Arxiu de la categoria: Política valenciana/estatal

COMENÇA EL COMPTE ENRERE: DOS MESOS CLAU PER AL FUTUR DELS VALENCIANS

El Consell necessita tenir un interlocutor a Madrid amb què puga resoldre qüestions pendents que són clau per a la Comunitat Valenciana. El finançament, les inversions, el deute històric o la possible estabilitat del Govern valencià depenen del nou executiu

Nuevas reuniones a cuatro y bilaterales en el Congreso para buscar un acuerdo

Un moment d’una de les reunions mantingudes entre PSOE, Podem, Compromís i EU. EFE

Aquesta setmana s’ha celebrat el debat d’investidura en què Pedro Sánchez –com es preveia– no ha assolit el seu objectiu en primera votació ni en segona, i tot això malgrat les veus optimistes, com la de la vicepresidenta valenciana, Mònica Oltra, que va assegurar que amb dues nits d’insomni es podia arribar a un acord perquè el socialista fóra investit president. No obstant això, el pacte amb Ciutadans, tal com apuntava des del primer moment, ha estat insuficient, ja que, com advertien tots els actors d’aquesta història, no sumava (bé, sí que sumava, però només 130 vots, molt lluny de la majoria absoluta o ni tan sols d’una majoria simple).

Tanmateix, el procés que s’ha iniciat aquesta setmana és molt important per a la Comunitat Valenciana, ja que s’ha posat en marxa el rellotge per a formar un Govern a la Moncloa o la convocatòria d’unes altres eleccions generals que els valencians no es poden permetre. Vet ací unes quantes raons.

1.- El sistema de finançament actual, que ja era injust per a la Comunitat Valenciana, va caducar el 2014. És a dir, està pendent de reforma per a compensar els 1.300 milions d’euros d’infrafinançament que la Generalitat Valenciana deixa de percebre anualment per aquest desfasament –i que l’executiu valencià va incloure en els seus pressupostos per al 2016. El Consell necessita un Govern a Madrid amb el qual puga negociar aquest nou model de finançament més just i que reclamen tant els partits polítics com la societat civil.

2.- El deute històric. La Generalitat calcula en 16.000 milions d’euros el deute històric que té contret l’Estat amb la Comunitat Valenciana a causa del finançament tan deficient d’aquests últims anys. El Consell necessita un interlocutor a Madrid amb el qual puga pactar el reconeixement d’aquest deute o, almenys, renegociar-ne el pagament. Aquests 16.000 milions impliquen, aproximadament, un 30% dels més de 40.000 milions de deute que acumula la Generalitat.

3.- Dèficit en inversions. Una altra circumstància que es va repetint any rere any és el dèficit en inversions procedents dels pressupostos generals de l’Estat que rep cada exercici. El Govern de Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro tan sols preveu destinar el 8% del total de les inversions –molt lluny de la mitjana estatal– a la Comunitat Valenciana contra l’11% que exigeix el Govern del Botànic, circumstància que va portar el Consell a recórrer contra els PGE davant del Tribunal Constitucional, recurs que, de moment, ha estat admés a tràmit. La inversió principal que depén de l’Estat i que és vital per a l’economia valenciana és el Corredor Mediterrani.

4.- Refugiats. El Consell ha apostat, des del començament de la crisi humanitària dels refugiats a causa de la guerra de Síria, per l’acollida. No obstant això, les iniciatives valencianes –com la de noliejar un vaixell per a portar un miler de persones des dels campaments de Grècia fins a terres valencianes­– han topat una vegada i una altra amb la barrera de l’executiu de Rajoy.

5.- Deute del consorci de la Copa de l’Amèrica. L’Ajuntament de València té un deute contret amb el Govern que s’acosta als 400 milions d’euros a causa del consorci de la Copa de l’Amèrica, quantitat que la institució que presideix Joan Ribó pretén que li siga condonada. El consistori valencià considera imprescindible la condonació del deute, que és inviable que assumisca.

6.- L’estabilitat del Govern. Des de Compromís han insistit fins no poder més en la necessitat que es trasllade un pacte “a la valenciana” –prenent com a referència l’Acord del Botànic– a Madrid. Això implica un acord de les forces d’esquerres –PSOE, Podem, Compromís i Esquerra Unida–, en què caldria algun suport o alguna abstenció més per a tirar avant, i que ajudara a pujar Pedro Sánchez a la presidència del Govern. No obstant això, el candidat socialista s’ha estimat més optar abans per un acord amb Ciutadans, que no ha tirat avant, malgrat els intents d’última hora per sumar més suports –entre els quals hi havia Compromís.

De segur que no seria igual per a l’estabilitat del Consell un executiu format íntegrament per forces d’esquerres que un altre en què estiguera Ciutadans, que s’ha mostrat contrari a reivindicacions com la del reconeixement del deute. Per no parlar de quatre anys més de Govern del PP a Madrid amb l’actual govern bicolor a la Generalitat.

BALLESTER ES COMPROMET PEL FINANÇAMENT: “VOLEM UN TRACTE IGUALITARI PER A GARANTIR ELS SERVEIS SOCIALS”

ballesterLa portaveu de l’Agrupació Parlamentària Valenciana, Àngela Ballester, participa de la trobada organitzat pel President de la Generalitat, Ximo Puig

La portaveu de l’agrupació parlamentària valenciana de Podemos en el Congrés, Àngela Ballester, ha assistit a la convocatòria del President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, per a demanar el compromís de tots els diputats, diputades, senadors i senadores en la reivindicació d’un nou finançament valencià. “Parlem d’un nou model territorial com una de les prioritats d’esta legislatura, i això suposa revisar d’arrel el model de finançament de les autonomies. El poble valencià no demana cap tracte privilegiat, només un tracte igualitari”, ha expressat Ballester després d’escoltar les peticions de la Generalitat Valenciana per a la pròxima legislatura.
Ballester ha assistit a la invitació de Ximo Puig al Palau de la Generalitat Valenciana acompanyada de les diputades de l’agrupació valenciana, Rita Bosaho, Rosanna Pastor i Rubén Martínez Dalmau, i de la senadora territorial, Pilar Lima; on s’han trobat amb al resta de representats valencians a les institucions de l’estat.
“Celebrem que, per fi, tots els partits valencians arribem a un acord per a la millora del nostre finançament. En el passat, el PP i el PSOE han tingut la possibilitat, des del govern de l’estat, de corregir l’anomalia democràtica que suposa l’incompliment del Principi de Solidaritat contemplat en la Constitució”, ha assenyalat Àngela Ballester. “Som una Comunitat amb un PIB per càpita 10 punts per baix de la mitja, i paguem a l’estat com una comunitat rica, tenim un dèficit fiscal acumulat de 12.000 milions en 10 anys”.
La portaveu valenciana de Podemos en el Congrés també ha destacat la col·laboració ja iniciada entre tots els diputats de la candidatura Compromís – Podemos – És el Moment per a desenvolupar una proposta sobre el finançament valencià. “La sintonia amb els companys de Compromís és total. I creiem que és un fet valuós que la resta de partits coincideixin en la necessitat de resoldre el finançament valencià. Si es així, estarem encantades de treballar conjuntament”, ha finalitzat.

