Arxiu de la categoria: Política estatal

ANTONIO BAÑOS COMENTA EL LLIBRE D’ADA COLAU

Dret a no decidir-se

Estranyíssim pensament el de qui considera que el Procés és forçar la màquina i un referèndum dóna tranquil·litat a qui es troba “dividit”1859_ada_img

Del llibre d’en Joan Serra Ada, la rebel·lió democràtica (Ara Llibres) m’ha fet pensar un passatge en el qual parla d’això del dret a decidir i que, tot i que Colau està a favor, afirma que és una cosa fatal. ‘Ho visc tràgicament” diu. “És fotut per a molta gent com jo, la gent dels matisos, la gent republicana, que no entenem aquesta polarització”.

En primer lloc, crida força l’atenció que la gent de matisos sigui “la gent republicana”. Suposo que la gent de matisos són aquells republicans que no tenen cap pressa en proclamar la república i viuen confortablement sota el Borbó. Com diu més endavant: “El meu ideal és una república catalana federada amb una república espanyola, però no podem forçar la realitat, perquè això només són vots per a Ciutadans i el PP.” És fascinant pensar en la idea d’una rebel·lió que no vol forçar la realitat. Revolucionaris en el relat, prudents amb la realitat, bo i seguint aquell consell d’en Prim “Catalans, no correu tant que podríeu caure” (Per cert, Prim també va creure en la reforma d’Espanya i va morir escanyat).

És molt sorprenent que una de las Joana d’Arc de la inquisició que va separar “la gente” de la “casta”, pateixi ara pel frontisme: “Quan es tensen les coses, hi ha molta gent que se sent dividida, gent que té molts vincles a una banda i l’altra, i que no vol triar un bàndol” És obvi que això només passa si es tracta de catalans i si la tria és la independència. Tot i així resulta ser una frase irritant. Com si els independentistes no tinguéssim “vincles a una banda i l’altra”. Com si no ens hagués costat molt a molts arribar a aquesta conclusió. Com si prendre partit ens allunyés dels afectes i emocions.

Però anem al moll de l’os. El que sanciona el text de Colau és l’existència de moltíssima gent que, en realitat, defensa el dret a no decidir-se. Volen (com tots) solucions als problemes catalans i al desastre social. Volen (com tots) recuperar drets i llibertats. Volen (com tots) viure en una altra mena de país. Això sí, sense decidir quin ha de ser. Volen viure en una monarquia-republicana. Viure el canvi des de la continuïtat. Viure en l’Espanya de Lorca y Machado y en la Catalunya d’en Cobi. El sí que es pot, però ara no toca.

Tenen tot el dret i són sens dubte, un sector de la ciutadania que els independentistes hem d’atendre. Però el que resulta física, metafísica i ontològicament impossible del seu argument és demanar un referèndum i estar en contra de triar un bàndol. Què és un referèndum sinó una escenificació irreversible i contingent de l’existència de dos bàndols i d’un sol guanyador?

Estranyíssim pensament el de qui considera que el Procés (lent, madurat, en debat, popular, constituent) és forçar la màquina i un referèndum (tot o res en un sol dia) dóna tranquil·litat a qui es troba “dividit”. 

A no ser…Que s’entengui el referèndum com l’única possibilitat de cauteritzar la ferida catalana. Que es tingui el convenciment que, com a Escòcia i Quebec, ha de guanyar i guanyarà el no. Recordeu el que deia el “compañero valiente” de l’Ada, el Subpresidente Iglesias: “quando gobernemos, la mayoría de los catalanes no querrá irse” El referéndum de la nova política no és un acte de determinació. És doncs, la vacuna a l’autodeterminació. Els defensors del dret a no decidir-se trien, de facto, quedar-se. La monarquia i l’autonomia. Amb molts matisos, això sí.

BALDOVÍ, HOME D’ESTAT, D’ESTAT VALENCIÀ, EN DEFENSA DELS INTERESSOS DE LA VALENCIANA GENT D’ORIOLA A VINARÒS…

homedestat
Joan Baldoví amb la seua companya valenciana Rita Bosaho, aquest migdia abans d’entrar a la reunió unitària de tots els diputats i senadors valencians en defensa del finançament.

Baldoví: “La consulta catalana no és la nostra línia roja”

El diputat valencià defensa “el dret dels pobles a decidir” però insisteix que el major objectiu de Compromís “és que el PP no governe”
16.02.2016 | 12:47 | Julia Ruiz | València
El diputat Joan Baldoví ha destacat avui que la consulta que Podemos exigeix celebrar a Catalunya per a donar el seu suport al socialista Pedro Sánchez en la investidura “no és una línia roja per a Compromís”, malgrat que el seu partit “defensa el dret dels pobles a decidir”.
Baldoví ha realitzat aquestes declaracions durant la seua compareixença a València després d’assistir al conclave de diputats i senadors valencians organitzat pel president del Consell, Ximo Puig, per a unificar postures sobre el finançament autonòmic i reclamar a l’Executiu central un canvi de model que supose majors ingressos estatals per a la Comunitat Valenciana.
Compromís , ha subratllat Baldoví,  és un partit d’obediència valencianista”i, per tant, es desmarca així de les condicions que el líder *podemista Pablo Iglesias planteja al secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, per a donar-li el seu suport a l’hora de formar Govern.
“És un moment històric que hauríem d’aprofitar”, ha ressaltat el diputat valencià. “Per a *Compromís, el referèndum no és una línia roja perquè l’única línia roja que té és que el PP no torne a governar”.

BENS DELS DIPUTATS ESPANYOLS: TARDÀ MÉS RIC QUE HOMS

El Congrés fa pública la declaració de béns dels seus diputats
La superhipoteca de Rivera, el Peugeot 205 d'Errejón i els terrenys de Baldoví

EL PERIÓDICO / BARCELONA / Dijous, 4 de febrer del 2016 – 16:28
Molts dels diputats del Congrés tenen bona part del seu capital invertit en totxo. Abunden també els plans de pensions i no tots tenen cotxe. Almenys així consta en la declaració de béns que ses senyories han entregat al Congrés.
Així, el president de la Cambra, Patxi López, declara 100.584 euros en dipòsits bancaris i 11.421 euros en un pla de pensions, 34.787 euros en accions d’entitats bancàries, dels quals 20.561 corresponen a títols de la BBK i 14.226 del BBVA. Posseeix a més una vivenda a Biscaia i un pis a Cantàbria, tots dos en règim de participació en els guanys.
El seu antecessor, Jesús Posada, té 83.800 euros en comptes corrents, 200.349 euros en fons de pensions, així com accions de bancs i empreses valorades en 279.087 euros. Té una vivenda habitual, una altra d’estiueig, locals comercials i prats a Sòria, tots heretats, així com una finca a Ciudad Real, també heretada. Com a curiositat destaca que compta amb una acció del Numància Club de futbol valorada en 576,97 euros, i que no té vehicle propi.
El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, declara que disposa de 794.837, entre comptes corrents (20.462 euros) i fons d’inversió (401.940 euros), a més de 226.503 euros en accions que cotitzen en Borsa i 145.932 euros en plans d’estalvi.
A més de la seva vivenda habitual a Madrid, el líder del PP posseeix un apartament amb plaça de garatge i una oficina a Pontevedra així com un altre apartament a Madrid. A aquests tres immobles se suma el 25% d’un apartament a les Canàries, comprat també en règim de participació en els guanys.
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, disposa de 17.902 euros en dipòsits bancaris i 5.980 euros en accions, a més de 86.316 en un pla de pensions i 14.525 euros en un pla de previsió social de les Corts. A més, posseeix un cotxe, una vivenda i el 50% d’una altra, així com un garatge i la meitat d’un altre.
El secretari general socialista està pendent d’amortitzar 113.234 euros d’un préstec hipotecari de Bankia, que aquesta entitat li va concedir el 2008 per un import total de 159.300 euros.
Pablo Iglesias, líder de Podem, ha declarat al Congrés que posseeix 112.432 euros en comptes corrents. Segueix amb els mateixos béns que quan va accedir com a eurodiputat al Parlament Europeu: una vivenda rústica a Àvila, valorada en 13.487 euros, i una motocicleta de 2.670 euros. El seu company de partit, Iñigo Errejón, constata 57.334,19 en comptes corrents, dipòsits i fons d’inversió, i un automòbil Peugeot 205 de color negre.
El diputat canari de Podem Alberto Rodríguez, conegut per l’atenció que van suscitar les seves rastes en la sessió constitutiva del Congrés, únicament declara un saldo al seu compte corrent de 10.228 euros, sense béns immobles, vehicles o altres possessions.
Per la seva part, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va guanyar 74.845 euros com a diputat del Parlament, als quals va sumar 3.225 euros pel lloguer d’una vivenda i 1.500 en concepte de drets d’autor. Posseeix el 50 % de dues vivendes a Barcelona, un Volkswagen Golf i una moto Yamaha FZ-1, i deu 361.800 euros en hipoteques. El portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, és dels pocs que no posseeixen una vivenda en propietat. El seu saldo bancari va ser el 2015 de 21.759 euros i té dos préstecs personals, pels quals deu 117.887 euros, i un BMW 525 dièsel.
El portaveu d’ERC, Joan Tardà, disposa de 189.426 euros en un fons de pensions, així com 167.209 euros en comptes corrents i imposicions a termini fix i el 50% de dues vivendes i una plaça de garatge a Barcelona. Té un Toyota Corol·la de l’any 2008 i no té deutes, segons fa constar en la seva declaració de béns.
El cap de files de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ressenya en la seva declaració un saldo bancari de 14.632 euros, la seva casa de Barcelona, de la qual és propietari en un 50%, i una hipoteca de 165.000 euros, dels quals li falta pagar 77.348 euros. No té cotxe propi.
Alexandra Fernández, portaveu d’En Marea, la confluència gallega de Podem, només disposa d’un saldo en dos comptes corrents per valor de 1.678,94 euros, i tampoc té casa ni vehicle propi.
En canvi, el portaveu de Compromís, Joan Baldoví, té 22.433 euros en el banc, dos cotxes -un Renault Scenic de 2006 i un Dacia Docker de 2014- i posseeix part de diversos béns immobles.Es tracta de tres vivendes, un traster i un solar a València, així com un camp de tarongers, un altre d’arròs i un tercer de palmeres a la mateixa província, encara que no té la totalitat d’aquestes propietats.Compta amb dues hipoteques, de les quals li falta per pagar 5.686 euros i 83.585 euros, respectivament.
La publicació dels béns permet també conèixer els d’un dels parlamentaris que van generar més polèmica a l’inici de la legislatura, el del Grup Mixt Pedro Gómez de la Serna, elegit en les llistes del PP. Declara 464.834 euros per la propietat del 51 % de la societat Scardovi i posseeix un automòbil BMW 525, dues parcel·les a Càceres -de 44.000 i 27.000 metres quadrats-, el 51% d’un cèntric pis a Madrid i la sisena part d’altres dos, així com el 51% d’una vivenda rústica a Basardilla (Segòvia).

PRIMERA TOPADA ENTRE EL JUTGE I EL FISCAL SOBRE LES ACTUACIONS, DIRIGIDES DES DE LES CLAVEGUERES DE MADRID, PER A CRIMINALITZAR AL CENTRE DRETA VALENCIÀ DEL PPCV

La criminalització del PPCV teledirigida des de Madrid pels poders fàctics, té com objectiu enfonsar la figura política de Rajoy per a forçar la seua retirada i facilitar, davant el problema secessionista a Catalunya, un acord d’Estat entre el PP i el PSOE. Aquestes actuacions antivalencianes serveixen a més, per desviar l’atenció sobre el tema Aquamed que esquitxa a la número dos i pretenen ser una cortina de fum per amagar el veritable problema que recau en la Comunitat Valenciana  que no és un altre que l’espoli econòmic que patim els valencians per part de l’Estat.

