Arxiu de la categoria: Política valenciana

Neix un corrent per reforçar el nacionalisme del Bloc

Neix un corrent per reforçar el nacionalisme del Bloc

 Vicent Marzà, Rafa Carbonell Àgueda Micó, Enric Morera i Joan Baldoví.
Vicent Marzà, Rafa Carbonell Àgueda Micó, Enric Morera i Joan Baldoví.
El valencianisme polític està en plena ebullició. Amb Compromís sense cosir els esfilagarsaments pendents, la confluència amb Podem i la «dissolució de la qüestió nacional» ha obert unes ferides que no s’han tancat al Bloc, la pota majoritària de la coalició. Després de diverses reunions a Torrent i Xilxes, 160 militants han creat un corrent al si de la formació anomenat Bloc i País. Sense quasi càrrecs destacats excepte la diputada a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro, l’alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis, o el primer edil de Pedreguer, Sergi Ferrús, aquesta facció està formada majoritàriament per militants de base. Amb 160 adhesions, de moment, reivindiquen «la supressió de la barrera electoral del 5%», més democràcia interna i remarcar el nacionalisme de la formació contra estratègies com ara «el valencianisme de comboi».
Estampar la firma per concórrer de bracet de Podem va ser un autèntic mal tràngol per al Bloc. Tot i l’èxit electoral a la primera volta de les espanyoles, les ferides no van tancar-se. Les maniobres per què el resultat final de la militància fos si, van empipar diversos dirigents i militants de la formació. Tant que Rafa Carbonell, en aquell moment cap de gabinet del conseller Rafael Climent, va plantar batalla contra Àgueda Micó, actual coordinadora nacional de la formació. Finalment, va haver-hi una candidatura única. Un consens que s’ha evidenciat forçat, i que s’ha trencat en diversos episodis com ara el nomenament d’Enric Nomdedeu com a secretari autonòmic d’Ocupació o durant la destitució de Mònica Cucarella com a directora general d’Internacionalització.

Una pugna interna, però, que amaga una fina lluita ideològica de rerefons. Tot i els avanços en qüestions com ara la competència lingüística i el tancament de files amb el decret de plurilingüisme, al Bloc s’ha obert una xicoteta escletxa. Hi ha militants i dirigents que observen en preocupació «la dissolució de la qüestió nacional» i que no congreguen amb la denominada estratègia del valencianisme de comboi. Unes diferències ideològiques, amb un punt de fractura generacional, que s’hi sumen a les ferides supurant en silenci pel pacte amb Podem.

Fruit d’aquestes preocupacions fa un any i escaig desenes de militants van començar a debatre en dinars i sopars de partit. Parlaven sobre el futur de la formació. I si en aquell moment l’empipament a les primàries de Compromís per a les eleccions valencianes del 2015 podia ser anecdòtic, les fissures de l’acord amb Podem van impedir una marxa enrere. Tant, que aquest diumenge a Guardamar de la Safor, després de dues trobades a Torrent i Xilxes, va impulsar-se un nou corrent al si Bloc, anomenat Bloc i País.

Amb 160 adherits de moment, van ser escollits com a membres de l’executiva del corrent Miquel Bononat, com a portaveu nacional; Vicent Fernàndez i Capilla, com a secretari d’organització, i Andreu Bañuls, Lluis Òscar García, Noélia Alberola, Miquel Joan i Laia Vilanova com a representants del secretariat nacional. Tanmateix, l’alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis; l’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, i la diputada a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro, s’han sumat al corrent. Una facció que necessitarà més del 3% dels militants de la formació per compartir amb el Bloc d’Esquerres i Sobiranista (BES) la consideració de corrent intern.

A la ponència política del corrent, a la qual ha tingut accés EL TEMPS, es reivindica el llegat d’Unió del Poble Valencià, la formació antecessora del Bloc, i s’aposta perquè «augmente el perfil com a partit nacionalista del Bloc i que s’evite per davant de tot, convertir el partit en un apèndix de l’esquerra espanyola, doncs podria ser el principi de la fi de l’organització», en referència clara a Podem. Bloc i País, a més, aposta per «la supressió de la barrera electoral del 5%» -un colp d’ull a una possible aventura solitària dels nacionalistes, tal vegada-, «treballar perquè el Bloc no es col·ligue en futures eleccions amb partits que puguen fer perdre la idiosincràsia nacionalista del Bloc», una formació més democràtica i «per treballar amb l’objectiu d’evidenciar la necessitat que té el País Valencià de poder decidir el seu futur».

«S’ha diluït la qüestió nacional», argumenta a EL TEMPS Vicent Fernàndez i Capilla, com a motiu per al naixement del corrent. «A Compromís s’ha prioritzat l’eix social sobre el nacional. I ambdós són igual d’importants. Són indissociables», complementa Miquel Bononat. Des del corrent, de fet, alerten que aquesta «pèrdua de pes de la qüestió nacional» podia quedar tocada amb una altra confluència amb Podem. «La concurrència amb Podem va realitzar-se sense tindre en compte el resultat del referèndum a la militància que va dir no», censura Vicent Xavier Vila, de Compromís Ontinyent, que remata: «No podem estar mirant sempre a Podem. Som un partit d’estricta obediència nacional valenciana. Els nostres estatuts aposten per posicionaments propers a l’independentisme, de fet».

