Arxiu de la categoria: Política estatal

L’ESTAT ESPANYOL VA APROFITAR LA CRISI PER A DESVALENCIANITZAR LA CAM, BANCAIXA, LES CAIXES RURALS I EL BANC DE VALÈNCIA.

Tots eren sabedors que la recuperació econòmica a la Comunitat Valenciana seria de les primeres a l’Estat. Era qüestió de temps i l’Estat espanyol es va aplicar per desvalencianitzar el sistema financer a la Comunitat Valenciana/País Valencià, en un període de confusió i debilitat política en que la divisió dels valencians, fomentada des de fora,  va propiciar l’atac de l’Estat hereu directe del decret de Nueva Planta del 29 de juny de 1707.Flashpib

ANTONIO BAÑOS COMENTA EL LLIBRE D’ADA COLAU

Dret a no decidir-se

Estranyíssim pensament el de qui considera que el Procés és forçar la màquina i un referèndum dóna tranquil·litat a qui es troba “dividit”1859_ada_img

Del llibre d’en Joan Serra Ada, la rebel·lió democràtica (Ara Llibres) m’ha fet pensar un passatge en el qual parla d’això del dret a decidir i que, tot i que Colau està a favor, afirma que és una cosa fatal. ‘Ho visc tràgicament” diu. “És fotut per a molta gent com jo, la gent dels matisos, la gent republicana, que no entenem aquesta polarització”.

En primer lloc, crida força l’atenció que la gent de matisos sigui “la gent republicana”. Suposo que la gent de matisos són aquells republicans que no tenen cap pressa en proclamar la república i viuen confortablement sota el Borbó. Com diu més endavant: “El meu ideal és una república catalana federada amb una república espanyola, però no podem forçar la realitat, perquè això només són vots per a Ciutadans i el PP.” És fascinant pensar en la idea d’una rebel·lió que no vol forçar la realitat. Revolucionaris en el relat, prudents amb la realitat, bo i seguint aquell consell d’en Prim “Catalans, no correu tant que podríeu caure” (Per cert, Prim també va creure en la reforma d’Espanya i va morir escanyat).

És molt sorprenent que una de las Joana d’Arc de la inquisició que va separar “la gente” de la “casta”, pateixi ara pel frontisme: “Quan es tensen les coses, hi ha molta gent que se sent dividida, gent que té molts vincles a una banda i l’altra, i que no vol triar un bàndol” És obvi que això només passa si es tracta de catalans i si la tria és la independència. Tot i així resulta ser una frase irritant. Com si els independentistes no tinguéssim “vincles a una banda i l’altra”. Com si no ens hagués costat molt a molts arribar a aquesta conclusió. Com si prendre partit ens allunyés dels afectes i emocions.

Però anem al moll de l’os. El que sanciona el text de Colau és l’existència de moltíssima gent que, en realitat, defensa el dret a no decidir-se. Volen (com tots) solucions als problemes catalans i al desastre social. Volen (com tots) recuperar drets i llibertats. Volen (com tots) viure en una altra mena de país. Això sí, sense decidir quin ha de ser. Volen viure en una monarquia-republicana. Viure el canvi des de la continuïtat. Viure en l’Espanya de Lorca y Machado y en la Catalunya d’en Cobi. El sí que es pot, però ara no toca.

Tenen tot el dret i són sens dubte, un sector de la ciutadania que els independentistes hem d’atendre. Però el que resulta física, metafísica i ontològicament impossible del seu argument és demanar un referèndum i estar en contra de triar un bàndol. Què és un referèndum sinó una escenificació irreversible i contingent de l’existència de dos bàndols i d’un sol guanyador?

Estranyíssim pensament el de qui considera que el Procés (lent, madurat, en debat, popular, constituent) és forçar la màquina i un referèndum (tot o res en un sol dia) dóna tranquil·litat a qui es troba “dividit”. 

A no ser…Que s’entengui el referèndum com l’única possibilitat de cauteritzar la ferida catalana. Que es tingui el convenciment que, com a Escòcia i Quebec, ha de guanyar i guanyarà el no. Recordeu el que deia el “compañero valiente” de l’Ada, el Subpresidente Iglesias: “quando gobernemos, la mayoría de los catalanes no querrá irse” El referéndum de la nova política no és un acte de determinació. És doncs, la vacuna a l’autodeterminació. Els defensors del dret a no decidir-se trien, de facto, quedar-se. La monarquia i l’autonomia. Amb molts matisos, això sí.

BALDOVÍ, HOME D’ESTAT, D’ESTAT VALENCIÀ, EN DEFENSA DELS INTERESSOS DE LA VALENCIANA GENT D’ORIOLA A VINARÒS…

homedestat
Joan Baldoví amb la seua companya valenciana Rita Bosaho, aquest migdia abans d’entrar a la reunió unitària de tots els diputats i senadors valencians en defensa del finançament.

Baldoví: “La consulta catalana no és la nostra línia roja”

El diputat valencià defensa “el dret dels pobles a decidir” però insisteix que el major objectiu de Compromís “és que el PP no governe”
16.02.2016 | 12:47 | Julia Ruiz | València
El diputat Joan Baldoví ha destacat avui que la consulta que Podemos exigeix celebrar a Catalunya per a donar el seu suport al socialista Pedro Sánchez en la investidura “no és una línia roja per a Compromís”, malgrat que el seu partit “defensa el dret dels pobles a decidir”.
Baldoví ha realitzat aquestes declaracions durant la seua compareixença a València després d’assistir al conclave de diputats i senadors valencians organitzat pel president del Consell, Ximo Puig, per a unificar postures sobre el finançament autonòmic i reclamar a l’Executiu central un canvi de model que supose majors ingressos estatals per a la Comunitat Valenciana.
Compromís , ha subratllat Baldoví,  és un partit d’obediència valencianista”i, per tant, es desmarca així de les condicions que el líder *podemista Pablo Iglesias planteja al secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, per a donar-li el seu suport a l’hora de formar Govern.
“És un moment històric que hauríem d’aprofitar”, ha ressaltat el diputat valencià. “Per a *Compromís, el referèndum no és una línia roja perquè l’única línia roja que té és que el PP no torne a governar”.