L’instructor (el jutge) no va acordar presó per a cap dels cinc casos en els quals el ministeri públic (el fiscal) va considerar necessària aquesta mesura

A. RALLO | VALÈNCIA |LAS PROVINCIAS | 30 gener 2016 02:56
Els advocats no es mostraven especialment temorosos durant les dues jornades de declaracions. No pel fet que la Fiscalia Anticorrupció poguera demanar presó -alguna cosa que més d’un lletrat barrejava davant la gravetat de les acusacions- sinó perquè el titular del jutjat d’Instrucció 18 no sol decretar aquesta cautelar. El jutge ni tan sols va optar per una solució intermèdia, la d’ordenar presó eludible sota una fiança d’una quantitat assequible que els arrestats hagueren pogut reunir en un parell de dies. No va anar així. Va acordar la llibertat de tots amb compareixences cada quinze dies, una mesura no massa onerosa. A més, la fiança que es va imposar va ser civil, és a dir, que només pretén assegurar el pagament de responsabilitats en el cas d’una hipotètica condemna.
Es tracta de la primera discrepància en l’arrencada d’aquesta instrucció, que segueix baix secret. Potser no siga l’única. Al llarg d’un assumpte com aquest, que es preveu causa complexa i com a mínim s’allargarà 18 mesos, poden manifestar-se els diferents criteris. Fonts consultades van restar ahir importància a aquesta negativa. No obstant açò, van aclarir que l’habitual quan un fiscal demana presó és que el jutge la concedisca. Però, d’igual manera, van precisar que es tracta d’un altre tipus de delictes i delinqüents.
Què ocorre en aquest cas? Doncs que el rebuig de la petició cobra major rellevància mediàtica. No cal oblidar que es tracta d’una operació amb 24 detinguts, 33 registres, desenes d’agents involucrats i un suposat desfalc de desenes de milions d’euros.
La decisió del jutjat va causar sorpresa entre els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO), el mateix grup que va completar les perquisicions de la trama dels Ere´s a Andalusia o l’Operació Púnica que va acabar amb un exvicepresident a la presó.
Els agents consideraven que després d’un any de perquisicions en secret, en una operació que inclou fins i tot intervencions telefòniques, el jutge decretaria la mesura en els suposats capitosts de la trama. Per a la gent del carrer, el ciutadà mitjà, pot quedar la sensació de que semblant desplegament de mitjans potser no haguera sigut necessari.
La Fiscalia Anticorrupció va fonamentar la seua petició d’ingrés a la presó per risc de fugida i la possibilitat de destrucció de proves. Són dos dels requisits que permeten acordar la mesura. També influeix la gravetat dels delictes i la pena a la qual tots dos puguen enfrontar-se. El jutge, no obstant açò, no va apreciar aqueix risc de fugida. Aquesta possibilitat augmenta quan es tracta d’un estranger que pertany a una organització criminal, per exemple.
No resulta freqüent que un jutge acorde presó provisional per a aquest tipus de perfils -els que integren l’operació Taula- independentment dels diners que puguen haver-hi distret.
L’ingrés a la presó es va sol·licitar per a la cúpula de la Diputació de València quan governava el PP Alfonso Rus, expresident de la Diputació; el seu cap de Gabinet, Emilio Llopis; el seu vicepresident, Juan José Medina; i el responsable de l’àrea d’Hisenda i exsecretari autonòmic d’Educació, Màxim Caturla. Es tracta dels presumptes capitosts de la trama, segons arreplega la investigació. Un dia abans també es va interessar la mateixa mesura per a Mari Carmen García-Fuster, la caixera del Grup Municipal en el PP i mà dreta de l’alcaldessa, amb idèntic resultat negatiu. Les perquisicions sobre aquesta candidata compliquen el futur judicial de Barberá.
L’hemeroteca recull altres antecedents a la Comunitat. Per exemple, en el cas Cooperació, la fiscalia va arribar a demanar presó per a Rafael Blasco per risc de fugida. El TSJ ho va rebutjar. Només Tauroni, l’empresari amic de l’exconseller va estar en la presó de manera preventiva fins a la celebració del judici. Si escau es pensava que els contactes en l’estranger podien facilitar la seua fugida. En el cas de l’exdelegat del Govern, Serafín Castellano, no es va demanar presó. Tampoc s’ha produït aquesta situació en altres casos com Emarsa, Vaersa o a polítics valencians implicats en la Gürtel.