Comença el compte enrere: dos mesos clau per al futur dels valencians

El Consell necessita tenir un interlocutor a Madrid amb què puga resoldre qüestions pendents que són clau per a la Comunitat Valenciana. El finançament, les inversions, el deute històric o la possible estabilitat del Govern valencià depenen del nou executiu

Nuevas reuniones a cuatro y bilaterales en el Congreso para buscar un acuerdo

Un moment d’una de les reunions mantingudes entre PSOE, Podem, Compromís i EU. EFE

Aquesta setmana s’ha celebrat el debat d’investidura en què Pedro Sánchez –com es preveia– no ha assolit el seu objectiu en primera votació ni en segona, i tot això malgrat les veus optimistes, com la de la vicepresidenta valenciana, Mònica Oltra, que va assegurar que amb dues nits d’insomni es podia arribar a un acord perquè el socialista fóra investit president. No obstant això, el pacte amb Ciutadans, tal com apuntava des del primer moment, ha estat insuficient, ja que, com advertien tots els actors d’aquesta història, no sumava (bé, sí que sumava, però només 130 vots, molt lluny de la majoria absoluta o ni tan sols d’una majoria simple).

Tanmateix, el procés que s’ha iniciat aquesta setmana és molt important per a la Comunitat Valenciana, ja que s’ha posat en marxa el rellotge per a formar un Govern a la Moncloa o la convocatòria d’unes altres eleccions generals que els valencians no es poden permetre. Vet ací unes quantes raons.

1.- El sistema de finançament actual, que ja era injust per a la Comunitat Valenciana, va caducar el 2014. És a dir, està pendent de reforma per a compensar els 1.300 milions d’euros d’infrafinançament que la Generalitat Valenciana deixa de percebre anualment per aquest desfasament –i que l’executiu valencià va incloure en els seus pressupostos per al 2016. El Consell necessita un Govern a Madrid amb el qual puga negociar aquest nou model de finançament més just i que reclamen tant els partits polítics com la societat civil.

2.- El deute històric. La Generalitat calcula en 16.000 milions d’euros el deute històric que té contret l’Estat amb la Comunitat Valenciana a causa del finançament tan deficient d’aquests últims anys. El Consell necessita un interlocutor a Madrid amb el qual puga pactar el reconeixement d’aquest deute o, almenys, renegociar-ne el pagament. Aquests 16.000 milions impliquen, aproximadament, un 30% dels més de 40.000 milions de deute que acumula la Generalitat.

3.- Dèficit en inversions. Una altra circumstància que es va repetint any rere any és el dèficit en inversions procedents dels pressupostos generals de l’Estat que rep cada exercici. El Govern de Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro tan sols preveu destinar el 8% del total de les inversions –molt lluny de la mitjana estatal– a la Comunitat Valenciana contra l’11% que exigeix el Govern del Botànic, circumstància que va portar el Consell a recórrer contra els PGE davant del Tribunal Constitucional, recurs que, de moment, ha estat admés a tràmit. La inversió principal que depén de l’Estat i que és vital per a l’economia valenciana és el Corredor Mediterrani.

4.- Refugiats. El Consell ha apostat, des del començament de la crisi humanitària dels refugiats a causa de la guerra de Síria, per l’acollida. No obstant això, les iniciatives valencianes –com la de noliejar un vaixell per a portar un miler de persones des dels campaments de Grècia fins a terres valencianes­– han topat una vegada i una altra amb la barrera de l’executiu de Rajoy.

5.- Deute del consorci de la Copa de l’Amèrica. L’Ajuntament de València té un deute contret amb el Govern que s’acosta als 400 milions d’euros a causa del consorci de la Copa de l’Amèrica, quantitat que la institució que presideix Joan Ribó pretén que li siga condonada. El consistori valencià considera imprescindible la condonació del deute, que és inviable que assumisca.

6.- L’estabilitat del Govern. Des de Compromís han insistit fins no poder més en la necessitat que es trasllade un pacte “a la valenciana” –prenent com a referència l’Acord del Botànic– a Madrid. Això implica un acord de les forces d’esquerres –PSOE, Podem, Compromís i Esquerra Unida–, en què caldria algun suport o alguna abstenció més per a tirar avant, i que ajudara a pujar Pedro Sánchez a la presidència del Govern. No obstant això, el candidat socialista s’ha estimat més optar abans per un acord amb Ciutadans, que no ha tirat avant, malgrat els intents d’última hora per sumar més suports –entre els quals hi havia Compromís.

De segur que no seria igual per a l’estabilitat del Consell un executiu format íntegrament per forces d’esquerres que un altre en què estiguera Ciutadans, que s’ha mostrat contrari a reivindicacions com la del reconeixement del deute. Per no parlar de quatre anys més de Govern del PP a Madrid amb l’actual govern bicolor a la Generalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *