Arxiu de la categoria: Republicanisme

ANNA notícies ha descobert aquest original vídeo en YouTube i pel seu interès informatiu ho dóna a conèixer.

ANNA notícies ha descobert aquest original vídeo en YouTube i pel seu interès informatiu ho dóna a conèixer.

Notícies relacionades:
Dues banderes, dues repúbliques

La Senyera és apedregada i insultada a Màlaga. La notícia diu perquè va ser confosa amb la catalana, però això ho suposa la cronista.

Dos grupos de jóvenes se enfrentan a ladrillazos por una bandera en el Centro de Málaga

  • Ha ocurrido en la calle Pozos Dulces, cuando varios individuos que pasaba por allí han comenzado a tirar ladrillos a una vivienda turística de cuyo balcón colgaba la enseña valenciana
Uno de los grupos de jóvenes, con la bandera colgada en el balcón. Uno de los grupos de jóvenes, con la bandera colgada en el balcón.

Uno de los grupos de jóvenes, con la bandera colgada en el balcón. / M. H.

Conchi García

Dos grupos de jóvenes se han enzarzado en una trifulca esta tarde en Málaga, en la que han acabado tirándose ladrillos, a cuenta de una bandera que uno de ellos tenían colgada en el balcón de la vivienda turística en la que se alojan en la capital.

El incidente ha tenido lugar a las 20:00 en la calle Pozos Dulces, en el centro de la ciudad, cuando un grupo de jóvenes, con síntomas de embriaguez según los vecinos, pasaba por delante de un edificio en el que hay apartamentos turísticos.

De uno de los balcones colgaba la bandera de la Comunidad Valenciana y, al verla y confundirla con la enseña de Cataluña, han comenzado a gritar y a insultar a quienes hubiera en la vivienda.

En ese momento, los dos grupos han iniciado una disputa en la que han acabado a ladrillazos, pues, según ha explicado un portavoz de la Asociación de Vecinos del Centro Histórico, sin pensarlo dos veces, los jóvenes que estaba en la calle se han dirigido a una obra cercana para coger ladrillos y otras cosas para lanzarlos a la vivienda gritando “¡Viva España, cabrones!”. Los de arriba, a su vez, devolvían los trozos.

“Han volado los pedazos de arriba a abajo y de abajo a arriba”, ha asegurado una de las vecinas, testigo de lo sucedido. La trifulca ha terminado “sin ir a mayores” y sin ningún herido, según comentan los vecinos, cuando la mujer ha amenazado con llamar al a Policía y los individuos que estaban en la calle se han marchado, volviéndose a meter en la vivienda los demás, después de recoger su bandera. “Fue horroroso, acabo de llamar a la policía, estoy histérica”, contaba una vecina a través de un grupo de whatsapp.

Les 500 nits de Carme Forcadell (Amb una foto inèdita d’ANNA notícies)

LesEditorial - José Antich 500 nits de Carme Forcadell

José Antich
Barcelona. Dissabte, 3 d’agost de 2019

[Editorial en castellà]

Carme Forcadell, el 29 de juny de 2008, als locals del CIEMEN, quan era membre de la PDD que presidia Elisenda Romeu. FOTO: ANNA notícies (per engrandir la imatge cliqueu damunt)

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per a qui el ministeri públic demana 17 anys de presó per un delicte de rebel·lió, ha complert aquest dissabte 500 nits de reclusió provisional en diferents presons, des del 10 de novembre del 2017, primer per iniciativa del jutge d’instrucció del Tribunal Suprem Pablo Llarena i ara per decisió del president de la sala que els ha jutjat, Manuel Marchena. Forcadell, activista cultural i expresidenta de l’ANC entre 2012 i 2015, va portar la veu cantant en aquesta entitat sobiranista fins a saltar a la presidència de la cambra legislativa catalana.

Com a organitzadora de les quatre primeres manifestacions multitudinàries de l’independentisme, ha estat una figura política perseguida des del primer moment pel deep state i això explica la gravetat de l’acusació de la fiscalia i el fet que, tot i que la Taula del Parlament és un òrgan col·legiat, s’hagi mantingut la causa de la presidenta al Suprem i la dels altres cinc membres sobiranistes hagi anat a parar al TSJC i s’hagi rebaixat la imputació en desobediència.

