Arxiu de la categoria: Republicanisme

Tretze articles (2013-2017) de Víctor Baeta

Cavalls sense carro. (26 setembre 2013)

Sobre la contradicció principal: ací i ara. (8 setembre 2014)

Los españoles y el art.99 de la Constitución. (28 novembre 2014)

Dirección estalisnista con bases trosquistas. (9 febrer 2015)

Por el Estado valenciano. (27 febrer 2015)

Ni gestió ni control: espoli. (març 2015)

Compromís i Podemos.  (1 d’agost 2015)

Maragall y Teresa de Calcuta.  (8 juny 2015)

Fuster-Raimon y el «procés» catalán.  (10 setembre 2015)

Rajoy y el artículo 99.  (9 d’agost 2016)

En defensa de la República. (13 d’abril 2017)

Los valencianos y España. (16 juny 2017)

Pacto federal o «vía catalana». (27 juny 2017)

La Guardia Civil entra en el Parlament de Catalunya, en la conselleria de Justícia i en el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI)

La Guardia Civil entra en el Parlament de Catalunya, en la conselleria de Justícia y en el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI)

Agents de la Guàrdia Civil s’han presentat aquest matí al Parlament de Catalunya i han requerit documentació relacionada amb el 3%. En aquest moments, els agents són al departament d’informàtica de la cambra,  abans han escorcollat el despatx de l’ex-conseller de Justícia Germà Gordó, que està essent investigat pel TSJC. Els agents, un total de vuit, anaven acompanyats del fiscal José Grinda.

La Guàrdia Civil també ha entrat requerint documentació l Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat i la conselleria de Justícia.

Cinc agents de paisà també s’han presentat al Palau de la Generalitat, però el conseller de presidència, Jordi Turull, els ha fet fora de l’entrada. Segons fonts de presidència, els agents cercaven dues coses relacionades amb l’etapa de Gordó com a secretari del govern (2011-13): un llibre de visites i la relació del suport administratiu que tenia.

Les mateixes fonts asseguren que es donarà tota la informació que els agents requereixen i que després marxaran. De moment, els agents s’esperen en una dependència de les cotxeres del Palau.

Aquesta setmana s’ha fet públic que dilluns Gordó haurà de declarar al TSJC com a investigat per la seva relació amb aquesta trama de presumpte finançament irregular de CDC.

També ha estat citat com a testimoni l’ex-tresorer del partit Andreu Viloca. Tanmateix, declararà tutelat pel seu advocat, perquè està essent investigat per la peça del cas 3% que s’instrueix des del jutjat del Vendrell.

Anna Gabriel a Domènech: “Xavi, per què no has aplaudit a aquest senyor?”


L’encesa defensa de l’1-O d’un activista dels comuns que incomoda Xavier Domènech
‘Vull ser ciutadà d’una república, i no súbdit d’una monarquia imposada per una dictadura’, va exclamar en un debat de la UPEC

VILAWEB.-Els assistents ahir al debat ‘L’esquerra a la cruïlla’ que es va fer en el marc de la Universitat Progressista d’Estiu van aplaudir amb força d’una intervenció feta des del públic, feta per l’activita Ricardo Huelamo que es va adreçar als representants dels partits que hi participaven: Xavier Domènech (Catalunya en Comú), Anna Gabriel (CUP), Marta Rovira (ERC) i Núria Parlón (PSC). ‘Jo l’1 d’octubre aniré a votar, i sense ser cap crossa del PDECat, intentant lligar-ho amb una sèrie de mesures socials i econòmiques per als sectors més colpejats. I a més vull ser ciutadà d’una república, i no vull ser súbdit d’una monarquia imposada per una dictadura’.
Amb aquestes paraules l’home s’adreçava especialment a Domènech i Parlon, que van ser els únics dels conferenciants que no van aplaudir la intervenció: Domènech prenia nota sense mirar-lo i Parlon somreia. Gabriel i Rovira sí que van aplaudir, i de fet se sent com la diputada de la CUP demana a Domènech com és que no aplaudeix una intervenció com aquella.
L’home afegia: ‘Davant dels que volen votar i els que no volen que es voti nosaltres no som neutrals; tenim el dret d’expressar-nos (…). No sé si sortirà la independència, però pot ser el pas cap a altres solucions, a la federal i a la confederal. Vosaltres heu estat trenta anys en el govern: què heu fet per a avançar cap al model federal? Res. No heu fet res. Ni reforma de la constitució. Si no esteu ni pel referèndum, com heu de defensar el federalisme?’

