Com realitzar un Referèndum viable

REFERÈNDUM
Rafael Pla López

Darrerament rebem amb freqüència notícies sobre el propòsit de l’autoritat d’un territori de convocar un Referèndum, i la resposta de l’autoritat de l’Estat del que forma part d’actuar per a impedir-ho. Tanmateix, a aquestes altures del segle XXI és relativament senzill organitzar un Referèndum de manera que no puga ser impedit. Naturalment, a través d’Internet, allotjant els recursos corresponents en una web que no estiga a l’abast de les forces repressives de l’Estat.

A tal efecte, l’òrgan que acorde realitzar un Referèndum hauria d’enviar per correu postal a totes les persones censades per votar una contrasenya generada aleatòriament (encara que per a major seguretat es podria donar a cadascú la possibilitat de canviar-la). I naturalment, el periode de votació podria ser major que un dia, estenent-se per exemple a una setmana o a un mes, o fins i tot deixant-ho obert fins a que hi hagués un resultat definitori. Es podria votar amb un ordinador, una tablet o un smartphone, i com el vot s’emetria amb usuari i contrasenya, qui no tinga accés a Internet podria votar en casa d’un amic o familiar, o bé en dependències municipals o d’alguna associació.

Es pot establir, a més, que qualsevol grup institucional (parlamentari o municipal, segons el cas) o un determinat número de persones censades puga presentar una proposta a votació. Així, per exemple, si uns proposen Independència altres podrien proposar República Federal. I l’òrgan que acorde el Referèndum (per exemple, un Parlament) hauria de declarar que tindrà en compte els seus resultat, i es consideraria vinculat per ells si els vots a favor d’una proposta superen la meitat del cens. Aquest requisit seria necessari per contrarrestar l’intent de deslegitimació per part d’aquells que rebutgen el Referèndum, i que en cas contrari podrien argüir que sumant els que ho rebutgen i els que voten en contra superen els vots a favor. A més, aquells que en altres territoris defensen el dret d’autodeterminació es sentirien compelits a acceptar els resultats si aquests tenen el suport d’una majoria absoluta del cens.

Naturalment, la vinculació dels resultats portaria directament a la seua realització si entra dins de les competències de l’òrgan en qüestió. En cas contrari, suposaria el compromís d’iniciar les gestions corresponents davant de l’òrgan competent. Per exemple, promovent una reforma de la Constitució o l’obertura d’un procés constituent en l’Estat per arribar a una República Federal. I enfocat d’aquest manera s’esfonsarien els arguments sobre la suposada “il·legalitat” de la consulta.

Els recursos per votar per Internet es poden confeccionar fàcilment utilitzant PHP en el servidor i JavaScript en el client. No hauria d’haver problemes per trobar persones que ho preparen, però si cal jo m’oferisc per ajudar. A tal efecte, es pot consultar un recurs de prova en http://alteritat.net/Democracia4.0/, utilitzant un cens fictici, amb usuaris (DNI) els números d’1 a 20, i contrasenyes les corresponents lletres correlatives de l’alfabet, de manera que qualsevol pot participar experimentalment. A tal efecte, he obert una votació fictícia amb 3 opcions: 1 (sí), 2 (no) i 3 (abstenció). Naturalment, en una consulta real s’hauria d’utilitzar un cens real inserit en una base de dades.

He d’aclarir que aquest recurs està dissenyat per aplicar l’anomenada Democràcia 4.0, que permet que les persones censades participen en qualsevol votació de l’òrgan corresponent, amb un pes del seu vot proporcional a la taxa de participació. Perquè la seua idea és impulsar el dret a decidir sobre qualsevol qüestió (no solament territorial, sinó també, per exemple, contra les retallades socials). Però en qualsevol cas pot utilitzar-se també, de forma més senzilla, per a una votació simple sobre una proposta. I així frustrar el propòsit dels que volen retallar la democràcia.

