Arxiu de la categoria: Política estatal

Otegi impulsa la Declaració de la Llotja de Mar [article de Moncloa.com]

El PNB dinamita el pla d’Otegi: crear un Podem independentista
• Arnaldo Otegi no va aconseguir que el PNB o Compromís se sumaren a la Declaració de Llotja de Mar.
• El líder abertzale vol crear una espècie de Podem independentista.
• Aquest nou projecte podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
Per Andoni Fernández| Moncloa
8 de novembre de 2019
Arnaldo Otegi segueix perfilant un projecte que va prenent cos des de fa tres anys. El líder de l’esquerra abertzale vol eixamplar l’espai d’Euskal Herria Bildu amb una espècie de plataforma que podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
En les últimes eleccions generals del mes d’abril EH Bildu va fer campanya al costat d’ERC, encara que en aquesta breu legislatura tots dos han tingut les seues posicions pròpies. Ambdues forces també es van posar d’acord per a posar en peus Ara Repúbliques, coalició amb picada d’ullet a l’esquerra espanyola.
En aquest projecte també va estar el Bloc Nacionalista Galego, però Otegi no va aconseguir que el PNB, els postconvergentes i les CUP se sumaren a aquest projecte sobiranista que beu dels ressons de les europees de 1987, any en el qual HB va aconseguir més de 100.000 vots fora d’Euskadi i Navarra.
Aquesta fita ho va aconseguir l’esquerra abertzale gràcies a suports de partits madrilenys, la Lliga Comunista Revolucionària o el Moviment Comunista, o i una força catalana, el Moviment de Defensa de la Terra.
OTEGI IMPULSA LA DECLARACIÓ DE LLOTJA
El procés va enxampar a contrapié a l’independentisme basc. La resolució del conflicte a Navarra i Euskadi desinflamó al soberanisme i des de llavors Arnaldo Otegi ha tingut molts dubtes sobre com llançar picades d’ullet a l’independentisme català sense renunciar al seu propi projecte.
Però el full de ruta més ambiciós, les votacions populars de Gure Esku Dago, van naufragar per la freda rebuda de la societat basca i per l’empipament d’EH Bildu davant la control de la plataforma de sectors lligats al PNB.
Otegi ha apostat ara per la Declaració de Llotja, que ha unit a EH Bildu amb BNG, Crida Nacional, CUP, Demòcrates de Catalunya, ERC, Esquerra Valenciana, JxCat, Més per Mallorca, Més per Menorca, PDeCAT i República Valenciana/ Partit Valencianista Europeu.
SONORES ABSÈNCIES
El Partit Nacionalista Basc i Compromís han evidenciat que els seus respectius èxits electorals es deuen al fet que anteposen el pragmatisme sobre el nacionalisme. Els jeltzales s’han negat a sumar-se amb EH Bildu, que els assota des de l’oposició en el Parlament basc, i amb Junts per Catalunya, evidència de l’empipament d’Urkullu amb Puigdemont.
EH Bildu tampoc ha aconseguit sumar al seu projecte, una espècie de Podem independentista, a forces nacionalista com la Chunta Aragonesista o tres petits partits que van estar en el projecte d’Ara Repúbliques: Andecha Astur (Principat d’Astúries), Puyalón de Cuchas (Aragó) i Ara Canàries.
L’OBJECTIU D’OTEGI
Arnaldo Otegi diu que a partir del 10-N el seu objectiu és “traure als presos, defensar l’autodeterminació i una agenda social de progrés”. El líder d’EH Bildu creu que un pes important de l’independentisme dificultarà un possible pacte entre PSOE i PP.
“Si guanya Sánchez, la qual cosa farà és la investidura amb l’abstenció del PP, no una coalició però sí la investidura, i el preu que pagarà serà més llenya contra Catalunya i contra l’independentisme, més retallades de drets socials dels treballadors i més retallades dels drets de totes les nacions de l’Estat. Aqueix va a ser el preu, i ho sabem”, assegura.
El de Elgoibar no es talla contra tots dos partits: “Com si no ens acordàrem que ací Patxi López i Antonio Basagoiti van governar junts gràcies a la il·legalització de l’esquerra abertzale!”.
GALEUSCA I ELS ANTICAPIS
El projecte d’Otegi no és nou: nacionalistes bascos, catalans i gallecs van posar en peus el pacte de Galeusca en 1923 per a demanar la independència. El projecte va tenir continuació en l’exili i fins i tot amb la deriva centralista d’Aznar, que va promoure indirectament un pacte entre CiU, PNB i BNG per a les europees de 1999.
Un dels problemes que té este Podem independentista és que no compten amb un referent a Madrid, Anticapis segueix dins del partit que lidera Pablo Iglesias i Izquierda Castellana està pràcticament extingit per la mort de Doris Benegas.
OTEGI CONTRA EL PNB
El líder abertzale desvetla les raons per les quals el PNB no s’ha sumat al nou pacte: “El PNB, que coneixia la iniciativa des de feia molt temps, ara diu que no està d’acord amb els continguts d’aqueixa declaració. Jo estic convençut que les seues bases sí la comparteixen”.
“El més a llarg termini que mira el PNB són les següents eleccions. Segurament estan pensant que si són decisius, posaran açò que ells criden agenda del país sobre la taula i que consisteix bàsicament en trens d’alta velocitat. No obstant açò, nosaltres creiem que el model d’acció política del PNB es va esgotar”, va afegir.

Otegi diu que “si el PSOE cerca la companyia de la dreta, el PP posarà sobre la taula tres ingredients: Navarra, mà dura amb Catalunya i amb els independentistes i probablement una reforma de la llei electoral que faça que els governs d’Espanya no depenguen de les forces nacionalistes. Si açò ocorre, l’estratègia del PNB tindrà serioses dificultats”.

Crònica ‘críptica’ de la reunió a Elx de la CPVR Nacional

ANNA notícies.
Ahir dissabte 21/09/2019, al Casal Jaume I d’Elx es va reunir la CPVR d’àmbit Nacional.
En el primer punt, anàlisi polític de la situació, es va constatar com la oligarquia que dirigeix, controla i mana a l’Estat espanyol ha aconseguit superar en gran part la crisi que tenia a finals del 2017, per motiu dels esdeveniments a Catalunya, i que va donar lloc a que la CPVR es tornés a posar en marxa i fera possible la Declaració Republicana de Sagunt, el 13 de maig del 2018.
Va quedar palès ahir, que la CPVR Nacional, ha encaixat el cop que l’oligarquia espanyola, a través dels seus partits dinàstics i els adlàters que negocien amb ells, ha donat als demòcrates de tot l’Estat, on els demòcrates valencians estem inclosos.
La perplexitat del moment va fer que la reunió entrara de ple en el punt quatre on s’anava a tractar la proposta política de  l’únic partit, al si de la CPVR, amb un discurs més elaborat i una política estratègica clara i definida, envers el poble valencià: el partit independentista/sobiranista  valencià i republicà RV/PVE.
Com era previsible per la correlació de forces en la CPVR, amb majoria de membres amb ideologia comunista espanyola i/o de l’esquerra espanyola en general, no és va aprovar res d’allò proposat pel partit republicà valencià RV/PVE. Varen prevaldre les consignes que, curiosament o tal vegada no, coincideixen amb les que van a plantejar la PdAD i SiR del PV i que va transmetre el representant  del PCPV-PCE en la CPVR i membre actiu d’eixes dos organitzacions. Consignes, a falta de propostes polítiques, més pensant en els espanyols i en els catalans (el problema real a resoldre pels comunistes i l’esquerra  espanyola és el català) i de cap manera pensant en els valencians (que per als comunistes i resta d’espanyols, no els suposem cap problema fora de reivindicacions per a un millor encaix autonòmic).
Amb tot RVPVE que va informar que es presenta a les eleccions del 10-N amb una candidatura rupturista i republicana valenciana com alternativa a les forces autonomistes i dinàstiques valencianes, en declaracions a ANNA notícies, a preguntes de com valoraven els acords presos en la CPVR van manifestar de manera ‘criptica’ que:
– Ens reservem la valoració a l’espera de la redacció que ha de fer REM, que han estat encarregats de redactar els acords i, també, a l’espera que la PdAD i SIR PV facen publiques cara a les eleccions i el 9 d’octubre les seues consignes. Consignes, a falta de propostes polítiques, que pel que s’ha vist hui ací, coincideixen prou.

Pel demés la reunió va tindre entre els seus components un bon ambient i bonhomia, lluny de les bronques que de vegades deriven les discussions d’aquesta mena entre persones tan ideologitzades.
Amb la reunió d’ahir, s’ha encetat un debat i d’alguna manera es va palpar en l’ambient que tots van eixir d’ella amb elements per a la reflexió.

La CAC cobra, la CAV no. Puig/Oltra que hem de fer?

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha reconegut que el País Valencià és l’autonomia amb menys finançament per capita

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha reconegut que el País Valencià és l’autonomia amb menys finançamentper capita i s’ha compromés a pal·liar aquesta situació impulsant un nou sistema de finançament.

Durant una intervenció en la sessió de control del Senat, Montero ha respost així a la pregunta del senador de Compromís Jordi Navarrete, que li demanava per les mesures que adoptarà el govern espanyol per a donar solucions “a l’històric maltractament financer”.

Per a Navarrete, el País Valencià pateix una infrainversió que a més “s’executa tard” i ha subratllat que és una anomalia perquè els valencians són “pobres que contribueixen com a rics”.

Montero ha assenyalat que, mentre que arriba el nou model de finançament, l’executiu de l’Estat es compromet a aportar més recursos. En aquest sentit, ha ressaltat que han engegat la modificació de la senda d’estabilitat que permetrà disposar de 9.000 milions d’euros per a les comunitats autònomes, dels quals “1.200 aniran a la Comunitat Valenciana”. “Això permetrà revitalitzar els serveis públics”, ha matisat.

D’altra banda, Montero ha recordat a Navarrete que el seu govern treballa també en la reestructuració del deute, “amb el pas de 1.000 milions del deute del curt al mitjà termini”. A més, ha indicat que aportaran la quantitat corresponent al Consorci de la Marina de València que suma 300 milions d’euros.

El senador de Compromís ha qualificat els anuncis de la ministra d’Hisenda com a “puntades cap a avant”. Al seu torn, Montero ha insistit que continuaran treballant amb totes les autonomies i li ha recordat que la valenciana no és l’única que ha sigut infrafinanciada. “Sóc una ferma convençuda de la capacitat del país per a remuntar la crisi. Que la recuperació arribe a les famílies depén molt del treball de les comunitats autònomes”, ha conclòs.

Tots els adscrits al ‘Reino de España’ (Estat espanyol) estan d’acord: el republicà Puigdemont és el seu enemic número u i es planyen per la falta d’una ERC hispànica.

Un dels gurus-predicadors, al servei del -ja patètic- Estat imperial espanyol, encarregat d’orientar a l’esquerra espanyola, José Luis Villacañas,  ens sermoneja tots els dimarts des de la pàgina tres del Levante-EMV del grup Prensa Ibérica.

per a engrandir cliqueu damunt