Arxiu de la categoria: Política valenciana

Direcció del BLOC: de derrota en derrota fins a la victòria final.
ERPV: en perill de patir estrabisme

Mentre que les candidatures dels valencians assimilats per l’Espanya indissoluble i indivisible (existència, que com la de Déu, no és motiu de votació), del PPCV i del PSPV, no tenen cap problema de com s’han de presentar el 20-D i ja tenen el plat del dinar en la taula;  els altres valencians, els demòcrates del ‘dret a decidir-ho tot’ (que mentre les contradiccions territorials no estan aguditzades, barregen a EUPV, Podemos, Compromís -BLOC±IdPV-, independentistes de la ‘nació sencera’ i verds diversos),  d’una part i d’altra, els valencians del sobiranisme republicà (compte! de la República Valenciana), tots aquests encara    estan pendents de saber com es presentaran el 20-D i encara estan fent bullir el puxero. Uns, els primers,  participant directament i els altres, una part, observant-los per si els deixan participar.  I  tots a l’espera d’ablanir els fesols i els naps, perquè encara no estan en el seu punt.
El cas de la direcció del BLOC la situació arriba ja a ser entranyable; derrotada com ha estat en totes les votacions per la seua militància, que es resisteix a anar amb/en Podemos, ara de nou i de manera ja una mica còmica, ha convocat una altra votació per veure si “de derrota en derrota”, pot arribar per fi, “a la victòria final”.
Un altre cas, també entranyable, és el de la neoconversa ERPV, recent batejada per ENV per a llevar-li el ‘pecat original’. ERPV que sempre ha aspirat a ser acceptada per Compromís i que precisament per ser ‘moreta’ era rebutjada, ara que ja pot presumir que no ho és, renova de nou (segons informa el Levante-EMV) la seua aspiració, sempre beneïda pels de dalt, per a ser acceptada. Però ha d’anar en compte, perquè per un costat té a ENV, amb la que té un acord signat que pot esdevenir en coalició,  i si aquesta no es materialitza ja i, per contra, està pendent de l’altra coalició, la del ‘puxero’, en aquesta situació, d’estar mirant a un costat o a un altre, pot patir un seriós problema d’estrabisme.
Flash

Iniciativa accepta proposta del BLOC

Ximo Puig, en la visita a Rajoy, ha de triar entre la lleialtat a l’Estat o als valencians.

Gregorio Martín en el seu article ve a instar a Ximo Puig a triar, davant de l’anunciada visita a Rajoy, entre servir als interessos del seu partit i d’Espanya, que passen per retenir a Catalunya dins l’Estat, o bé servir als interessos dels valencians, fet que ambdues qüestions són contradictòries.
gregorio4

PROPOSTA RESOLUCIÓ DEL CONSELL NACIONAL DEL BLOC SOBRE ELECCIONS GENERALS

PROPOSTA RESOLUCIÓ DEL CONSELL NACIONAL SOBRE ELECCIONS GENERALS
València, 24 d’octubre de 2015
Davant la incertesa que ha generat la situació en la que ens trobem, el BLOC ha de buscar camins que ens permeten, no sols continuar avançant, sinó conservar tot allò que hem aconseguit.
Compromís és l’instrument d’eixe canvi al nostre país, és responsabilitat nostra crear l ‘espai de ruptura i progrés que la gent espera. I és la nostra responsabilitat, més que cap, defendre els interessos dels valencians.
Per aquesta raó el valencianisme aspira a assolir un grup parlamentari propi. I hem de fer tots els esforços per assolir-lo, però no a qualsevol preu. O no al preu de la nostra identitat.
Per això, fem aquesta Proposta de resolució:
1- el Consell Nacional del BLOC reclama a Compromís i mandata a l’executiva nacional del BLOC que s’impulse una candidatura d’ampli espectre polític i social sense excloure cap component que incloga els valors del valencianisme, l’esquerra, l’ecologisme i el progrés amb una fórmula que garantisca legalment la constitució d’un grup parlamentari valencià i valencianista al Congrés de Diputats espanyol.
2- Aquesta candidatura tindrà una campanya pròpia, independent de qualsevol partit d’àmbit estatal que puga participar d’ella i donar suport.
3- Aquesta candidatura tindrà l’encàrrec de ser el gran espai de la ciutadania per dur el canvi valencià a les Corts Generals, convidant a totes les organitzacions ciutadanes i partits amb afinitat ideològica i d’estricta obediència valenciana.
pgvam1200

La pedra i el vidre [ Levante-EMV (19-10-2008)] article de Víctor Baeta

La pedra i el vidre [publicat al Levante-EMV el 19 octubre 2008]

La matinada del 13 d’octubre algú va llançar una pedra i va trencar un vidre de les finestres de la seu del Bloc Nacionalista Valencià. El 9 d’octubre pel matí vaig acompanyar el Bloc Jove en la processó cívica on rebíem els crits d’alguns titllant-nos  de catalanistes i d’antiespanyols.  En Gandia, dies abans, una altra pedra feria greument a una regidora del BLOC d’Alqueria de la Comtessa quan participava en un acte del Correllengua.