ANTONIO MONTIEL, HOME D’ESTAT, D’ESTAT VALENCIÀ… DINS DEL REGENERACIONISME ESPANYOL DEL SEU PARTIT

homedestat2bPodemos reclama que els valencians voten sobre la seua relació amb Espanya
Antonio Montiel assenyala que la Comunitat ha de redefinir la seua vinculació amb l’Estat a través d’una reforma de l’Estatut i un posterior referèndum
LAS PROVINCIAS | S. P. | VALÈNCIA | 18 febrer 201607:25
Podemos a la Comunitat ha decidit adherir-se a les tesis dels seus companys de Madrid i, sobretot, de Catalunya, després de mesos sense voler pronunciar-se sobre assumpte territorials. Antonio Montiel, secretari general del partit en terres valencianes i síndic del grup parlamentari en Els Corts, considera que l’exigència dels independentistes catalans de celebrar una consulta és traslladable a la Comunitat «amb la finalitat de redefinir les nostres relacions amb l’Estat», segons va assenyalar ahir en declaracions a la Cadena Ser. El podemites valencians entren, d’aquesta manera, en un assumpte que no consideraven prioritari durant la passada campanya electoral, quan la seua principal candidata, l’actual diputada en el Congrés Ángela Ballester, eludia el tema reiteradament adduint que aqueixa no era una prioritat per als valencians: «Podemos a la Comunitat Valenciana s’ocupa dels assumptes dels valencians».
Aqueixa era la contestació recurrent, i respecte al dret a decidir dels catalans oferia un tallant argument: «Estem a favor del dret a decidir on vol estar cada territori, però també del dret a decidir en què s’ha d’invertir els nostres diners». Aqueixa separació entre el procés independentista català i la situació dels valencians s’ha mantingut inalterable. Fins ara.
«Els valencians ens hem perdut totes les oportunitats al dret a decidir», va explicar ahir Montiel, per a qui a la Comunitat, els valencians «també tenim dret a pronunciar-nos sobre el nostre model de relació amb la resta del país. Si s’aborda una reforma de la Constitució, aspire a redefinir les nostres relacions amb l’Estat a través de l’Estatut, i que açò siga ratificat mitjançant un referèndum a la ciutadania».

Equidistància alterada

Els dirigents de Podemos es van mantenir durant mesos, des de la formació del partit (febrer de 2014) fins a les eleccions municipals del passat (maig de 2015), al marge del debat, en una posició equidistant entre els promotors de l’independentisme català i les posicions més contràries a aqueix procés. No obstant açò, una vegada el partit morat va concretar la seua aliança a Catalunya amb En Comú, els podemites van adoptar un discurs més implicat amb el model territorial, alguna cosa que a la Comunitat no s’havia concretat. Fins ara.
Montiel va assenyalar ahir que els valencians «no vam poder votar ni l’estatut del 82 ni la reforma de l’estatut en el 2006», de tal manera que, si al llarg de la present legislatura, tal com reclamen bona part dels partits polítics amb representació en el Congrés, s’aborda una reforma constitucional «per a construir col·lectivament un nou país», els valencians haurien de tenir la possibilitat de pronunciar-se.
En relació a la consulta reclamada per Pablo Iglesias com un punt imprescindible perquè el seu partit recolze la investidura del socialista Pedro Sánchez, el portaveu en les Corts de Podemos a la Comunitat insisteix que el referèndum català haurà de fer-se més tard o més d’hora, perquè «recuperar la cohesió del país passa per garantir el dret a decidir de territoris com el català». I ací situa als valencians, ja que el síndic podemita entén que l’actual model d’Estat, engegat a través de la Constitució de 1978, «ha complit un cicle», i que es deuria redissenyar a través d’una reforma de la Constitució.
No obstant açò, Montiel, va assenyalar en les seues declaracions, que va realitzar en els passadissos del parlament valencià durant la sessió plenària d’ahir, que la consulta «no seria un referèndum d’independència», i a partir d’ací ofereix una definició pròpia del que considera que suposaria aqueixa consulta: «Una relació més ordenada, més cooperativa, entre Catalunya i Espanya».
Fuentes de Podemos a la Comunitat van interpretar les paraules de Montiel com el seu desig d’insistir que la reforma de l’Estatut valencià haurà de ser confirmada amb una consulta a la ciutadania. No obstant açò, el portaveu podemita va centrar la seua intervenció en la reforma constitucional vinculada a un nou model territorial.

Vinculació política

En qualsevol cas, per al principal responsable de Podemos a la Comunitat, no existeix cap tipus de problema per celebrar a Catalunya una consulta perquè, si s’apliquen les regles constitucionals, la pregunta del referèndum no podria ser independència sí o independència no, la qual cosa suposaria que el resultat que es donara, el pronunciament dels ciutadans «seria vinculant en termes polítics, però no en termes jurídics».
L’aproximació de Podemos cap a les tesis més afins a les consultes sobre el model d’Estat es va poder comprovar en el tram final de la carrera electoral dels comicis del 20 de desembre. En el míting de tancament de campanya, en una candidatura conjunta amb els nacionalistes de Compromís, els dirigents nacionals de Podemos, especialment Íñigo Errejón, va realitzar reiterades picades d’ullet a la «plurinacionalitat» interpretada des dels valencians. El terme ‘País Valencià’ es va utilitzar profusament durant les intervencions dels participants, tant els membres de Compromís com els de Podemos.
Les declaracions de Montiel suposen un nou gir de rosca en el debat a nivell nacional, ja que fins ara sembla que la resistència entre podemites i socialistes se centrava en el conflicte donat a Catalunya. No obstant açò, l’extensió del suposat problema a la Comunitat, tal com ho planteja el síndic podemita, no s’havia plantejat obertament per cap partit amb representació en les Corts. Encara que Compromís haja donat suport obertament la celebració d’una consulta a Catalunya, i en ocasions els socialistes (amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, al capdavant) també recolzaren la posició dels seus companys del PSC (defensors d’una consulta i de l’inici d’un debat que desembocara en un nou estatus per als catalans), la compromesa situació dels veïns del nord no s’hi havia trasllat a la Comunitat. Fins ara.

ANTONIO MONTIEL, HOME D’ESTAT, D’ESTAT VALENCIÀ… DINS DEL REGENERACIONISME ESPANYOL DEL SEU PARTIT

homedestat2bPodemos reclama que els valencians voten sobre la seua relació amb Espanya
Antonio Montiel assenyala que la Comunitat ha de redefinir la seua vinculació amb l’Estat a través d’una reforma de l’Estatut i un posterior referèndum
LAS PROVINCIAS | S. P. | VALÈNCIA | 18 febrer 201607:25
Podemos a la Comunitat ha decidit adherir-se a les tesis dels seus companys de Madrid i, sobretot, de Catalunya, després de mesos sense voler pronunciar-se sobre assumpte territorials. Antonio Montiel, secretari general del partit en terres valencianes i síndic del grup parlamentari en Els Corts, considera que l’exigència dels independentistes catalans de celebrar una consulta és traslladable a la Comunitat «amb la finalitat de redefinir les nostres relacions amb l’Estat», segons va assenyalar ahir en declaracions a la Cadena Ser. El podemites valencians entren, d’aquesta manera, en un assumpte que no consideraven prioritari durant la passada campanya electoral, quan la seua principal candidata, l’actual diputada en el Congrés Ángela Ballester, eludia el tema reiteradament adduint que aqueixa no era una prioritat per als valencians: «Podemos a la Comunitat Valenciana s’ocupa dels assumptes dels valencians».
Aqueixa era la contestació recurrent, i respecte al dret a decidir dels catalans oferia un tallant argument: «Estem a favor del dret a decidir on vol estar cada territori, però també del dret a decidir en què s’ha d’invertir els nostres diners». Aqueixa separació entre el procés independentista català i la situació dels valencians s’ha mantingut inalterable. Fins ara.
«Els valencians ens hem perdut totes les oportunitats al dret a decidir», va explicar ahir Montiel, per a qui a la Comunitat, els valencians «també tenim dret a pronunciar-nos sobre el nostre model de relació amb la resta del país. Si s’aborda una reforma de la Constitució, aspire a redefinir les nostres relacions amb l’Estat a través de l’Estatut, i que açò siga ratificat mitjançant un referèndum a la ciutadania».

Equidistància alterada

Els dirigents de Podemos es van mantenir durant mesos, des de la formació del partit (febrer de 2014) fins a les eleccions municipals del passat (maig de 2015), al marge del debat, en una posició equidistant entre els promotors de l’independentisme català i les posicions més contràries a aqueix procés. No obstant açò, una vegada el partit morat va concretar la seua aliança a Catalunya amb En Comú, els podemites van adoptar un discurs més implicat amb el model territorial, alguna cosa que a la Comunitat no s’havia concretat. Fins ara.
Montiel va assenyalar ahir que els valencians «no vam poder votar ni l’estatut del 82 ni la reforma de l’estatut en el 2006», de tal manera que, si al llarg de la present legislatura, tal com reclamen bona part dels partits polítics amb representació en el Congrés, s’aborda una reforma constitucional «per a construir col·lectivament un nou país», els valencians haurien de tenir la possibilitat de pronunciar-se.
En relació a la consulta reclamada per Pablo Iglesias com un punt imprescindible perquè el seu partit recolze la investidura del socialista Pedro Sánchez, el portaveu en les Corts de Podemos a la Comunitat insisteix que el referèndum català haurà de fer-se més tard o més d’hora, perquè «recuperar la cohesió del país passa per garantir el dret a decidir de territoris com el català». I ací situa als valencians, ja que el síndic podemita entén que l’actual model d’Estat, engegat a través de la Constitució de 1978, «ha complit un cicle», i que es deuria redissenyar a través d’una reforma de la Constitució.
No obstant açò, Montiel, va assenyalar en les seues declaracions, que va realitzar en els passadissos del parlament valencià durant la sessió plenària d’ahir, que la consulta «no seria un referèndum d’independència», i a partir d’ací ofereix una definició pròpia del que considera que suposaria aqueixa consulta: «Una relació més ordenada, més cooperativa, entre Catalunya i Espanya».
Fuentes de Podemos a la Comunitat van interpretar les paraules de Montiel com el seu desig d’insistir que la reforma de l’Estatut valencià haurà de ser confirmada amb una consulta a la ciutadania. No obstant açò, el portaveu podemita va centrar la seua intervenció en la reforma constitucional vinculada a un nou model territorial.

Vinculació política

En qualsevol cas, per al principal responsable de Podemos a la Comunitat, no existeix cap tipus de problema per celebrar a Catalunya una consulta perquè, si s’apliquen les regles constitucionals, la pregunta del referèndum no podria ser independència sí o independència no, la qual cosa suposaria que el resultat que es donara, el pronunciament dels ciutadans «seria vinculant en termes polítics, però no en termes jurídics».
L’aproximació de Podemos cap a les tesis més afins a les consultes sobre el model d’Estat es va poder comprovar en el tram final de la carrera electoral dels comicis del 20 de desembre. En el míting de tancament de campanya, en una candidatura conjunta amb els nacionalistes de Compromís, els dirigents nacionals de Podemos, especialment Íñigo Errejón, va realitzar reiterades picades d’ullet a la «plurinacionalitat» interpretada des dels valencians. El terme ‘País Valencià’ es va utilitzar profusament durant les intervencions dels participants, tant els membres de Compromís com els de Podemos.
Les declaracions de Montiel suposen un nou gir de rosca en el debat a nivell nacional, ja que fins ara sembla que la resistència entre podemites i socialistes se centrava en el conflicte donat a Catalunya. No obstant açò, l’extensió del suposat problema a la Comunitat, tal com ho planteja el síndic podemita, no s’havia plantejat obertament per cap partit amb representació en les Corts. Encara que Compromís haja donat suport obertament la celebració d’una consulta a Catalunya, i en ocasions els socialistes (amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, al capdavant) també recolzaren la posició dels seus companys del PSC (defensors d’una consulta i de l’inici d’un debat que desembocara en un nou estatus per als catalans), la compromesa situació dels veïns del nord no s’hi havia trasllat a la Comunitat. Fins ara.