Arxiu de la categoria: tendències

Reflexions en un diumenge d’octubre de l’any passat (2016) per Empar Espí i Auke Zeldenrust

ANNA notícies ha recuperat aquest interessant article publicat en llibertat.cat ara fa un any

On ens trobem?
Reflexions després del Darrer diumenge d’octubre’2016

On ens trobem? Reflexions després del Darrer diumenge d'octubre'2016

31/10/2016 
Per Empar Espí Vidal i Auke Zeldenrust, de la Plataforma pel Dret a Decidir @DaDPV
Hem observat en persones i partits una postura, que ara per ara no busquen la unitat però encara van massa “a la seua”. I pensem que és un bon moment per fer aquestes reflexions.
Des de la pujada al tron d’Isabel i Ferran al final del segle 15 estem sotmesos a una hegemonia castellana, que ha anat profunditzant-se i perpetuant-se. Aguditzant la virulència des de la Nova Planta.
Hem viscut monarquies absolutistes i al segle XIX i XX unes dictadures autoritàries i feixistes, fins a arribar a l’actual època constitucional espanyola amb clar domini castellà. Reflectit en tot un rastre de mesures, decrets i lleis que impedeixen el desenvolupament sobirà del poble valencià.

 
Quins mecanismes ens han mantés fins ara dòcils?

  •  Imposició i omnipresència de la simbologia i llengua de la regió/nació hegemònica (Castella): banderes, escuts, llengua castellana (espanyola). Que fan que ningú es pot escapar de prestar-li atenció.
  • Glorificació de tot allò que és espanyol i la menyspreada de tot allò que és valencià. És, una mena de martingala que dóna una imatge positiva i atractiva, d’un projecte nacional que s’imposa. Aquest procés té com a objectiu substituir: sentir-se valencià per un sentir-se espanyol i fa que la població valenciana es converteix en espanyola. Ja no se cerca un destí propi, però es conformen, s’adapten amb el destí imposat.
  • Manipulació de la memòria històrica. Els fets històrics abans de la integració del poble valencià en el projecte hegemònic ja no tenen importància, fins i tot es neguen. Un bon exemple és el tractament que es dóna a la Confederació Catalana-Aragonesa, el caràcter català de la Reconquesta, i elements nacionals en la revolta de les Germanies. Tot el passat està reinterpretat i posat al servei del projecte “Espanya”
  • Domini i monopoli dels mitjans de comunicació forans. En l’època moderna s’afegeix una eina de control ideològic que és la premsa, la televisió, la radio, la Xarxa, que és en llengua castellana i porta un missatge unificador, espanyolista i cura de transmetre el missatge dels valors antivalencians i proespanyols i espanyolitzadors
  • Aquesta rentada de cervell, du finalment al buidament de la identitat valenciana i fa que es crea una mena de síndrome d’Estocolm col·lectiu (pel que fa al poble valencià) i personal (pel que fa a la persona). L’individu en aquestes circumstàncies ja no és capaç de pensar per si mateix, és poruc, insegur, molt fàcil de manipular i se sotmet a la situació. De manera anàloga, el poble, buidat de la seua identitat, supleix la pèrdua d’aquesta, assumint la identitat imposada. Hi ha una substitució identitària, que fa que un poble deixa el seu propi projecte nacional i assumeix el projecte imposat. Aquest procés el qualificarem de «procés de desestructuració nacional».

Les Dues vies de la política valenciana
1. La desestructuració nacional ens porta a buscar solucions pels nostres problemes a fora, a Madrid, al qui ens ha segrestat políticament. Com els segrestats amb síndrome d’Estocolm, que demanen favors, i es juga a ser obedient amb la falsa esperança d’obtenir favors. Malauradament és allò que vegem en l’actual política del Govern Valencià quan tracta de demanar un millor finançament, quan ells mateixos saben que estem sofrint un espoli. Un exemple l’hem tingut en el PSPV que “abstenint-se”, vota a favor d’un govern que consagra l’espoli.
2. Però també hi ha una altra via: sortir d’aquesta situació de segrest perquè el poble valencià es posi a treballar per a assumir el seu autogovern i que la decisió vinga del poble valencià. Aquesta via, és la via per a vertebrar el nostre país de Vinaròs a Oriola.

 
El que cal fer per
Per a capgirar l’actual situació de submissió al projecte “Espanya” necessitem un moviment civil fort i ben organitzat. Que sigui capaç de mantenir una pressió constant al nostre govern, perquè compleixi el mandat electoral de canvi del poble que els ha posat en els llocs de la política al servei del poble valencià.
Estar alerta, davant d’aquells partits “messiànics” que alliberaran de “tots els mals”, perquè altra vegada no ens deixen el nostre destí en les nostres pròpies mans, ans al contrari, volen solucionar els nostres assumptes dins d’un context espanyol. Mentre allò que cal és que prenem el destí en les nostres mans.
Cal estendre un Moviment Civil, que capgire la desestructuració del País en una reestructuració d’un País lliure. Això vol dir: fomentar un projecte polític valencià, que es base en la identitat dels valencians, i que busca solucions ací i no en Espanya. Que assumisca un projecte propi i transversal de País, on tots tenen cabuda. Que defènga els nostres drets, que aglutine i impulse altres forces polítiques, que analitze de manera crítica l’actualitat i vetlle per la democràcia i la participació ciutadana.
Cal que ens ocupem de la nostra memòria històrica. El poble valencià ha de saber en quines lluites ha estat, per a trobar la dignitat. Si coneixem el nostre passat, ens organitzarem millor en el present i sabrem millor com ha de ser el nostre futur: vertebrar el País, de manera sobirana.
 
Empar Espí Vida i Auke Zeldenrust
Membres de la Plataforma pel Dret a Decidir, @DaDPV

Els afusellats el 27-S del 1975 i l’1-O del 2017. Article de Víctor Baeta al Levante-EMV

versió en castellà

Del 27-S del 1975 al 1-O del 2017

Los espectros de los cinco jóvenes fusilados por el franquismo el 27 de septiembre de 1975 (de 21, 21, 25, 27 y 33 años de edad respectivamente) en Cerdanyola, Burgos y Hoyo de Manzanares, vuelven ahora, en septiembre del 2017 desde sus tumbas, para recordarnos el porqué de sus muertes y para exigirnos, a los demócratas, denunciar lo que ahora, en las vísperas del 1-O, ya es evidente: que la Constitución de 1978 –surgida por la derrota de los que se oponían a un pacto con el franquismo, entre ellos los cinco jóvenes– es la última Ley Fundamental del Reino, sin Franco pero con los Borbones.

La Constitución de 1978 fue un trágala. Recordemos como fue impuesto el artículo 2, mediante un papel escrito a mano que llevó un motorista desde la Moncloa [Nacionalidades y nacionalismos en España. Jordi Solé Tura. 1985] o aquello que decía el profesor Aranguren [El País 27.V.78]: “…para que sea posible, en serio, una Constitución, es menester un proceso constituyente, la eclosión desde abajo, de la democracia y la convocatoria al país por el país a unas cortes constituyentes. Es decir justo lo que no ocurrió al extinguirse el régimen anterior por muerte natural de su fundador y al funcionar con todo rigor el previsto mecanismo de trasmisión del poder supremo”. Un trágala, al que se prestaron PCE, PSOE y CDC, que ha podido resistir hasta ahora gracias al llamado consenso entre aquellos que la pactaron. En todos estos treinta y nueve años no ha habido ningún ‘mensaje de Navidad’ de los dos (de tres) únicos Jefes de Estado, donde no hayan apelado al consenso para continuar maquillando el origen espurio de esta Ley concatenada con las leyes franquistas.

Pero ahora en el 2017 –por las razones de todos conocidas– uno de los que aceptaron el trágala ha roto el consenso y de repente muchos ya se dan cuenta, como en el cuento del danés Andersen, que “el rey está desnudo”, advirtiendo que «no tiene por qué ser verdad el que todo el mundo pensaba que era verdad»

La rotura del ‘consenso’ por parte del parlamento catalán, está produciendo que el maquillaje que hasta ahora mantenía con apariencia ’democrática’ al régimen del 78, ahora empieza a fundirse y se nos aparece con toda su cruda realidad, con su verdadera cara en las vísperas del 1-O.

Los cinco jóvenes (un extremeño/vasco, dos gallegos, un aragonés y un vasco), a los cuarenta y dos años de su sacrificio vienen a reclamarnos justicia. Ellos no aceptaron el  trágala y por eso fueron fusilados. Ni siquiera han sido reconocidos –oficialmente– como héroes antifranquistas. Han sido escondidos por los que nos vendieron y todavía nos venden que el régimen del 78 es un régimen verdaderamente democrático. Los cinco jóvenes no eran de los que pactaron. Fueron del bando vencido. Se vislumbran ya, pero, los tiempos de su redención.

Víctor Baeta,  de República Valenciana –Partit Valencianiste Europeu

S’ha reactivat la Plataforma republicana SOBIRANIA VALENCIANA

ANNA notícies. Dissabte 23-S s’ha reunit la Plataforma SOBIRANIA VALENCIANA a Manises. Després d’anys sense activitat, setze persones, unes a títol individual como ha estat el cas d’afiliats al BLOC de la Marina i l’Horta i altres representant al Sindicat Valencià Republicà, a AIVCAM, a l’ACR Utopia XXI, a l’ACR Constantí Llombart, a l’ACS Miquel Penya (pendent de ratificació), a Estat Valencià, a Esquerra Nacionalista Valenciana i a República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu, han decidit reprendre l’activitat per promoure l’acció política-cívica en favor de la SOBIRANIA VALENCIANA.
El primer acord ha estat adherir-se al manifest “Va de Democràcia”, així com participar en els actes convocats la pròxima setmana arreu del país per promotors d’aquest manifest, en solidaritat amb el poble de Catalunya i el seu legítim dret d’autodeterminació, que exercirà el proper 1 d’Octubre mitjançant referèndum, per la decisió sobirana del seu Parlament, així com en defensa de les llibertats i drets democràtics, en solidaritat amb els sobiranistes catalans represaliats, i també en reivindicació de la pròpia Sobirania del Poble Valencià. Concretament, la Plataforma Republicana Sobirania Valenciana serà present i s’adherix l’acte convocat el pròxim dilluns en la Societat Coral el Micalet.
Després de reflexionar conjuntament sobre l’actualitat política, la situació determinada pels fets de Catalunya i l’escalada repressiva de l’Estat espanyol i el moment del sobiranisme valencià, la reunió ha acordat recuperar l’acció cívic-política de la mateixa, tot buscant la màxima cooperació amb els sobiranistes valencians, més enllà de les legítimes propostes que cadascú puga tindre per a l’endemà mateix de la proclamació sobirana d’un Estat valencià i més enllà també de la militància que cadascú puga tindre, amb la voluntat de posar dempeus un ampli moviment pel Dret a Decidir dels Valencians i per l’exercici de la pròpia Sobirania Valenciana, que s’ha de plasmar en un futur amb una majoria sobiranista en el Parlament Valencià.
Finalment, la PR SOBIRANIA VALENCIANA estarà atenta en les pròximes setmanes a l’evolució de l’escalada repressiva de l’Estat espanyol i d’allò que puga esdevenir a Catalunya, i compromet una resposta amb la resta dels demòcrates valencians front a la repressió i la conculcació dels drets i llibertats democràtiques.

Es preveu una onada de vestimentes religioses (monges, monjos, caputxins, budistes, hinduistes…) per al proper curs en les escoles a la Comunitat Valenciana?

La periodista Miriam Bouiali del Levante-EMV ens informa:
Educació insta als col·legis a acceptar totes les peces religioses. En l’esborrany d’instruccions per a 2017-2018, la conselleria (PSOE-Compromís) marca que portar kipá o hiyab, entre altres vestimentes, forma part de la identitat dels alumnes i no ha d’impedir el seu accés a les aules
Levante-EMV | valència 10.07.2017 |