Arxiu de la categoria: Ruptura democràtica i repúbliques

RV/PVE davant l’acord de PSOE-Podemos

L’ACORD PSOE/PODEMOS DARRER INTENT PER SALVAR L’EMPASSADA DEL RÈGIM DEL 78/39

Les figures de Felipe González i Santiago Carrillo que van fer possible que en 1978 els franquistes es disfressaren de demòcrates i ens imposaren la segona restauració monàrquica, ara, trencat el consens per part dels republicans catalans –consens que mantenia l’empassada que va ser la Constitució de 1978/39-, trencament que ha fet que el règim haja entrat en una profunda crisi, ara, el règim -l’oligarquia espanyola- ens presenta el tàndem Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, com les millors figures amb capacitat d’engany per  prolongar l’empassada de 1978 i per a millor gestionar l’agudització de la crisi econòmica que se’ns ve damunt.

República Valenciana / Partit valencianiste Europeu, partit sobiranista valencià republicà, reivindica la ruptura democràtica amb un règim que endinsa els seus orígens  en el 29 de juny de 1707 quan, en el Buen Retiro, el borbó Felipe V va signar el decret de Nueva Planta, pel qual el Regne de València era esborrat del mapa polític d’Europa i amb l’única base legal del “justo derecho de conquista”, decret concatenat amb totes les constitucions espanyoles, des de la primera en 1812 que consagra el caràcter imperial de la monarquia hispànica, passant per la republicana de 1931, fins a l’actual dinàstica i neofranquista del 78/39.

L’acord anunciat hui entre PSOE i Podemos és, per als sobiranistes valencians republicans, el darrer  intent perquè ens empassem, amb mil subterfugis i xantatges, el règim del 78/39/1707. Cridem als diputats republicans catalans i bascs, a falta de valencians, presents al Congrés de la Metròpoli, a que no participen en aquesta farsa i continuen lluitant sense defallir per l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats, la ruptura democràtica, els processos constituents i les repúbliques.

Comitè Executiu de RV/PVE

País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 12 de novembre de 2019

Otegi impulsa la Declaració de la Llotja de Mar [article de Moncloa.com]

El PNB dinamita el pla d’Otegi: crear un Podem independentista
• Arnaldo Otegi no va aconseguir que el PNB o Compromís se sumaren a la Declaració de Llotja de Mar.
• El líder abertzale vol crear una espècie de Podem independentista.
• Aquest nou projecte podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
Per Andoni Fernández| Moncloa
8 de novembre de 2019
Arnaldo Otegi segueix perfilant un projecte que va prenent cos des de fa tres anys. El líder de l’esquerra abertzale vol eixamplar l’espai d’Euskal Herria Bildu amb una espècie de plataforma que podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
En les últimes eleccions generals del mes d’abril EH Bildu va fer campanya al costat d’ERC, encara que en aquesta breu legislatura tots dos han tingut les seues posicions pròpies. Ambdues forces també es van posar d’acord per a posar en peus Ara Repúbliques, coalició amb picada d’ullet a l’esquerra espanyola.
En aquest projecte també va estar el Bloc Nacionalista Galego, però Otegi no va aconseguir que el PNB, els postconvergentes i les CUP se sumaren a aquest projecte sobiranista que beu dels ressons de les europees de 1987, any en el qual HB va aconseguir més de 100.000 vots fora d’Euskadi i Navarra.
Aquesta fita ho va aconseguir l’esquerra abertzale gràcies a suports de partits madrilenys, la Lliga Comunista Revolucionària o el Moviment Comunista, o i una força catalana, el Moviment de Defensa de la Terra.
OTEGI IMPULSA LA DECLARACIÓ DE LLOTJA
El procés va enxampar a contrapié a l’independentisme basc. La resolució del conflicte a Navarra i Euskadi desinflamó al soberanisme i des de llavors Arnaldo Otegi ha tingut molts dubtes sobre com llançar picades d’ullet a l’independentisme català sense renunciar al seu propi projecte.
Però el full de ruta més ambiciós, les votacions populars de Gure Esku Dago, van naufragar per la freda rebuda de la societat basca i per l’empipament d’EH Bildu davant la control de la plataforma de sectors lligats al PNB.
Otegi ha apostat ara per la Declaració de Llotja, que ha unit a EH Bildu amb BNG, Crida Nacional, CUP, Demòcrates de Catalunya, ERC, Esquerra Valenciana, JxCat, Més per Mallorca, Més per Menorca, PDeCAT i República Valenciana/ Partit Valencianista Europeu.
SONORES ABSÈNCIES
El Partit Nacionalista Basc i Compromís han evidenciat que els seus respectius èxits electorals es deuen al fet que anteposen el pragmatisme sobre el nacionalisme. Els jeltzales s’han negat a sumar-se amb EH Bildu, que els assota des de l’oposició en el Parlament basc, i amb Junts per Catalunya, evidència de l’empipament d’Urkullu amb Puigdemont.
EH Bildu tampoc ha aconseguit sumar al seu projecte, una espècie de Podem independentista, a forces nacionalista com la Chunta Aragonesista o tres petits partits que van estar en el projecte d’Ara Repúbliques: Andecha Astur (Principat d’Astúries), Puyalón de Cuchas (Aragó) i Ara Canàries.
L’OBJECTIU D’OTEGI
Arnaldo Otegi diu que a partir del 10-N el seu objectiu és “traure als presos, defensar l’autodeterminació i una agenda social de progrés”. El líder d’EH Bildu creu que un pes important de l’independentisme dificultarà un possible pacte entre PSOE i PP.
“Si guanya Sánchez, la qual cosa farà és la investidura amb l’abstenció del PP, no una coalició però sí la investidura, i el preu que pagarà serà més llenya contra Catalunya i contra l’independentisme, més retallades de drets socials dels treballadors i més retallades dels drets de totes les nacions de l’Estat. Aqueix va a ser el preu, i ho sabem”, assegura.
El de Elgoibar no es talla contra tots dos partits: “Com si no ens acordàrem que ací Patxi López i Antonio Basagoiti van governar junts gràcies a la il·legalització de l’esquerra abertzale!”.
GALEUSCA I ELS ANTICAPIS
El projecte d’Otegi no és nou: nacionalistes bascos, catalans i gallecs van posar en peus el pacte de Galeusca en 1923 per a demanar la independència. El projecte va tenir continuació en l’exili i fins i tot amb la deriva centralista d’Aznar, que va promoure indirectament un pacte entre CiU, PNB i BNG per a les europees de 1999.
Un dels problemes que té este Podem independentista és que no compten amb un referent a Madrid, Anticapis segueix dins del partit que lidera Pablo Iglesias i Izquierda Castellana està pràcticament extingit per la mort de Doris Benegas.
OTEGI CONTRA EL PNB
El líder abertzale desvetla les raons per les quals el PNB no s’ha sumat al nou pacte: “El PNB, que coneixia la iniciativa des de feia molt temps, ara diu que no està d’acord amb els continguts d’aqueixa declaració. Jo estic convençut que les seues bases sí la comparteixen”.
“El més a llarg termini que mira el PNB són les següents eleccions. Segurament estan pensant que si són decisius, posaran açò que ells criden agenda del país sobre la taula i que consisteix bàsicament en trens d’alta velocitat. No obstant açò, nosaltres creiem que el model d’acció política del PNB es va esgotar”, va afegir.

Otegi diu que “si el PSOE cerca la companyia de la dreta, el PP posarà sobre la taula tres ingredients: Navarra, mà dura amb Catalunya i amb els independentistes i probablement una reforma de la llei electoral que faça que els governs d’Espanya no depenguen de les forces nacionalistes. Si açò ocorre, l’estratègia del PNB tindrà serioses dificultats”.

JxCat reivindica que no regalarà “cap vot” i que el seu objectiu és la independència

La cap de llista de JxCat al Congrés, Laura Borràs

EUROPA PRESS

Puigdemont i els presos independentistes participaran durant tota la campanya

BARCELONA, 29 Oct. (EUROPA PRESS) –

JxCat reivindicarà que no regalaran “cap vot” i que el seu objectiu és defensar la independència durant la campanya electoral que començarà la nit d’aquest dijous, que comptarà amb la participació diària de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont -mitjançant videoconferència-, dels presos independentistes -mitjançant els vídeos ja fets-, i dels exconsellers fora d’Espanya.

Amb el lema ‘Ni un vot enrere’, volen visibilitzar que si els ciutadans aposten per JxCat utilitzaran el vot “per fer política” i per dialogar, i que no l’entregaran a canvi de res.

“Els vots no es regalen”, ha destacat el cap de llista de JxCat a les generals, Laura Borràs, que ha apel·lat a persistir després de la sentència del Tribunal Suprem (TS) als líders independentistes empresonats.

Segons Borràs, JxCat es presenta a les eleccions per defensar la independència: “L’objectiu és la independència, d’això anava l’1-O. No neguem el dret a l’autodeterminació i volem la independència. Contra la sentència, independència. I per a la independència, ni un vot enrere”.

Per traslladar el seu missatge, han dissenyat diversos cartells electorals: els que mostren la imatge dels presos independentistes -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn- comparteixen el lema ‘Per la llibertat, ni un vot enrere’; el de Puigdemont recull ‘Per Catalunya, ni un vot enrere’, i el de Borràs ‘Per la independència, ni un vot enrere’.

En tots els cartells es pot llegir també ‘Laura Borràs ens representa’, atès que JxCat vol fer valdre la “fermesa de diàleg” que ha tingut aquests mesos al Congrés.

Segons la candidata, els únics vots que van regalar van ser per treure de la Presidència del Govern central a Mariano Rajoy, però “no importa qui ocupi La Moncloa perquè els resultats per a Catalunya continuen sent privació i retallada de drets fonamentals”.

Malgrat que modularan la campanya en funció dels actes que s’organitzin contra la sentència del Suprem, dijous a la nit celebraran l’acte d’obertura al centre Traidicionàrius del barri de Gràcia de Barcelona a les 19.00 hores, perquè es pugui celebrar la ‘Castanyada’.

ACTE A LLEDONERS

Aquest divendres està previst celebrar un acte davant la presó de Lledoners “pels dos anys d’empresonament del Govern legítim de Catalunya”, i des de JxCat lamenten que no s’hagi pogut celebrar conjuntament amb ERC.

L’últim dia de campanya, la Junta Electoral Central (JEC) ha permès la celebració d’un acte electoral dins de la presó amb la intervenció dels presos, al qual els mitjans no podran accedir.

A més de visitar les quatre capitals de província, el diumenge es farà un acte a Brussel·les amb Puigdemont i una representació de candidats al Congrés i Senat, com Josep Maria ‘Jami’ Matamala i l’exconseller Lluís Puig.

Amb un pressupost total de 640.000 euros, que inclou l’enviament electoral, JxCat ha organitzat 365 actes a tot Catalunya, i tancarà la campanya a les Cotxeres de Sants de Barcelona.

També han explicat que han limitat l’enviament electoral als més grans de 54 anys per una qüestió econòmica, que han suprimit el plàstic i que s’ha fet amb paper ecològic.

RV/PVE i Esquerra Valenciana signen la Declaració de la Llotja del Mar

Partits sobiranistes de tot l’Estat firmen un manifest per la llibertat dels presos i l’autodeterminació

El text és “un acord polític” que pretén sumar forces per demanar ajuda a la comunitat internacional

ARA.CAT | Barcelona 25/10/2019 | QUIM BERTOMEU

Aquest és el text que han firmat aquest divendres 12 forces sobiranistes balears, catalanes, basques, gallegues i valencianes. En concret, ho han fet Més per Mallorca, Més per Menorca, JxCat, la Crida Nacional, PDECat, ERC, CUP, Demòcrates, EH Bildu, Esquerra Valenciana, Bloque Nacionalista Galego i República Valenciana-Partit Valencianista Europeu.
La declaració es mostra crítica amb la sentència del Tribunal Suprem i es converteix en un “acord polític” de tots els signants per reclamar conjuntament la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i el dret a l’autodeterminació dels seus respectius pobles. També fa una apel·lació final a la comunitat internacional “a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions”. En plena polèmica pels aldarulls que hi ha hagut a Catalunya des que es va donar a conèixer el veredicte judicial, el text també reivindica el sobiranisme com un moviment de “caràcter democràtic i pacífic” i assumeix el compromís de desenvolupar “polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés” dels respectius pobles. Finalment, la declaració remarca el compromís de tots els signants per “la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític” que catalans, bascos, valencians, gallecs i balears “mantenen en el si de l’estat espanyol”.

Crítica a l’Estat

Més enllà de formular aquestes demandes, la declaració és mostra crítica amb l’Estat, al qual acusa de no ser “plenament democràtic”. “L’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu”, conclou. Els partits que defensen el text carreguen també contra “la retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional (TC)” i lamenten “les detencions arbitràries de líders polítics i socials”.

Entre els assistents a l’acte, ha destacat la presència del vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès; la portaveu d’ERC, Marta Vilalta; el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi; el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró; la candidata de JxCat a les generals, Laura Borràs; el portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol; la diputada al Congrés Míriam Nogueras, i el president del PDECat, David Bonvehí. Per part de la CUP l’han firmat Natàlia Sànchez i Núria Gibert; per part de Demòcrates, Toni Castellà i Titón Laïlla; i per part de la Crida Nacional, Toni Morral i Pilar Calvo.

Absències: ni PNB ni Compromís

L’acte, celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona, ha destacat també per algunes absències. Ni el PNB ni Compromís han firmat la declaració, malgrat que en el passat s’han mostrat partidaris d’algunes de les tesis que reflecteix el text. Fonts del partit basc citades per Europa Press han argumentat que no s’han sumat a l’acte “per la inoportunitat del moment i la manca d’esperit constructiu” i han assenyalat que la declaració se subscriu a escassos dies del començament de la campanya electoral i en “un clima polític enrarit”. A més, el partit nacionalista ha destacat que el manifest “incideix, quasi de forma exclusiva, en la denúncia i en una projecció d’una visió negativa de la realitat actual en l’Estat espanyol, gairebé sense esperit constructiu o propositiu”. Malgrat tot, el partit del lehendakari Urkullu ha assegurat que té “plena disposició” a treballar més endavant “en un context més reposat i amb el marge de temps que demanen els grans acords”. Ha apostat, per exemple, per actualitzar o reeditar la Declaració de Barcelona de 1998, que llavors van firmar CDC, Unió, el BNG, i el propi PNB per treballar en una proposta de reforma plurinacional a l’Estat.

La Declaració de la Llotja de Mar d’avui s’ha firmat a una setmana de l’inici de la campanya de les eleccions generals, que també servirà per mesurar el suport que tenen entre l’electorat les demandes que avui s’han formulat.