Els actuals republicans catalans (hui en majoria al Parlament català) i en votació per unanimitat de tots els parlamentaris han declarat il·legals els sumaris franquistes (vegeu llistat complet).

Els iaios (Petra Alled i Pasqual Subias) i els oncles materns (Serafín i Rogelio Subias) i un de patern (Blas Baeta) d’un dels fundadors de República Valenciana/PVE i autor del llibre ‘Per la República Valenciana’, Víctor Baeta Subias (que va dedicar el seu llibre a la seua iaia Petra) apareixen per fi (entre 66.590 persones més)  redimits gràcies als republicans catalans.

per a engrandir cliqueu damuntPer a consultar tota la llista cliqueu ACÍ

Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme (1938-1978)

D’acord amb la Llei 11/2017 l’Arxiu Nacional publica la llista de processos i resolucions dictades pels tribunals militars (sumaríssims)

07/07/201700:07
Sumaríssims

En aplicació de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme, aprovada el 29 de juny pel Parlament de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya publica la relació de persones a les quals es va instruir un procediment judicial militar durant la Dictadura de Franco.

La Llei del Parlament, aprovada per unanimitat (129 vots a favor, cap en contra i cap abstenció), declara il·legals “els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.

La Dictadura va considerar enemigues les persones que, per raó de la seva afiliació política, sindical, associativa, per les seves idees o creences o per les seves opcions vitals, no eren afins al règim. I per anorrear i eradicar tota forma de pensament antagonista o dissident de la ideologia franquista, va crear institucions amb finalitats exclusivament repressives, com ara els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació (anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar), el Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Catalunya, el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic, entre d’altres. La repressió va ser sistemàtica i transversal: homes i dones de totes les edats, orígens, condició social, professions… van ser represaliats.

Des dels seus inicis, l’any 1980, l’Arxiu Nacional ha treballat per preservar testimonis documentals de la repressió, facilitar l’accés a les fonts i difondre’n el contingut. És el cas de la catalogació dels procediments judicials militars de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Entre 2003 i 2013, arran d’un conveni de col·laboració amb el Tribunal Militar i el Memorial Democràtic, l’Arxiu Nacional va tractar els expedients instruïts amb finalitats repressives (consells de guerra, diligències prèvies, depuracions i d’altres). La Guia de la sèrie documental procediments judicials militars (sumaríssims) 1939-1980,publicada el 15 d’octubre de 2015, resumeix el treball fet, ofereix informació estadística, mostres de documents i la relació de les 3.358 persones executades entre 1938 i 1975.

Ara la Llei 11/2017, en la seva disposició final primera, autoritza i encomana a l’Arxiu Nacional de Catalunya a fer pública una relació de persones a les quals es va instruir procediments judicials militars (consells de guerra, diligències prèvies i similars). La Llei també autoritza a actualitzar la llista, si l’Arxiu Nacional té coneixement, per qualsevol causa, de l’existència de processos que per no haver-se’n conservat testimoni en l’arxiu dels tribunals militars a Catalunya no s’han inclòs en la relació inicial.

La llista presenta les víctimes ordenades alfabèticament. La majoria són persones físiques. La darrera pàgina inclou 15 persones jurídiques. Hi ha persones a les quals ess va instruir més d’un procediment.

La relació inclou cognoms i nom de la persona repressaliada, sexe, tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), número de causa, data d’inici de la causa, data d’aprovació de la sentència o altra resolució, pena imposada i commutació o l’indult demanat. S’hi indiquen les persones que van ser executades. Per facilitar la consulta de la documentació original que es conserva a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, s’hi inclou una referència numèrica.

La llista de reparació jurídica de les víctimes del franquisme es publica en format PDF i és recercable. Tanmateix, per a qualsevol dubte o aclariment adreceu-vos a anc.cultura@gencat.cat

Amb la publicació d’aquesta relació de víctimes, l’Arxiu Nacional contribueix a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició que, seguint l’informe del Relator Especial de la ONU Pablo de Greiff, du a terme el Parlament de Catalunya.

 

Informació relacionada:

 

La llista inclou 66.590 persones afectades i 15 entitats