar | valenciaplaza

VALENCIA. El presidente de Les Corts y secretario general del Bloc, Enric Morera (Oliva, 1964), no rehuyó en el encuentro con Valencia Plaza los asuntos orgánicos relacionados con la formación que lidera. Así, aunque no se descartó para la reelección en el cargo, se mostró favorable a acotar incompatibilidades entre los puestos institucionales y los de dirección del partido.

Morera, además, profundizó en el futuro de Compromís, explicando su visión de una organización “unitaria, diversa, más democrática y que cuente más con la decisión de las bases”. Así, criticó en la entrevista el “patriotistmo de las siglas” y aseguró que, a su juicio, avanzar es “irreversible”.

-¿Cómo ve el próximo congreso del Bloc? Una de las grandes preguntas es si usted se presentará a la reelección…
-Yo participaré de la configuración de la nueva etapa y veremos cómo y de qué manera. Creo que el congreso será de renovación con componentes de experiencia. Va a ser un cónclave muy positivo.

-Se aprobó en el Consell Nacional la incompatibilidad de cargos orgánicos e institucionales pero esto debe ratificarse de cara al congreso. De ser así, usted no podría ser reelegido secretario general.
-Hemos de delimitar el ámbito de las incompatibilidades. Es evidente que los cargos ejecutivos de la dirección deberían tener una dedicación al 100%. Me parece bien porque hemos crecido mucho: la sensación es que el traje se nos ha quedado pequeño y hay que buscar uno más amplio. Ahí entran muchas posibilidades.

-Habrá escuchado algunos de los nombres que suenan para liderar como Rafael Carbonell y Àgueda Micó. ¿Por quién se inclinaría si usted no se presentara?
-Lo he leído en los medios pero nadie me ha comunicado que vaya a presentarse. He hablado con Àgueda y hemos decidido que sea la responsable en la gestión de las negociaciones de la posible investidura de Pedro Sánchez. Además, hemos hablado mucho con ella de visión de futuro respecto al camino que hemos de seguir pero no hemos comentado nada sobre esto.

-¿Y con Rafa Carbonell ha hablado de ello?
-No. La verdad es que si va a presentarse no me lo ha comentado. Él está en la Ejecutiva pero de este tema no me ha dicho nada y soy el secretario general del partido.

 EVA MÁÑEZ

-¿Hacia dónde va Compromís?
-Yo lo tengo muy claro: a ser el gran partido de los valencianos. Una organización unitaria, diversa, más democrática y que cuente más con la decisión de las bases. El Bloc está preparado, y lo hemos hecho, para avanzar a fórmulas que superen la situación de los partidos. Es lo que yo desearía porque el instrumento debe estar en las mejores condiciones y pienso que debemos pasar de la fórmula de coalición a lo que marcaban las normas y bases de hacer una organización unitaria y diversa que cuente con una gran demoracia interna. Ese es mi deseo pero no depende solo de mi voluntad o la del Bloc.

-¿Cree que debería cambiar el papel de Gent de Compromís porque existe un desajuste con ellos?
-Efectivamente. Entiendo su malestar perfectamente y opino que deberían tener un papel en igualdad de derechos y obligaciones que los militantes de los partidos que formamos parte de Compromís. Hay que recordar que son los segundos más importantes en número de afiliaciones. Por eso me inclino a avanzar en formas democráticas y superar el ámbito de los partidos.

 EVA MÁÑEZ

-¿Considera que el final del camino de Compromís puede ser el Bloc presentándose en solitario e Iniciativa y Oltra más cerca de Podemos? ¿Eso puede ocurrir?
-Creo en las organizaciones como instrumentos al servicio de ideas y de valores. No soy del patriotismo de las siglas, por eso estoy en condiciones de decir que me gustaría que Compromís fuera un único instrumento más democrático y participativo. Voy a trabajar en eso. Lo que hemos demostrado de facto es que hemos podido hacer grandes cosas bajo la fórmula de la coalición, dentro de la unidad en la diversidad. Hemos hecho cosas sorprendentes, que nadie ha hecho antes, como unas primarias abiertas a la ciudadanía desde una coalición. Lo que me preocupa es que no sigamos avanzando en ese camino y que exista una parálisis en lo que es la mejora del instrumento.

-¿Se refiere a las reticencias de Iniciativa y Verds en este avance que usted explica al ser más minoritarios que el Bloc?
-Entiendo que esto es irreversible y refugiarse en el patriotismo de las siglas no conduce a nada, solo a la parálisis.

-¿Cree entonces que es el final de una etapa?
-Como decía, el traje se nos ha quedado pequeño y obsoleto también en Compromís. No quiero hacer tres o cuatro pequeños trajes sino un gran traje más inclusivo, integrador y de todos.