El cas de Forcadell, com el dels dos Jordis ―Cuixart i Sànchez, que han complert 657 dies a la presó―, és especialment singular perquè són unes acusacions molt greus quan ella era la presidenta d’una cambra legislativa. Això li ha valgut el suport de més de 600 diputats i exdiputats de 25 països, que van firmar un manifest el desembre passat demanant la seva llibertat immediata i criticant el seu empresonament “per permetre un debat” parlamentari. Forcadell va desatendre informes dels lletrats, que d’altra banda no eren vinculants, entenent que ni podia ni havia d’exercir cap coacció de l’activitat parlamentària. Presidents d’altres parlaments regionals europeus li han donat la raó i nombrosos eurodiputats també, partint dels principis que regeixen en les democràcies parlamentàries i la llibertat de les paraules.

Les seves paraules en el seu al·legat final al Suprem el passat 12 de juny ressonen avui amb la mateixa força que aquella jornada en el Tribunal Suprem: “Estic sent jutjada per ser qui soc, per la meva trajectòria política, no pels meus actes, no pels meus fets”. Hi ha hagut un esforç per incriminar-la, fins i tot amb acusacions durant el judici que eren falses. Però res no li ha tornat la llibertat.

Intervenció de VBS en nom de la coalició ENV-RV/PVE en homenatge a Vicent Marco Miranda el 21 de desembre del 2014

Per la seua vigència reproduïm la intervenció de Víctor Baeta en nom de la coalició, llavors, d’ENV-RV/PVE, en l’homenatge que se li va retre a Vicent Marco Miranda el diumenge 21 de desembre del 2014, al cementeri de València. Quan el PPCV encara presidia la Generalitat i les, anomenades, esquerres valencianes feien d’oposició.

Sori (EV), Navarro (ERPV), Moya (PCPV), Baeta (RV), Cerdà (ERPV), Velasco (ENV) i asseguts Algarra (RV), Rodenes (ERPV) i darrera d'ell Toni Gisbert (ACPV)
La República Valenciana els agermana: Sòria (EV), Moyà (PCPV), Pilar Navarro (ERPV), Baeta (RV), Cerdà (ERPV), Velasco (ENV) i asseguts Algarra (RV), Ròdenes (ERPV) i darrere seu Toni Gisbert (ACPV) i entre ell i Velasco, dos companys d’Alboraia d’ERPV.

Intervenció de Víctor Baeta en nom de la coalició ENV-RV/PVE
Vicent Marco Miranda va morir el mateix any que jo vaig néixer. En 1946. Han passat 68 anys.
Quan en 1934, ara fa 80 anys, Vicent Marco Miranda es va despenjar del lerrouxisme en que havia esdevingut el seu partit, el PURA, i va fundar Esquerra Valenciana, el grau d’autogovern que desitjava per al País Valencià era (com ha dit abans Pilar Navarro) el d’un Estatut d’Autonomia. Però el Govern de la República espanyola, amb capitalitat a València, (com també ha dit abans Pilar Navarro) ho va impedir. Aquesta aspiració del valencianisme polític, assolir un Estatut d’Autonomia, es va fer realitat l’u de juliol de 1982, dins de la Constitució de 1978, amb una LOE (Llei Orgànica Espanyola) que va signar el Rei elegit per Franco.

Tenim un Estatut espanyol des de fa 32 anys. I alguns valencians, no sabem quants, constatem que aquesta Llei Orgànica que precisa sempre de l’aprovació del parlament de Madrid, no ens evita l’espoli a que som sotmesos els valencians per part de l’Estat espanyol i no ens possibilita una societat de benestar. Constatem que l’espoli, les lleis i les institucions espanyoles ens duen als valencians a la misèria.

Per superar aquesta situació els partits valencians d’esquerra centren la seua acció política en desplaçar de les institucions autonòmiques els partits valencians de dreta. Per a ells la contradicció principal és la que enfronta a la dreta valenciana i a l’esquerra valenciana, en el marc autonòmic i dins del Regne d’Espanya. Ens diuen que al desplaçar de les institucions autonòmiques la dreta valenciana per posar-se ells, l’esquerra valenciana, els problemes quedaran resolts.

Però per a nosaltres, sobiranistes valencians republicans d’ENV-RV/PVE, la institució autonòmica és una broma macabra. Els partits institucionals ens volen fer creure que l’Autonomia té una veritable capacitat de transformació social. Ens volen fer creure que aquesta institució disposa de veritable poder polític i recursos econòmics per solucionar els problemes dels valencians i que la mala gestió de la dreta valenciana, ens diu l’esquerra valenciana, és l’origen dels mals.

Aquesta contradicció ful entre valencians, en el si d’una institució de joguina més pròpia de la senyoreta Pepis, amaga la que nosaltres considerem contradicció principal, aquella que enfronta a l’ofegada economia productiva valenciana front a l’imperant economia especulativa i espoliadora espanyola.
La contradicció entre els interessos del poble valencià (residents de l’actual Comunitat Valenciana) contraposats als interessos parasitaris de l’Estat espanyol.

Ara, en el 2014, aquesta contradicció sols es pot superar amb l’assoliment d’un Estat valencià que, d’Oriola a Vinaròs, controle els recursos econòmics que generem els valencians. Un Estat valencià que faça possible l’economia que sempre ens ha caracteritzat als valencians com a poble emprenedor i treballador: l’economia productiva. Economia productiva lluny de l’economia especulativa i espoliadora que des de sempre ens han importat des de l’Estat espanyol, amb les seues lleis i els seus agents.

Sols un Estat valencià sobirà i independent, amb aquesta bandera [Baeta en eixe moment ha onejat la bandera que duia] de la República Valenciana onejant a la seu de les Nacions Unides, un Estat en mans dels valencians i al servei dels nostres interessos, que controle els nostres recursos econòmics, amb unes entitats financeres pròpies, podrà potenciar la nostra economia productiva. Una política d’Estat –d’Estat valencià–, basada en una aliança de facto entre el Capital i el Treball, que aposte per guanyar en competitivitat, però no baixant els salaris, sinó en millorar la tecnologia dels mitjans de producció, la qualificació de la ma d’obra i l’organització del treball, potenciant l’educació a tots els nivells, atenent suficientment la investigació, el desenvolupament i la transferència de tecnologia.

No tenim altre camí, ni cap altra alternativa, per eixir del pou on estem els valencians. Ens cal una proposta política valenciana que, sense ambigüitats ni eufemismes es presente electoralment per a donar a conèixer als valencians el camí per a arribar al nostre Estat valencià de benestar. Cal des de ja assentar les bases que faciliten, en el seu moment, poder assolir el nostre Estat valencià. Caldrà començar per fer realitat dos objectius:
– aconseguir l’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA que recapte tots els impostos dels valencians.
– refer el sistema financer valencià, partint de les nostres Cooperatives de Crèdit que ja existeixen i estan compromeses amb la nostra economia productiva, la valenciana.
Imagine que Vicent Marco Miranda estaria hui al nostre costat defensant aquesta proposta sobiranista valenciana republicana que, pensem, tots els partits presents ací compartim.

Cementeri de València, davant la tomba de Vicent Marco Miranda, 21 desembre del 2014.

Part de la documentació de l’Assemblea de RV/PVE realitzada el 6 de juliol del 2019

> INFORME DEL CTE.EXECUTIU (les cinc primeres pàgines de les trenta-tres, que per volum no es poden penjar.

> ESCRIT DE REPÚBLICA EN MARXA DIRIGIT A L’ASSEMBLEA DE RV/PVE

> Resolució de l’Assemblea de RV/PVE a favor dels republicans catalans, contra l’Estat espanyol, la Unió Europea i per l’inici de processos constituents republicans.

> ESCRIT DE TIERRA ARAGONESA DIRIGIT A L’ASSEMBLEA DE RV/PVE

> ‘Del conflicte al Compromís: lliçons sobre la creació d’un estat’ de Carne Ross

> NOTA DE PREMSA DE L’ASSEMBLEA DE RV/PVE DEL 6 DE JULIOL 2019