Tal com s’apunta a la ponència política, Fernàndez i Capilla afirma que «no naixen contra ningú, naixem per a sumar. I creiem que la forma més útil per fer valdre el nacionalisme del Bloc era impulsant un corrent amb unes idees que comparteixen molts militants, estem segurs». «Era necessària una iniciativa com aquesta. Cal reivindicar els nostres principis i clarificar Compromís», apunta Mònica Àlvaro. «Naixem amb molta il·lusió, sense cap esperit de revenja. Només volem sumar i reivindicar els nostres principis», afirma Sergi Ferrús.

Aquesta reivindicació del perfil més nacionalista del partit xoca amb l’estratègia del denominat valencianisme de comboi. «El Bloc no és això», diu contundent Vila. «Aquesta línia no quadra bé amb el Bloc», afegeix Bononat. «No som essencialistes, ni puritans. Comprenem aquesta estratègica. Però no potser aquesta tàctica el corpus ideològic del nostre nacionalisme», explica Vila. «Hem de deixar, d’una vegada per totes, aquesta visió sucursalista de Madrid», rebla Bononat.

Un moviment que, segons reconeix Vila, «hi ha majoria de gent vinculada a Rafa Carbonell, tot i que no tots van votar-hi aquesta opció». Fonts consultades per aquest setmanari, apunten que el portaveu nacional del Bloc «de moment, no planteja sumar-se a aquesta iniciativa, ja que no és partidari de les estratègies de crear corrents». El Bloc suma un segon corrent que clama per reforçar el perfil nacionalista. El valencianisme en plena ebullició.

Economia lliura a la Federació de Polígons Industrials l’esborrany de la futura Llei d’Àrees Empresarials

Economia lliura a la Federació de Polígons Industrials l’esborrany de la futura Llei d’Àrees Empresarials

24/01/2017

El conseller d’Economia Sostenible, sectors productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, i el director general d’Indústria i Energia, Diego Maciá, acompanyats per la Secretaria autonòmica d’Economia, Blanca Marín, han lliurat aquest dimarts a la Federació de Polígons Empresarials de la Comunitat Valenciana (FEPEVAL) l’esborrany de l’avantprojecte de Llei de àrees Empresarials.

Rafa Climent ha explicat que “aquest esborrany és el document que és fruit del consens entre els principals actors implicats. Està enllestit i després que passe pels serveis jurídics de la Conselleria, passarà a tramitació a Corts “. Per a Climent, es tracta d’un document molt complet que respón a una reivindicació històrica i mai satisfeta als sectors productius i a les patronals dels polígons industrials”.

Els representants de la patronal FEPEVAL, han fet saber el conseller la seva satisfacció total per l’elaboració d’aquesta llei per part del Consell, ja que porten dècades reclamant-la sense èxit.

En aquest sentit, el conseller ha recordat que “l’absència d’una regulació específica d’aquestes àrees industrials, juntament amb les dificultats pressupostàries que han patit els nostres ajuntaments, han produït que moltes d’elles presenten importants mancances de serveis bàsics”.

“L’Esborrany d’Avantprojecte d’Àrees Industrials que hui traslladem a la principal associació del sector, pretén cobrir aquesta llacuna legislativa existent i impulsar la millora de la qualitat del sòl industrial de la Comunitat Valenciana, i així contribuir a millorar la competitivitat del sector industrial, dinamitzar l’activitat econòmica i per tant la creació d’ocupació “.

En aquest sentit, “a través de la nova llei es crearan instruments que facilitaran la regeneració de les àrees empresarials, la seua promoció econòmica i l’increment de l’oferta de serveis addicionals en les mateixes”.

Principals novetats de la Llei d’Àrees Empresarials

Destaca en aquest projecte de llei la regulació per primera vegada a l’Estat d’una nova figura jurídica, la de les “entitats empresarials de promoció i modernització de les àrees empresarials”, que seran constituïdes per iniciativa majoritària de les empreses afectades, que, un vegada aprovades de comú acord amb els ajuntaments, seran d’adscripció obligatòria per a tothom. Aquestes entitats han de servir perquè els ajuntaments i els propietaris del sòl industrial col·laboren de manera més coordinada en la conservació i manteniment de les àrees, i puguen de mutu acord impulsar dotacions i serveis addicionals que els convertisquen en espais més productius, de qualitat, moderns, sostenibles i competitius.

Una altra de les novetats serà la classificació de les àrees industrials valencianes en diverses categories segons les seues dotacions i serveis: Àrea Industrial Bàsica, Àrea Industrial Consolidada i Àrea Industrial Avançada. L’objectiu d’aquesta classificació és impulsar la regeneració i modernització de les àrees industrials, la seua promoció a l’exterior i l’increment de l’oferta de serveis addicionals en elles.

A aquest objectiu també ajudarà la creació del Mapa d’Àrees Industrials, que es convertirà en un cens detallat de tot el sòl industrial present i el que es programe en el futur, que es presentarà aquesta mateixa setmana.

El projecte normatiu també preveu regular els enclavaments tecnològics, entesos com l’entorn natural per a la ubicació d’emprenedors i empreses de base tecnològica, en àrees industrials avançades o al costat de seus universitàries vinculades a la investigació i la innovació.

La Llei també contempla incentius per facilitar la comercialització de les àrees industrials, així com la creació de la marca “Municipi Industrial Excel·lent”, que busca motivar la implicació municipal en l’excel·lència i modernització de les seues àrees industrials.