Per a un observador valencià no massa iniciat en la política, que són la immensa majoria, queda clar que aquestes agressions, aquestes i moltes altres que podríem enumerar, són conseqüència d’un conflicte. El que no tinc tan clar és que l’observador siga conscient que les agressions, en la seua immensa majoria només tenen un sentit, sempre les pedres van cap el BLOC i altres, que són els que sempre reben.

Per a l’observador anterior, en un assimilació superficial de les informacions esporàdiques que rep, pot arribar a la conclusió que la pedra la llança un valencianista (espanyol naturalment) radicalitzat a un catalanista (no espanyol) també radicalitzat. La pedra és valencianista (espanyola) i el vidre trencat, o el cap ferit de la regidora, catalanista (no espanyol). L’observador, que és un ciutadà pacífic, afirmarà que el conflicte i la violència no són bones, però que la raó de la seua existència és la que ell ha deduït: un conflicte entre valencianistes i catalanistes. Així, simplificant. Perquè l’observador que de normal gaudeix quan guanya la selecció de Del Bosque, esborra del conflicte la paraula ‘espanyol’. Els radicals que s’enfronten són, simplement, valencianistes i catalanistes.

Però anem a aprofundir. No siguem el normal espectador. Siguem un observador informat. La pedra, a ningú se l’escapa, la llança un nacionalista espanyol militant, disfressat de valencianista. Valenciano y español, deia la samarreta d’aquell que blasmava contra la bandera despenjada -des dels balcons de la Intersindical Valenciana- per la secció valenciana del partit català  -de nació catalana diuen els seus estatuts-  que lidera Puigcercós. Somos españoles y valencianos, se reafirmen els activistes anticatalanistes. I com de nació només pot haver una aquesta és naturalment, per a ells, la espanyola. Llavors qui llança la pedra resta clar qui és i com el Delegat del Govern també és espanyol, pelillos a la mar…

Però, i el vidre trencat? El vidre és catalanista? com l’observador normal arriba a deduir. És el BLOC catalanista? És la Intersindical catalanista, perquè des d’un dels seus balcons es va despenjar la bandera dels defensors de la nació catalana? Arribats a aquest punt he de confessar que, malgrat que pretenc ser un observador informat, no sabria que contestar. Els estatuts del BLOC -a l’igual que els d’ENV, Estat Valencià i RV-PVE, el meu partit, – el defineixen com a sobiranista valencià. Aquests partits tenen com objectius:  L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l’aprovació d’una Constitució valenciana sobirana. Constitució valenciana per damunt la qual no pot haver una altra. És a dir valencianisme polític en estat pur. Llavors perquè els meus dubtes. Doncs perquè si malgrat tot els estatuts del BLOC em diuen que són valencians i només que valencians, la seua acció política, millor dit, la seua apàtica no acció política, els seus silencis, els seus seguidismes, el porten com cagalló – ni xixa ni llimonà – per les sèquies dels altres. Espanyolistes i catalanistes es barallen a casa nostra i nosaltres valencians, el valencianisme polític, d’espectadors. El mateix podem dir del silenci oficial de la Intersindical valenciana.

Aquesta indefinició li passarà factura al BLOC com li va passar a Unió Valenciana, que per no voler renunciar als seus vots espanyols ha desaparegut políticament. El BLOC per por a perdre els vots catalanistes també anirà desapareixent; perquè a l’igual que el valencianisme folklòric  del PP es va engolir a UV, el catalanisme cultural del PSOE, ara més necessitat que mai, sabrà engolir-se, de mica en mica, el BLOC i, en l’operació, alguna molleta inofensiva políticament, li deixarà a eixe Ganimedes del PSOE que és l’ERPV. En el cas de la Intersindical -que no suposa cap competència política-, sinó els importa ser el sindicat del sector catalanista del PSOE, el seu futur pot ser prou brillant. Mentre nosaltres, el sobiranisme valencià, sense defallir continuarem la travessia del desert.

Víctor Baeta i Subias, de República Valenciana -Partit Valencianista Europeu