7 pensaments a “Com realitzar un Referèndum viable”

  1. Increïble la proposta d’aquest unionista de l’esquerra espanyola a València…
    Benvolgut Rafa Pla, perquè no li dius a Lluís Rabell i a Joan Coscubiela perquè ho plantegen en el Parlament català…?

  2. Estic sorprés per la imaginativa proposta del ponent, però a banda de la viavilitat tècnica, que sembla ser que no seria problema, hi ha alguns detallets menors que no queden clars, com per exemple i sense voler exhaustiu:

    1- La seguretat
    1.1- Per una banda quí controla l’invent i amb quines garanties, com per exemple la verificació a posteriori dels vots emesos, és a dir com es pot tenir la seguretat de que el software comptarà de veritat cada “si” com a “si” i cada “no” com a “no” i l’existència d’un organisme verificador que ho certifiqui.
    1.2- Per una altra la seguretat de tot sense que atacs orquestats facin saltar pels aires els servidors on estigui allotjat l’invent, entre altres possibilitats

    2- La validesa de tot l’invent, de sempre han sovinetjat “experts” que li diuen a un cirugià com s’ha d’agafar el bisturí, a un mecànic com s’ha d’arreglar un cotxe, a un comptable com s’ha de fer un balanç i a un enginyer com es fa un pont. En el tema que ens ocupa hi ha dues potes , per una banda el suport popular, condició necessària però no suficient, i per l’altra l’acceptació internacional, es poden fer moltes faules i ens podem passar la vida fent volar coloms, però seguirà sent així. El que es faci ha de mobilitzar a la gent, “suport popular”, i ha d’estar validat per a ser acceptat internacionalment.

    Ho deixo aquí, que acabeu de passar un bon diumenge

    1. Els problemes de seguretat són resolubles. Per una banda, el codi PHP i JavaScript és codi obert, i pot a més ser revisat per una comissió amb representants de totes les posicions. A més, el codi que jo he disenyat ja conté elements per a impedir la introducció de codi maliciós. A més, l’escrutini es fa “en temps reial”, és a dir, que després de votar apareix el número de vots a favor de cada opció, cosa que fa més difícil encara la manipulació.

      No s’enganyem, les possibles dificultats per a posar-ho en pràctica no són tècniques sinó polítiques.

      1. Per començar s’ha de tenir en compte que la seguretat al 100% no existeix, per tant qualsevol codi acaba podent ser atacat.

        D’altra banda tenim els atacs als servidors, com els que van fer caure algunes de les pàgines de la Generalitat de Catalunya durant la consulta del 9N (la de la recepta electrònica i l’accès als historials clínics per part dels serveis d’urgències, entre altres).

        Però hi ha un altre factor de seguretat que em preocupa i és la voluntat de poder de qui poseeixi i controli tot l’invent, qui em garanteix que un cop instaurat un sistema d’aquests amb caràcter general no acbarà sent usat no ja per manipular els resultats (cosa que tambés podria ser factible), sinó també per relacionar el codi que em sigui assignat, encara que sigui diferent a cada votació, amb l’opció que jo hagi votat (cosa que també és factible tecnicament).

        No em vull estendre més car ho trobo del tot sobrer, jo personalment estic en contra d’introduir aquest sistema.

        Punt i final.

        1. Efectivament, la seguretat al 100% no existeix, ni dins ni fora del ciberespai. Però els atacs poden ser contrarestats, i això és especialment factible amb un periode de votació perllongat.

          Ara bé, tal com està dissenyat el programa, allò únic que es desa és el total de vots emesos, no la vinculació del vot amb el votant, de manera que l’anonimat del vot està garantit.

          Te recorde, per altra banda, que propose el vot per Internet per evitar que la votació en urna puga ser impedida pels cossos repressius de l’Estat. Naturalment, si s’arribés a un referèndum pactat amb el govern central la meua proposta no seria necessària. Però això sembla poc probable.

          Punt i apart.

Respon a Noone Nobody Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *